Vet aquí s’invitació que va enviar es mes passat sa presidenta des Parlament Balear, Margalida Duran, per s’acte d’entrega de sa Medalla d’Honor que s’institució concedeix cada any. Lo rellevant, aquí, no és sa falta d’honorabilitat que otorguen a s’article definit baleàric o a sa morfologia pronominal mallorquina (hauria d’esser se complau i no “es complau”), absències a les quals desgraciadament ja estam avesats a tots ets actes protocol·laris, sinó s’aparició de dues catalanades ferestes. Formen part d’aquestes que s’han anat introduint en es darrers anys gràcies a un procés de normalisació mal entès. I és que molts de tècnics se pensen que sa paraula tradicional mallorquina és una castellanada quan realment no és així. Se tracta, i així les hem subretxades, de ses paraules “lliurament” i “proper”.
Es professor de sa UIB Jaume Corbera consideraria sa suplantació d’entrega per “lliurament” i de pròxim per “proper” com dos “errors de sa descastellanització”, o sigui, com sa substitució de paraules mallorquines tradicionals i ben normatives per d’altres que de mallorquines no en tenen res (passa lo mateix amb depòsit i “dipòsit” , i orde i “ordre”, i vacacions i “vacances”). Sa culpa la té sa semblança de ses primers formes amb ses paraules castellanes respectives, semblança que ha fet que es nostros normalisadors i tècnics lingüístics hagin cregut convenient eliminar-les de sa circulació.
Per altra banda, és d’agrair, ¡massa ell els agrada an es polítics una ditadeta de mel!, que en lloc de “tindrà lloc” aquesta vegada es tècnic des Parlament s’hagi decantat per tendrà lloc. A Mallorca, en efecte, encara deim tenir i no “tindre”. Poc a poc arribarem a fer-los entrar en raó.