Es 31-D és, des de fa anys, una data contaminada pes separatisme pancatalanista – Sa nova Diada de Mallorca només generarà divisió ja que exclou sa majoria de mallorquins
Sa Fundació Jaume III constata que sa nova Diada de Mallorca des 31 de Desembre que es Consell de Mallorca vol aprovar divendres qui ve només haurà servit per entregar an es pancatalanisme més exaltat sa diada de tots es mallorquins, sa majoria des quals se sentirà exclòs. Haurem passat d’una diada com sa des 12-S que passava indiferent (però que pretenia esser integradora ja que tothom hi podia trobar punts d’encontre) a una altra que només generarà divisió i confrontació entre es mallorquins, lo que encara és pitjor.
Així, per exemple, es lema d’enguany des pancatalanisme organisat, més eufòric que mai, no és altre que “Per la plena sobirania de Mallorca. Construïm els Països Catalans”. Més clar, aigua. Resulta curiós que parlin de “plena sobirania” quan lo que pretenen és separar-se d’Espanya per sotmetre-se a una Gran Catalunya. I resulta contradictori que hagin despreciat es 12 de setembre que si qualque representava era s’inici de s’única època dins sa mil·lenària història de Mallorca en què fórem un regne independent. Lo que confirma que sa principal raó de celebrar es 31-D no serà festiva sinó reivindicativa: pujar-se an es carro des projecte de construcció nacional que encapçala “el Procés” català.
Tot això era previsible perquè per desgràcia, de fa molts d’anys ençà, es 31-D és una efemèride contaminada pes pancatalanisme que no hi veu altra cosa que s’incorporació de Mallorca a s’entel·lèquia des Països Catalans. Així és com interpreten sa conquista cristiana de 1229 que, a més, va esser una creuada beneïda pel papa a la qual s’hi sumaren cristians de totes bandes: catalans, occitans, aragonesos, italians, rossellonesos, castellans, navarresos, etc.. Es catalanisme vol ignorar que si sa Festa de l’Estendard és una de ses festes més antigues d’Europa ho és pes seu caràcter religiós i per s’anhel de tots es reis cristians de recuperar pes Cristianisme s’antic territori d’unaHispania visigòtica perduda a Guadalete l’any 711. Res a veure amb ses fantasies i tergiversacions anacròniques que hi volen veure es catalanistes.