S’esperit originari de sa llei de normalisació del 1986

L’any 1986 se va aprovar sa Llei de Normalisació Lingüística. L’any passat, es món oficial i es catalanisme oficial varen celebrar es seu trentè aniversari amb una partida d’actes de caire institucionals on hi va acudir molt poc públic enmig d’un ambient fred i trist. No interessava a ningú, només an es catalanisme. Sa ciutadania no tenia res a celebrar.

Amb el temps, es catalanisme s’ha anat apropiant d’aquesta Llei de Normalisació Lingüística. Però quan se va aprovar, el 1986, aquesta llei no agradava gens an es catalanisme perquè consideraven que feia massa menció a ses modalitats insulars. S’al·lusió a ses modalitats insulars des català els posava frenètics. Damià Pons, per exemple, arribà a batiar-lo com “un projecte polític d’intencions genocides”. En Janer Manila, un any més tard, associava ses modalitats balears protegides per sa nova llei a una mescla de “mediocritat, provincianisme i covardia”. Quan un llegeix documents corresponents an ets anys vuitanta observa coses curioses. Aliança Popular i sa dreta balear, que havien admès de mala gana es nom de sa llengua catalana aprovat per s’Estatut tres anys enrere, creia que era una bona llei que potenciaria sa nostra manera de xerrar. Ses modalitats havien d’esser preeminents. “Unitat no vol dir de cap manera uniformisme, sinó pluralitat de modalitats lingüístiques”, assegurà es conseller de cultura, Xisco Gilet, quan hagué de defensar es projecte de llei a sa trona des parlament balear. Sa llei va néixer, en aquest sentit, gràcies a ses bones intencions des populars que volien d’aquesta manera tancar una polèmica que dividia sa societat balear. I per això, volgueren fer equilibris: unitat sí, uniformitat no. Aquest era es sentit majoritari de la major part de sa societat.

Sa Llei de Normalisació se va aprovar es mateix dia que s’inaugurava es II Congrés de sa Llengua Catalana a s’Auditòrium de Palma. A un article publicat aquest mateix dia a Diario de Mallorca, Gabriel Alomar Esteve, prestigiós historiador i arquitecte, descrivia lo que ell entenia per normalisar sa llengua.

En el cas de les nostres Illes Balears, no basta protegir la nostra llengua bàsica que ès la catalana: ès necessari també protegir amb tots els medis i amb els instruments de la moderna dialectologia científica les nostres nobilíssimes parles genuines insulars, purificades amb criteris mesurats de tot barbarisme discordant. Els insulars que ens sentim faels a la nostra terra estam sempre hipersensibilitzats en la qüestió de l’amor a unes formes d’expressió que ens surten del cor: els dialectes mallorquí, menorquí i eivissenc, units sense cap dubte entre ells dins un superdialecte balear”.

No hi havia mala intenció. Hi havia bona voluntat, fins i tot diríem una certa ingenuïtat. S’admetia una llengua comuna, sa catalana, però tothom entenia, excepte es catalanisme, que s’havien de fomentar es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc units en un superdialecte balear. Aquest era es vertader esperit dets impulsors de sa llei de normalisació lingüística, aquest i no cap altre.

Continuava Gabriel Alomar Esteve, “la forma parlada dels nostros dialectes no pot esser objecte de normalització com no sia per netetjar-la dels barbarismes castellans relativament moderns, però també dels ultrapurismes catalans, generalment recents, inusuals i a vegades malsonants a les nostres illes. Normalitzar una forma correcta i culta pel dialecte balear escrit vol dir simplement acceptar oficialment l’ús de nombroses paraules i locucions usades pels pobles insulars desde temps immemorials i que no són actualment acceptades pels catalans”.

Un discurs, es d’en Gilet, es de n’Alomar, que subscriuria sa Fundació Jaume III, però que ja llavors era vilinpediat pes catalanisme que mai va acceptar cap referència a ses modalitats balears.

Es gran error va esser que ets únics preparats per aplicar sa llei, per dur-la a la práctica, eren es filòlegs i mestres catalanistes, ets únics experts i entesos en sa matèria. Una minoria que s’ha acabada fent seva una llei que en principi    refuava, que l’ha interpretada an es seu gust agranant cap a ca seva, traïcionant s’esperit originari de sa llei de normalisació del 1986. I així mos ha anat.

Anaïs Faner guanya es IV Premi Joan Benejam

Anaïs Faner Anglada (Ciutadella, 1997) s’ha alçat amb sa quarta edició des Premi Joan Benejam en menorquí amb sa seva obra “Som d’ont som”. Així es va anunciar es dissabte durant sa gala des IV Premi Joan Benejam i 4t aniversari de Sa Fundació a Menorca, que es va celebrar en es restaurant des Club Nàutic de Ciutadella davant més de 200 convidats. Es tracta de sa primera dona que guanya es ‘Joan Benejam’ i sa més jove que s’ha fet amb es guardó en totes ses edicions.

Sa jove escriptora, que destaca per sa seva creació literària en s’àmbit de sa poesia, s’ha enduit es premi gràcies a una peça que en paraules de Jaume Anglada, guanyador de s’edició anterior i representant des Jurat, defineix com un “brollador de sentiments com una tendra, rica, metafòrica i fins i tot poètica narració d’enyorança, d’amor i desamor menorquí”. “Una al·lota que viu a Barcelona, que ha romput amb s’al·lot que és a Menorca, i ho fa des d’una perspectiva força poètica que destaca inclús per damunt des relat. Es nivell gramatical com d’exposició des sentiment que hi posa s’autor és superior. Es jurat ha filat molt prim amb ses decisions preses. Es sentiment que s’autor transmet a s’obra i es domini de sa gramàtica menorquina és magnífic”.

Durant sa gala es van donar a conèixer també es noms dets altres finalistes entre sa trentena de participants d’aquesta quarta edició. Es segon premi ha recaigut en Jaume Melià Crane, un altre jove de 23 anys natural de Mahó, autor de “En Cragol”, una redacció molt elaborada, amb bon domini de sa gramàtica i es vocabulari menorquí sobre sa curiosa i insospitadament interessant i singular vida quotidiana d’un caragol. En tercer lloc ha quedat Esteban Cayuso Pons, mahonès de 32 anys amb s’obra “Diari de Sant Felip”, que narra diversos episodis amb tint nostàlgic sobre s’històric castell defensiu ja desaparescut a Menorca.

Un guardó que enguany ha comptat amb un primer premi de 3.000€, des quals 1.000€ es destinaran a una entitat de caràcter solidari de Menorca, segon premi de 250€ i accèsit honorífic pes tercer classificat. Es guanyador de sa categoria juvenil, Josep Mercadal Torres, amb 16 anys i natural de Ciutadella, ha rebut un premi de 250€. Es tres primers classificats de sa categoria d’adults han rebut també sa tradicional “carota” des Premi Joan Benejam, autoria de s’artista José Marquès Torrent, nét des Pintor Torrent i resident a Berlín. Cadascuna d’elles valorades en 500€ i amb ses inicials brodades en or de 24 kilates.

Sa Fundació ha celebrat s’alta expectació que ha generat un any més es Premi Joan Benejam, gala a sa que han assistit diversos càrrecs institucionals com sa diputada Águeda Reynés, sa batlessa d’Alaior Coia Sugrañés o diputats autonòmics com Xavier Pericay, Olga Ballester o Toni Camps. També representants de PP, Cs, exregidors del PSOE com Josep Moll Massanet i per primera vegada es nou partit “Actua Balears”, liderat per Jorge Campos, antic president de sa Fundación Nacional Círculo Balear. De sa societat civil, han assistit representants d’entitats culturals com es Casino 17 de Gener i sa seva presidenta Cati Marquès, es baríton Joan Pons Álvarez o s’empresària de moda i presidenta de Societat Civil Balear Ursula Mascaró, entre altres.

Joan Pons, vicepresident de Sa Fundació, ha lamentat un any més que sa presidenta des Consell Insular de Menorca i sa batlessa de Ciutadella no hagin fet ni s’esforç de respondre a s’invitació de Sa Fundació. En paraules de Pons, “sa gala des Premi Joan Benejam és sa gala de tots aquells menorquins que estimam es nostro menorquí. Ses autoritats públiques haurien d’esser es primers a assistir, sobretot aquells que tant les donen de ‘menorquinistes’”. Es vicepresident menorquí de s’entitat va finalisar es seu discurs reivindicant més protecció pes patrimoni natural i històric de Menorca, que recentment ha estat víctima de diverses pintades. “Si es Govern pot malgastar millons d’euros amb s’imposició des català a Balears, ¿no podrà invertir en protegir es nostro patrimoni arqueològic?”.

Sa Fundació celebra sa Gala des IV Premi Joan Benejam en menorquí aquest dissabte 24 en es Club Nàutic de Ciutadella

Una vintena d’obres han passat sa fase de selecció i competiran per fer-se amb es IV Premi Joan Benejam de relats breus en menorquí. Un premi que enguany compta amb un primer premi de 3.000€, des quals 1.000€ se destinaran a una entitat de caràcter solidari de Menorca, segon premi de 250€ i accèssit honorífic pes tercer classificat. Es guanyador de sa categoria juvenil rebrà un premi de 250€. Es tres primers classificats de sa categoria d’adults es faran també amb sa tradicional “carota” des Premi Joan Benejam, autoria de s’artista José Marquès Torrent, nét des Pintor Torrent i resident a Berlín. Cada una d’elles valorades en 500€ i amb ses inicials brodades en or de 24 kilats.

S’acte coincidirà amb es sopar de 4t aniversari de Sa Fundació a Menorca, que es celebrarà aquest dissabte 24 de març a les 21:00h en es Club Nàutic de Ciutadella. Després de quatre anys, més de 200 persones ja tenen sa seva entrada per assistir a sa gala per excel·lència de sa llengua i cultura menorquina.

Sa Fundació celebra s’alta expectació que ha generat un any més es Premi Joan Benejam, en es qual han confirmat sa seva assistència diversos càrrecs institucionals com es diputats Águeda Reynés o Fernando Navarro, sa batlessa d’Alaior Coia Sugrañés o diputats autonòmics com en Xavier Pericay, Olga Ballester o Toni Camps. També han confirmat representants de PP, Cs, exregidors del PSOE i per primera vegada assisteix es nou partit “Actúa Balears”, liderat per Jorge Campos, antic president de sa Fundación Nacional Círculo Balear. De sa societat civil, han confirmat sa seva assistència representants d’entitats culturals com es Casino 17 de Gener i sa seva presidenta Cati Marquès, es baríton Joan Pons Álvarez o s’empresària de moda i presidenta de Societat Civil Balear, Ursula Mascaró, entre uns altres.

Joan Pons, vicepresident de Sa Fundació, lamenta un any més que sa presidenta des Consell Insular de Menorca i sa batlessa de Ciutadella no hagin fet ni s’esforç de respondre a s’invitació de Sa Fundació. En paraules de Pons, “sa gala des Premi Joan Benejam és sa gala de tots aquells menorquins que estimam es nostro menorquí. Ses autoritats públiques haurien d’esser es primers en assistir, sobretot aquells que tant se les donen de ‘menorquinistes’”.

Sa Fundació presenta nova marca i nova web a nes seus socis

Sa Fundació presentà ahir dilluns 26 de febrer sa nova marca i website davant  es seus socis, ademés de donar a conèixer sa Memòria de Comptes Anuals. S’acte de presentació, en què participaren tots es membres des Patronat de s’entitat, se celebrà en es saló d’actes de l’Arxiu del Regne de Mallorca.

Sa Fundació Jaume III passarà a nomenar-se, a partir d’ara, Sa Fundació. Se tracta d’un canvi de nom a partir des qual s’ha construït una nova marca que pretén arribar an es màxim de persones de ses Balears. A més, davall sa marca Sa Fundació, s’ha definit sa seva tasca amb so posicionament ‘Cultura i dignitat Balear’, que reflexa a sa perfecció quin és s’àmbit de feina en què se mou Sa Fundació, sa seva raó d’esser.

De tot aquest exercici des nou nom sorgí una nova marca pensada per conviure en un àmbit tecnològic, per això, es logotip que acompanya es nom i es posicionament està pensat per conviure en es món iconogràfic, que és s’àmbit on en es futur haurà d’estar present sa nova marca.

Tota aquesta feina s’ha arrodonit amb sa creació de sa nova website, que s’hade convertir en es mostrador de Sa Fundació. És una extensió de sa nova línia gràfica, amb un disseny més net, organisat i, en definitiva, més atractiu i funcional per s’usuari, i amb una millor navegació de sa pàgina. Ademés, sa nova website està adaptada an es nous dispositius mòbils i com a novetat, inclourà un espai pes cursos de mallorquí, menorquí i eivissenc.

Durant s’acte, Sa Fundació aprofità s’ocasió per presentar an es seus socis sa memòria de comptes anuals. Sa presentació va esser tot un èxit.

És lamentable que locutors d’IB3 ràdio desconeguin ses formes de s’article baleàric

Rafael Gallego deia avui dematí a IB3 que s’ús de s’article “ets” a “ets idiomes no salven vides”, es lema de sa pancarta de Mos Movem d’ahir, és una falta d’ortografia – “ets” és una variant des plural “es” que se posa a Mallorca i Menorca davant vocal o h

Sa Fundació Jaume III considera lamentable que un periodista com Rafael Gallego, director i presentador d’un programa informatiu d’IB3 Ràdio, mostri tanta ignorància de lo que sense cap dubte és sa singularitat més característica des balear com és s’article salat. Gallego ha afirmat que es lema de sa pancarta de Mos Movem a sa manifestació d’ahir contenia faltes d’ortografia en al·lusió a s’article plural ets.

S’ús de s’article “ets” davant vocal o “h” és una variant de s’article plural “es” quan va davant vocal o substantiu començat amb “h”, que és, com sabem, muda. Ho usen mallorquins i menorquins per facilitar sa pronúncia. Es seu ús el recullen Francesc de Borja Moll i Josep A. Grimalt. Així, en lloc de “es ulls” o “es idiomes” deim i escrivim “ets ulls” o “ets idiomes”.

Sa Fundació Jaume III convida Rafel Gallego a venir an es nostros cursos de mallorquí i així aprendre que s’article salat que no domina pren ses formes masculines singulars es, s’ i so –davant sa preposició amb– i es i ets –davant vocal o h– en plural. S’estufera de Gallego és habitual entre aquells nouvenguts més primcernuts que, després d’haver-se tret es certificat B2 de català o d’haver assistit a qualque curs de reciclatge de català estàndar, no han après –perquè ningú no els hi ha ensenyat– ses característiques més habituals des balear, una ignorància que no impedeix que llavors vulguin donar lliçons de gramàtica a qui hem après es mallorquí o menorquí d’ençà que mos posaren dins un bres. S’ignorància, definitivament, és atrevida. Molt.

ANNEX

Consulti:

1.- lo que diu es Diccionari Alcover-Moll sobre s’article etsPitgi assuquinetes.

2.- lo que diu Josep A. Grimalt sobre s’article ets a Els articles al parlar de MallorcaPitgi assuquí.

 

Ressò a sa premsamallorcadiario.comdiaribalear.comel mundo-el día de baleares,