Author: Sa Fundació

•  Un llibre que esbutza es mites des pancatalanisme i sa pretesa superioritat lingüística des català central sobre es mallorquí i es valencià — Voro López defensa que balear i valencià formen part de sa mateixa família lingüística que es català, però critica que a Balears no se protegesquin ses modalitats lingüístiques insulars

Divendres passat en es Círculo Mallorquín, a un acte organisat per sa Fundació Jaume III, se va presentar “Sense pèls en la llengua. El llibre roig de la llengua valenciana” davant un centenar d’assistents. Un llibre que esbutza es mites des pancatalanisme i sa pretesa superioritat lingüística des català central damunt es mallorquí i es valencià. S’obra va esser presentada per Sebastián Urbina Tortella, professor de Filosofia des Dret a s’UIB, Joan D. Pons Torres, historiador i director de Sa Fundació, i per s’autor des llibre i doctor en Filologia Valenciana per s’Universitat de València, Voro López Verdejo.

Voro López (1963), natural de Pinedo (Comunitat Valenciana), és s’actual director de sa Secció de Llengua i Literatura Valencianes “Lluís Fullana i Mira” de sa Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i un des principals referents des valencianisme lingüístic.

S’obra va rebre es Premi “Josep Mª Bayarri” d’assaig de sa Diputació de València en es CXXXIII Jocs Florals de sa ciutat i Regne de Valéncia 2016 de Lo Rat Penat. ¿Què és es valencià?, sa singularitat lingüística de sa llengua valenciana, es mallorquins o balears i sa forçosa “unitat de sa llengua”, s’espoli de sa literatura valenciana i mallorquina, ses fal·làcies de sa corona “catalanoaragonesa”… són qualcuns des temes més picants des llibre, que desgrana ses principals premisses sobre ses quals es pancatalanisme sosté una pretesa superioritat lingüística des català central o continental damunt des valencià o balear.

S’acte va esser presentat per Joan Pons, director de Sa Fundació, qui va destacar que “amb un llenguatge senzill an es mateix temps que rigorós, apel·lant a s’unitat davant s’uniformitat, sa principal aportació des llibre és s’extrapolació dets arguments en defensa des valencià per ses Balears i ses seves modalitats lingüístiques. Un autèntic manual de capçalera contra es procés de degradació lingüística des mallorquí i es valencià enfront de s’hegemonia des català estàndar”.

Sebastián Urbina per sa seva part, va destacar que “es llibres s’entenen millor si se situen en un context determinat de lloc i de temps, i Sense pèls a la llengua se situa en ple procés de substitució lingüística des nostro mallorquí i des valencià pes català estàndar. En un context en què nostros polítics no han tengut sa dignitat de defensar ses nostres modalitats balears”.

Voro López, per sa seva part, va defensar que “mallorquí i valencià no són dialectes des català. És innegable que formen part de sa mateixa família lingüística, que és es diasistema occitanoromànic, segons sa romanística”. No obstant això, va resoldre que “es mallorquí o balear serà lo que es balears decidesquin que sigui. Sa llengua de ses Balears està prou avalada des des punt de vista lingüístic, històric, jurídic i cultural per tenir es mateix reconeixement que es valencià i es català”. I davant s’etern debat de s’unitat de sa llengua, va assenyalar que “entre família, es llaços d’unió mai haurien de convertir-se en cadenes”.

Aquest acte ha estat fruit de s’aliança de col·laboració entre sa Fundació Jaume III i Lo Rat Penat segellada es juny de 2017 a València, que té entre es seus objectius “sa necessitat inaplaçable d’implantar i difondre socialment s’ús de models estàndars propis de balear i valencià maldament ses creixents traves de ses instàncies oficials que ho impedeixen”.

Demà divendres a les 19:30h en es Círculo Mallorquín se presenta Sense pèls a la llengua. Es llibre roig de sa llengua valenciana, un llibre que esbutza es mites des pancatalanisme i sa pretesa superioritat lingüística des català central sobre es mallorquí i es valencià. S’obra serà presentada per Sebastián Urbina Tortella, professor de Filosofia des Dret a s’UIB, Joan D. Pons Torres, historiador i director de Sa Fundació, i per s’autor des llibre i doctor en Filologia Valenciana per s’Universitat de València, Voro López Verdejo. Voro López (1963), natural de Pinedo (Comunitat Valenciana), és s’actual director de sa Secció de Llengua i Literatura Valencianes “Lluís Fullana i Mira” de sa Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i un des principals referents des valencianisme lingüístic.

S’obra va rebre es Premi “Josep Mª Bayarri” d’assaig de sa Diputació de València en es CXXXIII Jocs Florals de sa ciutat i Regne de València 2016 de Lo Rat Penat. ¿Què és es valencià?, sa singularitat lingüística de sa llengua valenciana, es mallorquins o balears i sa forçosa “unitat de la llengua”, s’espoli de sa literatura valenciana i mallorquina, ses fal·làcies de sa corona “catalanoaragonesa”… són qualcuns des temes més picants des llibre, que desgrana ses principals premisses sobre ses quals es pancatalanisme sosté una pretesa superioritat lingüística des català central o continental damunt des valencià o balear.

Amb un llenguatge senzill an es mateix temps que rigorós, apel·lant a s’unitat contra s’uniformitat, sa principal aportació des llibre és s’extrapolació dets arguments en defensa des valencià per ses Balears i ses seves modalitats lingüístiques. Un autèntic manual de capçalera contra es procés de degradació lingüística des mallorquí i es valencià enfront de s’hegemonia des català estàndar.

Se tracta d’un acte fruit de s’aliança de col·laboració entre sa Fundació Jaume III i Lo Rat Penat segellada pes juny de 2017 a València, que té entre es seus objectius “sa necessitat inaplaçable d’implantar i difondre socialment s’ús de models estàndars propis de balear i valencià maldament ses creixents traves de ses instàncies oficials que ho impedeixen”.

Sa Fundació Jaume III aplaudeix que es Consell de Formentera hagi decidit, una vegada més, sortir en defensa des lèxic genuí de ses Pitiüses i no només des de Mallorca i Menorca en es texts normatius de sa Comunitat Autònoma. En aquest cas, s’institució insular ha presentat al·legacions a s’esborrany de decret que regula s’identificació d’animals que viuen a s’entorn humà de Balears per s’ús exclusiu de sa paraula ‘moix’ quan eivissencs i formenterencs identifiquen a ses mascotes felines amb sa paraula ‘gat’.

Es Consell de Formentera ha al·legat, amb bon criteri, que tant sa Constitució (art. 3.3) com s’Estatut d’Autonomia (4, 12.4, 18.3, 24.2, 34 i 35) “exigeixen un respecte absolut pes català de ses Pitiüses de sa mateixa manera que an es de Mallorca i Menorca”. Ademés, sa llei de normalisació lingüística de 1986 (art. 2.5) se refereix an es “respecte i protecció explícita de sa tradició literària autòctona en s’ús des català en totes i de totes ses illes”, així com sa llei de publicitat institucional de 2010 també promou sa divulgació de sa tradició lingüística de ses illes.

Dit això, Sa Fundació demana coherència i que sa defensa de ses varietats lingüístiques balears no sigui una simple qüestió anecdòtica de lèxic. Si volem es “respecte absolut pes català de ses Pitiüses”, ses institucions públiques, totes, haurien d’esser ses primeres a donar exemple. No basta amb defensar, per exemple, que a Balears s’empri es terme ‘ca’ en lloc de ‘gos’. Exemple que, per cert, no se compleix a sa majoria de comunicacions i senyalisacions per part de ses institucions balears que se declinen per sa paraula catalana gos en lloc des balear ca. Hauria de defensar-se també sa morfologia verbal balear, que com pot comprovar-se a ses resolucions des BOIB, és substituïda sistemàticament per morfologia verbal de Catalunya: “tinc” en lloc des balear “tenc”, “ordre” en lloc des balear “orde” o “dict” en lloc des balear “dict” són tres simples exemples de molts.

Sa Fundació entén que aquest cas posa de manifest una vegada més que Balears necessita una institució encarregada de vetlar per sa protecció des patrimoni lingüístic de ses nostres illes. Que doni prioritat a ses formes insulars enfront de ses peninsulars i elabori es corpus lingüístic necessari perquè mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs puguin expressar-se per escrit en sa seva llengua autòctona amb total seguretat i sense haver de renunciar a ses seves singularitats.

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears ha decidit recolzar públicament s’iniciativa de s’historiador Mateu Cañellas a change.org per baratar sa denominació de llengua catalana per llengua baleàrica a s’Estatut d’Autonomia.

Sa Fundació se va constituir a finals de 2013 per dignificar es mallorquí, menorquí i eivissenc enfront de sa situació de marginació i animadversió que sofreixen ses modalitats insulars per part de ses institucions públiques de ses illes. Un des seus objectius estatutaris és “fer feina perquè s’Estatut d’Autonomia reconegui i prestigi sa llengua de Balears en qualsevol de ses seves modalitats, tant oralment com per escrit, i de forma efectiva —no retòrica, com ha passat fins ara—. De fet, s’entitat va néixer després que pes març de 2013, D. Pep Zaforteza Calvet, ara president d’honor de Sa Fundació, reclamàs públicament una reforma urgent de s’Estatut d’Autonomia per protegir es dialectes insulars enfront de s’hegemonia des ‘barceloní’. Exclamava Zaforteza que “se fa urgent modificar aquells preceptes de s’Estatut i de sa Llei de Normalisació que anteposen es català modern an es nostros dialectes”.

Com a hereus de ses tesis d’en Pep Gonella, des des seu naixement Sa Fundació ha defensat que balear, valencià i català formen part des mateix tronc lingüístic. Però per sa seva part, que sa relació entre aquestes varietats ha d’esser d’igualtat, no d’inferioritat des balear enfront des català com si es balears fóssim es germans petits. Per tant, Sa Fundació advoca per s’anomenada “solució valenciana” com a única alternativa possible per salvaguardar es nostro patrimoni lingüístic, ara en joc per una suposada “unitat de sa llengua” que s’ha convertit en una uniformitat que, per sa seva part, amaga es projecte polític dets hipotètics “Països Catalans”.

S’entitat anuncia que durà a terme una campanya de recollida de firmes a ses xarxes socials així com en es carrers de Mallorca, Menorca i Eivissa, ja que de sa ciutadania depèn rectificar ets errors de sa classe política abans que sigui massa tard per sa nostra vertadera llengua, sa que hem heretat des nostros pares i padrins.

En relació a ses darreres notícies aparegudes en es medis de comunicació, des des patronat de sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears comunicam que es nostro caràcter com a fundació neix a partir de sa pluralitat d’opinions des nostros patrons i lamentam profundament que aquesta diversitat en es patronat hagin derivat en un atac “ad hominem” contra es nostro director, Joan Pons.

Des des patronat de Sa Fundació manifestam es nostro respecte per sa persona de Joan Pons Torres, i tot es nostro suport a sa seva correcta gestió com a director.

Sa Fundació vol fer constar es seu agraïment a Joan Font per sa gran labor intel·lectual feta en defensa des mallorquí. A Bernat Noguera, Pep Cursach, Toni Ballester i molt especialment, a D. Gabriel Barceló sa seva inestimable ajuda per haver creat Sa Fundació farà cinc anys juntament amb altres personalitats de sa societat balear.

No entrarem a valorar ses desqualificacions dirigides an es nostro director. Com a patronat d’una fundació de prestigi avalat no podem rebaixar-mos ni actuar en contra des prestigi guanyat i des respecte que es mereixen es nostros socis i voluntaris, ànima de Sa Fundació.

Lamentam lo que qualcunes persones estan fent an es balearisme, anteposant es seus interessos personals an es de sa causa de tots. S’unió fa sa força i ara més que mai, Sa Fundació segueix endavant amb aquest il·lusionant projecte únic a ses nostres illes i que replega ja a milers de persones en defensa de sa llengua i cultura balear.

Sa Fundació no critica s’ajuda personal que Joan Pons hagi pogut prestar per sa constitució de Societat Civil Balear. Al contrari, donat que entitats com Mos Movem o Societat Civil Balear defensen i empren públicament ses nostres modalitats insulars, Sa Fundació aprova i anima an es seus socis i simpatisants a que col·laborin també amb aquestes dues entitats balearistes.

Agraïm an es nostro director, Joan Pons, haver aguantat amb fermesa i serenitat es caramull d’informacions no contrastades de ses que ha estat víctima es darrers dies, així com sa fidelitat mostrada aquests anys an es principis i valors de Sa Fundació.

Reiteram es suport unànime des patronat de Sa Fundació an es seu director i a sa seva tasca per demostrar que es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc no són cap degradació des català, com creuen qualcuns. Que tan correcte és es català com es valencià o es balear. I que escriure en ses modalitats balears de nostra llengua no és sinònim de col·loquialisme o vulgarisme, sinó un acte d’amor per sa nostra terra.

Patronat de sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears