Autor: Sa Fundació

Sa Fundació Jaume III aplaudeix que es Consell de Formentera hagi decidit, una vegada més, sortir en defensa des lèxic genuí de ses Pitiüses i no només des de Mallorca i Menorca en es texts normatius de sa Comunitat Autònoma. En aquest cas, s’institució insular ha presentat al·legacions a s’esborrany de decret que regula s’identificació d’animals que viuen a s’entorn humà de Balears per s’ús exclusiu de sa paraula ‘moix’ quan eivissencs i formenterencs identifiquen a ses mascotes felines amb sa paraula ‘gat’.

Es Consell de Formentera ha al·legat, amb bon criteri, que tant sa Constitució (art. 3.3) com s’Estatut d’Autonomia (4, 12.4, 18.3, 24.2, 34 i 35) “exigeixen un respecte absolut pes català de ses Pitiüses de sa mateixa manera que an es de Mallorca i Menorca”. Ademés, sa llei de normalisació lingüística de 1986 (art. 2.5) se refereix an es “respecte i protecció explícita de sa tradició literària autòctona en s’ús des català en totes i de totes ses illes”, així com sa llei de publicitat institucional de 2010 també promou sa divulgació de sa tradició lingüística de ses illes.

Dit això, Sa Fundació demana coherència i que sa defensa de ses varietats lingüístiques balears no sigui una simple qüestió anecdòtica de lèxic. Si volem es “respecte absolut pes català de ses Pitiüses”, ses institucions públiques, totes, haurien d’esser ses primeres a donar exemple. No basta amb defensar, per exemple, que a Balears s’empri es terme ‘ca’ en lloc de ‘gos’. Exemple que, per cert, no se compleix a sa majoria de comunicacions i senyalisacions per part de ses institucions balears que se declinen per sa paraula catalana gos en lloc des balear ca. Hauria de defensar-se també sa morfologia verbal balear, que com pot comprovar-se a ses resolucions des BOIB, és substituïda sistemàticament per morfologia verbal de Catalunya: “tinc” en lloc des balear “tenc”, “ordre” en lloc des balear “orde” o “dict” en lloc des balear “dict” són tres simples exemples de molts.

Sa Fundació entén que aquest cas posa de manifest una vegada més que Balears necessita una institució encarregada de vetlar per sa protecció des patrimoni lingüístic de ses nostres illes. Que doni prioritat a ses formes insulars enfront de ses peninsulars i elabori es corpus lingüístic necessari perquè mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs puguin expressar-se per escrit en sa seva llengua autòctona amb total seguretat i sense haver de renunciar a ses seves singularitats.

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears ha decidit recolzar públicament s’iniciativa de s’historiador Mateu Cañellas a change.org per baratar sa denominació de llengua catalana per llengua baleàrica a s’Estatut d’Autonomia.

Sa Fundació se va constituir a finals de 2013 per dignificar es mallorquí, menorquí i eivissenc enfront de sa situació de marginació i animadversió que sofreixen ses modalitats insulars per part de ses institucions públiques de ses illes. Un des seus objectius estatutaris és “fer feina perquè s’Estatut d’Autonomia reconegui i prestigi sa llengua de Balears en qualsevol de ses seves modalitats, tant oralment com per escrit, i de forma efectiva —no retòrica, com ha passat fins ara—. De fet, s’entitat va néixer després que pes març de 2013, D. Pep Zaforteza Calvet, ara president d’honor de Sa Fundació, reclamàs públicament una reforma urgent de s’Estatut d’Autonomia per protegir es dialectes insulars enfront de s’hegemonia des ‘barceloní’. Exclamava Zaforteza que “se fa urgent modificar aquells preceptes de s’Estatut i de sa Llei de Normalisació que anteposen es català modern an es nostros dialectes”.

Com a hereus de ses tesis d’en Pep Gonella, des des seu naixement Sa Fundació ha defensat que balear, valencià i català formen part des mateix tronc lingüístic. Però per sa seva part, que sa relació entre aquestes varietats ha d’esser d’igualtat, no d’inferioritat des balear enfront des català com si es balears fóssim es germans petits. Per tant, Sa Fundació advoca per s’anomenada “solució valenciana” com a única alternativa possible per salvaguardar es nostro patrimoni lingüístic, ara en joc per una suposada “unitat de sa llengua” que s’ha convertit en una uniformitat que, per sa seva part, amaga es projecte polític dets hipotètics “Països Catalans”.

S’entitat anuncia que durà a terme una campanya de recollida de firmes a ses xarxes socials així com en es carrers de Mallorca, Menorca i Eivissa, ja que de sa ciutadania depèn rectificar ets errors de sa classe política abans que sigui massa tard per sa nostra vertadera llengua, sa que hem heretat des nostros pares i padrins.

En relació a ses darreres notícies aparegudes en es medis de comunicació, des des patronat de sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears comunicam que es nostro caràcter com a fundació neix a partir de sa pluralitat d’opinions des nostros patrons i lamentam profundament que aquesta diversitat en es patronat hagin derivat en un atac “ad hominem” contra es nostro director, Joan Pons.

Des des patronat de Sa Fundació manifestam es nostro respecte per sa persona de Joan Pons Torres, i tot es nostro suport a sa seva correcta gestió com a director.

Sa Fundació vol fer constar es seu agraïment a Joan Font per sa gran labor intel·lectual feta en defensa des mallorquí. A Bernat Noguera, Pep Cursach, Toni Ballester i molt especialment, a D. Gabriel Barceló sa seva inestimable ajuda per haver creat Sa Fundació farà cinc anys juntament amb altres personalitats de sa societat balear.

No entrarem a valorar ses desqualificacions dirigides an es nostro director. Com a patronat d’una fundació de prestigi avalat no podem rebaixar-mos ni actuar en contra des prestigi guanyat i des respecte que es mereixen es nostros socis i voluntaris, ànima de Sa Fundació.

Lamentam lo que qualcunes persones estan fent an es balearisme, anteposant es seus interessos personals an es de sa causa de tots. S’unió fa sa força i ara més que mai, Sa Fundació segueix endavant amb aquest il·lusionant projecte únic a ses nostres illes i que replega ja a milers de persones en defensa de sa llengua i cultura balear.

Sa Fundació no critica s’ajuda personal que Joan Pons hagi pogut prestar per sa constitució de Societat Civil Balear. Al contrari, donat que entitats com Mos Movem o Societat Civil Balear defensen i empren públicament ses nostres modalitats insulars, Sa Fundació aprova i anima an es seus socis i simpatisants a que col·laborin també amb aquestes dues entitats balearistes.

Agraïm an es nostro director, Joan Pons, haver aguantat amb fermesa i serenitat es caramull d’informacions no contrastades de ses que ha estat víctima es darrers dies, així com sa fidelitat mostrada aquests anys an es principis i valors de Sa Fundació.

Reiteram es suport unànime des patronat de Sa Fundació an es seu director i a sa seva tasca per demostrar que es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc no són cap degradació des català, com creuen qualcuns. Que tan correcte és es català com es valencià o es balear. I que escriure en ses modalitats balears de nostra llengua no és sinònim de col·loquialisme o vulgarisme, sinó un acte d’amor per sa nostra terra.

Patronat de sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears

Mentre es Govern de Francina Armengol no s’atura d’augmentar sa partida destinada a normalisar es català, aquest mateix executiu no destina un sol euro a fomentar ses modalitats insulars reconegudes a s’Estatut d’Autonomia. El 2016 es Govern va dedicar 2.828.715 euros a fomentar sa normalisació des català, el 2017 2.934.471 euros i enguany 3.369.578 euros.

Cap línia de subvenció ni cap partida d’aquesta doblerada està destinada a ses editorials perquè adaptin millor es llibres de text a ses modalitats insulars, a fomentar sa literatura en mallorquí i menorquí fent costat, per exemple, an es premis Gabriel Maura i Joan Benejam que organisa cada any sa Fundació o a ajudar es cursos de mallorquí i menorquí que organisa sa Fundació. De fet, totes ses ajudes de ses que tenim constància d’ençà del 2016 per obres escrites en mallorquí que s’han demanades a s’Institut d’Estudis Baleàric o Illencs han estat refuades per motius com a mínim dubtosos.

De sa Fundació demanam una major sensibilitat des Govern cap a unes modalitats malmenades que de fa trenta anys són suplantades sistemàticament a tots ets àmbits formals per un estàndar que, com tots ets estàndars i no en parlem si són de caràcter centralista, tendeix a reduir ses nostres singularitats dialectals.

Una setmana després de sa Gala des IV Premi Joan Benejam de relats breus en menorquí, Sa Fundació comunica que ASPANOB ha estat s’entitat triada per Anaïs Faner, guanyadora de sa 4ª edició des Joan Benejam. Sa jove ciutadellenca se va alçar amb es primer premi de 3.000€, des quals 1.000€ han d’anar destinats a una entitat social de s’illa de Menorca segons ses bases des concurs.

Es jurat des IV Premi Joan Benejam ha estat format per Joan Pons, historiador i vicepresident de Sa Fundació, Jaume Anglada, escriptor, autor de “Orgullós titella” i guanyador des III Premi Joan Benejam, Sandra Amoraga, llicenciada en filologia catalana i professora de menorquí, i Jesús Beltrán, escriptor i novel·lista, autor des thriller d’aventures i misteri amb base històrica “El Santo Osario” i sa novel·la històric-romàntica “Amar al Último Templario”.

Sa responsable d’ASPANOB a Menorca, Juana Torres, ha celebrat que iniciatives literàries com es Premi Joan Benejam de Sa Fundació tenguin en compte també “a aquells menorquins que pitjor ho estan passant. Perquè a una illa tan tranquil·la com Menorca hi ha moltes més famílies sofrint de lo que sa gent s’imagina”.

Per sa seva part, Joan Pons, vicepresident de Sa Fundació, ha celebrat amb emoció s’elecció de ASPANOB perquè “tots tenim qualque familiar o conegut que hagi hagut de lluitar contra es càncer”. Especialment, ha destacat que “a una illa tan descuidada com Menorca, es pares de fillets malalts de càncer han de desplaçar-se fins a Mallorca o inclús fins a sa península per poder dur a terme es tractament an es seus fills”.

Finalment, Pons ha expressat sa seva satisfacció per aquesta 4ª edició des Premi Joan Benejam que no només consolida es Joan Benejam com es premi literari en menorquí per excel·lència a s’illa, de major repercussió i quantia econòmica, sinó també perquè “es Joan Benejam s’ha transformat en un premi literari i solidari. I Sa Fundació, a part de promoure sa llengua i cultura menorquina, ha posat es seu granet d’arena en favor d’aquells menorquins que més ho necessiten”.