Publicat a

Sa Fundació fa costat a s’iniciativa de change.org per baratar sa denominació de llengua catalana per llengua baleàrica a s’Estatut

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears ha decidit recolzar públicament s’iniciativa de s’historiador Mateu Cañellas a change.org per baratar sa denominació de llengua catalana per llengua baleàrica a s’Estatut d’Autonomia.

Sa Fundació se va constituir a finals de 2013 per dignificar es mallorquí, menorquí i eivissenc enfront de sa situació de marginació i animadversió que sofreixen ses modalitats insulars per part de ses institucions públiques de ses illes. Un des seus objectius estatutaris és “fer feina perquè s’Estatut d’Autonomia reconegui i prestigi sa llengua de Balears en qualsevol de ses seves modalitats, tant oralment com per escrit, i de forma efectiva —no retòrica, com ha passat fins ara—. De fet, s’entitat va néixer després que pes març de 2013, D. Pep Zaforteza Calvet, ara president d’honor de Sa Fundació, reclamàs públicament una reforma urgent de s’Estatut d’Autonomia per protegir es dialectes insulars enfront de s’hegemonia des ‘barceloní’. Exclamava Zaforteza que “se fa urgent modificar aquells preceptes de s’Estatut i de sa Llei de Normalisació que anteposen es català modern an es nostros dialectes”.

Com a hereus de ses tesis d’en Pep Gonella, des des seu naixement Sa Fundació ha defensat que balear, valencià i català formen part des mateix tronc lingüístic. Però per sa seva part, que sa relació entre aquestes varietats ha d’esser d’igualtat, no d’inferioritat des balear enfront des català com si es balears fóssim es germans petits. Per tant, Sa Fundació advoca per s’anomenada “solució valenciana” com a única alternativa possible per salvaguardar es nostro patrimoni lingüístic, ara en joc per una suposada “unitat de sa llengua” que s’ha convertit en una uniformitat que, per sa seva part, amaga es projecte polític dets hipotètics “Països Catalans”.

S’entitat anuncia que durà a terme una campanya de recollida de firmes a ses xarxes socials així com en es carrers de Mallorca, Menorca i Eivissa, ja que de sa ciutadania depèn rectificar ets errors de sa classe política abans que sigui massa tard per sa nostra vertadera llengua, sa que hem heretat des nostros pares i padrins.

Publicat a

Comunicat de Sa Fundació en defensa des director Joan Pons

En relació a ses darreres notícies aparegudes en es medis de comunicació, des des patronat de sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears comunicam que es nostro caràcter com a fundació neix a partir de sa pluralitat d’opinions des nostros patrons i lamentam profundament que aquesta diversitat en es patronat hagin derivat en un atac “ad hominem” contra es nostro director, Joan Pons.

Des des patronat de Sa Fundació manifestam es nostro respecte per sa persona de Joan Pons Torres, i tot es nostro suport a sa seva correcta gestió com a director.

Sa Fundació vol fer constar es seu agraïment a Joan Font per sa gran labor intel·lectual feta en defensa des mallorquí. A Bernat Noguera, Pep Cursach, Toni Ballester i molt especialment, a D. Gabriel Barceló sa seva inestimable ajuda per haver creat Sa Fundació farà cinc anys juntament amb altres personalitats de sa societat balear.

No entrarem a valorar ses desqualificacions dirigides an es nostro director. Com a patronat d’una fundació de prestigi avalat no podem rebaixar-mos ni actuar en contra des prestigi guanyat i des respecte que es mereixen es nostros socis i voluntaris, ànima de Sa Fundació.

Lamentam lo que qualcunes persones estan fent an es balearisme, anteposant es seus interessos personals an es de sa causa de tots. S’unió fa sa força i ara més que mai, Sa Fundació segueix endavant amb aquest il·lusionant projecte únic a ses nostres illes i que replega ja a milers de persones en defensa de sa llengua i cultura balear.

Sa Fundació no critica s’ajuda personal que Joan Pons hagi pogut prestar per sa constitució de Societat Civil Balear. Al contrari, donat que entitats com Mos Movem o Societat Civil Balear defensen i empren públicament ses nostres modalitats insulars, Sa Fundació aprova i anima an es seus socis i simpatisants a que col·laborin també amb aquestes dues entitats balearistes.

Agraïm an es nostro director, Joan Pons, haver aguantat amb fermesa i serenitat es caramull d’informacions no contrastades de ses que ha estat víctima es darrers dies, així com sa fidelitat mostrada aquests anys an es principis i valors de Sa Fundació.

Reiteram es suport unànime des patronat de Sa Fundació an es seu director i a sa seva tasca per demostrar que es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc no són cap degradació des català, com creuen qualcuns. Que tan correcte és es català com es valencià o es balear. I que escriure en ses modalitats balears de nostra llengua no és sinònim de col·loquialisme o vulgarisme, sinó un acte d’amor per sa nostra terra.

Patronat de sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears

Publicat a

Sa Fundació deplora que es Govern no destini un sol euro a ses modalitats insulars des més de tres milions d’euros que es Govern destinarà el 2017 a sa normalisació des català

Mentre es Govern de Francina Armengol no s’atura d’augmentar sa partida destinada a normalisar es català, aquest mateix executiu no destina un sol euro a fomentar ses modalitats insulars reconegudes a s’Estatut d’Autonomia. El 2016 es Govern va dedicar 2.828.715 euros a fomentar sa normalisació des català, el 2017 2.934.471 euros i enguany 3.369.578 euros.

Cap línia de subvenció ni cap partida d’aquesta doblerada està destinada a ses editorials perquè adaptin millor es llibres de text a ses modalitats insulars, a fomentar sa literatura en mallorquí i menorquí fent costat, per exemple, an es premis Gabriel Maura i Joan Benejam que organisa cada any sa Fundació o a ajudar es cursos de mallorquí i menorquí que organisa sa Fundació. De fet, totes ses ajudes de ses que tenim constància d’ençà del 2016 per obres escrites en mallorquí que s’han demanades a s’Institut d’Estudis Baleàric o Illencs han estat refuades per motius com a mínim dubtosos.

De sa Fundació demanam una major sensibilitat des Govern cap a unes modalitats malmenades que de fa trenta anys són suplantades sistemàticament a tots ets àmbits formals per un estàndar que, com tots ets estàndars i no en parlem si són de caràcter centralista, tendeix a reduir ses nostres singularitats dialectals.

Publicat a

Sa Fundació dóna 1.000€ a ASPANOB

Una setmana després de sa Gala des IV Premi Joan Benejam de relats breus en menorquí, Sa Fundació comunica que ASPANOB ha estat s’entitat triada per Anaïs Faner, guanyadora de sa 4ª edició des Joan Benejam. Sa jove ciutadellenca se va alçar amb es primer premi de 3.000€, des quals 1.000€ han d’anar destinats a una entitat social de s’illa de Menorca segons ses bases des concurs.

Es jurat des IV Premi Joan Benejam ha estat format per Joan Pons, historiador i vicepresident de Sa Fundació, Jaume Anglada, escriptor, autor de “Orgullós titella” i guanyador des III Premi Joan Benejam, Sandra Amoraga, llicenciada en filologia catalana i professora de menorquí, i Jesús Beltrán, escriptor i novel·lista, autor des thriller d’aventures i misteri amb base històrica “El Santo Osario” i sa novel·la històric-romàntica “Amar al Último Templario”.

Sa responsable d’ASPANOB a Menorca, Juana Torres, ha celebrat que iniciatives literàries com es Premi Joan Benejam de Sa Fundació tenguin en compte també “a aquells menorquins que pitjor ho estan passant. Perquè a una illa tan tranquil·la com Menorca hi ha moltes més famílies sofrint de lo que sa gent s’imagina”.

Per sa seva part, Joan Pons, vicepresident de Sa Fundació, ha celebrat amb emoció s’elecció de ASPANOB perquè “tots tenim qualque familiar o conegut que hagi hagut de lluitar contra es càncer”. Especialment, ha destacat que “a una illa tan descuidada com Menorca, es pares de fillets malalts de càncer han de desplaçar-se fins a Mallorca o inclús fins a sa península per poder dur a terme es tractament an es seus fills”.

Finalment, Pons ha expressat sa seva satisfacció per aquesta 4ª edició des Premi Joan Benejam que no només consolida es Joan Benejam com es premi literari en menorquí per excel·lència a s’illa, de major repercussió i quantia econòmica, sinó també perquè “es Joan Benejam s’ha transformat en un premi literari i solidari. I Sa Fundació, a part de promoure sa llengua i cultura menorquina, ha posat es seu granet d’arena en favor d’aquells menorquins que més ho necessiten”.

 

Publicat a

S’esperit originari de sa llei de normalisació del 1986

L’any 1986 se va aprovar sa Llei de Normalisació Lingüística. L’any passat, es món oficial i es catalanisme oficial varen celebrar es seu trentè aniversari amb una partida d’actes de caire institucionals on hi va acudir molt poc públic enmig d’un ambient fred i trist. No interessava a ningú, només an es catalanisme. Sa ciutadania no tenia res a celebrar.

Amb el temps, es catalanisme s’ha anat apropiant d’aquesta Llei de Normalisació Lingüística. Però quan se va aprovar, el 1986, aquesta llei no agradava gens an es catalanisme perquè consideraven que feia massa menció a ses modalitats insulars. S’al·lusió a ses modalitats insulars des català els posava frenètics. Damià Pons, per exemple, arribà a batiar-lo com “un projecte polític d’intencions genocides”. En Janer Manila, un any més tard, associava ses modalitats balears protegides per sa nova llei a una mescla de “mediocritat, provincianisme i covardia”. Quan un llegeix documents corresponents an ets anys vuitanta observa coses curioses. Aliança Popular i sa dreta balear, que havien admès de mala gana es nom de sa llengua catalana aprovat per s’Estatut tres anys enrere, creia que era una bona llei que potenciaria sa nostra manera de xerrar. Ses modalitats havien d’esser preeminents. “Unitat no vol dir de cap manera uniformisme, sinó pluralitat de modalitats lingüístiques”, assegurà es conseller de cultura, Xisco Gilet, quan hagué de defensar es projecte de llei a sa trona des parlament balear. Sa llei va néixer, en aquest sentit, gràcies a ses bones intencions des populars que volien d’aquesta manera tancar una polèmica que dividia sa societat balear. I per això, volgueren fer equilibris: unitat sí, uniformitat no. Aquest era es sentit majoritari de la major part de sa societat.

Sa Llei de Normalisació se va aprovar es mateix dia que s’inaugurava es II Congrés de sa Llengua Catalana a s’Auditòrium de Palma. A un article publicat aquest mateix dia a Diario de Mallorca, Gabriel Alomar Esteve, prestigiós historiador i arquitecte, descrivia lo que ell entenia per normalisar sa llengua.

“En el cas de les nostres Illes Balears, no basta protegir la nostra llengua bàsica que ès la catalana: ès necessari també protegir amb tots els medis i amb els instruments de la moderna dialectologia científica les nostres nobilíssimes parles genuines insulars, purificades amb criteris mesurats de tot barbarisme discordant. Els insulars que ens sentim faels a la nostra terra estam sempre hipersensibilitzats en la qüestió de l’amor a unes formes d’expressió que ens surten del cor: els dialectes mallorquí, menorquí i eivissenc, units sense cap dubte entre ells dins un superdialecte balear”.

No hi havia mala intenció. Hi havia bona voluntat, fins i tot diríem una certa ingenuïtat. S’admetia una llengua comuna, sa catalana, però tothom entenia, excepte es catalanisme, que s’havien de fomentar es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc units en un superdialecte balear. Aquest era es vertader esperit dets impulsors de sa llei de normalisació lingüística, aquest i no cap altre.

Continuava Gabriel Alomar Esteve, “la forma parlada dels nostros dialectes no pot esser objecte de normalització com no sia per netetjar-la dels barbarismes castellans relativament moderns, però també dels ultrapurismes catalans, generalment recents, inusuals i a vegades malsonants a les nostres illes. Normalitzar una forma correcta i culta pel dialecte balear escrit vol dir simplement acceptar oficialment l’ús de nombroses paraules i locucions usades pels pobles insulars desde temps immemorials i que no són actualment acceptades pels catalans”.

Un discurs, es d’en Gilet, es de n’Alomar, que subscriuria sa Fundació Jaume III, però que ja llavors era vilinpediat pes catalanisme que mai va acceptar cap referència a ses modalitats balears.

Es gran error va esser que ets únics preparats per aplicar sa llei, per dur-la a la práctica, eren es filòlegs i mestres catalanistes, ets únics experts i entesos en sa matèria. Una minoria que s’ha acabada fent seva una llei que en principi    refuava, que l’ha interpretada an es seu gust agranant cap a ca seva, traïcionant s’esperit originari de sa llei de normalisació del 1986. I així mos ha anat.