Sa Fundació presenta es comptes del 2016

Avui a les 19:00h, en es Club Nàutic de Palma, sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears presentarà es comptes anuals corresponents a l’any 2016. També presentarà sa memòria del 2016 així com ses línies mestres des pla d’activitats que ha preparat per enguany. Per afegitó, informarem de ses conclusions d’una auditoria externa que hem encarregat a fi que es donants puguin conèixer sa situació patrimonial i financera a dia 31 de desembre de 2016.

Aquest és s’orde del dia:

Orde del dia 21-02-2017:

  1. Benvenguda des president
  2. Memòria 2016
  3. Programa 2017
  4. Comptes 2016 i auditoria externa
  5. Precs i preguntes

Sa Fundació Jaume III, una entitat sense ànim de lucre, no està obligada a retre comptes de ses activitats anuals ni de sa seva situació financera. Tampoc està obligada a comanar cap auditoria externa. Tanmateix, però, i des primer any ençà, hem volgut retre comptes davant tots es nostros donants com si fóssim una empresa privada perquè creim que és una obligació fer-ho encara que legalment no sigui obligatori. Es nostros donants tenen dret a sebre com i amb què gastam es seus doblers, a part de fer ses suggerències que considerin oportunes.

Gràcies a tots.

Més de 20.000 usuaris únics ja han fet ús des traductor automàtic castellà-mallorquí

Sa versió 2.0 introdueix més de 3.500 canvis, amb 750 frases fetes típiques mallorquines, respecte des traductor castellà-català des que partírem inicialment

Més de 20.000 usuaris amb IP única (20.469, segons dades d’ahir mateix) ja han usat es traductor automàtic castellà-mallorquí que sa Fundació Jaume III posà en marxa es 22 de novembre de 2015, ara fa quinze mesos. Es traductor està disponible a http://84.39.103.215/tradueix.php o a www.jaumetercer.com, sa web de sa Fundació, així com a través d’aplicació per mòbil tant per Android com per iOS. Si qualcú vol descarregar aquestes aplicacions també ho pot fer a través de sa nostra pàgina web.

Es passat mes d’octubre se presentà s’actual versió 2.0 des traductor que incorporava importants millores respecte de sa versió 1.0 que se presentà per novembre de 2015. En total, sa versió definitiva 2.0 inclou més de 3.500 canvis respecte des traductor castellà-català original des que vàrem partir en principi. S’han incorporat 2700 noves paraules mallorquines –que, o no hi eren, o substitueixen lèxic continental– i s’hi han afegit més de 750 frases fetes mallorquines. També s’han fet més de 50 canvis morfosintàtics per donar cabuda a s’article baleàric, indefinits, morfologia pronominal i verbal, etc..

Es model lingüístic de mallorquí que s’ha fet servir ha estat es llibre d’estil de sa fundació (Un model lingüístic per ses Illes Balears, Ed. Fundació Jaume III, 2015), a part de consultar moltes altres fonts com es Diccionari Català-Valencià-Balear o sa famosa proposta (de 1995) de 600 paraules balears que va fer sa UIB a s’IEC per incorporar-les an es Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC1).

Sa Fundació Jaume III i Diario Balear produiran plegats es programa radiofònic “En clau balear”

Sa Fundació Jaume III i Diario Balear han arribat a un acord per produir plegats es programa radiofònic “En Clau Balear”, que se pot escoltar cada dilluns a Canal 4 Ràdiode les 18:30h fins a les 20:00 en es dial 88.4 de FM.

Sa “joint venture” entre sa nostra fundació i es digital cerca potenciar aquest programa perquè se convertesqui en un referent en sa defensa i promoció de sa cultura balear. Per això, hi ha previstes més seccions i eixamplar així es ventall temàtic des programa. Dilluns passat, per citar-ne només un exemple, se posà en marxa sa secció de rondaies mallorquines coronada amb un vocabulari de paraules en desús que evidencia es retrocés de lèxic mallorquí que s’ha produït a ses darreres dècades, lo que per si mateix ja justifica sa necessitat d’insistir en sa defensa de ses modalitats balears, tasca en la qual hi estan implicats sa Jaume III i Diario Balear.

A sa nova escaleta des programa “En clau balear”, sa societat civil de ses nostres illes hi tendrà més pes específic amb més entrevistes a tots es seus agents amb s’intenció de retratar sa societat balear tal com és, donant veu a molts de col·lectius socials que adesiara no surten en es medis de comunicació, precisament perquè fan una feina fosca i sorda que no donen titulars.

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears convoca sa 3ª edició des Premi Joan Benejam de relats curts en menorquí

Hi ha temps per participar fins a dia 6 de març — S’entrega de premis i sopar de III aniversari de sa fundació es celebrarà enguany es dissabte 25 de març, en honor an es naixement de Joan Benejam un 27 de març de 1846.

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears ha declarada oberta sa convocatòria des 3er Premi Joan Benejam de relats breus en menorquí que té com a principal objectiu “promoure s’expressió literària en menorquí i posar fil a l’agulla a una literatura menorquina”, tal com figura a s’introducció de ses bases des concurs que adjuntam. Es president de sa fundació a Menorca, Joan Pons, ha assenyalat que “dignificar ses nostres modalitats vol dir normalisar es seu ús en ets àmbits més formals com sa literatura d’on han estat arraconades”. Enguany, es concurs compta amb diverses novedats, com per exemple que es relats podran esser de fins a 10 pàgines, o s’agument des 1r premi fins a 1.000€ pes guanyador. Una dotació econòmica que prestigia encara més es Joan Benejam i que, segons Pons, “és possible gràcies a s’unió de Foment Cultural amb sa Fundació Jaume III i an es més de mig centenar de socis menorquins”.

 

Es president ha reivindicat sa tradició literària en menorquí que va viure sa seva plenitud a cavall entre es segles XVIII i XX i ha recordat figures tan destacades per sa narrativa costumista en pla com Joan Benejam i Vives, autor de Foc i Fum, Ciutadella Veia… a qui van dirigits aquests premis, Àngel Ruiz i Pablo, Antoni Febrer i Cardona o Joan Ramis i Ramis. “−Històricament, es menorquí sí que ha tengut tradició literària, tradició que va recular a partir de sa normativisació fabriana de 1913”, ha recalcat Pons. Una tradició literària que sa Fundació Jaume III – Foment Cultural de Menorca ha conseguit ressucitar es darrers anys amb s’organisació des Premis Joan Benejam en menorquí, sa publicació de s’assaig acadèmic (com Sa norma sagrada), sa novel·la històrica trilingüe Llull, es nostro heroi il·luminat i multitud d’articles periodístics en menorquí publicats as Diari MENORCA.

Per altra banda i tornant a s’actualitat, Pons s’ha queixat que, entre ses 136 mesures des Pla de Normalisació Lingüística des Consell Social de la Llengua Catalana, o es més de 1.000.000€ que es Govern Balear i es Consell Insular de Menorca destinaran per fomentar es català, no hi hagi ni una iniciativa destinada a promocionar i dignificar es menorquí, ses modalitats insulars reconegudes a s’article 35 des nostro Estatut d’Autonomia.

Per acabar, Pons ha reivindicat sa tasca de sa Fundació Jaume III i es Premis Joan Benejam davant sa preocupant davallada de parlants de sa nostra llengua a Balears des 45% an es 36%, “és es resultat des fracàs de sa Llei de Normalisació Lingüística i evidencia una vegada més sa resistència passiva de molts de menorquins davant es català estàndar, un model de llengua d’arrel barcelonina vinculat a s’imposició lingüística i an es nacionalisme”. Ha afegit “es problema no és si es menorquí o es català són sa mateixa llengua o no —fet que sa Fundació Jaume III no ha negat mai— sinó que sa salut de sa nostra llengua és cada vegada pitjor”. “Estenem sa mà i demanam an es Govern de ses Illes Balears, Consell Insular de Menorca i Ajuntaments sa seva implicació amb es III Premis Joan Benejam a fi de frenar sa sangria de parlants de menorquí”. I ha acabat “ses nostres autoritats no entenen que, perquè es ciutadans de Balears emprin, estimin i defensin sa seva llengua, primer l’hauran de sentir com a pròpia. Es Premi Joan Benejam suposa una oportunitat per impulsar i dignificar sa nostra llengua”.

Adjuntam en PDF ses bases des concurs des 3er Premi Joan Benejam, així com també un parell de fotos de sa roda de premsa d’avui migdia.

Revetla de Sant Sebastià

Sa Fundació Jaume III organisa avui una torrada per sa Revetla de Sant Sebastià

 

Avui dijous 19 de gener sa nostra fundació organisa sa seva primera torrada en motiu de sa Revetla de Sant Sebastià. Serà a les 20:00h davall sa nostra seu de Palma, a C/Sant Elies nº10, cap de cantó amb oms.

Hi haurà música, menjua i beure a preus populars (5€ palangana de carn, cervesa, vi i refrescs 1€).

Vos esperam a sa torrada més mallorquinista. ¡Que en viva Sant Sebastià!

Comencen es cursos de mallorquí de sa Jaume III

FUNDACIÓ JAUME III

Dijous passat començaren es cursos per aprendre a escriure mallorquí que ha organisat per primera vegada sa Fundació Jaume III. Abans de començar, es vicepresident de sa nostra fundació, Joan Pons Torres, va fer una breu presentació des cursos destancant s’importància que tenia una fita com aquesta per salvaguardar ses nostres modalitats insulars, marginades per ses nostres institucions i sobretot per sa Direcció General de Política Lingüística i ILLENC, es nou organisme que substitueix un Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) que a sa darrera convocatòria va negar ajudes a tots es projectes (s’assaig “Sa Norma Sagrada” i un còmic de Sant Juníper Serra) que va presentar sa nostra fundació.

 

Es cursos per aprendre mallorquí escrit són d’una hora setmanal i se faran a sa seu de Sant Elies, 10A, 1erB, de Palma, a càrrec d’un llicenciat en filologia catalana amb amplis coneixements de mallorquí. Ja s’hi han apuntat 42 persones.

Es model lingüístic que se seguirà en aquests cursos serà es llibre d’estil de sa fundació (“Un model lingüístic per ses Illes Balears”, 2015), un model que és un 99% normatiu però que pren com a principal referència sa modalitat mallorquina i que cerca dignificar-ne certs aspectes com s’ús formal de s’article baleàric, entre altres.

CursosMallorqui 2

Si encara hi ha qualcú interessat, pot telefonar an aquests números:

616 624 355 (seu)
971 666 468 (seu)
627 181 702

Señas de identidad

No seremos más catalanes (pero tampoco menos) porque una castiza y abigarrada mayoría política, tal que Més, Podemos, PSIB y el PI, hayan decidido que lo seamos. Tal vez lo somos, en efecto. O tal vez no. Es posible que, a fuerza de que nos lo repitan, nos lo creamos. Pero también puede que, por lo mismo, acabemos por no entender ni una palabra de lo que nos cuentan. Yo me recuerdo observando desde las terrazas de un edificio, hoy estruendosamente tapiado, de las avenidas de Palma, los coros infinitos de la gente bailando sardanas los domingos de mi infancia y no sé si este hecho es una premonición definitiva o una desechable anécdota. Uno puede rebuscar su identidad donde le plazca, pero esa sombra que somos suele sernos muy esquiva y habitar, acaso, muy adentro de nosotros mismos.

 

Por ello rebusco en mi árbol genealógico y me sale un frondoso sarpullido de ancestros con orígenes en Campanet y en el barrio palmesano de Santa Catalina. Me salen, también, un montón de conexiones perdidas, hace ya muchos años, con presuntos parientes de algún lugar incierto de Extremadura, de Larache (Tánger, Tetuán, tal vez del mismísimo jardín de las Hespérides), de algún islote, en fin, del siempre remoto Caribe. A todos ellos, mis queridos antepasados, los llevo siempre conmigo sin saber cómo ni por qué, pero ya me he acostumbrado tanto a su compañía que no me resultan ninguna carga. No se me quejan. No chirrían ni tampoco alborotan, cuando el mundo se nos planta tal cual es (o quiere ser, que no es lo mismo) y nos acaba pareciendo, el mundo, un decepcionante mal chiste o una ambulante estupidez sin ningún sentido, aunque parezca ir de enarbolar banderas y también banderines, pancartas y también pasquines. Estoy convencido de que, a mis antepasados, pese a ser de otras épocas y costumbres, les importa muy poco lo que, desde luego, a mí me importa nada. O menos que nada.

Luego están los delirantes informes de los expertos de la comisión de la Diada representados, entre otros, por el inefable Cristòfol Soler, de la Asamblea Soberanista de Mallorca, o Maria Antònia Font, del sindicato STEI, nada menos. Pero ya lo dije. Uno puede buscar su identidad donde le plazca: hay paraísos artificiales, distopías y lodazales suficientes para todos. No hay que alarmarse, por lo tanto, si nuestra progresía fija sus señas de identidad (y las nuestras, ay) en el genocidio de la conquista, saqueo y posterior reparto de Madina Mayurqa antes que en el nacimiento histórico del Reino de Mallorca. Seguramente ignoran que manipular el pasado para construirse un futuro a medida es prostituir pasado y futuro; es convertir el frágil presente en una vergonzosa farsa.

______________

Publicat a EL MUNDO/Día de Baleares

La Diada

HAY DEBATES que deberían despertar en mí el interés del opinador y, sin embargo, me resbalan. Siendo yo un declarado antinacionalista, uno de esos mallorquines que piensan que el catalanismo es con diferencia el peor de los males que nos han tocado en suerte, lo normal sería que anduviera muy alterado por el cambio de fecha de la Diada de Mallorca del 12 de septiembre al 31 de diciembre. Y ya ven: me importa un bledo. Por mí, como si deciden suprimirla del calendario, con sus 24 horas adosadas, dejan el año en 364 días y va veremos cómo cuadramos el tema de la rotación terrestre con unos nuevos bisiestos.

 

No piensen que por esto me siento raro. He preguntado y a la mayoría de mis conocidos y amigos, muchos por supuesto mallorquines de pura cepa, les pasa lo mismo: s’en foten de lo que hicieran unos reyes feudales en el siglo XIII y aprovechan los festivos patrióticos para realizar actividades tan variadas como subir montañas, montar en bicicleta, navegar o tumbarse en el sofá a contar las arañas del techo.

La historia es necesaria, está bien que sepamos lo que ocurrió en sendas fechas señaladas, faltaría más, pero conviene separarla de una contienda política tan mezquina como actual, cuyo objetivo -está más que demostrado- consiste en enfrentar entre sí a la ciudadanía cuestiones generalmente peregrinas.

Va en serio, que los bacilos del Consell prueben de suprimir la Diada de Mallorca y verifiquen por sí mismos, al ver que no ocurre nada, la fantasía lisérgica que habitan. Y, ya de paso, que eliminen el Consell y toda su estructura humana. Igual es tal el júbilo fruto de la medida que, a partir de ese momento, salimos una vez al año a la calle a ondear banderas y a tocar xeremies para conmemorar el culmen de la mallorquinidad, coincidiendo con la fecha de la extinción de una institución que bien podríamos ahorrarnos.

Porque tal vez Mallorca aún no existe y no lo sabemos. Tal vez nazcan libres los isleños el día en que quienes desde hace más de 30 años se dedican a envenenar el ambiente con la lengua y la historia dejen de representar el ideal de la convivencia y la cohesión, dejen de ser los depositarios de la cultura y, lo que aún es peor, de lo que aquí se considera contracultura (Corberas, payeses raperos y demás), tan o más aferrada a la doctrina oficial catalanista que la anterior. Tal vez, con un poco de suerte, nuestros biznietos puedan solemnizar el fin de las imposiciones nacionalistas en lugar de una sangrienta cruzada de hace casi ocho siglos. Hasta que llegue ese día, los mallorquines pacíficos no tendremos nada que celebrar.

______________

Publicat a EL MUNDO/Día de Baleares

Arranquen es cursos de mallorquí de sa Jaume III

Dijous qui ve presentam es cursos i els donam es sus – S’hi han inscrites 38 persones – Es model lingüístic que se seguirà serà es llibre d’estil de sa fundació, un model que és un 99% normatiu però que pren com a principal referència sa modalitat mallorquina.

 

Dijous qui ve començaran es cursos per aprendre a escriure mallorquí que ha organisat sa Fundació Jaume III. Es cursos seran d’una hora setmanal i se faran a sa seu de Sant Elies, 10A, 1erB, de Palma, a càrrec d’un llicenciat en filologia catalana amb amplis coneixements de mallorquí. Durant es període d’inscripció s’hi han apuntat 38 persones.

Es model lingüístic que se seguirà en aquests cursos serà es llibre d’estil de sa fundació (“Un model lingüístic per ses Illes Balears”, 2015), un model que és un 99% normatiu però que pren com a principal referència sa modalitat mallorquina i que cerca dignificar-ne certs aspectes com s’ús formal de s’article baleàric, entre altres.

Portada ModelLing

 

Si encara hi ha qualcú interessat, pot telefonar an aquests números:

616 624 355 (seu)
971 666 468 (seu)
627 181 702