Autor: Sa Fundació

El vicepresidente de la Fundació Jaume III en Menorca participó junto con el economista santanderino Juan Bautista de Blas en la conferencia “Menorca ante el reto separatista catalán” organizada por Ciudadanos – C’s Mahó

Flanqueados por Miguel Bueno del Amo, coordinador de Ciudadanos Mahó, y Jesús Méndez, presentador del acto, los dos ponentes, Joan Pons Torres, vicepresidente de la Fundació Jaume III – Foment Cultural de Menorca, y Juan Bautista de Blas, economista, fueron los responsables ayer, jueves 24 de agosto, de llevar a cabo la conferencia/debate “Menorca ante el reto separatista catalán” que se enmarca en el ciclo de ‘Participación Ciudadana’.

Bautista fue el responsable de explicar las negativas consecuencias económicas que supondrían para Cataluña una hipotética secesión con el resto de España. Aseguró que “todas las autoridades europeas han insistido en que una Cataluña independiente quedaría fuera de la Unión Europea y de la zona euro, con todos los efectos que supone”. Algo que los separatistas tienden a esconder. “Los catalanes se merecen estar informados de todas las consecuencias”.

Pons Torres, por su parte, se encargó de desmontar “la mitología con la que el nacionalismo pretende justificar su proyecto anexionista para Menorca y Baleares”, basándose en la conquista, repoblación y lengua de Menorca, “tres puntos claves en los que el nacionalismo basa la supuesta catalanidad de Menorca, sin la cual, claro está, se desvanecería su proyecto separatista de los Països Catalans”.

En síntesis, Pons Torres expuso que “el nacionalismo catalán se apropia y se atribuye un falso origen del sustrato lingüístico y cultural común que compartimos baleares, valencianos, catalanes y occitanos”. En conclusión, defendió que “la solución para frenar al nacionalismo en Baleares pasa por una reforma del artículo 4 del Estatuto de Autonomía para blindar nuestra máxima singularidad histórica: la lengua balear, nuestro mallorquín, menorquín e ibicenco, así como el Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana reconoce el idioma valenciano”.

El acto en Ca n’Oliver contó con un centenar de participantes y finalizó con un turno de preguntas para el numeroso público que se interesó, entre otras, por una reforma educativa que frene la tergiversación de la historia en los centros educativos.

Només un 20% de joves xerren català de forma predominant- Un 7,5% de joves d’origen catalanoparlant deserta des castellà – Incapacitat per atreure joves no cataloparlants a usar es català

Si és principal factor que explica sa davallada de catalanoparlants a ses nostres illes, com dèiem a una anterior nota de premsa, és es fracàs absolut des català com a llengua d’integració –només un 12% des nascuts fora de ses illes el parla qualque vegada–, ses polítiques lingüístiques des darrers trenta anys no han aturat tampoc sa deserció lingüística de molts de balears que, senzillament, han abandonada sa llengua que sempre havien sentit a ca seva, sobretot a s’hora de transmetre-la an es seus fills.

És ver que, d’ençà del 1986 quan se promulga sa Llei de Normalisació Lingüística, es català ha eixamplat es ventall de funcions –una decisió purament política– però també és ver que ha disminuït radicalment es seu ús, que depèn de sa voluntat des ciutadans. Estendre ets àmbits als quals pot usar-se es català no ha significat usar-la de fet.

Es jovent se passa an es castellà

Es gràfic 40 (pàg. 33) de s’avanç de s’Enquesta d’Usos Lingüístics del 2014 elaborat per sa Conselleria de Cultura, Transparència i Esports, és un indicador claríssim de com es jovent deserta des català. Aquest gràfic mostra s’evolució de s’ús en funció de franges d’edat (15-29, 30-44, 45-64 i més o igual de 65). Analisem es seus aspectes més destacats.

1.- Es percentatge de catalanoparlants s’origen lingüístic català (o sigui, sa llengua materna és sa catalana) que sempre (o quasi sempre) parlen català puja amb s’edat. Per sa gent major de 65 anys, un 48,2% el parla sempre (o quasi sempre). Entre 45-64, un 30,3%. Entre 30-44, només un 22,7%. Entre es joves (15-29), només un 20,6%. Com més vells, més parlen en català.

2.- Es nivell d’integració des castellanoparlants inicials també puja amb s’edat. Per sa franja més vella (>65), un 4,3% parla sempre català. Entre, 45-64, un 3%. Entre, 30-44, un altre 3%. En canvi, entre es jovent (15-29) només un 1% parla sempre català si ve d’una família no catalanoparlant. Comparativament, sa gent major d’origen castellanoparlant usa més es català que sa jovenea d’aquest mateix origen.

3.- Es joves d’origen catalanoparlant són es primers desertors: un 7,5% han abandonat es català, davant un 1,2% i un 1,3% de ses franges d’edat intermitges i un 2.1% a sa franja de més de seixanta-cinc anys. Es joves són es qui més abandonen es català.

Es panorama és desesperançador. Es mateix estudi sintètic de sa Conselleria de Cultura que acaba de publicar admet aquestes quatre tendències, literalment: “a) Es redueix el percentatge dels catalanoparlants de llengua inicial catalana; b) creix el percentatge de castellanoparlants inicials; c) pràcticament s’esvaeix la capacitat d’atraure no-catalanoparlants joves cap a s l’ús del català; d) un considerable percentatge de catalanoparlants inicials joves fa ús predominant del castellà”.

Tercera reflexió

Un poble perd sa llengua no perquè es de defora no la parlin sinó perquè els qui la saben s’aturen de parlar-hi. És lo que està passant ara mateix amb molt de jovent, sobretot de Palma i d’Eivissa i Formentera. Es major reconeixement des català a tots ets àmbits oficials, gràcies a unes polítiques adesiara associades a sa coacció i a un model estàndar en què molts de balears no se senten identificats ni reconeguts, no ha conseguit aturar sa deserció lingüística entre catalanoparlants balears. És necessari un exercici d’autocrítica per part des responsables de ses polítiques lingüístiques de tots aquests anys que, davant ses crítiques, han aplicat sa recepta: si no vols tassa, idò tassa i mitja. Així ha anat.

 

Ecos de premsa: mallorcadiario.com, El Mundo-El Día de Baleares, Opinió El Mundo-El Día de Baleares,

Canal4, Diario de Mallorca,

Vet aquí es gràfic 40 (p. 33 de s’estudi) que explica sa reculada de s’ús des català entre sa jovenea. Sa Taula I ajuda a interpretar es gràfic 40 ja que conté sa definició de tots es grups d’ús i d’origen lingüístic que apareixen a sa llegenda des gràfic referit.

Resistència passiva a acceptar sa denominació de “català” as cap de trenta anys de polítiques normalisadores – Es jovent, principal víctima de s’enginyeria lingüística a ses escoles

Segons s’extreu de s’avanç que ha fet es Govern balear de s’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears de 2014, un 68,9% des balears s’estimen més emprar ses denominacions seculars de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer per anomenar sa llengua autòctona de Balears.

En canvi, només un 31,1% s’estima més denominar-la català. Curiosament, és on s’ús de sa llengua autòctona és majoritari –Menorca i sa Part Forana mallorquina– on s’estimen més utilisar es noms tradicionals de menorquí i mallorquí, respectivament. Es com si es parlant de sempre encara se n’enrecordàs de com s’havia anomenat sempre sa llengua que xerrava fins fa trenta anys, abans de ses procés normalisador. En canvi, on s’ús des català es clarament minoritari, com Ciutat i Eivissa-Formentera, és on més s’hi refereixen com a català, uns set punts percentuals més (62% de mallorquí/eivissenc davant un 37% de català).

Aquestes dades demostren sa resistència passiva des poble balear a usar una denominació –català– que sempre s’ha considerada cosa de lletraferits, de nacionalistes de la ceba i d’una classe política ignorant que desconeix sa seva pròpia història, enlluernada per Catalunya. I això maldament sa tracalada de doblers públics que ses nostres administracions han tudat perquè es balears assumissin que lo que xerren és català i, en particular, sa feresta enginyeria lingüística que s’ha duit i du a terme en es col·legis de ses nostres illes, controlats per sindicats i docents nacionalistes. Això explicaria, tal com reflecteix s’avanç de s’enquesta, que ses principals víctimes d’aquesta enginyeria social i, en conseqüència, es més partidaris de preferir es nom de “català” davant ses denominacions més locals, siguin es jovent i ets universitaris.

Segona reflexió

Ses victòries de trenta anys de normalisació lingüística han estat pírriques. No s’ha conseguit integrar es nouvenguts a través de sa llengua catalana (com assenyalàvem a sa nota de premsa anterior), no s’ha conseguit aturar sa deserció lingüística entre sa jovenea que té com a llengua familiar es català. I estam molt enfora que es balears acceptin unànimament es nom de “català”. A Balears sa llengua és sinònim de conflicte i un objecte constant de discòrdia i divisió, encara que ses autoritats ho considerin un tema superat. És lo que passa quan es polítics no escolten sa voluntat des poble i se fien de filòlegs, mestres i sociolingüistes que han usat sa llengua per interessos polítics. Es catalanisme no té soldats ni capitans ni generals: es seu exèrcit el formen filòlegs i mestres d’escola. I sa societat, senzillament, els ha girat s’esquena.

 

Ecos de premsa: manacornoticias.com, Menorca, Diari de Menorca, El Mundo-El Día de Baleares, mallorcadiario.com, revista Manacor, columna Fernando Merino (EM),

 

Aquest és es gràfic 46 de s’avanç de s’Enquesta d’Usos Lingüístics de 2014 que acaba de publicar sa Conselleria de Cultura (pàgina 39)

Només un 12% des nats defora de ses nostres illes usa de vegades sa llengua catalana – Sa politisació de sa llengua per part des nacionalisme, clau des fracàs de ses polítiques lingüístiques

Sa llengua catalana (o es mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer si usam ses seves denominacions seculars) no s’atura de recular a ses nostres illes.

Això almanco és lo que se torna a desprendre de sa nova anàlisi que ha feta es Govern balear de ses mateixes dades de sempre, ses que apareixen a s’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears de 2014 que ja hem comentada altres vegades. Si feim una comparativa des resultats del 2014 amb sos de deu anys enrere (2004) observam que es català ha reculat com a llengua habitual, passant d’un 45% a un 36,8% de balears que l’usen habitualment. Avui en dia, a Eivissa-Formentera només la solen parlar un 23,9%, a Palma un 27,9%. Només a Menorca (amb un 53,5%) i a sa Part Forana mallorquina (45,6%) s’ús de sa llengua autòctona supera es de sa llengua castellana. A nivell balear, es castellà ja és de llarg sa llengua més usada (49,9%) mentre un 36,8% utilisa habitualment sa catalana.

¿Com s’explica aquest daltabaix en relació a sa situació lingüística d’ara fa vint anys? Segons s’avanç que acaba de publicar sa Conselleria de Cultura, només un 12% des nascuts fora de s’àrea lingüística catalana (Balears, Catalunya, València) fan un ús significatiu de sa llengua catalana. Entre ells, un minúscul 2,9% declaren usar sempre o de forma predominant es català. La resta, un 8,9%, de vegades. A la vista d’aquestes dades, és més que evident es fracàs de ses polítiques d’integració amb què s’immersió lingüística a ses escoles s’ha volgut justificar.

En suma, ni s’ha coneguit atreure parlants de fora ni d’origen castellanoparlant, però és que tampoc s’ha conseguit aturar sa deserció lingüística de molts de parlants nascuts aquí a ses illes. Un 23% des nats dins s’àrea lingüística catalana no empra mai es català. Però d’aquest aspecte, en parlarem un altre dia amb una altra nota de premsa.

 

Costa per avall

Es panorama és més desesperançador si consideram s’evolució intergeneracional, de pares a fills. O així almanco ho indiquen ses quatre tendències sociolingüístiques que n’extreuen ets experts a sa seva anàlisi: “a) Es redueix el percentatge dels catalanoparlants de llengua inicial catalana; b) creix el percentatge de castellanoparlants inicials; c) pràcticament s’esvaeix la capacitat d’atraure no-catalanoparlants joves cap a s l’ús del català; d) un considerable percentatge de catalanoparlants inicials joves fa ús predominant del castellà” (gràfic 40, p. 32 de s’anàlisi). De fiar-mos d’aquestes tendències, sa capavallada està assegurada.

 

Primera reflexió

Ses nostres autoritats polítiques i acadèmiques haurien de reflexionar sobre què ha fallat. Des de sa nostra fundació, creim que un des factors que més ha contribuït an es poc èxit de sa llengua com a eina d’integració des nouvenguts ha estat sa seva politisació, sa seva imposició a s’escola i sa seva adscripció a una determinada ideologia, lo que ha fet que tengués una imatge poc amable i molt desagradable. Ha faltat seducció, empatia i positivitat i han sobrat victimisme, queixes i política.

 

Ecos a sa premsa: Última Hora, Europa Press, abc, El Mundo-El Día de Baleares, mallorcadiario.com, entrevista a Joan Pons a Canal4,

No té cap sentit que tenguent s’Institut d’Estudis Baleàrics, sa nostra projecció cultural a s’exterior depengui d’una Generalitat sediciosa que considera s’Institut Ramon Llull com una estructura d’un futur Estat – Es Pacte fa i calla en qüestions de llengua – ¿Forma part de sa “normalitat lingüística” canviar d’opinió cada dos anys?

S’assumpció per part de s’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) de ses funcions que fins ara tenia Lluís Maicas, delegat de s’Institut Ramon Llull a Balears fins a sa seva jubilació, constata es fracàs des reingrés de Balears a s’Institut Ramon Llull que se va consumar ara fa dos anys. S’eliminació de sa plaça de delegat i ses pròpies declaracions de Maicas, que ha dit que no li cerquin substitut, són indicis ben evidents que aquesta plaça no ha servit per res més que com a canongia fins a sa retirada de s’exdiputat socialista Maicas.

Aquesta decisió d’eliminar sa plaça de delegat des Llull a Balears evidencia que mai han quedades clares ses funcions des Llull i de s’IEB que, abans des reingrés, havia assumides ses mateixes competències. De totes maneres, sa consellera de Cultura, Fanny Tur, hauria d’explicar si davall-davall –recordem que es presidents Matas i Bauzá ja se queixaren des tracte de germà petit que es catalans dispensaven an es balears– hi ha més motius que expliquin sa supressió d’aquesta plaça i com afectarà això a ses relacions culturals entre Catalunya i Balears, al manco en sa projecció exterior dets artistes de ses nostres illes.

De moment, Tur no ha donat cap explicació convincent. En qüestions lingüístiques, es Pacte fa i calla, evitant qualsevol debat. ¿Forma part de sa “normalitat lingüística” de sa que tant bravetja es Pacte canviar d’opinió cada dos anys? Quan es Govern nomenà Lluís Maicas fa dos anys –novembre 2015– ho va fer perquè necessitava qualcú per gestionar sa reintegració de ses nostres illes a s’IRL, per impulsar activitats de promoció exterior de sa cultura i per coordinar accions amb s’Institució de les Lletres Catalanes i amb l’Institut Català d’Empreses Culturals. ¿Què ha passat en aquests dos anys perquè tot això ja no sigui necessari?

 

Sa reintegració a s’IRL, un error

Fa dos anys sa Fundació Jaume III considerà un error sa reintegració de Balears a s’Institut Ramon Llull per encarregar-se, conjuntament amb Catalunya, de sa projecció de sa cultura catalana a s’exterior. En primer lloc, perquè, amb s’actual procés separatista en marxa, no era ni és aconsellable veure ses nostres illes com una criada que va des bracet d’aquells qui volen destruir Espanya. S’imatge exterior que tan important és per Balears se’n podria ressentir de tenir aliats tan desprestigiats. En segon lloc, perquè integrar-se un altre pic a s’IRL denota una subordinació vicària a Catalunya, una dependència que només s’entén per sa veneració que li tenen a Catalunya partits com es PSIB o Més. I en tercer lloc, perquè tenguent com teníem s’Institut d’Estudis Balears (IEB) que ja se n’encarregava de sa nostra projecció exterior, no vèiem cap raó per la qual ara l’havia de fer s’IRL, amb tot lo que això suposava de duplicitats –es reingrés no va suposar sa supressió de s’IEB–, de pèrdua d’autonomia pes nostros artistes i creadors que a partir de llavors passaven a dependre des criteris d’una altra autonomia que, naturalment, sempre defensarà es seus interessos culturals i … polítics, ara més que mai, sobretot si tenim present que es dirigents separatistes catalans consideren s’Institut Ramon Llull com una estructura d’estat d’una Catalunya independent.

Es temps mos ha donat sa raó.

Ecos de premsa: mallorcadiario.com,El Mundo-El Día de Baleares, Europa Press, manacornoticias, Diario de Mallorca,

Ses obres se poden presentar fins a dia 30 de setembre – S’entrega de premis se celebrarà durant es IV aniversari de sa fundació es pròxim 27 d’octubre a Binicomprat

Avui migdia sa Fundació Jaume III ha declarada oberta sa convocatòria des 2^on Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí que té com a objectiu “donar una passa més en sa promoció de s’expressió literària en mallorquí”.

Es portaveu de sa fundació, Joan Font, ha assenyalat que aquest certamen pretén prestigiar lo que adesiara se considera informal per part de ses nostres autoritats polítiques i acadèmiques. “Dignificar ses nostres modalitats no és altra cosa que normalisar es seu ús a un àmbit tan formal com sa literatura, d’on han estat arraconades”, ha declarat Font.

Es portaveu ha reivindicat sa tradició literària en mallorquí amb figures com Pere d’Alcàntara Penya, Tomàs Aguiló Cortès, Bartomeu Ferrà, Antoni Maria Alcover o Miquel del Sants Oliver. “−Històricament, es mallorquí sí que ha tengut tradició literària, tradició que va esser escanyada a partir de sa normativisació dets anys vint”,ha recalcat Font.

Font ha reclamat per Balears lo que ja tenen Catalunya i València, un estàndar autòcton que tengui com a referència ses nostres illes i no es Principat. “Catalunya i València tenen centres codificadors distints, ortografies distintes, diccionaris normatius distints i, naturalment, un estàndar regional distint i centrat en es parlants des seu territori. A Balears no tenim res d’això. Noltros només demanam un estàndar balear que tengui en compte ses nostres singularitats lingüístiques que han romàs marginades per un estàndar basat en ses comarques centrals de Catalunya”. Font ha assegurat que fins i tot sa nova Gramàtica Catalana, de caràcter més descriptiu que normatiu, ha desterrat sa distinció entre correcte/incorrecte i ara només parla de més adequat/manco adequat, mentre recomana acostar lo que s’escriu a lo que se xerra, o sigui, s’Institut d’Estudis Catalans és ara partidari d’una major flexibilisació i adequació territorial. “Només així, amb una identificació major de sa llengua formal amb sa llengua viva des territori –ha recalcat– es català sortirà de sa condició de llengua minorisada, com diagnostiquen es nostros savis lingüístics”.

Font ha denunciat que de res serveix una defensa retòrica i genèrica de ses nostres modalitats insulars quan no se tenen en compte a s’hora de definir un model lingüístic escolar per part de sa conselleria d’educació, tampoc a s’hora de donar subvencions i ajudes per part des departaments de política lingüística, tampoc a s’hora de definir es Pla de Normalisació Lingüística per part des Consell Social de la Llengua Catalana, tampoc per fer costat a uns premis com es Gabriel Maura, o molt poc quan s’adapten es llibres de text que vénen de Catalunya a Balears, una adaptació que, com ha demostrat sa nostra fundació, és molt pobra.

Ecos a sa premsa: mallorcadiario, manacornoticias, canal4diario

Bases des concurs literari 2017: pitja assuquí

Ningú de sa comissió d’experts ha cregut necessari defensar ses modalitats insulars – Un model que queda coix sense un compromís ferm de fomentar unes modalitats admeses a s’Estatut, es decret de mínims i sa llei de normalisació lingüística – Els convendria més acostar-se a sa llengua viva des carrer i fer més poca enginyeria lingüística

Sa Fundació Jaume III deplora que dins sa comissió d’experts triats per sa Conselleria d’Educació per definir un nou model lingüístic escolar ningú hagi cregut necessari parlar des model de llengua que s’ensenya a ses aules i, concretament, de sa defensa de ses modalitats insulars que reconeixen s’Estatut d’Autonomia, es Decret de Mínims i sa pròpia Llei de Normalisació Lingüística.

Senzillament, aquesta qüestió no existeix o al manco aquests experts fan com si no existís.

Sa nostra fundació creu que quan s’obri es meló d’un nou model lingüístic escolar i que, per afegitó, es savis conclouen que des dos idiomes cooficials s’única llengua vehicular de s’escola ha d’esser sa catalana perquè és actualment sa llengua “minorisada”, lo mínim que se pot fer és reconèixer que hi ha un aspecte que, encara, no s’ha resolt satisfactòriament: es foment i sa difusió d’un model de llengua que tengui com a principal referència ses Illes Balears i no Catalunya.

Resoldre aquesta qüestió és capital si realment se vol sortir de sa condició de llengua minorisada. Fomentar un model de llengua autòcton, com es qui ja tenen valencians i catalans per altra banda, que priorisi es lèxic balear, sa morfologia verbal i pronominal autòctones, ses locucions i frases fetes des nostros padrins o s’article salat, hauria d’esser sa primera passa per conseguir una identificació plena entre es parlant i es model de llengua culte. Si per part de molts de balears se segueix considerant es català com una llengua imposada que vol suplantar es mallorquí/menorquí/eivissenc per mor d’un estàndar massa centralista, es nostros savis faran retxes dins s’aigua si segueixen demonisant qualsevol defensa des mallorquí, menorquí o eivissenc com un atac a s’unitat de sa llengua.

Segons sa nostra fundació, aquests procés d’assimilació i suplantació des mallorquí/menorquí/eivissenc pes català continental, procés beneït per sa UIB i ses nostres autoritats lingüístiques, és en gran part responsable de sa condició des català com a llengua minorisada. A tots ells els convendria seguir ses recomanacions que fa sa nova Gramàtica Catalana que aposta per conseguir una major connexió amb tots es territoris amb s’introducció de molts més matisos dialectals i s’admissió d’una major flexibilitat territorial. Ses nostres autoritats lingüístiques haurien d’esgotar tot es marge de maniobra que permet sa normativa de s’Institut d’Estudis Catalans i oferir un model de llengua culta molt més acostat a sa realitat balear.

Ecos de premsa: Última Hora, Europa Press, Canal4Diario, El Mundo-El Día(notícia), El Mundo-El Día(opinió)

Han rectificat sa paraula “xais” per “anyells” a una convocatòria d’ajudes a sa ramaderia – Es redactors des BOIB haurien de prendre llum de na pintora i començar a usar un lèxic més balear

Sa Fundació Jaume III celebra que s’organisme públic FOGAIBA hagi decidit, a proposta des Consell de Formentera, rectificar una convocatòria d’ajudes comunitàries agràries i ramaderes, canviant sa paraula “xais” utilisada només a Catalunya per sa paraula “anyell”, un terme correcte usat a tot es domini balear.

Es Consell de Formentera ha al·legat que, efectivament, defensar es lèxic autòcton balear és acollir-se a lo que marca s’Estatut d’Autonomia i sa pròpia Llei de Normalisació Lingüística i que no suposa cap atac a sa sagrada unitat de sa llengua catalana. Adjuntam resolució des BOIB firmada pes conseller Vicenç Vidal des passat 7 de juny i publicada en es Bolletí Oficial es passat 22 de juny.

Dit això, creim que encara queda molt de camí per córrer. Desgraciadament, aquesta defensa de ses nostres modalitats és anecdòtica i incoherent si tenim en compte com a sa resolució des BOIB referida abans s’hi fa servir morfologia verbal no balear (“tinc” en lloc des balear “tenc”, o “dicto” en lloc des balear “dict”) o se marginen paraules balears ben correctes segons s’Institut d’Estudis Catalans com Bolletí, substituïda per Butlletí Oficial de les Illes Balears. Un altre exemple d’això és s’ús sistemàtic en es diari oficial de sa paraula ordre en lloc d’orde, més usada a ses nostres illes.

Creim que és una bona ocasió per demanar que, en nom de sa defensa de ses modalitats que empara s’Estatut d’Autonomia i sa Llei de Normalisació Lingüística, ets assessors lingüístics des BOIB i també de ses conselleries esgotin tot es marge de maniobra que mos permet sa normativa actual i utilisin aquella morfologia verbal balear així com aquell lèxic balear que fa anys estan admesos per s’Institut d’Estudis Catalans.

Adjuntam resolució referida (i senyada amb ses incohèrencies citades) des BOIB, així com sa demostració que paraules balears com “Bolletí” i “Orde” són admeses per s’actual normativa i que, en conseqüència, s’haurien d’usar de forma preferent en es Bolletí oficial per poc que ses nostres autoritats se guiassin per ses mateixes pautes que les han duit a canviar “xais” per “anyells”.

Ecos de premsa: Diario de Mallorca, El Mundo-El Día

 

EXEMPLES DE LÈXIC BALEAR BEN CORRECTE (ORDE, BOLLETÍ) QUE NO S’EMPRA EN ES LLENGUATGE OFICIAL

Coincidència en sa necessitat d’implantar i difondre un model de llengua propi tant de València com de Balears a fi de salvaguardar ses característiques idiomàtiques de valencians i balears i fer crèixer sa seva autoestima col·lectiva

Es vicepresident segon Joan Pons i es vocals Sebastià Jaume i Toni Planas, com a representants de s’entitat cultural balear Fundació Jaume III, han visitat sa seu de s’històrica entitat cultural valenciana Lo Rat Penat, on s’han reunit amb so seu president, Enric Esteve, i es director des cursos de Llengua Valenciana, Òscar Rueda. A sa trobada hi han assistit també Voro López i Miquel Àngel Lledó, filòlegs membres de sa secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de sa Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

Es representants balearistes i valencianistes coincidiren en sa necessitat inaplaçable d’implantar i difondre socialment es respectius models estàndars propis de balear i valencià, maldament ses creixents traves que impedeixen sa seva assumpció per part de ses instàncies oficials.

Aquesta vehiculació des respectius estàndars propis, orals i escrits, en tots ets àmbits d’ús, i especialment a s’educació i es medis de comunicació, és s’única via que permetrà sa salvaguarda futura de ses genuïnes característiques idiomàtiques valencianes i balears, així com es reforç de s’autoestima des parlants en es seu idioma matern, s’augment des seu ús social i sa seva perpetuació a ses generacions més joves.

D’aquesta manera, es valencianisme i es balearisme reinicien ses clàssiques relacions de germanor que han caracterisat valencians i balears de totes ses èpoques, sempre des de s’igualtat i es reconeixement mutu.

S’encontre enceta un camí de col·laboració i sinèrgies entre ses entitats que tant a Balears com a Valéncia fan feina per sa protecció, defensa, estímul i difusió de sa cultura i sa llengua pròpies, sense interferències alienes ni intents interessats de diluir o annexionar ses singulars i indiscutibles identitats diferenciades des poble balear i es poble valencià.

Ecos a sa premsa: Ultima Hora, dbalears.cat, Canal4diario, mallorcadiario.com