Torna-m’hi, torna-hi. Això d’esser padrí és un bon empireuma! Ara que ja era hora de descansar; de disfrutar des temps fora feines; de badar davant ses obres públiques per protestar perquè no són així com vull (amb gorreta posada, clar); ara, dic, que tocava tot això, m’he embolicat amb aquesta columneta. No tenc remei.
Hi ha, emperò, un fet que m’anima a escriure: ses mufades que rebem es que omplim aquesta pàgina que té nom de carrer. Pareix mentida sa gent que en té de fel per vessar. Jo no em pensava que fes tant de mal això de voler xerrar com noltros ho feim. Veig que els hem ben tocat ses essències, per dir-ho fi.
Bé, dit això i com que lo meu és recuperar frases i expressions, mos hi posarem. Avui en dia tohom sap què és segar, encara que se faci amb una màquina. Però bé, ho repetirem. Ses espigues se tallen ben arran per després espolsar-les i treure’n es gra de blat. Espigolar està ben clar que ve d’espiga; vol dir recollir espigues des camp. Per agafar ses més bones abans de segar o per recollir ses que queden després.
Quan qualcú no pot fer coses importants (segar), s’ha de conformar amb fer-ne de petites o amb recollir lo que ets altres han descartat (espigolar). Jo crec que sa dita d’avui la se pot aplicar molta genteta de sa que ja sabeu.