Devers un centenar de persones donen es sus a sa segona edició d’aquesta contarella il·lustrada en bon mallorquí, un homenatge an es mítics foners balears – De s’adaptació an es mallorquí i de sa correcció ortogràfica i d’estil se n’ha encarregat sa Fundació Jaume III
Més de 100 persones assistiren ahir a Sa Nostra per celebrar sa segona edició, aquesta en mallorquí, de Ba´lé yaroh, terra de foners, però també per reivindicar aquest noble art des llançament en passetja…
…que varen fer famoses ses nostres illes a tota la Mar Mediterrània ara fa dos mil·lenis i mig. Entre d’altres membres de sa societat civil, hi assistiren Xavier Pericay i Fernando Navarro, diputats de C’s.
Es portaveu de sa Fundació Jaume III, Joan Font Rosselló, va tirar sa primera pedra des vespre recordant ets orígens il·lustres des foners que, segons ses cròniques d’historiadors grecs i llatins, participaren com a mercenaris enrolats en ets exèrcits cartaginesos a ses guerres púniques entre Grècia i Cartago primer, i llavors entre Cartago i Roma. “Es foners balears –recordà Font–, que s’estimaven més cobrar en vi i en dones que en metàl·lic, solien formar part de s’exèrcit d’armes lleugeres i sa seva missió consistia a fustigar s’enemic quan començava sa batalla. Estrabó diu que duien fermades pes cap tres passetges fetes de joncs, pèls i nirvis d’animal: sa més llarga pes tirs de llarga distància, sa més curta pes tirs curts i sa mitjancera per ses distàncies a mitja distància. Diodor de Sicília, un dets autors clàssics que millor ha espinzellat es costums des foners, diu que “durant es combat, si és necessari, tiren pedres molt més grosses que ses que solen llançar altres pobles amb ses mateixes armes i amb una força tal que pareixien tirs de catapulta. Foraden escuts, cascos i qualsevol corassa protectora. Tenen tanta punteria que sa majoria no erra es fitó”.
Acte seguit, es president honorífic de sa Federació balear de tir de fona, Pep Sanchís, va recordar que ell i Mateu Cañellas Roca, tots dos atletes, varen decidir ara fa trenta anys recuperar es tir de fona com a deport, s’única manera de conservar-lo entre s’al·lotea i jovenea. Una idea que brotà, curiosament, dins es món de s’atletisme balear que posaren fil a l’agulla i que, passats un anys, va culminar en sa creació de sa Federació balear de tir de fona, única dins el món, responsable des reglaments de ses distintes modalitats de tir de fona que ara mateix regulen es concursos que cada dues setmanes se celebren a Balears.
Finalment, s’autor des llibre, Vicenç Martí Cardona, afirmà que devia es llibre a Luis Aguiló de Cáceres, crític musical, que el va animar a escriure-lo davant ses seves queixes que es balears tenien sa seva pròpia cultura abandonada i ets al·lots no coneixien qui eren es foners. Martí Cardona assegurà que havia disfrutat escriguent aquesta rondalla i que l’havia omplit de satisfacció, felicitat i alegria. “Voldria que ets infants, en llegir-la, els entràs es cuquet de sebre més coses des foners”, digué. Martí Cardona acabà sa seva intervenció recitant un poema molt emotiu inspirat en un passeig pes carrers de Sóller.
S’acte acabà amb un animat col·loqui on es públic s’interessà per aspectes tècnics de s’art de tirar amb passetja.
Una contarella fantàstica de reis, princeses, dimonis, dragons i foners
Aquesta segona edició està il·lustrada amb dibuixos des propi autor, entre d’altres, i ha estat adaptada an es mallorquí per sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears, que també se n’ha encarregat de sa correcció ortogràfica i d’estil. En es final de s’obra s’hi ha inclòs un glossari d’una vuitantena de paraules mallorquines en desús per facilitar sa lectura an es més menuts.
