Na Francina, quan clava sa banya dins es forat, no hi ha qui l’hi tregui. Dues han estat ses darreres ocurrències de sa nostra presidenta, fruit de ses visites estelars d’enPuigdemont an es Consolat de Mar qual patriarca desfilant entre es seus seguidors espirituals de les illes. Una, sa creació d’una comissió “catalanobalear” —tot lo que sigui catalanoqualsevolcosa ja va bé— per estudiarad kalendas graecas un nou sistema de finançament autonòmic, liderada pes ciutadellenc Guillem López Casasnovas, i que parteix de sa base victimista de sempre: “les dues comunitats compartim una situació d’infrafinançament històrica des del Govern d’Espanya”. I dues, s’enèssima genuflexió des Govern Balear davant es plans d’Estat de sa Generalitat de Catalunya: es reingrés de ses Illes Balears a s’Institut Ramon Llull. I deim plans d’Estat perquè són paraules literals de Puigdemont, per qui s’IRL és una “eina d’Estat” per projectar sa cultura catalana a l’exterior. Dit i fet. I com sempre, Madrid paga sa festa.
Vet aquí tres punts que hauríem de deixar clars davant es darrer gemeg des Govern:
1. No existeix cap expoli fiscal a Balears —ni a Catalunya—. No és ver que estiguem tan mal finançats com mos volen fer creure, ni que sortiguem tan perjudicats de ses balances fiscals.
El 2014, Balears va esser sa segona comunitat que més va aportar i sa novena en finançament. Res que mos véngui de nou. Si feim nombres, cada balear va aportar 2.640€ i en va rebre 2.229. O sia, va aportar 231 euros més des que va rebre, que en total surt a 255 millons aportats de més per Balears. Molt enfora des suposats “3.000 millons” que, segons es nacionalistes, Madrit expolia a Balears cada any. De fet, es madrilenys van aportar un 150% més que es catalans el 2013, s’any des famós “Espanyaensroba” i en es que va començar es prusés infinit. ¿Haurà de demanar també Madrid s’independència? ridícul.
2. És fals que en ets estats federals rep més qui més aporta. Estats Units, sistema federal paradigmàtic del món desarrollat i exemple pes federalistes, no compleix amb es principi d’ordinalitat que ses formacions nacionalistes vénen sacralisant es darrers anys. És més, sa diferència de posicions dets estats segons recaptació tributària per càpita i es finançament federal per càpita és molt més elevada que entre ses CCAA espanyoles. Segons un informe de sa Tax Foundation el 2005, Connecticut passa des nº1 de pagament d’imposts per càpita an es nº13 d’ingressos federals per càpita; Nova Jersey passa des nº2 per imposts pagats an es nº37 per ingressos rebuts; i inclús Nevada passa de sa sexta posició per imposts pagats a sa nº50 (sa darrera) per ingressos rebuts. Per contra, Mississippi passa des nº50 per imposts pagats an es nº10 per ingressos federals o Nuevo México des 46 an es 4t. I podríem seguir… així com també és falsa sa suposada limitació de dèficit fiscal entre es länders alemanys an es 4% des seu PIB. Segons sa Statistisches Bundesamt Deutschland, el 2005 Hessen va tenir un dèficit fiscal des 10,1% des seu PIB; Baden-Württemberg des 9%; Hamburgo des 7,4%; i Baviera des 6,7%.
3. Balears no està mal finançada. Armengol, Cladera i López Casasnovas haurien de parlar clar i deixar de confondre a sa gent. Si lo que volen és un “finançament just” o “estar en la mitjana” —que no té res a veure amb es principi d’ordinalitat—, no importa que facin res perquè gràcies a sa reforma des model de finançament de 2009 pactada entre Carles Manera i Zapatero, Balears ja es troba a dia d’avui entre sa mitja espanyola de finançament per comunitats autònomes. Segons es darrer estudi d’Ángel de la Fuente (Fedea), es major expert en comptes territorialisades a Espanya, el 2013 es finançament a Balears va esser de 104,4%, prop de 5 punts per damunt sa mitja (100). Per tant, ni estam mal finançats ni estam per davall sa mitja espanyola, a pesar des titulars victimisteshabidos y por haber.
¿S’imaginen vostès ets estats nordamericans i alemanys més rics demanant s’independència perquè aporten molt més de lo que reben? ¿Berlin raubt uns? ni se’ls hi passa pes cap, ja que parlam de nacions sèries, no governades per nacionalistes ni populistes i que, com a bons patriotes, comprenen es principi de solidaritat que regeix qualsevol nació moderna d’Europa i Occident. Principi que, per cert, pareix que han olvidat es nous neolliberals Francina Armengol, Ximo Puig o Miquel Iceta, d’acord amb sa màxima des socialisme que ara es passen per s’arc de triumf: sa distribució de sa riquesa.
Si estam davant un milacre, es PSIB-PSOE s’ha passat an es lliberalisme econòmic i lo que pretén Armengol és, a les clares, es principi d’ordinalitat com a reforma des finançament econòmic, ¡endavant ses atxes!. Però tornant a sa realitat, no tenc cap dubte que es tracta d’una excusa més per embarcar —sense es nostro consentiment— a Balears dins es prusés infinit. Un pols a s’Estat de Dret i a sa democràcia espanyola, en nom des baleàric més universal que ells tots solets s’han fet català, amb es beneplàcit des nostros governants insulars. Un viatge a Ítaca en es que Balears no hi té cap feina, i en es que es nostro mestre il·luminat, contrari a s’ocupació aragonesa des Regne de Mallorca el 1279, mai s’hagués embarcat. Si Ramon Llull alçàs es cap i observàs es disbarats que diuen i fan en nom seu, li receptaria a Armengol allò de “com que és més ço que ignores que ço que saps, no parlis gaire”.
_______________
Publicat as Diari MENORCA, 11/8/2016