Sa Fundació consegueix que es Consell de Mallorca aprovi una declaració institucional en defensa de ses modalitats insulars

Sa Fundació Jaume III va conseguir ahir que El Pi modificàs una moció en defensa de sa llengua catalana i afegís “sa protecció i promoció de ses modalitats insulars des català de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i de Formentera”

Es Ple Ordinari d’ahir en es Consell de Mallorca va aprovar per majoria una declaració institucional “En defensa, protecció i promoció de la llengua catalana, pròpia de les illes Balears, i de les modalitats insulars del català de Mallorca, de Menorca, dEivissa i de Formentera”.

Es vicepresident de Sa Fundació, Joan Pons Torres, intervengué en es Ple des Consell de Mallorca per demanar expressament a El Pi que modificàs sa seua moció i que inclogués “sespecial estudi i protecció de ses modalitats insulars des català de Mallorca, de Menorca, dEivissa i de Formentera” tal i com els emana s’article 35 de s’Estatut dAutonomia com a servidors públics daquesta terra”.

El Pi, que inicialment, a sa moció presentada pes seu portaveu, Toni Pastor, no incloïa cap referència a ses modalitats insulars, baratà de parer després de ses intervencions des representant de Sa Fundació, i també de Joan Rotger des Partit Popular, i de Catalina Serra de Ciutadans. Finalment decidí incloure s’article 34 per “defensar, protegir i promocionar sa cultura autòctona, es llegat històric de Mallorca” i s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia que exigeix que “ses modalitats lingüístiques insulars des català de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera seran objecte d’especial estudi i protecció”, i ets articles 36 i 37.

Es mateix Toni Pastor se felicità “d’arribar avui a un acord lingüístic amb sa Fundació Jaume III” i reconegué que “si sa llengua encara és motiu de discussió és que qualque cosa hem fet malament aquests quaranta anys”.

Finalment, la resta de grups (Més per Mallorca, PSIB-PSOE i Podem) acceptaren sa modificació a petició de Sa Fundació, PP i Cs, i votaren a favor de sa moció d’El Pi, això sí, amb certes cares de confusió per part de s’equip de govern des Consell de Mallorca, que fins ara sempre havia votat en contra de fomentar ses modalitats insulars, per exemple, es setembre de 2016 en es Parlament de ses Illes Balears.

Sa Fundació Jaume III celebra que ahir es Consell de Mallorca aprovàs quasi per unanimitat una declaració institucional per sa defensa, protecció i promoció de ses modalitats insulars. Un pas més en es camí de sa dignificació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc i perquè sa llengua de ses Balears torni an ets àmbits més formals de sa societat.

 

Palma de Mallorca, 12 d’abril de 2019

Sa Fundació

Sa Fundació exigeix a Andreu Manresa que expliqui d’on surten es doblers per crear sa televisió des “països catalans” amb TV3

Sa Fundació Jaume III considera que es director general d’IB3 Televisió pren es pèl an es ciutadans balears entregant-se an es pancatalanisme de TV3 en nom d’una “cultura compartida” — si aquest nou canal digital és pes ciutadans des territoris on se diu “bon dia”, ¿per què IB3 i TV3 exclouen a València i Occitània, o inclús a Galícia, Portugal i Brasil?

Sa Fundació Jaume III ha rebut amb sorpresa sa notícia des conveni de col·laboració entre ets ens de radiotelevisió públics de Balears i Catalunya a través des qual es crea Bon dia TV, un nou canal digital conjunt per promoure “l’intercanvi cultural entre les dues comunitats amb continguts propis d’IB3 i TV3”. Segons han indicat es dos organismes públics, “el nou canal pretén establir sinergies amb les televisions dels territoris més propers, amb qui comparteixen història, llengua i cultura”.

Sa Fundació consideraria positiva sa col·laboració entre radiotelevisions des territoris que xerren sa llengua d’oc, com Balears i Catalunya, sempre i quan aquesta col·laboració tengués en compte tot es domini lingüístic occitano-romànic (Balears, Catalunya, València, Occitània, part d’Aragó, Alguer, Mònaco i part d’Itàlia) i no només una part d’aquest (Balears i Catalunya). Fet que suposa practicar es secessionisme lingüístic per part de TV3 i IB3 Televisió.

Per altra banda, Sa Fundació entén que aquest canal digital entre territoris llenguadocians que compartim llengua i cultura hauria de servir per difondre ses diferents varietats lingüístiques des diasistema occitano-romànic (balear, català, valencià, occità, aragonès oriental, alguerès…). Fet que, d’entrada, IB3 Televisió incompleix ja que es va crear per promoure sa llengua de ses Balears emperò, enfora de promoure ses modalitats insulars a sa seua programació, produeix exclusivament en català estàndar de Barcelona.

Si segons Andreu Manresa aquest nou canal digital és pes ciutadans des territoris on se diu “bon dia”, ¿per què IB3 i TV3 exclouen a València i Occitània? o inclús Galícia, Portugal i Brasil, on també en sa llengua gallega i portuguesa diuen bon dia en ses formes “bom dia” i “bo día”.

No sabem si és s’ignorància o sa mala fe sa que mouen a Manresa a firmar convenis de col·laboració amb sa televisió pública d’una comunitat autònoma que es troba immersa en un pols a s’Estat i a sa democràcia espanyola. Però en qualsevol cas, sa Fundació Jaume III considera que es director general d’IB3 Televisió pren es pèl an es ciutadans balears amb s’excusa d’una “cultura compartida” per entregar-se an es pancatalanisme de TV3.

Sa Fundació exigeix a Andreu Manresa que expliqui an es balears d’on surten es doblers per crear aquesta televisió des “països catalans” amb TV3, i que demostri si realment es tracta d’una iniciativa cultural i no política, per exemple, convidant a participar an es nostros germans de llengua des sud de França (Occitània). De lo contrari, quedarà clar que haurà estat una mangarrufa més des director d’una televisió pública que pagam tots es balears però que es troba segrestada per sa minoria pancatalanista de sa que en forma part el senyor Manresa.

Sa Fundació Jaume III exigeix an es Govern que s’Oficina des Drets Lingüístics defensi es drets des parlants de mallorquí, menorquí i eivissenc

Sa Fundació ha presentat una sèrie d’al·legacions an es projecte de Decret pes qual se crea s’Oficina de Drets Lingüístics S’entitat exigeix an es Govern de Francina Armengol que dita oficina defensi es drets des balears que parlen mallorquí, menorquí i eivissenc davant ses catalanades que suplanten ses nostres modalitats insulars

Sa Fundació Jaume III, entitat defensora de ses modalitats insulars, ha presentat una sèrie d’al·legacions an es projecte de Decret pes qual se crea s’Oficina de Drets Lingüístics de ses Illes Balears.

Segons va informar es Govern, sa creació de s’Oficina de Drets Lingüístics respon a sa voluntat de “proporcionar suport administratiu a ses víctimes de discriminació amb motiu de sa llengua”, sigui quin sigui s’idioma de s’usuari.

D’acord amb s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia de ses Illes Balears, es Decret de Mínims i sa Llei de Normalisació Lingüística: “ses modalitats insulars des català de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i Formentera seran objecte d’especial estudi i protecció”. I en referència a s’ensenyança de sa llengua catalana, contempla que se farà “d’acord amb sa tradició literària autòctona”.

D’acord amb s’article 3 de sa Constitució Espanyola i amb sa Ley 10/2015, de 26 de mayo, para la salvaguardia del Patrimonio Cultural Inmaterial aprovada pes Senat: “la riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”.

Sa Fundació Jaume III exigeix an es Govern de Francina Armengol que s’Oficina de Drets Lingüístics defensi es drets des balearparlants i inclogui sa protecció de ses modalitats insulars a totes ses comunicacions de s’Administració, medis de comunicació, Universitat, escoles i institucions públiques. Una protecció que Sa Fundació reivindica davant s’indiferència d’un Govern que li és absolutament igual que gran part de sa cartelleria pública de Balears estigui en català de Barcelona i no respecti ses modalitats insulars.

Perquè es parlants de mallorquí, menorquí i eivissenc no siguin discriminats per raons lingüístiques, i s’Administració complesqui sa llei i se dirigesqui a sa ciutadania en ses nostres formes lingüístiques balears i que aquestes no siguin suplantades per formes lingüístiques catalanes que no són pròpies de ses Illes Balears. Fet que atempta directament contra es drets lingüístics des ciutadans de Balears que volen ser atesos en sa seva llengua autòctona.

Es mallorquinisme desperta. Sa Fundació Jaume III umpl Son Amar amb prop de 700 persones pes seu V aniversari

Sa Fundació fa una demostració de força erigint-se com a referent des mallorquinisme i dóna un toc d’atenció a sa classe política perquè protegesqui ses modalitats insulars Toni Cantarellas Pascual guanya es III Premi Gabriel Maura

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears celebrà ahir divendres 26 d’octubre sa Gala des III Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí i es sopar de V aniversari de s’entitat.

En una demostració de força de Sa Fundació, prop de 700 persones, entre elles personalitats i autoritats rellevants des món polític, empresarial i social de ses Illes Balears, així com representants d’entitats de sa societat civil umpliren Son Amar de gom a gom.

Es guanyador d’aquesta tercera edició des Premi Gabriel Maura ha estat Toni Cantarellas Pascual, històric activista mallorquinista i editor de sa revista Toc-Toc, amb s’obra “Bunyolets verds de s’endívia”, dotat amb 1.500€ i patrocinat per Finca Comassema. Es segon premi, dotat en 500€ i patrocinat per Finca Tagamanent, ha estat per s’escriptor Gabriel Carbonell Sastre amb s’obra “Rondaia d’en Jordi Estelat”, autor d’obres en català com El manuscrit hargraves o El guaita de la palomera, Premi Baltasar Porcel Vila d’Andratx 2008. Es tercer premi ha caigut en s’empresari i escriptor llucmajorer Jaume Salvà Oliver “Pelín” amb s’obra “Es senyors mai s’embruten ses mans”, col·laborador de s’Arenal Unit i premiat com “S’Arenaler de l’any 2017”.

Sa Fundació també ha distingit an es Museu d’Arts Decoratives de Mallorca – Fundación Tocino Pons per sa promoció de sa cultura i arrels mallorquines sense ajudes públiques; a s’Associació de Veïnats des Born des Molinar per promoure es mallorquí amb sos cursos de llengua a sa segona i tercera edat; i a Juan José (Tito) Clar Vidal, autor de diverses obres en defensa de sa vertadera història de Mallorca i sa seva llengua.

Sa Gala des III Premi Gabriel Maura dedicada a ses víctimes de Sant Llorenç des Cardassar

Sa vicepresidenta de Sa Fundació i presidenta des Jurat, s’ex-senadora Gari Duran, ha dedicat sa Gala des III Premi Gabriel Maura a ses víctimes de Sant Llorenç des Cardassar, obtenguent una gran ovació des públic. Duran ha destacat que “Sa Fundació, amb so Premi Gabriel Maura, ha demostrat que és possible escriure, expressar-se, comunicar-se, viure plenament en mallorquí”.

Estam en contra de sa suplantació des mallorquí per un català macarrònic que no xerren ni a Catalunya

Es vicepresident i director de Sa Fundació, Joan Pons, ha fet homenatge a D. Pep Zaforteza, president d’honor de sa Jaume III i autor de ses cartes firmades baix es pseudònim d’en Pep Gonella a l’any 1972 on començà a defensar ses varietats insulars davant s’imposició de ses formes catalanes. Pons ha clamat que “es mallorquins no estam en contra de s’unitat lingüística entre balears, valencians, catalans i occitans. Estam en contra de sa suplantació des mallorquí per un català macarrònic que no xerren ni a Catalunya”.

Es mallorquins no acceptarem que es polítics facin més sa farina blana amb sa defensa des mallorquí

 Es president de sa Fundació Jaume III, D. Fernando Fortuny Salas, ha estat s’encarregat de tancar s’acte de V aniversari de s’entitat. Amb un discurs molt reivindicatiu, Fortuny ha advertit a sa classe política que “es mallorquins estam farts i no acceptarem que es polítics facin més sa farina blana amb sa defensa des mallorquí. Volem un compromís públic des partits polítics per formalisar ses nostres modalitats insulars, s’article salat, ses nostres expressions i característiques lingüístiques. Es mallorquinisme ha despertat i ja no aguantarà més promeses incomplides”.

Presència de persones rellevants dins s’àmbit social, econòmic, civil i polític de ses Balears

Vet aquí ses personalitats que han assistit an es V aniversari de Sa Fundació.

– Fernando Navarro (diputat nacional), Xavier Pericay i Olga Ballester (diputats autonòmics de Ciutadans)
– Maria Salom (ex-delegada des Govern), Toni Fuster (secretari general des Partit Popular de Balears), Fernando Rubio (regidor des PP a Cort), José Manuel Ruiz (president PP Calvià), Marga Vicenç (presidenta NNGG Illes Balears), Marc Álvarez (secretari NNGG Illes Balears), Rafael Lillo (membre directiva NNGG Illes Balears), Llorenç Suau (ex-batle d’Andratx), Ramon Oliver (ex-batle de Palmanyola)
– Sara Oliver (ex-regidora EL PI de Llorito, ara independent)
– Maria Mesquida (coordinadora d’UPyD a Balears)
– Carlos Zayas (ex diputat nacional des PSOE), Gaspar Sabater (president des Círculo de Bellas Artes de Palma de Mallorca) Román Piña Homs (catedràtic d’Història des Dret i professor emèrit de sa UIB), Román Piña Valls (escriptor), Álvaro Delgado Truyols (notari i vicepresident de Societat Civil Balear), Tomeu Berga Picó (president de Societat Civil Balear), Gabriel Buades Fuster (escriptor).
– Fernando Alzamora (ex-president de Sa Nostra), empresaris com Guillem Sampol, Pau Mora Rosselló (vibrats Mora Rosselló), Tòfol Rosselló (Olives Rosselló), Sebastià Jaume Muñoz-Maldonado, Joan Bibiloni (Finca Tagamanent), Toni Aloy (Ca n’Eduardo), Jordi Horrach (GGV Hotels) o Toni Burguera (Mallorcan Properties Agency).

 

Palma de Mallorca, 27 d’octubre de 2018

 

Ecos de premsa:

https://www.mallorcadiario.com/unas-700-personas-celebran-el-v-aniversario-de-sa-fundacio-jaume-iii

Sa Fundació consigue reunir cerca de 700 personas en su V aniversario

 

Sa Fundació Jaume III allarga es plaç des III Premi Ga-briel Maura fins es 15 d’octubre i anima a tots es mallor-quins a participar per defensar es mallorquí

Enguany Sa Fundació augmenta es 1r premi fins a 1.500€hi ha temps per participar fins dia 15 d’octubre — més de 300 persones ja han confirmat s’assistència a sa gala d’entrega des Premi Gabriel Maura i sopar de V aniversari de Sa Fundació, es 26 d’octubre a Son Amar

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears ha allargat fins dia 15 d’octubre es plaç de sa convocatòria des III Premi Gabriel Maura de relats curts en mallorquí que té com a principal objectiu “promoure s’expressió literària en mallorquí i posar fil a l’agulla a sa normalisació de sa literatura balear”, tal com figura a s’introducció de ses bases.

Enguany es concurs compta amb sa novetat d’un augment econòmic des 1r premi fins a 1.500€. En paraules de Gari Durán, vicepresidenta de Sa Fundació, “aquest impuls econòmic pes Premi Gabriel Maura i sa literatura en mallorquí és possible gràcies a que en Sa Fundació ja supera es 500 socis a totes ses Balears. Sa societat civil s’està mobilisant per frenar sa substitució de sa nostra llengua i formes pròpies balears davant s’indiferència de ses institucions públiques en mans d’un Pacte obsessionat amb so català estàndar i prou”.

Es director de Sa Fundació, Joan Pons, anima a tots es mallorquins aprofitar i participar en es Premi Gabriel Maura “per defensar es mallorquí, ja que si no ho feim es ciutadans, ningú ho farà per noltros”. Més de 300 persones ja han confirmat s’assistència a sa gala des Premi Gabriel Maura i sopar de V aniversari de Sa Fundació, que se celebrarà es divendres 26 d’octubre a Son Amar.

Ses bases des Premi Gabriel Maura se poden consultar a sa web www.safundacio.es, i ses obres se podran enviar a info@safundacio.es o en paper a sa seu de sa Fundació Jaume III (C/Sant Elies 10A 1r B, cap de cantó amb c/oms).

 

Palma de Mallorca, 5 d’octubre de 2018

València, Balears i Nàpols reivindicaran major protecció a sa seva identitat lingüística a s’Unió Europea i a nivell internacional

Sa Fundació Jaume III, Lo Rat Penat i s’Acadèmia Napolitana reivindiquen ses seves varietats lingüístiques a s’acte d’obertura des Cursos de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat – Ses entitats culturals lamenten s’animadversió des governs des seus respectius territoris cap a ses llengües i cultures autòctones

Baix es lema Valencià, balear, “napulitano”, aragonés… Llengües europees, llengües minorisades, Voro López, director de sa Secció de Llengua de sa RACV; Joan Pons, Director de sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears; i Massimiliano Verde, president de s’Acadèmia Napolitana, han debatut entorn des problemes comuns que afecten a ses llengües des seus respectius territoris.

Moderats per Òscar Rueda, director des Cursos de Lo Rat Penat, i davant d’un auditori ple de gom a gom, es ponents destacaren que ses tres llengües, ademés de ser vehicle viu d’expressió de pobles amb antigues relacions històriques, estan patint actualment problemes de falta de reconeixement oficial i de prejudicis idiomàtics induïts per certes classes dirigents a nivell polític, econòmic i acadèmic. Uns prejudicis que intenten presentar aquestes varietats lingüístiques com a suposats dialectes “informals”, “vulgars”, “col·loquials” o “de poble”, justificant d’aquesta manera sa discriminació oficial an es parlants i ses associacions culturals que intenten posar en valor es seu patrimoni idiomàtic. Una discriminació que impedix es seu desplegament com a llengües oficials i de cultura, i potencia es seu abandonament per part des seus parlants tradicionals, com ja va denunciar Sa Fundació.

Ses entitats representades en es col·loqui anunciaren sa posada en marxa d’accions conjuntes a nivell internacional perquè sa situació de minorisació lingüística i de conculcació des drets lingüístics que es viu en aquests i altres territoris de s’antiga Corona d’Aragó puga ser visibilisada i coneguda a nivell espanyol, italià i europeu.

Joan Pons, director de Sa Fundació, recordà que “valencians i balears històricament hem defensat una unitat lingüística entre ses nostres varietats. Però no perquè pensem que són dialectes des català, sinó modalitats totes de ‘la llengua d’Oc, la nostra, la més antiga de totes les neollatines’, com digué Mossèn Alcover”. Pons proposà “un Congrés Lingüístic i sa creació d’una Acadèmia Occitano-romànica, on hi estiguem representats valencians, balears, occitans, aragonesos i catalans”. “Deixem en evidència an aquells secessionistes lingüístics (Pompeu Fabra i seguidors) que a principis des segle XX van esmitjar pes Pirineus sa llengua de Jaume I, Ramon Llull, Ausiàs March i es trobadors provençals”.

Tancà s’acte es president de Lo Rat Penat, Enric Esteve, qui va felicitar an es ponents per ses seues intervencions, obsequiant an es president de s’Acadèmia Napolitana i an es director de sa Fundació Jaume III, amb un exemplar numerat des llibre “El Crit de la Llengua” de Josep Alminyana, editat per Lo Rat Penat, i animant a tots es valencians a participar en es Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de sa centenària institució.

Sa Fundació Jaume III considera patètic que es Govern presenti ses Balears a través de sa campanya Benvinguts! com si fóssim un simple apèndix de Catalunya

Sa Conselleria de Turisme que dirigeix sa filòloga Bel Busquets hauria de preocupar-se de qüestions vertaderament importants com, per exemple, que Balears guanyi competivitat a nivell turístic davant destins competidors que s’han recuperat amb força com Turquia, Egipte o Túnez – Sa Fundació denuncia que es Govern Armengol segueix mimant s’OCB, a qui rep amb s’estora vermella mentres sa Jaume III du prop de tres mesos esperant per una audiència amb sa presidenta

Davant una temporada turística que ha estat més fluixa que altres anys i que ha despertat ses primeres alarmes en es sector hosteler, sobretot entre es restauradors, a sa Conselleria de Turisme que dirigeix sa filòloga Bel Busquets no se li ha ocorregut res més que repartir quatre millons de targetes —que mos costaran 24.000€ (més) an es ciutadans— per donar a conèixer es català an es turistes.

Sa Fundació creu que sa Conselleria de Turisme que dirigeix sa filòloga Bel Busquets hauria de preocupar-se de qüestions vertaderament importants com, per exemple, que Balears guanyi competivitat a nivell turístic davant destins competidors que s’han recuperat amb força com Turquia, Egipte o Túnez, en lloc de dedicar-se a ensenyar català an es turistes.

Sa ditxosa idea d’empipar es turistes amb es català va esser una proposta de s’Obra Cultural Balear (OCB), a qui es Govern va rebre tot d’una per negociar que es doblers de s’ecotasa es destinassin, com no, a imposar es català a s’Hosteleria. Li ha faltat temps an es Govern per satisfer ses demandes des seus camarades de la ceba. Es temps que no té per rebre a ses entitats de sa societat civil que no són de sa seua corda.

És cert que es petit vocabulari que duen ses targetes està adaptat a ses nostres modalitats: «Bon vespre», «Per favor -i no sisplau-», «Perdonau -i no perdoneu-», «Parlau -i no parleu-».

Però sa qüestió de fons és que es Govern en fa una de freda per deu de calentes. S’exemple més clar és sa portada de ses targetes: «¡Bienvenidos! Soy la lengua catalana, propia de las Islas Baleares. Junto con el resto de territorios catalanoparlantes, formo una comunidad de más de diez millones de hablantes…».

Sa Fundació Jaume III considera patètic que es Govern presenti ses Balears a través de sa campanya Benvinguts! com si fóssim un simple apèndix de Catalunya. Es Govern de ses Illes Balears, un poble amb 5.000 anys d’història i identitat pròpia, hauria de posar en valor es nostro patrimoni lingüístic. Ses modalitats insulars. No presentar-se com si fóssim es germans petits des catalans.

Lo únic que està conseguint es Govern amb mesures pífia com aquesta és accentuar encara més s’animadversió de sa societat balear contra es català, entesa com una llengua política causant de problemes i mal de caps. No com sa nostra llengua, unes modalitats insulars suplantades de i per ses institucions públiques.

Finalment, Sa Fundació denuncia que es Govern de Francina Armengol segueix mimant s’OCB, a qui rep amb s’estora vermella mentres sa Jaume III du prop de tres mesos esperant per una audiència amb sa presidenta.

Palma de Mallorca, 21 de setembre de 2018

Fundació Jaume III de ses Illes Balears

Sa Fundació reivindica es 12 de Setembre, dia de Mallorca

SA FUNDACIÓ REIVINDICA ES 12 DE SETEMBRE, DIA DE MALLORCA

Palma de Mallorca, 10 de Setembre de 2018.-  L’any passat, es Consell de Mallorca presidit pes pancatalanista Miquel Ensenyat va decidir rompre es consens històric a favor des 12 de setembre i passar sa “diada” de Mallorca an es 31 de desembre. Per això, Sa Fundació Jaume III celebrarà i reivindicarà es vertader Dia de Mallorca, es 12 de setembre.

Convocam una roda de premsa dimecres 12 de Setembre a les 14:00h on es director de Sa Fundació, Joan Pons, atendrà es medis de comunicació a sa Porta de l’Almoina acompanyat per patrons i membres de s’entitat mallorquinista.

👑 742 anys des Regne de Mallorca independent

📆 Dimecres 12 de setembre a les 14:00h

📍Porta de l’Almoina La Seu

💐 Ofrena floral a ses tombes dels reis Jaume II i Jaume III de Mallorca a sa Capella de la Trinitat

 

Palma de Mallorca, 10 de juliol de 2018

Per més informació:

Fundació Jaume III de ses Illes Balears
info@safundacio.es
Facebook: Sa Fundació
Twitter: Sa_Fundacio
www.safundacio.es

 

 

 

 

Sa Fundació obri es plaç pes cursos de mallorquí i menorquí, que han augmentat un 50%

Sa Fundació obri es plaç pes cursos de mallorquí i menorquí, que han augmentat un 50%

S’entitat cultural posa en marxa sa tercera edició des seus cursos de mallorquí i menorquí, complint així un des seus objectius fundacionals: promoure sa redacció i sa parla en ses modalitats lingüístiques insulars marginades per part des poders públics de Balears.

Palma de Mallorca, 27 de juliol de 2018.- Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears ha obert es plaç de matriculació per sa tercera edició des seus cursos de mallorquí i menorquí. Uns cursos que, a diferència des de català de Barcelona que organisa es Govern balear, prenen com a principal referencia ses modalitats balears, de ses quals se pretenen dignificar certs aspectes com s’ús formal de s’article baleàric, entre uns altres. Concretament, SaFundació oferirà tres cursos per aprendre balear de forma presencial o a distància:

1) Curs bàsic (A2) per castellanoparlants i persones que no ho xerren
2) Curs (B2) d’iniciació a s’escriptura
3) Curs avançat (C1), enfocat en aquells que saben català però volen profundisar es seus coneixements sobre mallorquí o menorquí

Així mateix, es cursos tendran una durada d’un total tres trimestres (d’octubre a juny) i aniran a càrrec d’un llicenciat en filologia catalana amb amplis coneixements de mallorquí i menorquí. S’avaluació serà continuada, amb un seguiment setmanal de ses feines a realisar per s’alumne.

An es final des curs, se durà a terme un examen presencial per avaluar es seus coneixements i entregar es corresponent diploma, en es cas que s’hagi superat.

Es cost des cursos presencials, serà de 40€ trimestrals per socis de SaFundació i 75€ trimestrals per no socis, que suposa un descompte de quasi es 50%. En quant an es cursos a distància, serà d’un pagament únic anual de 90€ per socis de Sa Fundació i 150€ per no socis.

Sa Fundació ha vist augmentar sa matriculació en es seus cursos de mallorquí i menorquí fins en un 50% més que l’any passat, superant es 105 alumnes. Es director de Sa Fundació, Joan Pons, assegura que “hi ha dues claus en s’èxit de sa matriculació en es cursos de Sa Fundació: sa possibilitat d’estudiar online des de qualsevol punt des món, i que sa gent vol aprendre sa vertadera llengo que se xerra a Balears, no es català artificial que mos imposa sa classe política”.

Es plaç de matriculació estarà obert fins an es 15 de setembre. Ets interessats poden cridar an es 971 666 468 o 616 624 355, també comandar un correu a info@safundacio.es o escriure a Sa Fundació a ses xarxes socials.