Sa Fundació reuneix a 500 persones a sa Gala des IV Premi Gabriel Maura en mallorquí

Juan Antonio Fuster ha estat es guanyador des certamen literari amb s’obra “Es diumenges, arròs sec” Sa Fundació reuneix a 500 persones a una gala reivindicativa a favor de sa dignificació mallorquí

Sa Fundació Jaume III celebrà ahir sa Gala des IV Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí i es sopar de VI aniversari de s’entitat. En una demostració de força de Sa Fundació, més de 500 persones umpliren es Molí d’Events de Manacor per fer costat a s’entitat en defensa de ses modalitats insulars.

Es guanyador d’aquesta quarta edició des Premi Gabriel Maura ha estat Juan Antonio Fuster, mallorquí resident a Sevilla, amb s’obra “Es diumenges, arròs sec”, dotat amb 1.500€ i patrocinat Finca Comassema. Es segon premi, dotat en 750€ i patrocinat per Finca Tagamanent, ha estat per sa jove escriptora Catalina Carrió Dalmau, amb s’obra “Na Blanqueta”, i s’accèssit honorífic ha estat per Pep Lluís Sanmartín Prohens amb “Una història des de sa meva finestra”.

Sa Fundació ha distingit enguany a Vibrats Mora Rosselló de Porreres i a Gelats Iceberg com a empreses que promouen es mallorquí a sa seva cartelleria i campanyes comercials.

Es Premi Gabriel Maura no és només un premi literari, és un acte de resistència

Sa vicepresidenta de Sa Fundació, Gari Durán, exsenadora per Mallorca, va ser sa presidenta des Jurat des IV Premi Gabriel Maura en mallorquí. També en van formar part ses filòlogues Sandra Amoraga i Mariantònia Lladó, amb s’escriptor Toni Cantarellas. Durán va sentenciar que “es Premi Gabriel Maura no és només un premi literari, és un acte de resistència”.

Si ets aranesos li poden dir “aranés” a s’occita, ¿per què noltros no li podem dir balear an es català?

Es director de Sa Fundació, Joan Pons, va fer un discurs reivindicant un estàndar lingüístic per ses Illes Balears com tenen catalans i valencians. Pons va clamar que “es balears no estam en contra de s’unitat lingüística entre balears, valencians, catalans i occitans. Estam en contra de sa suplantació des mallorquí per un català macarrònic que no xerren ni a Catalunya”. Pons va tancar es seu discurs: “Si es valencians li poden dir valencià, si ets aranesos li poden dir “aranés” a s’occità, ¿per què noltros no li podem dir balear an es català?”.

Es mallorquins no tolerarem que es polítics facin més sa farina blana amb sa defensa des mallorquí

Es president de sa Fundació Jaume III, D. Fernando Fortuny Salas, va ser s’encarregat de tancar s’acte de V aniversari de s’entitat. Amb un discurs molt reivindicatiu, Fortuny ha advertit a sa classe política que “es mallorquins estam farts i no tolerarem que es polítics facin més sa farina blana amb sa defensa des mallorquí. Volem un compromís públic des partits polítics per dignificar ses nostres modalitats insulars, s’article salat, ses nostres expressions i característiques lingüístiques. Es mallorquinisme ha despertat i ja no aguantarà més promeses incomplides”.

LLISTA DE PERSONALITATS CONFIRMADES

Des món polític han assistit per part des Partit Popular: Toni Fuster, diputat autonòmic i secretari PP Balear; Marga Durán, diputada autonòmica i presidenta PP Palma; Mercedes Celeste, portaveu de PP a Cort; Javier Bonet, exregidor a Cort; Xisca Lascolas, regidora de cultura de s’Ajuntament de Llucmajor. De Ciutadans: Marc Pérez-Ribas, diputat autonòmic; Patrícia Guasp, diputada autonòmica i portaveu de Cs en es Parlament; Noemí Getino, primera tinent de batlessa de s’Ajuntament de Llucmajor. De Vox: Pedro Bestard, conseller; Agustí Buades, expresident de s’Institut de Política Familiar de Balears i assessor de Vox en es Parlament; Antonio Salvá, candidat de Vox as Congrés des Diputats i pare des Guàrdia Civil assassinat per ETA a Palmanova, Diego Salvá. De PLIE, es seu president, Francisco Fernández Ochoa.

Des món cultural: es catedràtic emèrit d’Història des Dret a sa UIB, D. Román Piña Homs; es professor emèrit de Filosofia a sa UIB, D. Sebastiá Urbina Tortella, es filòleg i exdiputat autonòmic, Xavier Pericay; sa filòloga i excoordinadora lingüística d’IB3, Mariantònia Lladó; s’exdiputada autonòmica Olga Ballester; s’escriptor Tito Clar; s’escriptor i guanyador des II Premi Gabriel Maura, Gabriel Buades Fuster; es president de Societat Civil Balear (SCB), Tomeu Berga; i es president de sa Federació de Veïnats de sa Ciutat de Palma, Miquel Obrador.

 

Palma de Mallorca, 27 d’octubre de 2019

Sa Fundació

 

 

Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

✅ Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
👉🏻 https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Sa Fundació convoca es V Premi Joan Benejam de relats en menorquí amb un primer premi de 3.000€

Primer premi de 3.000€ des quals 1.000€ aniran destinats a una entitat solidària de Menorca — es pot participar fins dia 4 de març de 2019 — s’entrega de premis i sopar de V aniversari de Sa Fundació serà enguany es dissabte 23 de març, en honor an es naixement de Joan Benejam un 27 de març de 1846

BASES DES V PREMI JOAN BENEJAM. CLICAU AQUÍ

Sa Fundació Jaume III ha declarat oberta sa convocatòria des V Premi Joan Benejam de relats breus en menorquí que té com a principal objectiu “promoure s’expressió literària en menorquí i impulsar sa normalisació de sa literatura menorquina”, tal com figura a s’introducció de ses bases des concurs que adjuntam. Es vicepresident menorquí de Sa Fundació, Joan Pons, ha assenyalat que “dignificar ses nostres modalitats significa normalisar es seu ús en ets àmbits més formals com sa literatura d’on han estat marginades”.

Es guanyador des Joan Benejam s’endurà un 1r premi de fins a 3.000 €, des quals 2.000 € seran pes guanyador i 1.000 € es destinaran a una entitat solidària de Menorca. En paraules de Pons, “aquest impuls pes Premi Joan Benejam i sa literatura en menorquí és possible gràcies an es suport empresarial i ciutadà. Sa Fundació ja frega es 150 socis a s’illa i supera es 500 a Balears. Sa societat civil menorquina s’està movilisant per frenar sa degradació de sa seva llengua menorquina “.

Es vicepresident ha reivindicat sa tradició literària en menorquí que va viure sa seva plenitud a cavall entre es segles XVIII i XX, i ha recordat a figures tan descatades per sa narrativa costumista en menorquí com Joan Benejam i Vives, autor de Foc i Fum, Ciutadella Veia … a qui van dirigits es premis, Àngel Ruiz i Pablo, Antoni Febrer i Cardona o Joan Ramis i Ramis. “Històricament, es menorquí sí que ha tingut tradició literària, tradició que va començar a recular a partir de sa normativisació fabriana de 1913”, ha recalcat Pons. Una tradició literària que Sa Fundació ha conseguit ressuscitar aquests darrers anys amb s’organisació des Premis Joan Benejam en menorquí.

D’altra banda, Pons ha lamentat que un any més, ni es Consell insular ni es Govern balear hagin destinat ni 1 € de s’erari públic a iniciatives per promocionar es menorquí i ses modalitats lingüístiques insulars recollides a s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia.

Finalment, Pons ha reivindicat sa feina de Sa Fundació aquests cinc anys a Menorca, i ha reivindicat es Premis Joan Benejam com exemple de normalisació lingüística davant sa preocupant reculada de parlants de sa llengua autòctona a Balears des 45% an es ​​36%. En paraules des vicepresident de Sa Fundació, “és es resultat des fracàs de sa Llei de Normalisació Lingüística i evidencia una vegada més sa resistència passiva de molts de menorquins davant es català estàndar, un model de llengua d’arrel barcelonina vinculat a s’imposició lingüística i an es nacionalisme”. Ha afegit “es problema no és si es menorquí o es català formen part des mateix idioma o no —fet que Sa Fundació mai ha qüestionat— sinó que sa salut de sa nostra llengua és cada vegada pitjor”.

Pons Torres ha acabat afirmant que “estenem sa mà i demanam an es Govern balear, Consell insular i Ajuntaments seva implicació amb es Premis Joan Benejam per frenar sa sangria de parlants de menorquí”. I ha finalisat “ses nostres autoritats no entenen que, perquè es menorquins emprin, vulguin i defensin sa seva llengua, primer hauran de sentir-la com a pròpia. Es Premi Joan Benejam suposa una oportunitat per impulsar, dignificar sa nostra llengua i conseguir que es ciutadans la sentin com a pròpia”.

Ses bases des concurs es podran consultar a sa web www.safundacio.es a partir des 17 de gener, festivitat de Sant Antoni, patró i Dia de Menorca.

Sa Fundació Jaume III demana a s’Ajuntament d’Alaró que barati a sa web “conquesta catalana” per conquista cristiana i llevi es .cat

Sa Fundació considera que és una falta de respecte a tots es mallorquins i una ofensa a sa mallorquinitat que un lloc tan significatiu per s’història des Regne de Mallorca com es Castell d’Alaró parli d’una “conquesta catalana inexistent” i tengui a sa web es .cat

Sa Fundació Jaume III lamenta que a s’actual legislatura sa web des Castell d’Alaró s’hagi modificat i s’hagi afegit una inexistent “conquesta catalana” allà on correspon parlar de sa conquista de sa Corona d’Aragó.

Sa web en qüestió (www.castellalaro.cat) és competència de sa Fundació Castell d’Alaró, composta per s’Ajuntament d’Alaró, es Consell de Mallorca i el Bisbat de Mallorca com a patronat. Per tant, sa Jaume III exigeix a ses tres institucions que baratin a sa web “conquesta catalana” per conquista cristiana i, de pas, llevin aquest vergonyós .cat de sa web.

L’any 1285 va tenir lloc s’illegítima ocupació de Mallorca per part d’Alfons III amb s’intenció d’annexionar ses Balears a sa Corona d’Aragó. En es Castell d’Alaró s’organisà sa resistència mallorquina per part de dos capitans que custodiaven es castell, Guillem Cabrit i Guillem Bassa, feels an es llegítim i sobirà rei de Mallorca, Jaume II. Tots dos moriren rostits i cremats vius en es Castell d’Alaró per orde des cruel Alfons III d’Aragó. De llavò ençà, es Castell d’Alaró ha estat símbol de sa mallorquinitat en memòria des dos màrtirs, Guillem Cabrit i Guillem Bassa, cendres des quals se troben enterrades a La Seu.

Sa Fundació considera que és una falta de respecte a tots es mallorquins i una ofensa a sa mallorquinitat que un lloc tan significatiu per s’història des Regne de Mallorca com es Castell d’Alaró parli d’una “conquesta catalana” inexistent i tengui a sa web es .cat.

Sa Fundació Jaume III denuncia que es Govern ha deixat sense ajudes a sa TEF per fer ets informatius en eivissenc i no en català estàndar

Sa Fundació lamenta que una vegada més es Govern Armengol penalisi econòmicament aquelles empreses o institucions que promouen ses modalitats insulars S’entitat exigeix a s’executiu autonòmic una explicació pública de perquè exclou, curiosament, a s’única televisió que fa es seus informatius amb s’article salat

Després de vint-i-quatre anys de fer televisió en eivissenc, es Govern de ses Illes Balears ha deixat sense ajudes econòmiques només a sa Televisió d’Eivissa i Formentera (TEF). Curiosament, s’única televisió que fa es seus informatius amb s’article salat i fent gala de ses particularitats lingüístiques pitiüses.

Sa Fundació Jaume III considera lamentable que una vegada més es Govern Armengol penalisi econòmicament aquelles empreses o institucions que promouen ses modalitats insulars, tal com emana s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia que PSIB-PSOE i es seus socis de Més i Podem es passen per s’arc de triomf.

Sa Fundació entén que es requisit de vint hores mínimes de programació en català és una excusa per amagar ses vertaderes intencions des Pacte. I exigeix a s’executiu autonòmic una explicació pública de perquè exclou a s’única televisió que fa es seus informatius amb s’article salat i que promou ses varietats lingüístiques d’Eivissa i Formentera. Feina que, per cert, hauria de fer IB3 Televisió i no fa ja que no permet an es seus periodistes expressar-se de forma natural en mallorquí, menorquí o eivissenc, a diferència de sa TEF, i que rep cada any més de 30.000.000€ de s’erari públic.

Sa Fundació denuncia que es vertader motiu pes qual es Govern des Pacte ha deixat sense ajudes econòmiques a sa TEF ha sét ser s’única televisió que fa es seus informatius amb s’article salat i en ses nostres modalitats insulars. Fet que explica també perquè sa TEF, amb molt manco recursos que IB3 i essent una televisió privada, connecta amb sa ciutadania pitiüsa i recull millors xifres d’audiència que IB3 Televisió i es seus informatius en català de Barcelona.

Sa Fundació Jaume III exigeix an es Govern que s’Oficina des Drets Lingüístics defensi es drets des parlants de mallorquí, menorquí i eivissenc

Sa Fundació ha presentat una sèrie d’al·legacions an es projecte de Decret pes qual se crea s’Oficina de Drets Lingüístics S’entitat exigeix an es Govern de Francina Armengol que dita oficina defensi es drets des balears que parlen mallorquí, menorquí i eivissenc davant ses catalanades que suplanten ses nostres modalitats insulars

Sa Fundació Jaume III, entitat defensora de ses modalitats insulars, ha presentat una sèrie d’al·legacions an es projecte de Decret pes qual se crea s’Oficina de Drets Lingüístics de ses Illes Balears.

Segons va informar es Govern, sa creació de s’Oficina de Drets Lingüístics respon a sa voluntat de “proporcionar suport administratiu a ses víctimes de discriminació amb motiu de sa llengua”, sigui quin sigui s’idioma de s’usuari.

D’acord amb s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia de ses Illes Balears, es Decret de Mínims i sa Llei de Normalisació Lingüística: “ses modalitats insulars des català de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i Formentera seran objecte d’especial estudi i protecció”. I en referència a s’ensenyança de sa llengua catalana, contempla que se farà “d’acord amb sa tradició literària autòctona”.

D’acord amb s’article 3 de sa Constitució Espanyola i amb sa Ley 10/2015, de 26 de mayo, para la salvaguardia del Patrimonio Cultural Inmaterial aprovada pes Senat: “la riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”.

Sa Fundació Jaume III exigeix an es Govern de Francina Armengol que s’Oficina de Drets Lingüístics defensi es drets des balearparlants i inclogui sa protecció de ses modalitats insulars a totes ses comunicacions de s’Administració, medis de comunicació, Universitat, escoles i institucions públiques. Una protecció que Sa Fundació reivindica davant s’indiferència d’un Govern que li és absolutament igual que gran part de sa cartelleria pública de Balears estigui en català de Barcelona i no respecti ses modalitats insulars.

Perquè es parlants de mallorquí, menorquí i eivissenc no siguin discriminats per raons lingüístiques, i s’Administració complesqui sa llei i se dirigesqui a sa ciutadania en ses nostres formes lingüístiques balears i que aquestes no siguin suplantades per formes lingüístiques catalanes que no són pròpies de ses Illes Balears. Fet que atempta directament contra es drets lingüístics des ciutadans de Balears que volen ser atesos en sa seva llengua autòctona.

Es mallorquinisme desperta. Sa Fundació Jaume III umpl Son Amar amb prop de 700 persones pes seu V aniversari

Sa Fundació fa una demostració de força erigint-se com a referent des mallorquinisme i dóna un toc d’atenció a sa classe política perquè protegesqui ses modalitats insulars Toni Cantarellas Pascual guanya es III Premi Gabriel Maura

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears celebrà ahir divendres 26 d’octubre sa Gala des III Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí i es sopar de V aniversari de s’entitat.

En una demostració de força de Sa Fundació, prop de 700 persones, entre elles personalitats i autoritats rellevants des món polític, empresarial i social de ses Illes Balears, així com representants d’entitats de sa societat civil umpliren Son Amar de gom a gom.

Es guanyador d’aquesta tercera edició des Premi Gabriel Maura ha estat Toni Cantarellas Pascual, històric activista mallorquinista i editor de sa revista Toc-Toc, amb s’obra “Bunyolets verds de s’endívia”, dotat amb 1.500€ i patrocinat per Finca Comassema. Es segon premi, dotat en 500€ i patrocinat per Finca Tagamanent, ha estat per s’escriptor Gabriel Carbonell Sastre amb s’obra “Rondaia d’en Jordi Estelat”, autor d’obres en català com El manuscrit hargraves o El guaita de la palomera, Premi Baltasar Porcel Vila d’Andratx 2008. Es tercer premi ha caigut en s’empresari i escriptor llucmajorer Jaume Salvà Oliver “Pelín” amb s’obra “Es senyors mai s’embruten ses mans”, col·laborador de s’Arenal Unit i premiat com “S’Arenaler de l’any 2017”.

Sa Fundació també ha distingit an es Museu d’Arts Decoratives de Mallorca – Fundación Tocino Pons per sa promoció de sa cultura i arrels mallorquines sense ajudes públiques; a s’Associació de Veïnats des Born des Molinar per promoure es mallorquí amb sos cursos de llengua a sa segona i tercera edat; i a Juan José (Tito) Clar Vidal, autor de diverses obres en defensa de sa vertadera història de Mallorca i sa seva llengua.

Sa Gala des III Premi Gabriel Maura dedicada a ses víctimes de Sant Llorenç des Cardassar

Sa vicepresidenta de Sa Fundació i presidenta des Jurat, s’ex-senadora Gari Duran, ha dedicat sa Gala des III Premi Gabriel Maura a ses víctimes de Sant Llorenç des Cardassar, obtenguent una gran ovació des públic. Duran ha destacat que “Sa Fundació, amb so Premi Gabriel Maura, ha demostrat que és possible escriure, expressar-se, comunicar-se, viure plenament en mallorquí”.

Estam en contra de sa suplantació des mallorquí per un català macarrònic que no xerren ni a Catalunya

Es vicepresident i director de Sa Fundació, Joan Pons, ha fet homenatge a D. Pep Zaforteza, president d’honor de sa Jaume III i autor de ses cartes firmades baix es pseudònim d’en Pep Gonella a l’any 1972 on començà a defensar ses varietats insulars davant s’imposició de ses formes catalanes. Pons ha clamat que “es mallorquins no estam en contra de s’unitat lingüística entre balears, valencians, catalans i occitans. Estam en contra de sa suplantació des mallorquí per un català macarrònic que no xerren ni a Catalunya”.

Es mallorquins no acceptarem que es polítics facin més sa farina blana amb sa defensa des mallorquí

 Es president de sa Fundació Jaume III, D. Fernando Fortuny Salas, ha estat s’encarregat de tancar s’acte de V aniversari de s’entitat. Amb un discurs molt reivindicatiu, Fortuny ha advertit a sa classe política que “es mallorquins estam farts i no acceptarem que es polítics facin més sa farina blana amb sa defensa des mallorquí. Volem un compromís públic des partits polítics per formalisar ses nostres modalitats insulars, s’article salat, ses nostres expressions i característiques lingüístiques. Es mallorquinisme ha despertat i ja no aguantarà més promeses incomplides”.

Presència de persones rellevants dins s’àmbit social, econòmic, civil i polític de ses Balears

Vet aquí ses personalitats que han assistit an es V aniversari de Sa Fundació.

– Fernando Navarro (diputat nacional), Xavier Pericay i Olga Ballester (diputats autonòmics de Ciutadans)
– Maria Salom (ex-delegada des Govern), Toni Fuster (secretari general des Partit Popular de Balears), Fernando Rubio (regidor des PP a Cort), José Manuel Ruiz (president PP Calvià), Marga Vicenç (presidenta NNGG Illes Balears), Marc Álvarez (secretari NNGG Illes Balears), Rafael Lillo (membre directiva NNGG Illes Balears), Llorenç Suau (ex-batle d’Andratx), Ramon Oliver (ex-batle de Palmanyola)
– Sara Oliver (ex-regidora EL PI de Llorito, ara independent)
– Maria Mesquida (coordinadora d’UPyD a Balears)
– Carlos Zayas (ex diputat nacional des PSOE), Gaspar Sabater (president des Círculo de Bellas Artes de Palma de Mallorca) Román Piña Homs (catedràtic d’Història des Dret i professor emèrit de sa UIB), Román Piña Valls (escriptor), Álvaro Delgado Truyols (notari i vicepresident de Societat Civil Balear), Tomeu Berga Picó (president de Societat Civil Balear), Gabriel Buades Fuster (escriptor).
– Fernando Alzamora (ex-president de Sa Nostra), empresaris com Guillem Sampol, Pau Mora Rosselló (vibrats Mora Rosselló), Tòfol Rosselló (Olives Rosselló), Sebastià Jaume Muñoz-Maldonado, Joan Bibiloni (Finca Tagamanent), Toni Aloy (Ca n’Eduardo), Jordi Horrach (GGV Hotels) o Toni Burguera (Mallorcan Properties Agency).

 

Palma de Mallorca, 27 d’octubre de 2018

 

Ecos de premsa:

https://www.mallorcadiario.com/unas-700-personas-celebran-el-v-aniversario-de-sa-fundacio-jaume-iii

Sa Fundació consigue reunir cerca de 700 personas en su V aniversario

 

Sa Fundació Jaume III movilisa es mallorquinisme: prop de 600 confirmats per demà an es seu sopar de V aniversari

Sa Fundació entrega demà divendres 26 d’octubre a Son Amar es III Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí Coincidint amb so sopar de V aniversari de Sa Fundació on ja han confirmat s’assistència prop de 600 persones

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears celebra demà divendres 26 d’octubre a les 21:00h a Son Amar sa Gala des III Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí i es sopar de V aniversari de s’entitat.

Prop de 600 persones, entre elles personalitats i autoritats rellevants des món polític, empresarial i social de ses Illes Balears, així com representants d’entitats de sa societat civil, ja han confirmat sa seva presència a s’acte d’entrega des III Premi Gabriel Maura de relats curts en mallorquí que tendrà lloc aquest divendres dia 26 d’octubre, a les 21:00h, a Son Amar (Palmanyola).

Sa novetat d’aquesta tercera edició des Premi Gabriel Maura és s’augment de sa dotació econòmica, que repartirà 2.000 euros en un primer premi patrocinat per Finca Comassema (1.500€) i un segon premi (500€) patrocinat per Finca Tagamanent. S’acte d’entrega de premis se farà durant es sopar de celebració des V aniversari des naixement de sa Fundació Jaume III.

Ademés, demà divendres 26 d’octubre a les 14:00h en es Camp de Sa Batalla (Llucmajor), Sa Fundació farà sa tradicional i reivindicativa ofrena floral an el Rei Jaume III, mort a mans de ses tropes aragoneses i catalanes de Pere IV l’any 1349.

Presència de persones rellevants dins s’àmbit social, econòmic, civil i polític de ses Balears

Vet aquí ses personalitats que han confirmat sa seva assistència a s’acte de demà divendres.

– Fernando Navarro (diputat nacional), Xavier Pericay i Olga Ballester (diputats autonòmics de Ciutadans)
– Maria Salom (ex-delegada des Govern), Toni Fuster (secretari general des Partit Popular de Balears), Fernando Rubio (regidor des PP a Cort), José Manuel Ruiz (president PP Calvià), Marga Vicenç (presidenta NNGG Illes Balears), Marc Álvarez (secretari NNGG Illes Balears), Rafael Lillo (membre directiva NNGG Illes Balears), Llorenç Suau (ex-batle d’Andratx), Ramon Oliver (ex-batle de Palmanyola)
– Sara Oliver (ex-regidora EL PI de Llorito, ara independent)
– Maria Mesquida (coordinadora d’UPyD a Balears)
– Carlos Zayas (ex diputat nacional des PSOE), Gaspar Sabater (president des Círculo de Bellas Artes de Palma de Mallorca) Román Piña Homs (catedràtic d’Història des Dret i professor emèrit de sa UIB), Román Piña Valls (escriptor), Álvaro Delgado Truyols (notari i vicepresident de Societat Civil Balear), Tomeu Berga Picó (president de Societat Civil Balear), Gabriel Buades Fuster (escriptor).
– Fernando Alzamora (ex-president de Sa Nostra), empresaris com Guillem Sampol, Pau Mora Rosselló (vibrats Mora Rosselló), Tòfol Rosselló (Olives Rosselló), Sebastià Jaume Muñoz-Maldonado, Joan Bibiloni (Finca Tagamanent), Toni Aloy (Ca n’Eduardo), Jordi Horrach (GGV Hotels) o Toni Burguera (Mallorcan Properties Agency).

Què? Sopar de V aniversari de sa Fundació Jaume III i entrega des III Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí
On? Son Amar (Carretera de Palma – Sóller km 10, Palmanyola).
Quan? Divendres 26 d’octubre de 2018 a les 21:00h

 

Palma de Mallorca, 25 d’octubre de 2018

Sa Fundació

Sa Fundació Jaume III proposa an es Consell insular un pla d’acció per promoure sa riquesa lingüística de Menorca

Sa Fundació s’ofereix an es Consell per promoure sa riquesa lingüística de Menorca així com per sa realisació d’un estudi de ses varietats i es vocabulari propi de s’illaNo obstant, s’entitat menorquinista lamenta que du prop de tres mesos esperant resposta per una petició d’audiència amb sa presidenta des Consell, Susana Mora

 

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears celebra que es Consell insular de Menorca hagi decidit incloure sa promoció de ses varietats i es vocabulari propi de Menorca dins es Pla d’Acció de sa Reserva de sa Biosfera.

Es document preveu una acció encaminada a “s’impuls social per sa constitució d’una associació lingüística, per sa que es preveu una aportació anual de 10.000€”, i “sa realisació d’un estudi de ses varietats de sa llengua i un vocabulari dins de Menorca i es seu ús”, amb un cost de 35.000€.

Es Consell es plantetja que “des de sa societat civil s’organisi una associació lingüística acompanyada per s’Administració per fer actuacions que permetin promoure sa riquesa lingüística de Menorca com element cultural de s’illa” apel·lant a sa “transversalitat de tots es col·lectius”. I resalta que “és necessari que s’Administració li doni suport a través des programes de suport an es teixit associatiu”.

Sa Fundació recorda recorda an es Consell que aquesta “associació per promoure sa riquesa lingüística de Menorca des de sa societat civil” ja existeix des de finals de 2013 i es diu Fundació Jaume III. En aquest sentit, Sa Fundació s’ofereix an es Consell per promoure sa riquesa lingüística de Menorca a través d’un pla d’acció, així com per sa realisació d’aquest estudi de ses varietats i es vocabulari propi de s’illa.

Sa Fundació Jaume III és una entitat sense ànim de lucre nascuda a finals de 2013 amb un objectiu clar i llampant: dignificar es menorquí. Aspirant a erigir-se en un moviment ciutadà d’ampla base social que agrupi iniciatives polítiques, mediàtiques, filològiques, associatives i culturals encaminades a promoure i prestigiar es menorquí a tots ets àmbits, ja compta amb més de 500 socis i 5.000 simpatisants a totes ses Balears, des quals prop de 150 associats són menorquins.

Per tant, Sa Fundació, que compta amb filòlegs i historiadors especialisats en s’estudi de ses varietats lingüístiques insulars, ofereix sa seva col·laboració an es Consell insular. No obstant, s’entitat menorquinista lamenta que du prop de tres mesos esperant resposta per una petició d’audiència amb sa presidenta des Consell, Susana Mora.

 

Ciutadella de Menorca, 12 d’octubre de 2018

València, Balears i Nàpols reivindicaran major protecció a sa seva identitat lingüística a s’Unió Europea i a nivell internacional

Sa Fundació Jaume III, Lo Rat Penat i s’Acadèmia Napolitana reivindiquen ses seves varietats lingüístiques a s’acte d’obertura des Cursos de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat – Ses entitats culturals lamenten s’animadversió des governs des seus respectius territoris cap a ses llengües i cultures autòctones

Baix es lema Valencià, balear, “napulitano”, aragonés… Llengües europees, llengües minorisades, Voro López, director de sa Secció de Llengua de sa RACV; Joan Pons, Director de sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears; i Massimiliano Verde, president de s’Acadèmia Napolitana, han debatut entorn des problemes comuns que afecten a ses llengües des seus respectius territoris.

Moderats per Òscar Rueda, director des Cursos de Lo Rat Penat, i davant d’un auditori ple de gom a gom, es ponents destacaren que ses tres llengües, ademés de ser vehicle viu d’expressió de pobles amb antigues relacions històriques, estan patint actualment problemes de falta de reconeixement oficial i de prejudicis idiomàtics induïts per certes classes dirigents a nivell polític, econòmic i acadèmic. Uns prejudicis que intenten presentar aquestes varietats lingüístiques com a suposats dialectes “informals”, “vulgars”, “col·loquials” o “de poble”, justificant d’aquesta manera sa discriminació oficial an es parlants i ses associacions culturals que intenten posar en valor es seu patrimoni idiomàtic. Una discriminació que impedix es seu desplegament com a llengües oficials i de cultura, i potencia es seu abandonament per part des seus parlants tradicionals, com ja va denunciar Sa Fundació.

Ses entitats representades en es col·loqui anunciaren sa posada en marxa d’accions conjuntes a nivell internacional perquè sa situació de minorisació lingüística i de conculcació des drets lingüístics que es viu en aquests i altres territoris de s’antiga Corona d’Aragó puga ser visibilisada i coneguda a nivell espanyol, italià i europeu.

Joan Pons, director de Sa Fundació, recordà que “valencians i balears històricament hem defensat una unitat lingüística entre ses nostres varietats. Però no perquè pensem que són dialectes des català, sinó modalitats totes de ‘la llengua d’Oc, la nostra, la més antiga de totes les neollatines’, com digué Mossèn Alcover”. Pons proposà “un Congrés Lingüístic i sa creació d’una Acadèmia Occitano-romànica, on hi estiguem representats valencians, balears, occitans, aragonesos i catalans”. “Deixem en evidència an aquells secessionistes lingüístics (Pompeu Fabra i seguidors) que a principis des segle XX van esmitjar pes Pirineus sa llengua de Jaume I, Ramon Llull, Ausiàs March i es trobadors provençals”.

Tancà s’acte es president de Lo Rat Penat, Enric Esteve, qui va felicitar an es ponents per ses seues intervencions, obsequiant an es president de s’Acadèmia Napolitana i an es director de sa Fundació Jaume III, amb un exemplar numerat des llibre “El Crit de la Llengua” de Josep Alminyana, editat per Lo Rat Penat, i animant a tots es valencians a participar en es Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de sa centenària institució.

Sa Fundació Jaume III demana sa restitució des 12 de setembre com es vertader Dia de Mallorca davant s’obsessió pancatalanista des Consell de Mallorca

Es símbols només s’han de canviar quan hi ha un ample consens, no per s’obsessió nacionalista d’un partit tot sol – Sa Fundació se reunirà amb sos partits polítics per demanar sa restitució des 12 de setembre com es vertader Dia de Mallorca – Es catalanisme mai fa cap passa enrere i ha tornat a posar una altra pedra en sa seva obsessió de construir simbòlicament s’identitat des mallorquins

Sa Fundació Jaume III no entén que un partit minoritari (amb només sis consellers, es seu màxim històric) hagi imposat a la resta (27) sa simbologia d’una institució que representa s’illa de Mallorca. És evident que davant sa falta absoluta de consens, Miquel Ensenyat hauria d’haver fet anques enrera i no haver imposat es canvi de dia per motius ideològics i interessos electorals.

Un any després que es Consell de Mallorca tombàs es coll davant aquesta demanda històrica des PSM primer i de Més després, una reivindicació política que just els interessa a ells, s’ha demostrat una vegada més que es pancatalanisme no fa mai cap passa enrere i que, prest o tard, acaba imposant es seus punts de vista a una societat que majoritàriament els rebutja. Han tornat a posar una altra pedra en sa seva obsessió de construir simbòlicament s’identitat des mallorquins, considerada (per aquesta minoria) com un apèndix de Catalunya.

Hi contribueix, clar, s’indiferència i es menfotisme de sa dreta, a sa qual li fa vessa debatre –encara que sigui per defensar una identitat mallorquina i balear clarament diferenciada de sa catalana durant més de tres mil anys d’història– i que repeteix com a argument més convincent que a ningú li interessen aquests temes, encara que a la llarga tots en paguem ses conseqüències.

En paraules de sa vicepresidenta de Sa Fundació, Gari Durán, doctora en Història antiga: “lo únic que hi ha darrere es canvi de sa Diada és que sa fetxa de 12 de setembre disgusta es pancatalanisme. I per raons òbvies. Amb sa confirmació des privilegis i franqueses per part de Jaume II un 12 de setembre de 1276, començava de fet s’aventura d’un Regne de Mallorca independent de sa Corona d’Aragó, una època (1276-1343), sa de sa dinastia privativa de Mallorca, que trastoca es mapes mentals de s’historiografia catalanista que sempre ha concebut ses nostres illes com una part de s’univers català d’ençà de sa conquista de 1229 i que, justament per això, volen que sigui sa nova Diada de Mallorca. Per ells, es 31 de desembre de 1229 representa una espècie de cincogema d’entrada no a sa cristiandat –com ara diuen– sinó a una suposada catalanitat, lo únic que de fet els ocupa i preocupa”.

Es director de s’entitat, Joan Pons, ha denunciat que “Ensenyat, Més i tot es món catalanista volen esborrar qualsevol record des mallorquins cap a un regne privatiu de Mallorca que aguantà durant setanta anys ses sistemàtiques temptatives d’anexió per part de sa Corona d’Aragó, fins que aquesta finalment conseguí reincorporar-lo amb s’invasió de s’illa el 1343 i, sis anys més tard, derrotant Jaume III, es rei llegítim de Mallorca, es 25 d’octubre de 1349 a Llucmajor”.

Es catalanisme no ha volgut mai que es 12 de setembre, o es 25 d’octubre, fites que recorden es regne sobirà de Mallorca, arrelassin entre es mallorquins. Aquesta és s’única veritat i no totes ses excuses (falta d’arrelament des 12 de setembre, consultes, participació ciutadana…) que han donat Ensenyat i Més per sortir-se’n amb la seva quan han tengut sa primer oportunitat de fer-ho, ha sentenciat Pons.

Sa Fundació Jaume III ha tornat a celebrar enguany es 12 de setembre i el seguirà celebrant cada any com es vertader Dia de Mallorca. Per això, Sa Fundació se reunirà amb tots es partits polítics des Consell de Mallorca per demanar que se restituesqui oficialment es 12 de setembre. Que no se deixin endur per sa minoria catalanista que pretén reescriure s’història de Mallorca, i que anteposin sa memòria i sa dignitat que se mereix es Regne de Mallorca independent an ets interessos electorals i a sa poltrona.

Palma de Mallorca, 12 de setembre de 2018

Fundació Jaume III de ses Illes Balears

www.safundacio.es

Facebook: Sa Fundació

Twitter: @Sa_Fundacio