Sa Fundació impulsa una edició d’Es Petit Príncep en mallorquí

Sandra Amoraga, jove filòloga mallorquina, llicenciada en filologia catalana i patrona de Sa Fundació, ha estat sencarregada de sa traducció en mallorquí — Es Petit Príncep ja se pot comprar a ses llibreries i a sa seu de Sa Fundació

Sa rondalla més popular i universal de s’història ja té edició en mallorquí. Es Petit Príncep ha estat una iniciativa de s’editor català, Jaume Arbonés, qui contactà amb sa Fundació Jaume III perquè dugués a terme sa traducció literària en bon mallorquí.

Sandra Amoraga Carrera, jove filòloga mallorquina, llicenciada en filologia catalana i patrona de Sa Fundació, ha estat s’encarregada de sa traducció de s’obra en mallorquí.

Es Petit Príncep ja se pot comprar a ses llibreries i a sa seu de Sa Fundació (C/Sant Elies 10A, cap de cantó amb C/Oms). Se pot reservar cridant an es 616 624 355 o a través d’info@safundacio.es.

Palma de Mallorca, 26 de juriol de 2019
Sa Fundació

Sa Fundació convoca es V Premi Joan Benejam de relats en menorquí amb un primer premi de 3.000€

Primer premi de 3.000€ des quals 1.000€ aniran destinats a una entitat solidària de Menorca — es pot participar fins dia 4 de març de 2019 — s’entrega de premis i sopar de V aniversari de Sa Fundació serà enguany es dissabte 23 de març, en honor an es naixement de Joan Benejam un 27 de març de 1846

BASES DES V PREMI JOAN BENEJAM. CLICAU AQUÍ

Sa Fundació Jaume III ha declarat oberta sa convocatòria des V Premi Joan Benejam de relats breus en menorquí que té com a principal objectiu “promoure s’expressió literària en menorquí i impulsar sa normalisació de sa literatura menorquina”, tal com figura a s’introducció de ses bases des concurs que adjuntam. Es vicepresident menorquí de Sa Fundació, Joan Pons, ha assenyalat que “dignificar ses nostres modalitats significa normalisar es seu ús en ets àmbits més formals com sa literatura d’on han estat marginades”.

Es guanyador des Joan Benejam s’endurà un 1r premi de fins a 3.000 €, des quals 2.000 € seran pes guanyador i 1.000 € es destinaran a una entitat solidària de Menorca. En paraules de Pons, “aquest impuls pes Premi Joan Benejam i sa literatura en menorquí és possible gràcies an es suport empresarial i ciutadà. Sa Fundació ja frega es 150 socis a s’illa i supera es 500 a Balears. Sa societat civil menorquina s’està movilisant per frenar sa degradació de sa seva llengua menorquina “.

Es vicepresident ha reivindicat sa tradició literària en menorquí que va viure sa seva plenitud a cavall entre es segles XVIII i XX, i ha recordat a figures tan descatades per sa narrativa costumista en menorquí com Joan Benejam i Vives, autor de Foc i Fum, Ciutadella Veia … a qui van dirigits es premis, Àngel Ruiz i Pablo, Antoni Febrer i Cardona o Joan Ramis i Ramis. “Històricament, es menorquí sí que ha tingut tradició literària, tradició que va començar a recular a partir de sa normativisació fabriana de 1913”, ha recalcat Pons. Una tradició literària que Sa Fundació ha conseguit ressuscitar aquests darrers anys amb s’organisació des Premis Joan Benejam en menorquí.

D’altra banda, Pons ha lamentat que un any més, ni es Consell insular ni es Govern balear hagin destinat ni 1 € de s’erari públic a iniciatives per promocionar es menorquí i ses modalitats lingüístiques insulars recollides a s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia.

Finalment, Pons ha reivindicat sa feina de Sa Fundació aquests cinc anys a Menorca, i ha reivindicat es Premis Joan Benejam com exemple de normalisació lingüística davant sa preocupant reculada de parlants de sa llengua autòctona a Balears des 45% an es ​​36%. En paraules des vicepresident de Sa Fundació, “és es resultat des fracàs de sa Llei de Normalisació Lingüística i evidencia una vegada més sa resistència passiva de molts de menorquins davant es català estàndar, un model de llengua d’arrel barcelonina vinculat a s’imposició lingüística i an es nacionalisme”. Ha afegit “es problema no és si es menorquí o es català formen part des mateix idioma o no —fet que Sa Fundació mai ha qüestionat— sinó que sa salut de sa nostra llengua és cada vegada pitjor”.

Pons Torres ha acabat afirmant que “estenem sa mà i demanam an es Govern balear, Consell insular i Ajuntaments seva implicació amb es Premis Joan Benejam per frenar sa sangria de parlants de menorquí”. I ha finalisat “ses nostres autoritats no entenen que, perquè es menorquins emprin, vulguin i defensin sa seva llengua, primer hauran de sentir-la com a pròpia. Es Premi Joan Benejam suposa una oportunitat per impulsar, dignificar sa nostra llengua i conseguir que es ciutadans la sentin com a pròpia”.

Ses bases des concurs es podran consultar a sa web www.safundacio.es a partir des 17 de gener, festivitat de Sant Antoni, patró i Dia de Menorca.

Sa Fundació exigeix a Andreu Manresa que expliqui d’on surten es doblers per crear sa televisió des “països catalans” amb TV3

Sa Fundació Jaume III considera que es director general d’IB3 Televisió pren es pèl an es ciutadans balears entregant-se an es pancatalanisme de TV3 en nom d’una “cultura compartida” — si aquest nou canal digital és pes ciutadans des territoris on se diu “bon dia”, ¿per què IB3 i TV3 exclouen a València i Occitània, o inclús a Galícia, Portugal i Brasil?

Sa Fundació Jaume III ha rebut amb sorpresa sa notícia des conveni de col·laboració entre ets ens de radiotelevisió públics de Balears i Catalunya a través des qual es crea Bon dia TV, un nou canal digital conjunt per promoure “l’intercanvi cultural entre les dues comunitats amb continguts propis d’IB3 i TV3”. Segons han indicat es dos organismes públics, “el nou canal pretén establir sinergies amb les televisions dels territoris més propers, amb qui comparteixen història, llengua i cultura”.

Sa Fundació consideraria positiva sa col·laboració entre radiotelevisions des territoris que xerren sa llengua d’oc, com Balears i Catalunya, sempre i quan aquesta col·laboració tengués en compte tot es domini lingüístic occitano-romànic (Balears, Catalunya, València, Occitània, part d’Aragó, Alguer, Mònaco i part d’Itàlia) i no només una part d’aquest (Balears i Catalunya). Fet que suposa practicar es secessionisme lingüístic per part de TV3 i IB3 Televisió.

Per altra banda, Sa Fundació entén que aquest canal digital entre territoris llenguadocians que compartim llengua i cultura hauria de servir per difondre ses diferents varietats lingüístiques des diasistema occitano-romànic (balear, català, valencià, occità, aragonès oriental, alguerès…). Fet que, d’entrada, IB3 Televisió incompleix ja que es va crear per promoure sa llengua de ses Balears emperò, enfora de promoure ses modalitats insulars a sa seua programació, produeix exclusivament en català estàndar de Barcelona.

Si segons Andreu Manresa aquest nou canal digital és pes ciutadans des territoris on se diu “bon dia”, ¿per què IB3 i TV3 exclouen a València i Occitània? o inclús Galícia, Portugal i Brasil, on també en sa llengua gallega i portuguesa diuen bon dia en ses formes “bom dia” i “bo día”.

No sabem si és s’ignorància o sa mala fe sa que mouen a Manresa a firmar convenis de col·laboració amb sa televisió pública d’una comunitat autònoma que es troba immersa en un pols a s’Estat i a sa democràcia espanyola. Però en qualsevol cas, sa Fundació Jaume III considera que es director general d’IB3 Televisió pren es pèl an es ciutadans balears amb s’excusa d’una “cultura compartida” per entregar-se an es pancatalanisme de TV3.

Sa Fundació exigeix a Andreu Manresa que expliqui an es balears d’on surten es doblers per crear aquesta televisió des “països catalans” amb TV3, i que demostri si realment es tracta d’una iniciativa cultural i no política, per exemple, convidant a participar an es nostros germans de llengua des sud de França (Occitània). De lo contrari, quedarà clar que haurà estat una mangarrufa més des director d’una televisió pública que pagam tots es balears però que es troba segrestada per sa minoria pancatalanista de sa que en forma part el senyor Manresa.

València, Balears i Nàpols reivindicaran major protecció a sa seva identitat lingüística a s’Unió Europea i a nivell internacional

Sa Fundació Jaume III, Lo Rat Penat i s’Acadèmia Napolitana reivindiquen ses seves varietats lingüístiques a s’acte d’obertura des Cursos de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat – Ses entitats culturals lamenten s’animadversió des governs des seus respectius territoris cap a ses llengües i cultures autòctones

Baix es lema Valencià, balear, “napulitano”, aragonés… Llengües europees, llengües minorisades, Voro López, director de sa Secció de Llengua de sa RACV; Joan Pons, Director de sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears; i Massimiliano Verde, president de s’Acadèmia Napolitana, han debatut entorn des problemes comuns que afecten a ses llengües des seus respectius territoris.

Moderats per Òscar Rueda, director des Cursos de Lo Rat Penat, i davant d’un auditori ple de gom a gom, es ponents destacaren que ses tres llengües, ademés de ser vehicle viu d’expressió de pobles amb antigues relacions històriques, estan patint actualment problemes de falta de reconeixement oficial i de prejudicis idiomàtics induïts per certes classes dirigents a nivell polític, econòmic i acadèmic. Uns prejudicis que intenten presentar aquestes varietats lingüístiques com a suposats dialectes “informals”, “vulgars”, “col·loquials” o “de poble”, justificant d’aquesta manera sa discriminació oficial an es parlants i ses associacions culturals que intenten posar en valor es seu patrimoni idiomàtic. Una discriminació que impedix es seu desplegament com a llengües oficials i de cultura, i potencia es seu abandonament per part des seus parlants tradicionals, com ja va denunciar Sa Fundació.

Ses entitats representades en es col·loqui anunciaren sa posada en marxa d’accions conjuntes a nivell internacional perquè sa situació de minorisació lingüística i de conculcació des drets lingüístics que es viu en aquests i altres territoris de s’antiga Corona d’Aragó puga ser visibilisada i coneguda a nivell espanyol, italià i europeu.

Joan Pons, director de Sa Fundació, recordà que “valencians i balears històricament hem defensat una unitat lingüística entre ses nostres varietats. Però no perquè pensem que són dialectes des català, sinó modalitats totes de ‘la llengua d’Oc, la nostra, la més antiga de totes les neollatines’, com digué Mossèn Alcover”. Pons proposà “un Congrés Lingüístic i sa creació d’una Acadèmia Occitano-romànica, on hi estiguem representats valencians, balears, occitans, aragonesos i catalans”. “Deixem en evidència an aquells secessionistes lingüístics (Pompeu Fabra i seguidors) que a principis des segle XX van esmitjar pes Pirineus sa llengua de Jaume I, Ramon Llull, Ausiàs March i es trobadors provençals”.

Tancà s’acte es president de Lo Rat Penat, Enric Esteve, qui va felicitar an es ponents per ses seues intervencions, obsequiant an es president de s’Acadèmia Napolitana i an es director de sa Fundació Jaume III, amb un exemplar numerat des llibre “El Crit de la Llengua” de Josep Alminyana, editat per Lo Rat Penat, i animant a tots es valencians a participar en es Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de sa centenària institució.