Sa Fundació exige a Andreu Manresa que explique de donde sale el dinero para crear la televisión de los “países catalanes” con TV3

La Fundació Jaume III considera que el director general de IB3 Televisión toma el pelo a los ciudadanos baleares entregándose al pancatalanismo de TV3 en nombre de una “cultura compartida” – si este nuevo canal digital es para los ciudadanos de los territorios donde se dice “bon dia”, ¿por qué IB3 y TV3 excluyen a Valencia y Occitania, o incluso a Galicia, Portugal y Brasil?

La Fundació Jaume III ha recibido con sorpresa la noticia del convenio de colaboración entre los entes de radiotelevisión públicos de Baleares y Cataluña a través del que se crea Bon dia TV, un nuevo canal digital conjunto para promover “el intercambio cultural entre las dos comunidades con contenidos propios de IB3 y TV3”. Según indicaron los dos organismos públicos, “el nuevo canal pretende establecer sinergias con las televisiones de los territorios más cercanos, con quienes comparten historia, lengua y cultura”.

Sa Fundació consideraría positiva la colaboración entre radiotelevisiones de los territorios que hablan la lengua de oc, como Baleares y Cataluña, siempre y cuando esta colaboración tuviera en cuenta todo el dominio lingüístico occitano-románico (Baleares, Cataluña, Valencia, Occitania , parte de Aragón, Alguer, Mónaco y parte de Italia) y no sólo una parte de este (Baleares y Cataluña). Lo que supone practicar el secesionismo lingüístico por parte de TV3 e IB3 Televisión.

Por otra parte, Sa Fundació entiende que este canal digital entre territorios lenguadocianos que compartimos lengua y cultura debería servir para difundir las diferentes variedades lingüísticas del diasistema occitano-románico (balear, catalán, valenciano, occitano, aragonés oriental, alguerés…). Hecho que, de entrada, IB3 Televisión incumple ya que se creó para promover la lengua de las Baleares pero, lejos de promover las modalidades insulares en su programación, produce exclusivamente en catalán estándar de Barcelona.

Si según Andreu Manresa este nuevo canal digital es para los ciudadanos de los territorios donde se dice “bon dia”, ¿por qué IB3 y TV3 excluyen a Valencia y Occitania? o incluso Galicia, Portugal y Brasil, donde también en su lengua gallega y portuguesa dan los buenos días con las formas “bom dia” y “bo día”.

No sabemos si es la ignorancia o la mala fe lo que mueve a Manresa a firmar convenios de colaboración con la televisión pública de una comunidad autónoma que se encuentra inmersa en un pulso al Estado y a la democracia española. En cualquier caso, la Fundación Jaume III considera que el director general de IB3 Televisión toma el pelo a los ciudadanos baleares con la excusa de una “cultura compartida” para entregarse al pancatalanismo de TV3.

Sa Fundació exige a Andreu Manresa que explique a los baleares de donde sale el dinero para crear esta televisión de los “países catalanes” con TV3, y que demuestre si realmente se trata de una iniciativa cultural y no política, por ejemplo, invitando a participar a nuestros hermanos de lengua del sur de Francia (Occitania). De lo contrario, quedará claro que habrá sido una jugada más del director de una televisión pública que pagamos todos los baleares pero que se encuentra secuestrada por la minoría pancatalanista de la que forma parte el señor Manresa.

València, Balears i Nàpols reivindicaran major protecció a sa seva identitat lingüística a s’Unió Europea i a nivell internacional

Sa Fundació Jaume III, Lo Rat Penat i s’Acadèmia Napolitana reivindiquen ses seves varietats lingüístiques a s’acte d’obertura des Cursos de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat – Ses entitats culturals lamenten s’animadversió des governs des seus respectius territoris cap a ses llengües i cultures autòctones

Baix es lema Valencià, balear, “napulitano”, aragonés… Llengües europees, llengües minorisades, Voro López, director de sa Secció de Llengua de sa RACV; Joan Pons, Director de sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears; i Massimiliano Verde, president de s’Acadèmia Napolitana, han debatut entorn des problemes comuns que afecten a ses llengües des seus respectius territoris.

Moderats per Òscar Rueda, director des Cursos de Lo Rat Penat, i davant d’un auditori ple de gom a gom, es ponents destacaren que ses tres llengües, ademés de ser vehicle viu d’expressió de pobles amb antigues relacions històriques, estan patint actualment problemes de falta de reconeixement oficial i de prejudicis idiomàtics induïts per certes classes dirigents a nivell polític, econòmic i acadèmic. Uns prejudicis que intenten presentar aquestes varietats lingüístiques com a suposats dialectes “informals”, “vulgars”, “col·loquials” o “de poble”, justificant d’aquesta manera sa discriminació oficial an es parlants i ses associacions culturals que intenten posar en valor es seu patrimoni idiomàtic. Una discriminació que impedix es seu desplegament com a llengües oficials i de cultura, i potencia es seu abandonament per part des seus parlants tradicionals, com ja va denunciar Sa Fundació.

Ses entitats representades en es col·loqui anunciaren sa posada en marxa d’accions conjuntes a nivell internacional perquè sa situació de minorisació lingüística i de conculcació des drets lingüístics que es viu en aquests i altres territoris de s’antiga Corona d’Aragó puga ser visibilisada i coneguda a nivell espanyol, italià i europeu.

Joan Pons, director de Sa Fundació, recordà que “valencians i balears històricament hem defensat una unitat lingüística entre ses nostres varietats. Però no perquè pensem que són dialectes des català, sinó modalitats totes de ‘la llengua d’Oc, la nostra, la més antiga de totes les neollatines’, com digué Mossèn Alcover”. Pons proposà “un Congrés Lingüístic i sa creació d’una Acadèmia Occitano-romànica, on hi estiguem representats valencians, balears, occitans, aragonesos i catalans”. “Deixem en evidència an aquells secessionistes lingüístics (Pompeu Fabra i seguidors) que a principis des segle XX van esmitjar pes Pirineus sa llengua de Jaume I, Ramon Llull, Ausiàs March i es trobadors provençals”.

Tancà s’acte es president de Lo Rat Penat, Enric Esteve, qui va felicitar an es ponents per ses seues intervencions, obsequiant an es president de s’Acadèmia Napolitana i an es director de sa Fundació Jaume III, amb un exemplar numerat des llibre “El Crit de la Llengua” de Josep Alminyana, editat per Lo Rat Penat, i animant a tots es valencians a participar en es Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de sa centenària institució.