Sa Fundació Jaume III considera patètic que es Govern presenti ses Balears a través de sa campanya Benvinguts! com si fóssim un simple apèndix de Catalunya

Sa Conselleria de Turisme que dirigeix sa filòloga Bel Busquets hauria de preocupar-se de qüestions vertaderament importants com, per exemple, que Balears guanyi competivitat a nivell turístic davant destins competidors que s’han recuperat amb força com Turquia, Egipte o Túnez – Sa Fundació denuncia que es Govern Armengol segueix mimant s’OCB, a qui rep amb s’estora vermella mentres sa Jaume III du prop de tres mesos esperant per una audiència amb sa presidenta

Davant una temporada turística que ha estat més fluixa que altres anys i que ha despertat ses primeres alarmes en es sector hosteler, sobretot entre es restauradors, a sa Conselleria de Turisme que dirigeix sa filòloga Bel Busquets no se li ha ocorregut res més que repartir quatre millons de targetes —que mos costaran 24.000€ (més) an es ciutadans— per donar a conèixer es català an es turistes.

Sa Fundació creu que sa Conselleria de Turisme que dirigeix sa filòloga Bel Busquets hauria de preocupar-se de qüestions vertaderament importants com, per exemple, que Balears guanyi competivitat a nivell turístic davant destins competidors que s’han recuperat amb força com Turquia, Egipte o Túnez, en lloc de dedicar-se a ensenyar català an es turistes.

Sa ditxosa idea d’empipar es turistes amb es català va esser una proposta de s’Obra Cultural Balear (OCB), a qui es Govern va rebre tot d’una per negociar que es doblers de s’ecotasa es destinassin, com no, a imposar es català a s’Hosteleria. Li ha faltat temps an es Govern per satisfer ses demandes des seus camarades de la ceba. Es temps que no té per rebre a ses entitats de sa societat civil que no són de sa seua corda.

És cert que es petit vocabulari que duen ses targetes està adaptat a ses nostres modalitats: «Bon vespre», «Per favor -i no sisplau-», «Perdonau -i no perdoneu-», «Parlau -i no parleu-».

Però sa qüestió de fons és que es Govern en fa una de freda per deu de calentes. S’exemple més clar és sa portada de ses targetes: «¡Bienvenidos! Soy la lengua catalana, propia de las Islas Baleares. Junto con el resto de territorios catalanoparlantes, formo una comunidad de más de diez millones de hablantes…».

Sa Fundació Jaume III considera patètic que es Govern presenti ses Balears a través de sa campanya Benvinguts! com si fóssim un simple apèndix de Catalunya. Es Govern de ses Illes Balears, un poble amb 5.000 anys d’història i identitat pròpia, hauria de posar en valor es nostro patrimoni lingüístic. Ses modalitats insulars. No presentar-se com si fóssim es germans petits des catalans.

Lo únic que està conseguint es Govern amb mesures pífia com aquesta és accentuar encara més s’animadversió de sa societat balear contra es català, entesa com una llengua política causant de problemes i mal de caps. No com sa nostra llengua, unes modalitats insulars suplantades de i per ses institucions públiques.

Finalment, Sa Fundació denuncia que es Govern de Francina Armengol segueix mimant s’OCB, a qui rep amb s’estora vermella mentres sa Jaume III du prop de tres mesos esperant per una audiència amb sa presidenta.

Palma de Mallorca, 21 de setembre de 2018

Fundació Jaume III de ses Illes Balears

Ecoestafa

En s’estiu de 2016, es Pacte des Govern balear es va treure de dins sa mànega una d’aquelles coses que tant els hi agrada imposar an es ciutadans com diu sa pròpia paraula: un nou impost. En es fons, emperò, no era res nou, ja que el 2001 es mateixos ja mos van venir amb sa mateixa cançó, amb sa diferència que sa tasa era menor i s’ideòleg d’aquella no va esser un hooligan antiturisme com es qui mos governen ara, sinó Joan Mesquida, es socialista de moda que ara tothom vol festetjar, especialment Ciutadans, —i amb raó— per sa seua valentia i firmesa davant des cop d’estat separatista de s’1 d’octubre i per haver estat s’únic socialista que defensava des des minut 1 s’aplicació d’un 155 com Déu mana (no un 0,155) en defensa de sa democràcia i sa Constitució Espanyola.

Però tornant a sa qüestió de fons, es tema és que s’executiu de Francina Armengol mos ha duplicat s’impost considerant que sa temporada ‘alta’ va des de s’1 de maig fins es 30 d’octubre. Que vénguin i ho diguin a n’aquests hostelers de Menorca que tant estan perjudicant amb aquest impost, i que estan patint sa pitjor temporada turística des de fa anys, avam què opinen d’açò que sa temporada ‘alta’ comença s’1 de maig i acaba es 30 d’octubre.

Davant sa turismofòbia fiscal des Pacte de progrés, qualcú havia de sortir a salvar es mobles. Com no, va aparèixer el GOB en defensa de son amo, i tot eren flors i violes a favor de s’impost turístic, amb s’excusa que es 107.523.747€ rapinyats an es turistes entre 2016 i 2017 havien d’anar destinats a projectes culturals, tecnològics i mediambientals a ses Balears.

Ara qui arribam a final de legislatura, és arribada s’hora de llevar-se sa mascareta. Però clar, no poden esser tan cantosos. No ho pot fer es mateix executiu. Era es moment d’enfonyar una titella per treure s’altra: s’Obra Cultural Balear, que de cultural ja no en té res, i de balear manco. Sa qüestió és que dimecres de la setmana passada, sa consellera de turisme, sa filòloga Bel Busquets —ja que per tots és sabut que es filòlegs són es qui més en saben de turisme, només hi ha que veure com va sa temporada— va rebre a cop de telefonada es president de sa multisubvencionada OCB, qui va demanar que… ¡eureka! part de s’impost turístic vagi destinat a imposar es català —de Barcelona clar, ja que es “català de Menorca” només existeix de boqueta— an es treballadors de s’hosteleria. Que com tots sabem, no tenen altra feina que estudiar sa llengua d’una altra comunitat autònoma i amb sa que no xerraran es 99% des turistes de Balears.

Lo millor que podem fer amb s’ecotasa és eliminar-la. Un impost a sa principal indústria de ses Balears que perjudica greument s’imatge de ses nostres illes cap a defora i que mos resta competitivitat, cosa amb sa que ja anàvem prou coixos. Però amb es nostros polítics ja ho sabem, sempre hi som a refer.

Com que sabem que es Govern Armengol es passarà per s’arc de triumf s’opinió de sa majoria de ciutadans que és sa d’acabar amb aquest injust impost, podem exigir que es doblers de s’ecotasa no es destinin a imposar es català (també) a s’àmbit turístic, sinó a fomentar ses modalitats insulars tal i com emana s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia. Sobre es cursos de català dirigits a treballadors de s’hosteleria, Sa Fundació ofereix gratuïtament es seus cursos de mallorquí, menorquí i eivissenc, impartits per un llicenciat en filologia catalana amb amplis coneixements de ses modalitats insulars. Així es doblers de s’ecotasa es podran destinar a altres qüestions més importants o productives per ses Illes Balears que a imposar an es treballadors de s’hosteleria una llengua que no xerren ni ells, ni es ciutadans, ni sa majoria de visitants d’aquestes illes.

Que sa turismofòbia fiscal des Pacte vulgui destinar es doblers que roben an es turistes amb s’ecotasa a imposar es català a s’hosteleria és una ecoestafa i lo darrer que hauríem de deixar fer a n’aquesta genteta. Però com sempre, de noltros dependrà es maig de l’any qui ve aguantar quatre anys més que mos pixin a sa cara mentres mos diuen que plou, o enviar a fer punyetes d’una vegada a tant de xupòpter que s’atraveix a jugar amb es nostro pa.
Joan D. Pons Torres
Historiador. Vicepresident de Sa Fundació.