¿Dónde puedo comprar “Sa llengua de Menorca”?

Sa Llengua de Menorca. En defensa des menorquí, un tresor filològic en perill d’extinció es el nuevo libro de Joan Pons Torres, patrocinado por Sa Fundació. Un libro para defender el menorqun sin medias tintas y sin complejos ante las falacias catalanistas que, en nombre de la ciencia, se han dicho para desprestigiar la lengua menorquina.

Joan Pons Torres (Ciudadela de Menorca, 1993) es profesor de Geografía e Historia en el IES Joan Ramis i Ramis, director de Sa Fundació y colaborador del MENORCA • Es Diari con la sección “Rallant en pla”, donde ha publicado más de doscientos artículos periodísticos en menorquín.

COMPRA AQUÍ
SA LLENGUA DE MENORCA

TAMBIÉN LO ENCONTRARÁS
EN LAS LIBRERÍAS DE MENORCA

CIUDADELA
– Llibreria des Racó (C/ Josep Mª Quadrado, 40)
– Supermercat Diskont (C/ Santandria)
– Tabacs Ciutadella (Av. Conquistador, 39)
– Tabacs Adrián (Av. Constitució, 84)
– Llibreria Menorca (C/ Àngel Ruiz i Pablo, 55)

FERRERÍAS
Llibreria Xoc (C/ Beat Joan Huguet, 38)
Sa Llibreria (Av. Verge del Toro, 8)

MERCADAL
Llibreria Montetoro (C/ d’Enmig, 8)

ES MIGJORN GRAN
Tabacs Migjorn (Av. Binicodrell, 2)

ALAYOR
– Llibreria Can Sales (C/ de ses Alzines, 1)
– Estanc García (C/ Major, 3)
– Estanc nº 2 (C/ Es Ramal, 51)
– Llibreria Illa (www.llibreriailla.com)

MAHÓN
– Llibreria Sa Catòlica (Costa de sa Plaça, 14)
– Papereria Tramontana (Camí des Castell, 12)
– Llibreria Ronda (C/ Borja Moll, 49)
– Llibreria Ca na Nicoletta (Av. Menorca, 21)
– El desván de Emma (Plaça Colón, 8)
– Papereria Clips (C/ Sant Esteve, 16)
– Binipreu (C/ D’Artrutx, 24)
– Didasko (C/ Biniamut, 3)
– Espai 14 (C/ Cós de Gràcia, 14)
– Xalallibres (C/ de s’Àngel, 14)

ES CASTELL
– Llibres Serra (C/ Gran, 54)
– Es Punt (Plaça Esplanada, 1)

SANT LLUÍS
– Llibreria Sant Lluís (C/ Sant Lluís, 80)
– Poussinet Llibreria (Av. Sa Pau, 116)

MALLORCA
Sa Fundació (C/ Jeroni Antich nº 5 A, baixos, devora sa Plaça des Patins)

Si vives fuera de Menorca y quieres comprar el libro,
haz click aquí

Sa Fundació convoca el V Premio Joan Benejam de relatos en menorquín con un primer premio de 3.000€

Primer premio de 3.000€ de los cuales 1.000€ irán destinados a una entidad solidaria de Menorca — se puede participar hasta el día 4 de marzo de 2019 — la entrega de premios y cena de V aniversario de la fundación será este año el sábado 23 de marzo, en honor al nacimiento de Joan Benejam un 27 de marzo de 1846

BASES DEL V PREMIO JOAN BENEJAM. CLICAD AQUÍ

La Fundació Jaume III ha declarado abierta la convocatoria del V Premio Joan Benejam de relatos breves en menorquín que tiene como principal objetivo “promover la expresión literaria en menorquín e impulsar la normalización de la literatura menorquina”. El vicepresidente menorquín de Sa Fundació, Joan Pons, ha señalado que “dignificar nuestras modalidades significa normalizar su uso en los ámbitos más formales como la literatura de donde han sido marginadas”.

El ganador del Joan Benejam se llevará un 1r premio de hasta 3.000€, de los cuales 2.000€ serán para el ganador y 1.000€ se destinarán a una entidad solidaria de Menorca. En palabras de Pons, “este impulso para el Premio Joan Benejam y la literatura en menorquín es posible gracias al apoyo empresarial y ciudadano. Sa Fundació ya roza los 150 socios en la isla y supera los 500 en Baleares. La sociedad civil menorquina se está movilizando para frenar la degradación de su lengua menorquina”.

El vicepresidente ha reivindicado la tradición literaria en menorquín que vivió su plenitud a caballo entre los siglos XVIII y XX, y ha recordado a figuras tan descatadas para la narrativa costumbrista en menorquín como Joan Benejam i Vives, autor de Foc i Fum, Ciutadella Veia… a quién van dirigidos los premios, Àngel Ruiz i Pablo, Antoni Febrer i Cardona o Joan Ramis i Ramis. “—Históricamente, el menorquín sí ha tenido tradición literaria, tradición que empezó a recular a partir de la normativización fabriana de 1913”, ha recalcado Pons. Una tradición literaria que Sa Fundació ha conseguido resucitar estos últimos años con la organización de los Premios Joan Benejam en menorquín.

Por otro lado, Pons ha lamentado que un año más, ni el Consell insular ni el Govern balear hayan destinado ni 1€ del erario público balear a iniciativas para promocionar el menorquín y las modalidades lingüísticas insulares recogidas en el artículo 35 del Estatuto de Autonomía.

Finalmente, Pons ha reivindicado el trabajo de Sa Fundació a lo largo de estos cinco años en Menorca, y ha reivindicado los Premios Joan Benejam como ejemplo de normalización lingüística ante la preocupante bajada de hablantes de la lengua autóctona en Baleares del 45% al 36%. En palabras del vicepresidente de Sa Fundació, “es el resultado del fracaso de la Ley de Normalización Lingüística y evidencia una vez más la resistencia pasiva de muchos menorquines ante el catalán estándar, un modelo de lengua de raíz barcelonesa vinculado a la imposición lingüística y al nacionalismo”. Ha añadido “el problema no es si el menorquín o el catalán forman parte del mismo idioma o no —hecho que Sa Fundació nunca ha cuestionado— sino que la salud de nuestra lengua es cada vez peor”.

Pons Torres ha finalizado afirmando que “tendemos la mano y pedimos al Govern balear, Consell insular y Ayuntamientos su implicación con los Premios Joan Benejam con el fin de frenar la sangría de hablantes de menorquín”. Y ha finalizado “nuestras autoridades no entienden que, para que los ciudadanos de Baleares utilicen, quieran y defiendan su lengua, primero deberán sentirla como propia. El Premio Joan Benejam supone una oportunidad para impulsar, dignificar nuestra lengua y conseguir que los ciudadanos la sientan como propia”.

Las bases del concurso podrán consultarse en la web www.safundacio.es a partir del 17 de enero, festividad de Sant Antoni, Patrón y Día de Menorca.

La Fundación Jaume III denuncia que el Govern ha dejado sin ayudas a la TEF por hacer los informativos en ibicenco y no en catalán estándar

Sa Fundació lamenta que una vez más el Govern Armengol penalice económicamente a aquellas empresas o instituciones que promueven las modalidades insulares – La entidad exige al ejecutivo autonómico una explicación pública de porque excluye, curiosamente, a la única televisión que hace sus informativos con el artículo ‘salat’

La Fundación Jaume III, entidad defensora de las modalidades insulares, ha presentado una serie de alegaciones al proyecto de Decreto por el cual se crea la Oficina de Derechos Lingüísticos de las Islas Baleares.

Tras veinticuatro años haciendo televisión en ibicenco, el Govern balear ha dejado sin ayudas económicas sólo a la Televisión de Ibiza y Formentera (TEF). Curiosamente, la única televisión que hace sus informativos con el artículo salado y haciendo gala de las particularidades lingüísticas pitiüsas.

La Fundación Jaume III considera lamentable que una vez más el Govern Armengol penalice económicamente a aquellas empresas o instituciones que promueven las modalidades insulares, tal como exige el artículo 35 del Estatuto de Autonomía que PSIB-PSOE y sus socios de Més y Podemos se pasan por el arco de triunfo.

Sa Fundació entiende que el requisito de veinte horas mínimas de programación en catalán es una excusa para esconder las verdaderas intenciones del Pacte. Y exige al ejecutivo autonómico una explicación pública de porque excluye a la única televisión que hace sus informativos con el artículo salado y que promueve las variedades lingüísticas de Ibiza y Formentera. Trabajo que, por cierto, debería hacer IB3 Televisión y no hace ya que no permite a sus periodistas expresarse de forma natural en mallorquín, menorquín o ibicenco, a diferencia de la TEF, y que recibe cada año más de 30.000. 000 € del erario público.

Sa Fundació denuncia que el verdadero motivo por el cual el Govern del Pacte ha dejado sin ayudas económicas a la TEF ha sido ser la única televisión que hace sus informativos con el artículo salado y en nuestras modalidades insulares. Hecho que explica también porque la TEF, con muchos menos recursos que IB3 y siendo una televisión privada, conecta con la ciudadanía pitiusa y recoge mejores cifras de audiencia que IB3 Televisión y sus informativos en catalán de Barcelona.

Sa Fundació Jaume III allarga es plaç des III Premi Ga-briel Maura fins es 15 d’octubre i anima a tots es mallor-quins a participar per defensar es mallorquí

Enguany Sa Fundació augmenta es 1r premi fins a 1.500€hi ha temps per participar fins dia 15 d’octubre — més de 300 persones ja han confirmat s’assistència a sa gala d’entrega des Premi Gabriel Maura i sopar de V aniversari de Sa Fundació, es 26 d’octubre a Son Amar

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears ha allargat fins dia 15 d’octubre es plaç de sa convocatòria des III Premi Gabriel Maura de relats curts en mallorquí que té com a principal objectiu “promoure s’expressió literària en mallorquí i posar fil a l’agulla a sa normalisació de sa literatura balear”, tal com figura a s’introducció de ses bases.

Enguany es concurs compta amb sa novetat d’un augment econòmic des 1r premi fins a 1.500€. En paraules de Gari Durán, vicepresidenta de Sa Fundació, “aquest impuls econòmic pes Premi Gabriel Maura i sa literatura en mallorquí és possible gràcies a que en Sa Fundació ja supera es 500 socis a totes ses Balears. Sa societat civil s’està mobilisant per frenar sa substitució de sa nostra llengua i formes pròpies balears davant s’indiferència de ses institucions públiques en mans d’un Pacte obsessionat amb so català estàndar i prou”.

Es director de Sa Fundació, Joan Pons, anima a tots es mallorquins aprofitar i participar en es Premi Gabriel Maura “per defensar es mallorquí, ja que si no ho feim es ciutadans, ningú ho farà per noltros”. Més de 300 persones ja han confirmat s’assistència a sa gala des Premi Gabriel Maura i sopar de V aniversari de Sa Fundació, que se celebrarà es divendres 26 d’octubre a Son Amar.

Ses bases des Premi Gabriel Maura se poden consultar a sa web www.safundacio.es, i ses obres se podran enviar a info@safundacio.es o en paper a sa seu de sa Fundació Jaume III (C/Sant Elies 10A 1r B, cap de cantó amb c/oms).

 

Palma de Mallorca, 5 d’octubre de 2018

Sa Fundació Jaume III demana sa restitució des 12 de setembre com es vertader Dia de Mallorca davant s’obsessió pancatalanista des Consell de Mallorca

Es símbols només s’han de canviar quan hi ha un ample consens, no per s’obsessió nacionalista d’un partit tot sol – Sa Fundació se reunirà amb sos partits polítics per demanar sa restitució des 12 de setembre com es vertader Dia de Mallorca – Es catalanisme mai fa cap passa enrere i ha tornat a posar una altra pedra en sa seva obsessió de construir simbòlicament s’identitat des mallorquins

Sa Fundació Jaume III no entén que un partit minoritari (amb només sis consellers, es seu màxim històric) hagi imposat a la resta (27) sa simbologia d’una institució que representa s’illa de Mallorca. És evident que davant sa falta absoluta de consens, Miquel Ensenyat hauria d’haver fet anques enrera i no haver imposat es canvi de dia per motius ideològics i interessos electorals.

Un any després que es Consell de Mallorca tombàs es coll davant aquesta demanda històrica des PSM primer i de Més després, una reivindicació política que just els interessa a ells, s’ha demostrat una vegada més que es pancatalanisme no fa mai cap passa enrere i que, prest o tard, acaba imposant es seus punts de vista a una societat que majoritàriament els rebutja. Han tornat a posar una altra pedra en sa seva obsessió de construir simbòlicament s’identitat des mallorquins, considerada (per aquesta minoria) com un apèndix de Catalunya.

Hi contribueix, clar, s’indiferència i es menfotisme de sa dreta, a sa qual li fa vessa debatre –encara que sigui per defensar una identitat mallorquina i balear clarament diferenciada de sa catalana durant més de tres mil anys d’història– i que repeteix com a argument més convincent que a ningú li interessen aquests temes, encara que a la llarga tots en paguem ses conseqüències.

En paraules de sa vicepresidenta de Sa Fundació, Gari Durán, doctora en Història antiga: “lo únic que hi ha darrere es canvi de sa Diada és que sa fetxa de 12 de setembre disgusta es pancatalanisme. I per raons òbvies. Amb sa confirmació des privilegis i franqueses per part de Jaume II un 12 de setembre de 1276, començava de fet s’aventura d’un Regne de Mallorca independent de sa Corona d’Aragó, una època (1276-1343), sa de sa dinastia privativa de Mallorca, que trastoca es mapes mentals de s’historiografia catalanista que sempre ha concebut ses nostres illes com una part de s’univers català d’ençà de sa conquista de 1229 i que, justament per això, volen que sigui sa nova Diada de Mallorca. Per ells, es 31 de desembre de 1229 representa una espècie de cincogema d’entrada no a sa cristiandat –com ara diuen– sinó a una suposada catalanitat, lo únic que de fet els ocupa i preocupa”.

Es director de s’entitat, Joan Pons, ha denunciat que “Ensenyat, Més i tot es món catalanista volen esborrar qualsevol record des mallorquins cap a un regne privatiu de Mallorca que aguantà durant setanta anys ses sistemàtiques temptatives d’anexió per part de sa Corona d’Aragó, fins que aquesta finalment conseguí reincorporar-lo amb s’invasió de s’illa el 1343 i, sis anys més tard, derrotant Jaume III, es rei llegítim de Mallorca, es 25 d’octubre de 1349 a Llucmajor”.

Es catalanisme no ha volgut mai que es 12 de setembre, o es 25 d’octubre, fites que recorden es regne sobirà de Mallorca, arrelassin entre es mallorquins. Aquesta és s’única veritat i no totes ses excuses (falta d’arrelament des 12 de setembre, consultes, participació ciutadana…) que han donat Ensenyat i Més per sortir-se’n amb la seva quan han tengut sa primer oportunitat de fer-ho, ha sentenciat Pons.

Sa Fundació Jaume III ha tornat a celebrar enguany es 12 de setembre i el seguirà celebrant cada any com es vertader Dia de Mallorca. Per això, Sa Fundació se reunirà amb tots es partits polítics des Consell de Mallorca per demanar que se restituesqui oficialment es 12 de setembre. Que no se deixin endur per sa minoria catalanista que pretén reescriure s’història de Mallorca, i que anteposin sa memòria i sa dignitat que se mereix es Regne de Mallorca independent an ets interessos electorals i a sa poltrona.

Palma de Mallorca, 12 de setembre de 2018

Fundació Jaume III de ses Illes Balears

www.safundacio.es

Facebook: Sa Fundació

Twitter: @Sa_Fundacio