Sa Fundació està a favor de que es Consell Insular de Menorca empri es terme “menorquí”

Sa Fundació Jaume III vol expressar públicament es seu reconeixement i fer costat as Consell de Menorca per sa decisió d’emprar es terme “menorquí” per referir-se a sa llengua pròpia de Menorca. Aquesta iniciativa, que consideram una passa important en sa defensa i promoció de sa nostra riquesa cultural i lingüística, ha estat molt ben rebuda per part de sa nostra institució i de molts ciutadans de ses Illes Balears.

Es passat mes d’octubre, a una reunió presencial amb es president des Consell Insular de Menorca, Adolfo Vilafranca, vam tenir s’oportunitat de discutir s’importància de preservar i promoure ses particularitats lingüístiques de ses Illes Balears. Ara volem tornar a felicitar an es Consell de Menorca per emprar sa denominació històrica i tradicional de “menorquí” per sa llengua de sa nostra illa. És una decisió que celebram i que voldríem que sigui un exemple a seguir per ses altres institucions de s’arxipèlag. Maldement es nom tècnic oficial adoptat com a llengua de ses Illes Balears sigui ara català, és ben conegut que històricament ses denominacions locals com menorquí, mallorquí, eivissenc o formenterenc han estat emprades per referir-se a sa nostra llengua.

Sa Fundació Jaume III està convençuda que no hi ha cap motiu per tenir por d’aquestes denominacions, perquè no posen en perill sa llengua ni suposen un atac. Tot al contrari, reconeixen sa diversitat cultural i lingüística pròpia de ses illes, per lo que trobam que són una manera legítima i necessària de preservar aquesta diversitat, així com un dret històric, jurídic i lingüístic des ciutadans de ses nostres illes.

Finalment, aprofitam aquesta oportunitat per convidar as altres consells insulars (es de Mallorca, Eivissa i Formentera) a seguir s’exemple des Consell de Menorca. Els animam a emprar denominacions que mostrin sa realitat lingüística de cada illa i que reconeguin sa riquesa i diversitat des nostro patrimoni cultural. D’aquesta manera, podrem reforçar sa nostra identitat i assegurar-mos que sa nostra cultura i llengua siguin reconegudes i valorades com se mereixen.

Sa Fundació Jaume III reafirma es seu compromís amb sa defensa i promoció de ses particularitats lingüístiques de ses Illes Balears i continuarà fent feina per preservar i potenciar aquest patrimoni únic.

Menorca, 24 de juriol de 2024

Tothom té dret a defensar es Drets Lingüístics

Qualsevol ciutadà o comunitat lingüística té dret a defensar es Drets Lingüístics, drets que formen part de sa Declaració Universal des Drets Humans, i ningú ha de dictar qui pot o no pot defensar o opinar sobre es seu idioma matern. Més tost, si tots donàssim es nostro parer, probablement es nostro menorquí no estaria a sa situació en que està actualment. Una llengo en procés de desaparèixer gràcies a sa marginació i es desinterés, principalment,  per part de sa classe política.

  Tal vegada Balears és sa única comunitat lingüística del món en que sa llengo pròpia és tractada d’incorrecte, coloquial, informal, vulgar i de dialecte amb es sentit més pejoratiu. En canvi a s’altre banda de la mar, sa parla des catalans és un idioma correcte, cult, formal i de prestigi. Ets autodenominats “experts” diuen que català i menorquí és lo mateix… Açò fa olor a sucurrim.

  ¿Colcú s’imagina que en es països de Sud-amèrica de parla castellana estiguessin prohibides i marginades ses particularitats lingüístiques pròpies d’aquells territoris, i que ademés sa classe política els imposàs es castellà que rallam a Espanya? O lo mateix amb s’inglès: que a Austràlia o a Amèrica del Nord es vessin forçats a emprar s’inglès des Regne Unit, renunciant a sa seua personalitat lingüística. Idò, açò és lo que passa a Menorca i a Balears amb sa llengo materna de una part dets habitants d’aquestes illes. Aquesta deixadesa ha provocat que actualmente es menorquinoparlants siguem minoria.

  Vull explicar lo absurt que resulta comparar es menorquí amb s’andalús o s’inglès d’Austràlia. Típic argument que empren es “de la ceba” per fer befa. Quan van arribar es nous pobladors a Menorca en es sigle XIII, aquí ja rallavem una llengo romanç, derivada des llatí que va arribar mil quatracents anys abans, boni res. Es nous pobladors majoritariament catalans i occitans van aportar sa llengo d’oc que es va fusionar amb es parlar de sa població autòctona: no hi va haver substitució lingüística. Des de l’any 123 a. C., que va ser quan va començar sa romanisació de Balears, i fins a dia d’avui aquesta llengo ha evolucionat i, ara la denominam com a menorquí, i açò és així des de es sigle XVI. I per cert, en cap moment de sa història es menorquins hem denominat es nostro llenguatge com a català, excepte que a partir de 1983 en que es va imposar a s’Estatut d’Autonomia Balear com a “llengo pròpia”, i que arrel d’açò uns pocs han adoptat aquest nom per referir-se a an es parlar des menorquins.

  A Andalusia clarament rallan una variant des castellà, i ets andalusos no es senten d’una comunitat lingüística diferent a sa castellana. Cosa que no pasa amb es menorquins, que no mos sentim lingüísticament, ni culturalment, identificats amb es català. A Austràlia es nous pobladors pertanyien a una comunitat lingüística perfectament identificada, i tenien clar que es seu idioma era s’inglès. Cosa que no va pasar amb es nous pobladors catalans i occitans que van arribar a partir de 1287 a Menorca, ja que es nom de català per referir-se a sa llengo no existia ni eren una comunitat lingüística diferent a s’occitana i, es seu llenguatge poc tenia  a veure amb es català estàndar que se mos vol imposar més de set-cents anys després de sa conquista aragonesa i cristiana.

  Nebrija, un andalús, va ser s’autor de sa primera gramàtica de sa llengo castellana. Si hagués existit una consciència lingüística de que sa llengo andalusa era una llengo diferent a sa castellana hagués fet sa gramàtica de sa llengo andalusa. Es menorquins que han fet gramàtiques, ortografies, vocabularis o diccicionaris els han fet de menorquí, i no de català, perquè sa consciència lingüística des menorquins ha estat de que rallam menorquí, i no català.

          Es catalans poden nomenar com a català a sa seua llengo. Es valencians com a valencià. Ets occitans com a occità. Ets aranesos i algueresos com a aranès i alguerès respectivament. ¿Per què es menorquins no podem nomenar oficialment a sa nostra llengo com a menorquí o balear?

  I no som ignorants, analfabets, incults, ni radicals per voler mantenir viu es menorquí; més tost ho són aquells que mos ataquen per fer-ho.

  ¿Què cerquen aquells que tenen una dèria amb vulgarisar es menorquí i amb imposar es català? Sa finalitat és molt fosca: empobrir sa diversitat lingüística i arraconar-la an es folklorisme fins fer-la desaparèixer, subtituïda pes català de Barcelona amb clares intencions polítiques i anexionistes.

  No existeix cap persona amb seny que per protegir una parla pensi que lo que se ha de fer es prohibir sa seua presència dets àmbits educatiu i formal. Emprimer, sa transmisio lingüística era majoritariament oral. Però avui en dia no es suficient en un món cada vegada més globalisat. ¿Com apendran menorquí correctament tots aquells ciutadans que viuen aquí i tenen una llengo materna diferent a sa menorquina? I molts de menorquinoparlants lo mateix. En hi ha que fan un mesclòrum de menorquí, català i castellà, que poc se sembla a lo que rallavem fa uns pocs decennis. I no hi ha que ser un expert, com diuen colcuns, per veure que es nombre de menorquinoparlants a davallat i per comprovar sa degradació des nostro llenguatge illenc. Ses estadistiques des darrers anys constaten sa davallada de parlants.

  Es llenguatges català, valencià i balear tenen punts en comú. Son branques d’un mateix tronc lingüístic; però açò no justifica que es català sigui superior i lo que rallam es demés sigui inferior. No hi ha que suprimir ses diferències, mes tost les tenim que potenciar i fomentar. Açò és riquesa lingüística. Amb lo polit que és sentir rallar a un eivissenc o un valencià. Hem de protegir, recuperar i donar valor an allò que mos fa únics; desprestigiar ses modalitats és un error: es diferencialisme no és el dimoni. Com deia Mossèn Alcover “Quin dret ni categoria literaria té es català damunt es balear o es valencià? Absolutament cap.”

  Es pot defensar que balear, català i valencià són una familia lingüística, però sense que aquesta realitat dugui per finalitat fer desaparèixer gran part des ventall linguístic. Si es vol preservar una llengo aquesta ha d’estrar present per oral i per escrit a tots ets àmbits, de no fer-ho així aquesta desapareixerà. Basta comparar s’imposició des català a Menorca i a sa resta de Balears, si una situació similar passàs a Galicia. ¿No seria un crim que es gallecparlants haguessin d’emprar es portugès per escrit i en ambits orals formals? ¿Per què no ho podrien fer-ho en gallec?

  Sa Declaració Universal des Drets Lingüistics (DUDL) diu que “està previst que durant es sigle XXI desapareguin es 80% de ses llengos del món”. ¿Ha de ser es menorquí (balear) una d’elles? Es poders públics i es ciutadans de peu hauriem d’actuar ja per evitar-ho. I diu també sa DUDL que hi ha que ”fomentar sa consciència que sa diversitat lingüística no només és necessària si no que és una aportació imprescindible an es coneixement de s’humanitat, perquè cada llengo mos proporciona una de ses múltiples formes d’entendre el món”. ¿Qui entendrà sa nostra identitat i sa nostra cultura, si una part essencial, com és una llengo, desapareix?

  Es mes de noviembre del 2016, va sortir a tota sa premsa que s’Institut d’Estudis Catalans (IEC) había elaborat una nova gramàtica que normalisava ses varietats lingüístiques amb sa finalitat de que tots es parlants mos sentiguem identificats. S’IEC que actua com a acadèmia de sa llengo catalana, elimina sa injusta dicotomia de correcte/incorrecte i és més flexible amb sa diversitat lingüística sense donar prioritat a un dialecte damunt s’altre. I recomana que es registre s’ha d’adaptar an es territori.

  Així idò, està més que justificat que a Menorca mos poguem expressar en menorquí oralment i per escrit, tant en àmbits formals com informals. Preservació o extinció.

 

LUCAS L. PONS BEDOYA

MAHÓ

14 octubre 2023

Sa Fundació obri sa matrícula des cursos de mallorquí 2021/2022

Ja està oberta sa matrícula per apuntar-se an es cursos de mallorquí — 100% online i en directe. Començaran dilluns 15 de novembre

Sa Fundació ha presentat es cursos de mallorquí 2021/2022, que seran 100% online i en directe. Hi haurà tres nivells, dos per persones que xerren mallorquí però no el saben escriure correctament, i un per castellanoparlants i estrangers que volen aprendre sa nostra llengo:

1️⃣ Nivell A. Bàsic per castellanoparlants.

2️⃣ Nivell B1. Iniciació a s’escriptura.

3️⃣ Nivell C2. Avançat per persones que saben català o valencià i volen perfeccionar es seu mallorquí.

Es director de Sa Fundació, Joan Pons Torres, celebra que “molts de mallorquins no varen tenir s’oportunitat d’aprendre a escriure en mallorquí a s’escola. Ara, amb sos cursos de Sa Fundació tothom té una oportunitat per aprendre a escriure correctament en mallorquí, en es nostro idioma matern”.

Pons Torres ha assegurat que “es Govern de Francina Armengol no compleix amb sa seva obligació d’ensenyar i protegir es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc, com diu s’article 35 de s’Estatut. Per això va néixer Sa Fundació, defensam es mallorquí i lluitam per sa seva preservació”.

Es cursos de mallorquí començaran dilluns qui ve, 15 de novembre. No obstant, aquells alumnes que se matriculin més tard podran seguir es curs gràcies a ses gravacions de ses classes que se penjaran a s’aula virtual.

Ets interessats se poden matricular ja a sa web de Sa Fundació: www.safundacio.es/cursos/.

Per més informació, se pot telefonar an es 616 624 355 o enviar un correu a info@safundacio.es de dilluns a divendres de 16:00 a 20:00h.

Palma, 10 de novembre de 2021

Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 
https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Sa Fundació entrega demà es IV Premi Gabriel Maura en mallorquí amb 500 confirmats en es Molí d’Events

Sa Fundació entregarà demà dissabte 26 d’octubre en es Molí d’Events es IV Premi Gabriel Maura en mallorquí — Ja han confirmat s’assistència prop de 500 persones an es sopar de VI aniversari de s’entitat en defensa des mallorquí

Sa Fundació Jaume III celebra demà dissabte 26 d’octubre a les 20:30h en es Molí d’Events (Manacor) sa Gala des IV Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí i es sopar de VI aniversari de s’entitat. Prop de 500 persones, entre elles personalitats i autoritats des món cultural, empresarial i social de ses Balears ja han confirmat sa seva presència a sa Gala des IV Premi Gabriel Maura de relats en mallorquí.

Es Premi Gabriel Maura, en memòria de s’il·lustre escriptor mallorquí i autor dets Aigoforts, és s’únic premi literari en mallorquí que existeix a tota s’illa. Enguany Sa Fundació donarà un primer premi de 1.500€ patrocinat per Finca Comassema i un segon premi de 750€ patrocinat per Finca Tagamanent.

LLISTA DE PERSONALITATS CONFIRMADES

Des món polític assistiran per part des Partit Popular: Toni Fuster, diputat autonòmic i secretari PP Balear; Marga Durán, diputada autonòmica i presidenta PP Palma; Mercedes Celeste, portaveu de PP a Cort; Javier Bonet, exregidor a Cort; Xisca Lascolas, regidora de cultura de s’Ajuntament de Llucmajor. De Ciutadans: Marc Pérez-Ribas, diputat autonòmic; Patrícia Guasp, diputada autonòmica i portaveu de Cs en es Parlament; Noemí Getino, primera tinent de batlessa de s’Ajuntament de Llucmajor. De Vox: Pedro Bestard, conseller; Agustí Buades, expresident de s’Institut de Política Familiar de Balears i assessor de Vox en es Parlament; Antonio Salvá, candidat de Vox as Congrés des Diputats i pare des Guàrdia Civil assassinat per ETA a Palmanova, Diego Salvá.

Des món cultural: es catedràtic emèrit d’Història des Dret a sa UIB, D. Román Piña Homs; es professor emèrit de Filosofia a sa UIB, D. Sebastiá Urbina Tortella, es filòleg i exdiputat autonòmic, Xavier Pericay; sa filòloga i excoordinadora lingüística d’IB3, Mariantònia Lladó; s’exdiputada autonòmica Olga Ballester; s’escriptor Tito Clar; ets escriptors i guanyadors des II i III Premi Gabriel Maura, Gabriel Buades Fuster i Toni Cantarellas Pascual; es president de Societat Civil Balear (SCB), Tomeu Berga; i es president de sa Federació de Veïnats de sa Ciutat de Palma, Miquel Obrador

Demà dematí a les 11:00h a sa biblioteca de Llucmajor (carrer Fra Joan Garau, 2), s’Ajuntament de Llucmajor organisa un contacontes d’ “Es Petit Príncep” en mallorquí a càrrec de sa filòloga de Sa Fundació, Sandra Amoraga.

El sendemà, diumenge 27 a les 12:00h en es passeig Jaume III tendrà lloc s’ofrena floral institucional an el Rei Jaume III de Mallorca, assassinat a mans de ses tropes aragoneses i catalanes de Pere IV l’any 1349. S’acte serà organisat per s’Ajuntament de Llucmajor i hi participarà es batle amb un parlament.

📢 Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

✅ Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
👉🏻 https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/