Publicat a

Sa Fundació Jaume III allarga es plaç des III Premi Ga-briel Maura fins es 15 d’octubre i anima a tots es mallor-quins a participar per defensar es mallorquí

Enguany Sa Fundació augmenta es 1r premi fins a 1.500€ — hi ha temps per participar fins dia 15 d’octubre — més de 300 persones ja han confirmat s’assistència a sa gala d’entrega des Premi Gabriel Maura i sopar de V aniversari de Sa Fundació, es 26 d’octubre a Son Amar

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears ha allargat fins dia 15 d’octubre es plaç de sa convocatòria des III Premi Gabriel Maura de relats curts en mallorquí que té com a principal objectiu “promoure s’expressió literària en mallorquí i posar fil a l’agulla a sa normalisació de sa literatura balear”, tal com figura a s’introducció de ses bases.

Enguany es concurs compta amb sa novetat d’un augment econòmic des 1r premi fins a 1.500€. En paraules de Gari Durán, vicepresidenta de Sa Fundació, “aquest impuls econòmic pes Premi Gabriel Maura i sa literatura en mallorquí és possible gràcies a que en Sa Fundació ja supera es 500 socis a totes ses Balears. Sa societat civil s’està mobilisant per frenar sa substitució de sa nostra llengua i formes pròpies balears davant s’indiferència de ses institucions públiques en mans d’un Pacte obsessionat amb so català estàndar i prou”.

Es director de Sa Fundació, Joan Pons, anima a tots es mallorquins aprofitar i participar en es Premi Gabriel Maura “per defensar es mallorquí, ja que si no ho feim es ciutadans, ningú ho farà per noltros”. Més de 300 persones ja han confirmat s’assistència a sa gala des Premi Gabriel Maura i sopar de V aniversari de Sa Fundació, que se celebrarà es divendres 26 d’octubre a Son Amar.

Ses bases des Premi Gabriel Maura se poden consultar a sa web www.safundacio.es, i ses obres se podran enviar a info@safundacio.es o en paper a sa seu de sa Fundació Jaume III (C/Sant Elies 10A 1r B, cap de cantó amb c/oms).

 

Palma de Mallorca, 5 d’octubre de 2018

Publicat a

València, Balears i Nàpols reivindicaran major protecció a sa seva identitat lingüística a s’Unió Europea i a nivell internacional

Sa Fundació Jaume III, Lo Rat Penat i s’Acadèmia Napolitana reivindiquen ses seves varietats lingüístiques a s’acte d’obertura des Cursos de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat – Ses entitats culturals lamenten s’animadversió des governs des seus respectius territoris cap a ses llengües i cultures autòctones

Baix es lema “Valencià, balear, “napulitano”, aragonés… Llengües europees, llengües minorisades”, Voro López, director de sa Secció de Llengua de sa RACV; Joan Pons, Director de sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears; i Massimiliano Verde, president de s’Acadèmia Napolitana, han debatut entorn des problemes comuns que afecten a ses llengües des seus respectius territoris.

Moderats per Òscar Rueda, director des Cursos de Lo Rat Penat, i davant d’un auditori ple de gom a gom, es ponents destacaren que ses tres llengües, ademés de ser vehicle viu d’expressió de pobles amb antigues relacions històriques, estan patint actualment problemes de falta de reconeixement oficial i de prejudicis idiomàtics induïts per certes classes dirigents a nivell polític, econòmic i acadèmic. Uns prejudicis que intenten presentar aquestes varietats lingüístiques com a suposats dialectes “informals”, “vulgars”, “col·loquials” o “de poble”, justificant d’aquesta manera sa discriminació oficial an es parlants i ses associacions culturals que intenten posar en valor es seu patrimoni idiomàtic. Una discriminació que impedix es seu desplegament com a llengües oficials i de cultura, i potencia es seu abandonament per part des seus parlants tradicionals, com ja va denunciar Sa Fundació.

Ses entitats representades en es col·loqui anunciaren sa posada en marxa d’accions conjuntes a nivell internacional perquè sa situació de minorisació lingüística i de conculcació des drets lingüístics que es viu en aquests i altres territoris de s’antiga Corona d’Aragó puga ser visibilisada i coneguda a nivell espanyol, italià i europeu.

Joan Pons, director de Sa Fundació, recordà que “valencians i balears històricament hem defensat una unitat lingüística entre ses nostres varietats. Però no perquè pensem que són dialectes des català, sinó modalitats totes de ‘la llengua d’Oc, la nostra, la més antiga de totes les neollatines’, com digué Mossèn Alcover”. Pons proposà “un Congrés Lingüístic i sa creació d’una Acadèmia Occitano-romànica, on hi estiguem representats valencians, balears, occitans, aragonesos i catalans”. “Deixem en evidència an aquells secessionistes lingüístics (Pompeu Fabra i seguidors) que a principis des segle XX van esmitjar pes Pirineus sa llengua de Jaume I, Ramon Llull, Ausiàs March i es trobadors provençals”.

Tancà s’acte es president de Lo Rat Penat, Enric Esteve, qui va felicitar an es ponents per ses seues intervencions, obsequiant an es president de s’Acadèmia Napolitana i an es director de sa Fundació Jaume III, amb un exemplar numerat des llibre “El Crit de la Llengua” de Josep Alminyana, editat per Lo Rat Penat, i animant a tots es valencians a participar en es Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de sa centenària institució.

Publicat a

Sa Fundació Jaume III considera patètic que es Govern presenti ses Balears a través de sa campanya Benvinguts! com si fóssim un simple apèndix de Catalunya

Sa Conselleria de Turisme que dirigeix sa filòloga Bel Busquets hauria de preocupar-se de qüestions vertaderament importants com, per exemple, que Balears guanyi competivitat a nivell turístic davant destins competidors que s’han recuperat amb força com Turquia, Egipte o Túnez – Sa Fundació denuncia que es Govern Armengol segueix mimant s’OCB, a qui rep amb s’estora vermella mentres sa Jaume III du prop de tres mesos esperant per una audiència amb sa presidenta

Davant una temporada turística que ha estat més fluixa que altres anys i que ha despertat ses primeres alarmes en es sector hosteler, sobretot entre es restauradors, a sa Conselleria de Turisme que dirigeix sa filòloga Bel Busquets no se li ha ocorregut res més que repartir quatre millons de targetes —que mos costaran 24.000€ (més) an es ciutadans— per donar a conèixer es català an es turistes.

Sa Fundació creu que sa Conselleria de Turisme que dirigeix sa filòloga Bel Busquets hauria de preocupar-se de qüestions vertaderament importants com, per exemple, que Balears guanyi competivitat a nivell turístic davant destins competidors que s’han recuperat amb força com Turquia, Egipte o Túnez, en lloc de dedicar-se a ensenyar català an es turistes.

Sa ditxosa idea d’empipar es turistes amb es català va esser una proposta de s’Obra Cultural Balear (OCB), a qui es Govern va rebre tot d’una per negociar que es doblers de s’ecotasa es destinassin, com no, a imposar es català a s’Hosteleria. Li ha faltat temps an es Govern per satisfer ses demandes des seus camarades de la ceba. Es temps que no té per rebre a ses entitats de sa societat civil que no són de sa seua corda.

És cert que es petit vocabulari que duen ses targetes està adaptat a ses nostres modalitats: «Bon vespre», «Per favor -i no sisplau-», «Perdonau -i no perdoneu-», «Parlau -i no parleu-».

Però sa qüestió de fons és que es Govern en fa una de freda per deu de calentes. S’exemple més clar és sa portada de ses targetes: «¡Bienvenidos! Soy la lengua catalana, propia de las Islas Baleares. Junto con el resto de territorios catalanoparlantes, formo una comunidad de más de diez millones de hablantes…».

Sa Fundació Jaume III considera patètic que es Govern presenti ses Balears a través de sa campanya Benvinguts! com si fóssim un simple apèndix de Catalunya. Es Govern de ses Illes Balears, un poble amb 5.000 anys d’història i identitat pròpia, hauria de posar en valor es nostro patrimoni lingüístic. Ses modalitats insulars. No presentar-se com si fóssim es germans petits des catalans.

Lo únic que està conseguint es Govern amb mesures pífia com aquesta és accentuar encara més s’animadversió de sa societat balear contra es català, entesa com una llengua política causant de problemes i mal de caps. No com sa nostra llengua, unes modalitats insulars suplantades de i per ses institucions públiques.

Finalment, Sa Fundació denuncia que es Govern de Francina Armengol segueix mimant s’OCB, a qui rep amb s’estora vermella mentres sa Jaume III du prop de tres mesos esperant per una audiència amb sa presidenta.

Palma de Mallorca, 21 de setembre de 2018

Fundació Jaume III de ses Illes Balears

Publicat a

Sa Fundació Jaume III demana sa restitució des 12 de setembre com es vertader Dia de Mallorca davant s’obsessió pancatalanista des Consell de Mallorca

Es símbols només s’han de canviar quan hi ha un ample consens, no per s’obsessió nacionalista d’un partit tot sol – Sa Fundació se reunirà amb sos partits polítics per demanar sa restitució des 12 de setembre com es vertader Dia de Mallorca – Es catalanisme mai fa cap passa enrere i ha tornat a posar una altra pedra en sa seva obsessió de construir simbòlicament s’identitat des mallorquins

Sa Fundació Jaume III no entén que un partit minoritari (amb només sis consellers, es seu màxim històric) hagi imposat a la resta (27) sa simbologia d’una institució que representa s’illa de Mallorca. És evident que davant sa falta absoluta de consens, Miquel Ensenyat hauria d’haver fet anques enrera i no haver imposat es canvi de dia per motius ideològics i interessos electorals.

Un any després que es Consell de Mallorca tombàs es coll davant aquesta demanda històrica des PSM primer i de Més després, una reivindicació política que just els interessa a ells, s’ha demostrat una vegada més que es pancatalanisme no fa mai cap passa enrere i que, prest o tard, acaba imposant es seus punts de vista a una societat que majoritàriament els rebutja. Han tornat a posar una altra pedra en sa seva obsessió de construir simbòlicament s’identitat des mallorquins, considerada (per aquesta minoria) com un apèndix de Catalunya.

Hi contribueix, clar, s’indiferència i es menfotisme de sa dreta, a sa qual li fa vessa debatre –encara que sigui per defensar una identitat mallorquina i balear clarament diferenciada de sa catalana durant més de tres mil anys d’història– i que repeteix com a argument més convincent que a ningú li interessen aquests temes, encara que a la llarga tots en paguem ses conseqüències.

En paraules de sa vicepresidenta de Sa Fundació, Gari Durán, doctora en Història antiga: “lo únic que hi ha darrere es canvi de sa Diada és que sa fetxa de 12 de setembre disgusta es pancatalanisme. I per raons òbvies. Amb sa confirmació des privilegis i franqueses per part de Jaume II un 12 de setembre de 1276, començava de fet s’aventura d’un Regne de Mallorca independent de sa Corona d’Aragó, una època (1276-1343), sa de sa dinastia privativa de Mallorca, que trastoca es mapes mentals de s’historiografia catalanista que sempre ha concebut ses nostres illes com una part de s’univers català d’ençà de sa conquista de 1229 i que, justament per això, volen que sigui sa nova Diada de Mallorca. Per ells, es 31 de desembre de 1229 representa una espècie de cincogema d’entrada no a sa cristiandat –com ara diuen– sinó a una suposada catalanitat, lo únic que de fet els ocupa i preocupa”.

Es director de s’entitat, Joan Pons, ha denunciat que “Ensenyat, Més i tot es món catalanista volen esborrar qualsevol record des mallorquins cap a un regne privatiu de Mallorca que aguantà durant setanta anys ses sistemàtiques temptatives d’anexió per part de sa Corona d’Aragó, fins que aquesta finalment conseguí reincorporar-lo amb s’invasió de s’illa el 1343 i, sis anys més tard, derrotant Jaume III, es rei llegítim de Mallorca, es 25 d’octubre de 1349 a Llucmajor”.

Es catalanisme no ha volgut mai que es 12 de setembre, o es 25 d’octubre, fites que recorden es regne sobirà de Mallorca, arrelassin entre es mallorquins. Aquesta és s’única veritat i no totes ses excuses (falta d’arrelament des 12 de setembre, consultes, participació ciutadana…) que han donat Ensenyat i Més per sortir-se’n amb la seva quan han tengut sa primer oportunitat de fer-ho, ha sentenciat Pons.

Sa Fundació Jaume III ha tornat a celebrar enguany es 12 de setembre i el seguirà celebrant cada any com es vertader Dia de Mallorca. Per això, Sa Fundació se reunirà amb tots es partits polítics des Consell de Mallorca per demanar que se restituesqui oficialment es 12 de setembre. Que no se deixin endur per sa minoria catalanista que pretén reescriure s’història de Mallorca, i que anteposin sa memòria i sa dignitat que se mereix es Regne de Mallorca independent an ets interessos electorals i a sa poltrona.

Palma de Mallorca, 12 de setembre de 2018

Fundació Jaume III de ses Illes Balears

www.safundacio.es

Facebook: Sa Fundació

Twitter: @Sa_Fundacio

Publicat a

Sa Fundació reivindica es 12 de Setembre, dia de Mallorca

SA FUNDACIÓ REIVINDICA ES 12 DE SETEMBRE, DIA DE MALLORCA

Palma de Mallorca, 10 de Setembre de 2018.-  L’any passat, es Consell de Mallorca presidit pes pancatalanista Miquel Ensenyat va decidir rompre es consens històric a favor des 12 de setembre i passar sa “diada” de Mallorca an es 31 de desembre. Per això, Sa Fundació Jaume III celebrarà i reivindicarà es vertader Dia de Mallorca, es 12 de setembre.

Convocam una roda de premsa dimecres 12 de Setembre a les 14:00h on es director de Sa Fundació, Joan Pons, atendrà es medis de comunicació a sa Porta de l’Almoina acompanyat per patrons i membres de s’entitat mallorquinista.

👑 742 anys des Regne de Mallorca independent

📆 Dimecres 12 de setembre a les 14:00h

📍Porta de l’Almoina La Seu

💐 Ofrena floral a ses tombes dels reis Jaume II i Jaume III de Mallorca a sa Capella de la Trinitat

 

Palma de Mallorca, 10 de juliol de 2018

Per més informació:

Fundació Jaume III de ses Illes Balears
info@safundacio.es
Facebook: Sa Fundació
Twitter: Sa_Fundacio
www.safundacio.es

 

 

 

 

Publicat a

Sa Fundació obri es plaç pes cursos de mallorquí i menorquí, que han augmentat un 50%

Sa Fundació obri es plaç pes cursos de mallorquí i menorquí, que han augmentat un 50%

S’entitat cultural posa en marxa sa tercera edició des seus cursos de mallorquí i menorquí, complint així un des seus objectius fundacionals: promoure sa redacció i sa parla en ses modalitats lingüístiques insulars marginades per part des poders públics de Balears.

Palma de Mallorca, 27 de juliol de 2018.- Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears ha obert es plaç de matriculació per sa tercera edició des seus cursos de mallorquí i menorquí. Uns cursos que, a diferència des de català de Barcelona que organisa es Govern balear, prenen com a principal referencia ses modalitats balears, de ses quals se pretenen dignificar certs aspectes com s’ús formal de s’article baleàric, entre uns altres. Concretament, SaFundació oferirà tres cursos per aprendre balear de forma presencial o a distància:

1) Curs bàsic (A2) per castellanoparlants i persones que no ho xerren
2) Curs (B2) d’iniciació a s’escriptura
3) Curs avançat (C1), enfocat en aquells que saben català però volen profundisar es seus coneixements sobre mallorquí o menorquí

Així mateix, es cursos tendran una durada d’un total tres trimestres (d’octubre a juny) i aniran a càrrec d’un llicenciat en filologia catalana amb amplis coneixements de mallorquí i menorquí. S’avaluació serà continuada, amb un seguiment setmanal de ses feines a realisar per s’alumne.

An es final des curs, se durà a terme un examen presencial per avaluar es seus coneixements i entregar es corresponent diploma, en es cas que s’hagi superat.

Es cost des cursos presencials, serà de 40€ trimestrals per socis de SaFundació i 75€ trimestrals per no socis, que suposa un descompte de quasi es 50%. En quant an es cursos a distància, serà d’un pagament únic anual de 90€ per socis de Sa Fundació i 150€ per no socis.

Sa Fundació ha vist augmentar sa matriculació en es seus cursos de mallorquí i menorquí fins en un 50% més que l’any passat, superant es 105 alumnes. Es director de Sa Fundació, Joan Pons, assegura que “hi ha dues claus en s’èxit de sa matriculació en es cursos de Sa Fundació: sa possibilitat d’estudiar online des de qualsevol punt des món, i que sa gent vol aprendre sa vertadera llengo que se xerra a Balears, no es català artificial que mos imposa sa classe política”.

Es plaç de matriculació estarà obert fins an es 15 de setembre. Ets interessats poden cridar an es 971 666 468 o 616 624 355, també comandar un correu a info@safundacio.es o escriure a Sa Fundació a ses xarxes socials.
 

 

 

 

 

Publicat a

Sa Fundació demana an es Govern que part de s’ecotasa se destini a normalisar ses modalitats insulars i no es català de Barcelona.

Sa Fundació demana an es Govern que part de s’ecotasa se destini a normalisar ses modalitats insulars i no es català de Barcelona.

 

Sa Fundació demana an es Govern que part de s’ecotasa se destini a normalisar ses modalitats insulars i no es català de Barcelona en aquest sector

 

En resposta a sa petició de s’Obra Cultural Balear (OCB) de destinar part de s’ecotasa a imposar es català (també) a s’àmbit turístic, sa Fundació Jaume III demana que aquesta vagi destinada a fomentar ses modalitats insulars tal i com emana s’Estatut d’Autonomia a s’article 35, i no es català de Barcelona.

 

Sobre sa proposta que part de s’impost turístic se dediqui, per exemple, a cursos de català dirigits a treballadors de s’hosteleria, Sa Fundació ofereix gratuïtament es seus cursos de mallorquí, menorquí i eivissenc, impartits per un llicenciat en filologia catalana amb amplis coneixements de ses modalitats insulars. Així es doblers de s’ecotasa se podran destinar a altres qüestions més importants o productives per ses Illes Balears que a imposar an es treballadors de s’hosteleria una llengua que no xerren es ciutadans d’aquestes illes.

 

Finalment, Sa Fundació demana una reunió urgent amb Francina Armengol, presidenta des Govern, davant ses polítiques lingüístiques des Pacte de Progrés basades en s’imposició des català central, una profunda animadversió cap es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc, i en festetjar constantment es pancatalanisme. Polítiques contràries an es sentir majoritari des ciutadans de ses Balears.

 

Publicat a

Sa Fundació convoca es III Premi Gabriel Maura de relats en mallorquí amb un primer premi de 1.500€

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears ha declarat oberta sa convocatòria des III Premi Gabriel Maura de relats curts en mallorquí que té com a principal objectiu “promoure s’expressió literària en mallorquí i posar fil a l’agulla a sa normalisació de sa literatura balear”, tal com figura a s’introducció de ses bases des concurs. Sa vicepresidenta de Sa Fundació a Mallorca, Gari Durán, ha senyalat que “dignificar ses nostres modalitats significa normalisar es seu ús en ets àmbits més formals com sa literatura d’on han estat marginades”. Enguany es concurs compta amb sa novetat d’un augment econòmic des 1r premi fins a 1.500€. En paraules de Durán, “aquest impuls econòmic pes Premi Gabriel Maura i sa literatura en mallorquí és possible gràcies a que en Sa Fundació ja supera es 500 socis a totes ses Balears. Sa societat civil s’està mobilisant per frenar sa substitució de sa nostra llengua i formes pròpies”.

 

Per una altra part, sa vicepresidenta de Sa Fundació ha lamentat que l’any passat es Govern Balear destinàs 500.000€ a s’Institut Ramon Llull, una “estructura d’Estat” en paraules de Carles Puigdemont, i en es pressuposts d’enguany es destinin 600.000€ més, mentres no dediquen ni 1€ de s’erari públic balear a iniciatives per promocionar i dignificar es mallorquí i ses modalitats lingüístiques insulars que segons s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia “seran objecte d’especial estudi i protecció”.

 

Per acabar, Durán ha reivindicat sa feina des centenars de voluntaris i socis de Sa Fundació durant aquests cinc anys a Mallorca i ses altres illes, reivindicant es Premi Gabriel Maura com exemple de normalisació lingüística davant sa preocupant davallada de parlants de sa llengua autòctona a Balears des 45% an es 36%. En paraules de sa vicepresidenta de Sa Fundació, “és es resultat des fracàs de sa Llei de Normalisació Lingüística i evidencia una vegada més sa resistència passiva de molts mallorquins davant es català estàndar, un model de llengua d’arrel barcelonina vinculat a s’imposició lingüística i an es nacionalisme”. Ha afegit “es problema no és si es mallorquí o es català formen part des mateix idioma o no —fet que Sa Fundació mai ha qüestionat— sinó que sa salut de sa nostra llengua és cada vegada pitjor”.

 

Gari Durán ha finalisat afirmant que “estenem sa mà i demanam an es Govern de ses Illes Balears, Consell de Mallorca i Ajuntaments sa seva implicació amb es Premi Gabriel Maura amb sa finalitat de frenar sa davallada de parlants de mallorquí”. I ha finalisat “ses nostres autoritats no entenen que, perquè es ciutadans de Balears emprin, vulguin i defensin sa seva llengua, primer hauran de sentir-la com a pròpia. Es Premi Gabriel Maura suposa una oportunitat per impulsar, dignificar sa nostra llengua i conseguir que es ciutadans la sentin com a pròpia”.

 

Ses bases podran consultar-se a sa web www.safundacio.es es pròxims dies.

 

 

Publicat a

Sa Fundació exigeix a Compromís que reclami es reconeixement oficial des balear com a llengo així com ho fa per s’extremeny

Sa Fundació Jaume III felicita a Compromís per defensar sa categoria d’idioma per s’extremeny i exigeix que defensi lo mateix pes balear — Sorprèn veure com es partits polítics pancatalanistes com Compromís defensen sense reserves es reconeixement oficial com a llengo de varietats lingüístiques que sempre s’havien considerat modalitats des castellà, però en canvi no volen sentir-ne parlar si se tracta des balear o des valencià

Compromís ha esmenat es Pressuposts Generals de s’Estat per exigir una ajuda de 10.000 euros i es reconeixement oficial de s’extremeny com a llengo. Es nacionalistes valencians han presentat nou-centes esmenes an es comptes de 2018 entre ses quals s’inclouen aquelles que reclamen sa col·laboració de “s’Administració central pes finançament de diverses acadèmies o associacions que fomenten sa normalisació de ses llengos cooficials o reconegudes oficialment». Així, amb aquest objectiu, Compromís ha exigit destinar 200.000 euros a s’Acadèmia Valenciana de la Llengua i, d’altres a s’Acadèmia de sa Llingua Asturiana. També reclama 10.000 euros per OSCEC, una associació sense ànim de lucre destinada an es seguiment i coordinació de s’extremeny i sa seva cultura.

Es senador de Compromís Carles Mulet, ha reconegut que “el Estatuto de Autonomía de Extremadura no reconoce el extremeñu como lengua pero incide en su artículo 9 en la responsabilidad de la Junta de Extremadura en la protección de las modalidades lingüísticas propias” però ha justificat que «la lengua extremeña, o extremeñu, está reconocida como tal por organismos internacionales».

En sa mateixa línia, Compromís ha dirigit ja diverses preguntes escrites an es nou Govern presidit per Pedro Sánchez demanant accions per sa «promoció, normalisació i mesures positives per ses diverses llengos minoritàries, com s’asturià, es lleonès, s’extremeny i s’aragonès, sense descuidar aquelles llengos cooficials que tenen avui en dia més protecció, com són es valencià, euskera, aranès o gallec».

Des de Sa Fundació felicitam a Compromís per defensar que s’elevi s’extremeny a sa categoria d’idioma i li exigim que defensi lo mateix pes balear. Segurament aquest senador de Compromís creu que ses Illes Balears són part de s’entelèquia des “Països Catalans” i per tant dóna per fet que sa nostra llengo és es català, i no sap o no vol sebre que existeixen es mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc.

Curiosament, ets arguments amb que Carles Mulet defensa que es reconegui s’extremeñu com idioma són perfectament aplicables pes nostro balear, ja que s’article 35 des s’Estatut d’Autonomia de ses Balears també exigeix s’especial estudi i protecció des mallorquí, es menorquí, s’eivissenc i es formenterenc.

Però és que per més inri, a diferència de s’extremeny, sa nostra llengo baleàrica no és (encara) un dialecte rural que no ha estat mai escrit i només viu en es parlar de sa gent major, sinó que ha estat s’idioma de s’antic Regne de Mallorca, amb so que han escrit il·lustres personatges com Ramon Llull o Mossèn Alcover, en es que s’han escrit gramàtiques, ortografies i diccionaris des de fa segles i, curiosament, anteriors a sa primera gramàtica catalana.

Per tant, des de Sa Fundació exigim que s’inclogui una partida per sa promoció i normalisació des mallorquí, menorquí i eivissenc a ses Balears, una llengo molt més xerrada i arrelada entre es ciutadans que altres per ses que Compromís ha clavat es bram en el cel com s’extremeny, s’asturià o es lleonès.

Publicat a

Sa Fundació rep a Madrid es suport de Societat Civil amb sa defensa de llengo i cultura balear.

Es passat fi de setmana, es director de Sa Fundació, Joan Pons, se va reunir a Madrid amb sos representants i presidents de Societat Civil Navarra (Fernando Villanueva), Valenciana (Fernando Mut), Catalana (Josep Rosiñol) i Balear (Bartomeu Berga).

Acompanyat per Tomeu Berga, president de Societat Civil Balear, ses societats civils varen coincidir amb manifestar es seu suport públic a sa labor que Sa Fundació du fent des de fa cinc anys per salvaguardar ses particularitats lingüístiques de ses Balears davant ses polítiques pancatalanistes des Govern balear.

Pons ha afirmat que “Es Govern de Francina Armengol ha demostrat durant tota sa legislatura una total animadversió cap a ses modalitats insulars que s’Estatut d’Autonomia i sa Constitució Espanyola els obliga a promocionar i protegir. I una obsessió per catalanisar i homogenisar tot lo balear”.

Sa Fundació se posarà en contacte amb altres entitats culturals d’Espanya que tenen per objecte sa defensa de ses llengos i cultures regionals en perill d’assimilació per mor des nacionalismes que les amenacen amb es mateix objectiu: sa destrucció de s’Espanya plural, moderna i democràtica des segle XXI.