Publicat a

Sa Fundació umpl es Casal Balaguer per sa presentació d’Es Petit Príncep en mallorquí amb més de 100 persones

Sa Fundació apostarà per s’edició de literatura infantil en mallorquí, menorquí i eivissenc per contrarestar es català estàndard a ses escoles — Ja se n’han venut prop de 500 exemplars d’Es Petit Príncep. Es llibre se pot comprar a sa seu de Sa Fundació i a ses llibreries de Ciutat


Més de 100 persones umpliren divendres de gom a gom es Casal Balaguer per sa presentació d’Es Petit Príncep en mallorquí, sa rondalla més popular i universal de sa història. Una iniciativa de sa Fundació Jaume III en col·laboració amb s’editor i col·leccionista català, Jaume Arbonés.

S’obra va ser presentada per Joan Pons, director de Sa Fundació, Sandra Amoraga, filòloga mallorquina, llicenciada en filologia catalana i responsable de sa traducció de s’obra en mallorquí, i Jaume Arbonés, editor.

Pons Torres anuncià que “si ses institucions públiques segueixen encaparrutades amb sa marginació des balear a s’ensenyança, Sa Fundació durà a terme publicacions de caràcter infantil en mallorquí, menorquí i eivissenc per contrarestar sa imposició des català central a ses escoles”.

Sandra Amoraga animà a tots es mallorquins a comprar, difondre i llegir Es Petit Príncep en mallorquí, especialment a aquells pares i padrins perquè sa nostra llengua seguesqui viva de generació en generació.

Jaume Arbonés explicà que “és emocionant veure com es poble de Mallorca està despertant per reivindicar es seu patrimoni lingüístic. No té ni cap ni peus que a ses escoles de Balears no s’ensenyin ses modalitats insulars, un autèntic tresor filològic”.

Ja se n’han venut prop de 500 exemplars d’Es Petit Príncep en mallorquí. Es llibre se pot comprar a sa seu de Sa Fundació (C/Sant Elies 10A, cap de cantó amb C/Oms). Se pot reservar cridant an es 616 624 355 o a través d’info@safundacio.es.

També se pot comprar a ses següents llibreries de Ciutat:
– Literanta
– La Librería del Savoy
– Agapea
– La Biblioteca de Babel
– CaixaForum
– Librería San Pablo

📢 Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

✅ Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
👉🏻 https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Publicat a

Sa Fundació reuneix a 500 persones a sa Gala des IV Premi Gabriel Maura en mallorquí

Juan Antonio Fuster ha estat es guanyador des certamen literari amb s’obra “Es diumenges, arròs sec” — Sa Fundació reuneix a 500 persones a una gala reivindicativa a favor de sa dignificació mallorquí

Sa Fundació Jaume III celebrà ahir sa Gala des IV Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí i es sopar de VI aniversari de s’entitat. En una demostració de força de Sa Fundació, més de 500 persones umpliren es Molí d’Events de Manacor per fer costat a s’entitat en defensa de ses modalitats insulars.

Es guanyador d’aquesta quarta edició des Premi Gabriel Maura ha estat Juan Antonio Fuster, mallorquí resident a Sevilla, amb s’obra “Es diumenges, arròs sec”, dotat amb 1.500€ i patrocinat Finca Comassema. Es segon premi, dotat en 750€ i patrocinat per Finca Tagamanent, ha estat per sa jove escriptora Catalina Carrió Dalmau, amb s’obra “Na Blanqueta”, i s’accèssit honorífic ha estat per Pep Lluís Sanmartín Prohens amb “Una història des de sa meva finestra”.

Sa Fundació ha distingit enguany a Vibrats Mora Rosselló de Porreres i a Gelats Iceberg com a empreses que promouen es mallorquí a sa seva cartelleria i campanyes comercials.

Es Premi Gabriel Maura no és només un premi literari, és un acte de resistència

Sa vicepresidenta de Sa Fundació, Gari Durán, exsenadora per Mallorca, va ser sa presidenta des Jurat des IV Premi Gabriel Maura en mallorquí. També en van formar part ses filòlogues Sandra Amoraga i Mariantònia Lladó, amb s’escriptor Toni Cantarellas. Durán va sentenciar que “es Premi Gabriel Maura no és només un premi literari, és un acte de resistència”.

Si ets aranesos li poden dir “aranés” a s’occita, ¿per què noltros no li podem dir balear an es català?

Es director de Sa Fundació, Joan Pons, va fer un discurs reivindicant un estàndar lingüístic per ses Illes Balears com tenen catalans i valencians. Pons va clamar que “es balears no estam en contra de s’unitat lingüística entre balears, valencians, catalans i occitans. Estam en contra de sa suplantació des mallorquí per un català macarrònic que no xerren ni a Catalunya”. Pons va tancar es seu discurs: “Si es valencians li poden dir valencià, si ets aranesos li poden dir “aranés” a s’occità, ¿per què noltros no li podem dir balear an es català?”.

Es mallorquins no tolerarem que es polítics facin més sa farina blana amb sa defensa des mallorquí

Es president de sa Fundació Jaume III, D. Fernando Fortuny Salas, va ser s’encarregat de tancar s’acte de V aniversari de s’entitat. Amb un discurs molt reivindicatiu, Fortuny ha advertit a sa classe política que “es mallorquins estam farts i no tolerarem que es polítics facin més sa farina blana amb sa defensa des mallorquí. Volem un compromís públic des partits polítics per dignificar ses nostres modalitats insulars, s’article salat, ses nostres expressions i característiques lingüístiques. Es mallorquinisme ha despertat i ja no aguantarà més promeses incomplides”.

LLISTA DE PERSONALITATS CONFIRMADES

Des món polític han assistit per part des Partit Popular: Toni Fuster, diputat autonòmic i secretari PP Balear; Marga Durán, diputada autonòmica i presidenta PP Palma; Mercedes Celeste, portaveu de PP a Cort; Javier Bonet, exregidor a Cort; Xisca Lascolas, regidora de cultura de s’Ajuntament de Llucmajor. De Ciutadans: Marc Pérez-Ribas, diputat autonòmic; Patrícia Guasp, diputada autonòmica i portaveu de Cs en es Parlament; Noemí Getino, primera tinent de batlessa de s’Ajuntament de Llucmajor. De Vox: Pedro Bestard, conseller; Agustí Buades, expresident de s’Institut de Política Familiar de Balears i assessor de Vox en es Parlament; Antonio Salvá, candidat de Vox as Congrés des Diputats i pare des Guàrdia Civil assassinat per ETA a Palmanova, Diego Salvá. De PLIE, es seu president, Francisco Fernández Ochoa.

Des món cultural: es catedràtic emèrit d’Història des Dret a sa UIB, D. Román Piña Homs; es professor emèrit de Filosofia a sa UIB, D. Sebastiá Urbina Tortella, es filòleg i exdiputat autonòmic, Xavier Pericay; sa filòloga i excoordinadora lingüística d’IB3, Mariantònia Lladó; s’exdiputada autonòmica Olga Ballester; s’escriptor Tito Clar; s’escriptor i guanyador des II Premi Gabriel Maura, Gabriel Buades Fuster; es president de Societat Civil Balear (SCB), Tomeu Berga; i es president de sa Federació de Veïnats de sa Ciutat de Palma, Miquel Obrador.

 

Palma de Mallorca, 27 d’octubre de 2019

Sa Fundació

 

 

Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

✅ Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
👉🏻 https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Publicat a

Sa Fundació convoca es mallorquinisme an es Molí d’Events: 500 confirmats pes seu VI aniversari

Sa Fundació entregarà es pròxim dissabte 26 d’octubre en es Molí d’Events es IV Premi Gabriel Maura en mallorquí — Ja han confirmat s’assistència prop de 500 persones an es sopar de VI aniversari de s’entitat en defensa des mallorquí

Sa Fundació Jaume III celebra es pròxim dissabte 26 d’octubre a les 20:30h en es Molí d’Events (Manacor) sa Gala des IV Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí i es sopar de V aniversari de s’entitat. Prop de 500 persones, entre elles personalitats i autoritats des món cultural, empresarial i social de ses Balears ja han confirmat sa seva presència a sa Gala des IV Premi Gabriel Maura de relats en mallorquí.

Es Premi Gabriel Maura, en memòria de s’il·lustre escriptor mallorquí i autor dets Aigoforts, és s’únic premi literari en mallorquí que existeix a tota s’illa. Enguany Sa Fundació donarà un primer premi de 1.500€ patrocinat per Finca Comassema i un segon premi de 750€ patrocinat per Finca Tagamanent.

Es mateix dissabte 26 d’octubre a les 11:00h a sa biblioteca de Llucmajor (carrer Fra Joan Garau, 2), s’Ajuntament de Llucmajor organisa un contacontes d’ “Es Petit Príncep” en mallorquí a càrrec de sa filòloga de Sa Fundació, Sandra Amoraga. El sendemà, diumenge 27 a les 12:00h en es passeig Jaume III tendrà lloc s’ofrena floral institucional an el Rei Jaume III de Mallorca, assassinat a mans de ses tropes aragoneses i catalanes de Pere IV l’any 1349. S’acte serà organisat per s’Ajuntament de Llucmajor i hi participarà es batle amb un parlament.

 

Palma de Mallorca, 17 d’octubre de 2019
Sa Fundació

Publicat a

Sa Fundació Jaume III obri inscripcions pes cursos per de mallorquí, que han augmentat un 50%

Ja està oberta s’inscripció per matricular-se a cursos de mallorquí presencials i a distància — l’any passat es cursos de mallorquí de Sa Fundació superaren es 100 alumnes, augmentant un 50%

Sa Fundació Jaume III posa en marxa per quart any consecutiu es cursos per aprendre mallorquí. Així ho han anunciat en roda de premsa es president de Sa Fundació, Fernando Fortuny, es director de Sa Fundació, Joan Pons, i sa directora de cursos de mallorquí, Sandra Amoraga.

Tots es cursos començaran sa setmana de s’1 d’octubre i acabaran a mitjan juny de 2020. Es curs complet són tres trimestres: 1 d’octubre a 20 de desembre, 10 de gener a 3 d’abril i 14 d’abril a 16 de juny. Enguany hi haurà tres nivells: nivell A per alumnes que no saben gens de mallorquí, nivell B1 per persones que xerren mallorquí de tota la vida però no el saben escriure, i nivell C2 per persones que ja tenen coneixements avançats de català/valencià però volen perfeccionar es seu mallorquí. Ademés, hi haurà també un taller de conversa 100% oral i en mallorquí, i s’opció d’estudiar es cursos de mallorquí a distància.

Es cursos de mallorquí seran impartits per Sandra Amoraga, llicenciada en filologia catalana, especialisada en ses modalitats insulars i traductora de sa famosa edició d’Es Petit Príncep en mallorquí.

En paraules des president de Sa Fundació, Fernando Fortuny: “És un honor per Sa Fundació promoure i conseguir que cada dia més gent escrigui en mallorquí. Gràcies an es cursos de Sa Fundació, molts de mallorquins que no varen tenir s’oportunitat d’aprendre a escriure sa seva llengua materna a s’escola ara ho podran fer”.

Fortuny ha sentenciat que “ses autoritats no compleixen amb s’article 35 de s’Estatut que exigeix “s’especial estudi i protecció des català de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i de Formentera”, per això hi és Sa Fundació, per defensar es mallorquí i lluitar per sa seua conservació”.

Ets interessats en matricular-se an es cursos de mallorquí presencials o a distància poden cridar an es telèfons 616 624 355 / 971 666 468 o enviar un mail a info@safundacio.es.

📢 Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada a finals de 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

✅ Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
👉🏻 https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Publicat a

Sa Fundació Jaume III demana sa restitució des 12 de setembre com es Dia de Mallorca davant es pancatalanisme des Consell de Mallorca

Es símbols només s’han de canviar quan hi ha un ample consens, no per s’obsessió nacionalista d’un partit tot sol – Sa Fundació exigeix sa restitució des 12 de setembre com es vertader Dia de Mallorca – Es catalanisme mai fa cap passa enrere i ha tornat a posar una altra pedra en sa seva obsessió de construir una falsa identitat des mallorquins

Sa Fundació Jaume III no entén que un partit minoritari (amb només sis consellers, es seu màxim històric) imposàs a la resta (27) sa simbologia d’una institució que representa Mallorca. És evident que davant sa falta absoluta de consens, Miquel Ensenyat hauria d’haver fet anques enrera i no haver imposat es canvi de dia per motius ideològics i interessos electorals.

Dos anys després que es Consell de Mallorca tombàs es coll davant aquesta demanda històrica des PSM, una reivindicació política que només els interessa a ells, s’ha demostrat una vegada més que es pancatalanisme no fa mai cap passa enrere i que, prest o tard, acaba imposant es seus punts de vista a una societat que majoritàriament els rebutja. Han tornat a posar una altra pedra en sa seva obsessió de construir simbòlicament una falsa identitat des mallorquins, considerada (per aquesta minoria) com un apèndix de Catalunya.

Hi contribueix s’indiferència i es menfotisme de sa dreta, a sa qual li fa vessa debatre –encara que sigui per defensar una identitat mallorquina i balear clarament diferenciada de sa catalana durant més de tres mil anys d’història– i que repeteix com a argument més convincent que a ningú li interessen aquests temes, encara que a la llarga tots en paguem ses conseqüències.

En paraules de sa vicepresidenta de Sa Fundació, Gari Durán, doctora en Història: “lo únic que hi ha darrere es canvi des Dia de Mallorca és que sa fetxa de 12 de setembre disgusta es pancatalanisme. I per raons òbvies. Amb sa confirmació des privilegis i franqueses per part de Jaume II un 12 de setembre de 1276, començava de fet s’aventura d’un Regne de Mallorca independent de sa Corona d’Aragó, una època (1276-1343), sa de sa dinastia privativa de Mallorca, que trastoca es mapes mentals de s’historiografia catalanista que sempre ha concebut ses nostres illes com una part de s’univers català d’ençà de sa conquista de 1229 i que, justament per això, volen que sigui es nou Dia de Mallorca. Per ells, es 31 de desembre de 1229 representa una espècie de cincogema d’entrada no a sa cristiandat –com ara diuen– sinó a una suposada catalanitat, lo únic que de fet els ocupa i preocupa”.

Es president de Sa Fundació, Fernando Fortuny, ha denunciat que “Ensenyat, Més i tot es món catalanista volen esborrar qualsevol record des mallorquins cap a un regne privatiu de Mallorca que aguantà durant setanta anys ses sistemàtiques temptatives d’annexió per part de sa Corona d’Aragó, fins que aquesta finalment conseguí reincorporar-lo amb s’invasió de s’illa el 1343 i, sis anys més tard, derrotant Jaume III, es rei llegítim de Mallorca, es 25 d’octubre de 1349 a Llucmajor”.

Es catalanisme no ha volgut mai que es 12 de setembre, o es 25 d’octubre, fites que recorden es regne independent de Mallorca, arrelassin entre es mallorquins. Aquesta és s’única veritat i no totes ses excuses (falta d’arrelament des 12 de setembre, consultes, participació ciutadana…) que varen donar Ensenyat i Més per sortir-se’n amb la seva quan han tengut sa primer oportunitat de fer-ho, ha sentenciat Fortuny.

Sa Fundació Jaume III ha tornat a celebrar enguany es 12 de setembre i el seguirà celebrant cada any com es vertader Dia de Mallorca. Per això, Sa Fundació se reunirà amb tots es partits polítics des Consell de Mallorca per demanar que se restituesqui oficialment es 12 de setembre. Que no se deixin endur per sa minoria catalanista que pretén reescriure s’història de Mallorca, i que anteposin sa memòria i sa dignitat que se mereix es Regne de Mallorca independent an ets interessos electorals i a sa poltrona.

📢 Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada a finals de 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

✅ Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
👉🏻 https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Publicat a

Sa Fundació convoca es IV Premi Gabriel Maura en mallorquí

Es guanyador se’n durà un primer premi de 1.500€ — Se podrà participar fins dilluns 14 d’octubre de 2019 — S’entrega de premis i sopar de VI aniversari de Sa Fundació serà es dissabte 26 d’octubre en es Molí d’Events (Manacor)

Sa Fundació Jaume III convoca un any més es Premi Gabriel Maura de relats curts en mallorquí, que enguany arriba a sa seva quarta edició. Amb un primer premi de 1.500€ i un segon premi de 750€, es concurs literari té com a principal objectiu fomentar es mallorquí i normalisar es seu ús a un àmbit formal i de prestigi com sa literatura.

Sa vicepresidenta de Sa Fundació, Gari Durán, ha manifestat que “un any més és sa societat civil sa que fa seu es manament de s’Estatut i treu de sa marginalitat sa creació literària en mallorquí. Perquè a Sa Fundació sí que creim en sa qualitat artística des nostros escriptors, en sa seva capacitat per crear històries que connecten amb sos lectors fent ús d’una llengo que vertaderament estimen”.

Ses bases des IV Premi Gabriel Maura en mallorquí estan disponibles es pitjant assuquí mateix i a sa seu de Sa Fundació (C/Sant Elies 10A, cap de cantó amb C/Oms).

📢 Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada a finals de 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

✅ Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
👉🏻 https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Publicat a

Coia Sugrañes se compromet a defensar es menorquí si el PP recupera es Consell insular de Menorca

Sa Fundació Jaume III ha elaborat un decàleg de compromisos en matèria de llengua i cultura, especialment per promoure es dialecte menorquí, que ha estat enviat a tots es partits polítics de Menorca

Sa candidata des Partit Popular a sa presidència des Consell insular de Menorca, Coia Sugrañes, ha estat sa primera en firmar es decàleg de Sa Fundació.

Aquests són es punts en es que s’ha compromès es Partit Popular de Menorca si torna a governar sa màxima institució insular:

1. Protegir es ciutadans de Menorca perquè se puguin expressar en menorquí tant oralment com per escrit a s’Administració sense haver de patir cap tipo de discriminació.

2. Donar exemple assumint es compromís d’expressar-mos en pla en ets àmbits oficials i formals quan actuem com a càrrecs públics.

3. Que s’Institut Menorquí d’Estudis estudiarà, protegirà i promourà sa riquesa lingüística des nostro dialecte menorquí, d’acord amb s’article 35 de s’Estatut.

4. Que sa comunicació formal com a ses xarxes socials des Consell Insular de Menorca se farà en menorquí.

5. Establir ajudes a sa publicació i edició en menorquí tant en paper, com en es medis digitals o a sa retolació.

6. Vetlar perquè sa senyalisació urbana, es topònims, pàgines web i sa cartelleria oficial pública de Menorca estigui en menorquí i dugui sa bandera balear o menorquina per referir-se a sa nostra llengua.

7. Promoure sa nostra més que mil·lennària llengua i cultura menorquina com un patrimoni que constitueix s’ànima des nostro poble i mos distingeix dins Espanya, Europa i la resta del món.

8. Fer costat a sa creació de cultura a Menorca i col·laborar especialment amb altres institucions des territoris que formen part de sa nostra família lingüística occitanoromànica (Aragó, Balears, Catalunya, València, Occitània…) en peu d’igualtat.

9. Defensar s’autonomia política, lingüística i cultural de Menorca i Balears com a regió d’Espanya amb una llengua i cultura, sa balear, única en es Mediterrani davant ets intents d’annexió o usurpació de personatges històrics, festes o tradicions culturals per part d’altres comunitats.

10. Fer costat a sa creació d’una Secció Filològica a s’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) d’acord amb s’article 34 de s’Estatut d’Autonomia que emana “sa protecció i es foment de sa cultura autòctona i es llegat històric de ses Illes Balears” per elaborar un estàndar lingüístic balear perquè es ciutadans puguin emprar lliurement es mallorquí, menorquí o eivissenc a tots ets àmbits de sa societat.

11. Donar suport a s’aprovació d’una Llei de Promoció de ses Modalitats Insulars (LPMI) per implementar s’ús correcte i formal de ses modalitats insulars a través d’un llibre d’estil (estàndar balear) a s’Administració, a s’ensenyança i en es medis de comunicació públics de ses Illes Balears.

Sa Fundació espera reunir-se amb tots es partits polítics. De moment, PP, Cs i Vox ja han confirmat que firmaran es decàleg de s’entitat menorquinista.

Ciutadella de Menorca, 20 de maig de 2019

Sa Fundació

Publicat a

Sa Fundació consegueix que es Consell de Mallorca aprovi una declaració institucional en defensa de ses modalitats insulars

Sa Fundació Jaume III va conseguir ahir que El Pi modificàs una moció en defensa de sa llengua catalana i afegís “sa protecció i promoció de ses modalitats insulars des català de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i de Formentera”

Es Ple Ordinari d’ahir en es Consell de Mallorca va aprovar per majoria una declaració institucional “En defensa, protecció i promoció de la llengua catalana, pròpia de les illes Balears, i de les modalitats insulars del català de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i de Formentera”.

Es vicepresident de Sa Fundació, Joan Pons Torres, intervengué en es Ple des Consell de Mallorca per demanar expressament a El Pi que modificàs sa seua moció i que inclogués “s’especial estudi i protecció de ses modalitats insulars des català de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i de Formentera” tal i com els emana s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia com a servidors públics d’aquesta terra”.

El Pi, que inicialment, a sa moció presentada pes seu portaveu, Toni Pastor, no incloïa cap referència a ses modalitats insulars, baratà de parer després de ses intervencions des representant de Sa Fundació, i també de Joan Rotger des Partit Popular, i de Catalina Serra de Ciutadans. Finalment decidí incloure s’article 34 per “defensar, protegir i promocionar sa cultura autòctona, es llegat històric de Mallorca” i s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia que exigeix que “ses modalitats lingüístiques insulars des català de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera seran objecte d’especial estudi i protecció”, i ets articles 36 i 37.

Es mateix Toni Pastor se felicità “d’arribar avui a un acord lingüístic amb sa Fundació Jaume III” i reconegué que “si sa llengua encara és motiu de discussió és que qualque cosa hem fet malament aquests quaranta anys”.

Finalment, la resta de grups (Més per Mallorca, PSIB-PSOE i Podem) acceptaren sa modificació a petició de Sa Fundació, PP i Cs, i votaren a favor de sa moció d’El Pi, això sí, amb certes cares de confusió per part de s’equip de govern des Consell de Mallorca, que fins ara sempre havia votat en contra de fomentar ses modalitats insulars, per exemple, es setembre de 2016 en es Parlament de ses Illes Balears.

Sa Fundació Jaume III celebra que ahir es Consell de Mallorca aprovàs quasi per unanimitat una declaració institucional per sa defensa, protecció i promoció de ses modalitats insulars. Un pas més en es camí de sa dignificació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc i perquè sa llengua de ses Balears torni an ets àmbits més formals de sa societat.

 

Palma de Mallorca, 12 d’abril de 2019

Sa Fundació

Publicat a

Sa Fundació dóna 1.000€ a TEA Menorca per teràpies d’ajuda a fillets amb autisme

S’associació de Familiars, amics i persones diagnosticades amb Trastorn de s’Espectre Autista a Menorca ha estat s’entitat triada per Sili Pons Sabater, guanyadora des V Premi Joan Benejam en menorquí, i rebrà una donació de 1.000 € de Sa Fundació

Sa Fundació comunica que s’entitat benèfica triada per Sili Pons Sabater (Ciutadella, 1965), guanyadora des V Premi Joan Benejam en menorquí amb sa seva obra “S’amor no és açò”, ha estat s’associació de Familiars, amics i persones diagnosticades amb Trastorn de s’Espectre Autista a Menorca. Així, TEA Menorca rebrà un donatiu de 1.000 € de Sa Fundació, entitat que d’ençà de 2013 fa feina per sa preservació, foment i dignificació des menorquí i sa cultura menorquina.

Es jurat des V Premi Joan Benejam ha estat format per Joan Pons, historiador i vicepresident de Sa Fundació, Jaume Anglada, escriptor, autor d’obres en menorquí com “Vessut enderrossall” i en català “Orgullós titella”, guanyador des III Premi Joan Benejam, Sandra Amoraga, llicenciada en filologia catalana i professora de menorquí, i Jesús Beltran, escriptor i novel·lista, autor des thriller d’aventures i misteri amb base històrica “El Santo Osario” i sa novel·la històric-romàntica “Amar al Último Templario”.

Es donatiu de 1.000 € de Sa Fundació se va donar a conèixer dissabte passat dia 6 d’abril en es sopar amb motiu des X aniversari de TEA Menorca en es Restaurant La Minerva de Mahó davant un centenar d’assistents, entre es quals hi havia Joan Pons, vicepresident de Sa Fundació, Sili Pons, guanyadora des V Premi Joan Benejam en menorquí, i autoritats com sa presidenta del Consell insular, Susana Mora, sa batlessa de Mahó, Conxa Juanola, sa batlessa de Ciutadella, Joana Gomila, entre altres.

Joan Pons va fer un breu discurs en es que se va mostrar emocionat “per poder ajudar aquesta entitat i per sa labor incansable de TEA Menorca, que ja compta amb més de 35 famílies que lluiten perquè es seus fills tenguin un futur millor”. Pons va advertir que “segons TEA Menorca, només a sa nostra illa hi ha més de 200 fillets amb autisme. Mos sentim orgullosos que sa feina de Sa Fundació per sa llengua i cultura menorquina servesqui també per ajudar aquells menorquins que més ho necessiten, i especialment per ajudar amb sa noble causa de TEA Menorca, pares i mares que són un referent per sa nostra societat”.

Ciutadella de Menorca, 9 de abril de 2019

Sa Fundació