¿I ara mos volen fer creure que som catalans?

Som balear, no català. No vull que pensin per jo ni que me vulguin convèncer de que vam ser cosa que mai vam ser. Es nostro regne, es de Mallorca, que incloïa també Menorca, Eivissa i Formentera sí que va existir, i un regne mai ha d’estar sotmès a un comtat.

No vull que ningú se’n vagi, però si vostè desitja ser català, idò endavant. Tenim excel·lents, o casi excel·lents, connexions aèries i marítimes amb Catalunya. Mentre es decideix, mos deixi  viure tranquils. En cas de que mos respecti no fa falta que partesqui.

S’història de Balears és molt antiga. Es balears som coneguts com a tal des de fa més de 2.500 anys.  Però es resultat de sa nostra identitat és fruit de més de 5.000 anys. 5.000 anys, i no poc més de 700, com mos volen fer creure aquells que mos volen fer catalans.

Es balears vam ser guerrers codiciats, mestres en llançar pedres, açò és lo que significa es nom balears: bassetgers, foners. Hem conviscut amb infinitat de cultures, religions i civilisacions: grecs, fenicis, cartaginesos, romans, musulmans, cristians, bizantins, visigots, aragonesos, jueus, anglesos, francesos… amb multitud de ciutadans que a dia d’avui arriben de tot arreu. Molts han passat a ser des nostros, és a dir balears. ¿I ara mos volen fer creure que som catalans?

Només en es nostro idioma illenc podem dir “t’estim”. Aquí deim servici, deport i vacacions, i no “servei”, “esport” i “vacances”. A vegades tenim vessa, però mai “mandra”. Aquí sempre hem dit idò, i no “doncs”.  Podria posar centenars d’exemples més. Aquí parlam, xerram, rallam menorquí, mallorquí, eivissenc, formenterer. Tenim una llengo forjada durant sigles i sigles que conviu amb harmonia amb sa llengo espanyola. Com deia Mossèn Alcover: “¿Quin dret o categoria literària té es català damunt es balear o es valencià? Absolutament cap.”

Vivim a unes illes encantades, màgiques. Unes illes de somni, paradisíaques. Cisellades i acariciades per mítics vents. Illes que es desperten amb es primer sol d’Espanya durant bona part de s’any. Illes banyades per un sol dorat i pes mar Mediterrani. Hem resistit sa força des vent i a sa bravura de la mar. Hem surcat la mar i ets oceans per arribar a terres estranyes.

Ses tradicions ancestrals encara són compatibles amb es temps actuals. Es cavalls toquen el cel, es dimonis dansen entre sa gent i es ball pagès és més viu que mai. Rituals elegants, fascinats i misteriosos. Tradicions que són història en evolució.

Som balear, des s’antic regne d’enmig de la mar.

Viva Balears, sa seua història, sa seua cultura i tradicions!

Lucas L. Pons Bedoya

Ja no hi ha excusa per no escriure en menorquí

Avui, divendres 1 de maig a les 20:30, es presentarà a s’Hotel Capri de Mahó es llibre Un model lingüístic per ses Illes Balears, elaborat pes prestigiós filòleg Xavier Pericay, patró de sa Fundació Jaume III i candidat de Ciutadans as Parlament Balear. S’acte serà presentat per Joan Pons, historiador i president de Foment Cultural; i per Joan Font, vicepresident de sa Fundació Jaume III, professor de sa UIB i articulista as diari El Mundo-El Día de Baleares. S’acte serà obert i tothom serà benvingut. Qui encara no tingui es llibre, el podrà adquirir en es mateix acte de presentació.

Com és habitual en ets actes que s’han celebrat durant s’any i mig d’existència de Foment Cultural, s’espera que es respiri un fort clima d’esperança en relació a sa protecció i dignificació de sa llengo menorquina. Cada dia som més i ho tenim més clar: volem que sa nostra llengo menorquina estigui present en tots ets àmbits formals de sa nostra societat, no només a s’hora de dinar amb sa família, sinó també en es medis de comunicació, a s’administració i en es sistema educatiu. Que an es nostros fills se’ls transmetesqui es tresor lingüístic que és sa nostra llengo, en menorquí autèntic i genuí, -amb es nostros articles, una part essencial i representativa de sa nostra llengo-, sense mutilar ni marginar sa nostra personalitat lingüística com ha estat fins ara.

S’objectiu principal d’aquest llibre és formalisar i prestigiar sa llengo menorquina que hem heretat de ses generacions passades, una llengo forjada pes nostros antepassats. Una llengo que s’ha mantingut viva durant sigles i que en ple sigle XXI es va apagant, en part pes beneplàcit des nostros polítics que s’han preocupat més pes castellà o es català.

Per aquesta raó ses dues entitats balearistes esmentades en línies anteriors, presentaran es llibre d’estil, que no és més que una normativa, una proposta de llengo estàndar balear avont es menorquí, junt amb ses altres modalitats balears, es pugui veure reflectit i identificat amb sa seua forma natural de rallar. Amb Un model lingüístic per ses Illes Balears s’aspira a aconseguir sa dignificació real de sa nostra llengo i que sa societat aposti per s’ús des menorquí, ja no hi ha excusa per no fer-ho en menorquí. Qui ho desitgi ho podrà fer sense ser tatxat d’incult, com moltes vegades se mos tatxa an es qui escrivim en sa llengo autòctona de Menorca. Per fer-ho només es necessita tenir voluntat i donar es primer pas. I aquest manual que es presentarà avui és s’eina necessària per a tots es qui volem escriure en sa nostra llengo materna.

Aprofit aquestes línies per dirigir-me as polítics amb possibilitats de governar per demanar-los que s’impliquin i defensin tot lo relacionat amb sa llengo i cultura menorquina. Que no olvidin que tenim identitat pròpia que és necessari protegir i fomentar.

Actualment no s’està potenciat es coneixement i s’ús de ses diferents modalitats lingüístiques de ses Illes Balears; es centros educatius, sa televisió pública balear i s’administració segueixen sense difondre ni emprar adequadament sa realitat lingüística de sa nostra comunitat autònoma; es segueix sense recuperar sa toponímia tradicional menorquina que governs anteriors van mutilar i van modificar as seu gust. Mahó, Binebeca, Alcaufar, Cala’n Bosch i Binixica (entre d’altres) han estat substituïts per “Maó”, “Binibèquer”, “Alcalfar,” Cala’n Bosc” i “Binixiquer”; Des dets ajuntaments i Consells Insulars se segueix marginant sa llengo menorquina en es programes de festes, plaques inaugurades, discursos institucionals, programes electorals, etc. No s’ha de seguir permetiguent aquest genocidi cap a sa nostra identitat, som menorquins i és lo que volem continuar siguent.

Som qui som. ¿Ho volem seguir siguent?
__________________

Lucas Pons és secretari de Foment Cultural de ses Illes Balears.