Joan Pons Torres, autor a SA FUNDACIÓ

2 de novembre, 20185 de novembre, 2018

Sa Fundació Jaume III denuncia un atac catalanista a sa creu del Rei Jaume III a Llucmajor

Sa Fundació exigeix a s’Ajuntament de Llucmajor i an es Consell de Mallorca sa restitució oficial de s’ofrena floral an el Rei Jaume III que el PSM va suprimir — S’entitat denuncia un atac catalanista a sa Creu des Camp de Sa Batalla, d’on han estat robades ses corones i es rams de flors i on han aparegut flocs grocs, símbol des separatisme català

Sa Fundació Jaume III ha celebrat un any més sa tradicional ofrena floral an el Rei Jaume III de Mallorca a sa creu des Camp de Sa Batalla, Llucmajor, monument erigit l’any 1949 en homenatge an en Jaume III, rei llegítim des Regne de Mallorca, pes 600è aniversari des seu assassinat a mans de ses tropes aragoneses i catalanes de Pere IV.

No obstant, Sa Fundació denuncia un atac catalanista a sa creu del Rei Jaume III dies després de s’ofrena floral, on es rams de flors i ses corones han estat robades i, en es seu lloc, qualcú ha posat flocs grocs, símbol des separatisme català en una clara ofensa i falta de respecte an es darrer rei privatiu de ses Illes Balears.

Tal com va recordar fa dos anys Sebastià Urbina, professor emèrit de sa UIB, “s’efemèride des 25 d’octubre que honra a qui va esser un bon rei no sempre ha estat silenciada per ses nostres institucions. Aquesta commemoració se va fer oficial l’any 1974 participant tots ets ajuntaments de Mallorca, amb una missa a la Seu concelebrada pes bisbes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Montpeller, antics territoris de sa Corona de Mallorca. Lamentablement, després de sa Transició, pressions nacionalistes, pancatalanistes, varen forçar sa supressió d’aquesta commemoració. No els interessava, ni els interessa recordar s’existència d’unRegne de Mallorca independent, en brega contra ses ingerències de sa Corona d’Aragó i, sobretot, contra ses ingerències des comtats catalans. Avui som aquí per commemorar un des fets històrics que han anat forjant s’identitat cultural de Balears. Igual que varen fer altres organisacions culturals en es passat, noltros agafam es testimoni com si s’estendard del rei Jaume III se tractàs, per salvaguardar sa vertadera història de Balears”.

Davant s’indiferència de s’equip de govern des consistori llucmajorer, Sa Fundació s’ha assegurat de sa netetja i retirada des plàstics grocs de sa creu, i ha aprofitat per exigir a s’Ajuntament de Llucmajor i an es Consell de Mallorca sa restitució oficial de s’ofrena floral an el Rei Jaume III de Mallorca que el PSM va suprimir. Igual que han fet suprimint es Dia de Mallorca i s’ofrena des 12 de setembre a Jaume II. Ja que com va dir Sebastià Urbina, no els interessa recordar sa vertadera història des Regne de Mallorca independent, sempre en brega contra ses ingerències de sa Corona d’Aragó i especialment des comtats catalans.

27 d'octubre, 20185 de novembre, 2018

Es mallorquinisme desperta. Sa Fundació Jaume III umpl Son Amar amb prop de 700 persones pes seu V aniversari

Sa Fundació fa una demostració de força erigint-se com a referent des mallorquinisme i dóna un toc d’atenció a sa classe política perquè protegesqui ses modalitats insulars — Toni Cantarellas Pascual guanya es III Premi Gabriel Maura

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears celebrà ahir divendres 26 d’octubre sa Gala des III Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí i es sopar de V aniversari de s’entitat.

En una demostració de força de Sa Fundació, prop de 700 persones, entre elles personalitats i autoritats rellevants des món polític, empresarial i social de ses Illes Balears, així com representants d’entitats de sa societat civil umpliren Son Amar de gom a gom.

Es guanyador d’aquesta tercera edició des Premi Gabriel Maura ha estat Toni Cantarellas Pascual, històric activista mallorquinista i editor de sa revista Toc-Toc, amb s’obra “Bunyolets verds de s’endívia”, dotat amb 1.500€ i patrocinat per Finca Comassema. Es segon premi, dotat en 500€ i patrocinat per Finca Tagamanent, ha estat per s’escriptor Gabriel Carbonell Sastre amb s’obra “Rondaia d’en Jordi Estelat”, autor d’obres en català com El manuscrit hargraves o El guaita de la palomera, Premi Baltasar Porcel Vila d’Andratx 2008. Es tercer premi ha caigut en s’empresari i escriptor llucmajorer Jaume Salvà Oliver “Pelín” amb s’obra “Es senyors mai s’embruten ses mans”, col·laborador de s’Arenal Unit i premiat com “S’Arenaler de l’any 2017”.

Sa Fundació també ha distingit an es Museu d’Arts Decoratives de Mallorca – Fundación Tocino Pons per sa promoció de sa cultura i arrels mallorquines sense ajudes públiques; a s’Associació de Veïnats des Born des Molinar per promoure es mallorquí amb sos cursos de llengua a sa segona i tercera edat; i a Juan José (Tito) Clar Vidal, autor de diverses obres en defensa de sa vertadera història de Mallorca i sa seva llengua.

Sa Gala des III Premi Gabriel Maura dedicada a ses víctimes de Sant Llorenç des Cardassar

Sa vicepresidenta de Sa Fundació i presidenta des Jurat, s’ex-senadora Gari Duran, ha dedicat sa Gala des III Premi Gabriel Maura a ses víctimes de Sant Llorenç des Cardassar, obtenguent una gran ovació des públic. Duran ha destacat que “Sa Fundació, amb so Premi Gabriel Maura, ha demostrat que és possible escriure, expressar-se, comunicar-se, viure plenament en mallorquí”.

Estam en contra de sa suplantació des mallorquí per un català macarrònic que no xerren ni a Catalunya

Es vicepresident i director de Sa Fundació, Joan Pons, ha fet homenatge a D. Pep Zaforteza, president d’honor de sa Jaume III i autor de ses cartes firmades baix es pseudònim d’en Pep Gonella a l’any 1972 on començà a defensar ses varietats insulars davant s’imposició de ses formes catalanes. Pons ha clamat que “es mallorquins no estam en contra de s’unitat lingüística entre balears, valencians, catalans i occitans. Estam en contra de sa suplantació des mallorquí per un català macarrònic que no xerren ni a Catalunya”.

Es mallorquins no acceptarem que es polítics facin més sa farina blana amb sa defensa des mallorquí

Es president de sa Fundació Jaume III, D. Fernando Fortuny Salas, ha estat s’encarregat de tancar s’acte de V aniversari de s’entitat. Amb un discurs molt reivindicatiu, Fortuny ha advertit a sa classe política que “es mallorquins estam farts i no acceptarem que es polítics facin més sa farina blana amb sa defensa des mallorquí. Volem un compromís públic des partits polítics per formalisar ses nostres modalitats insulars, s’article salat, ses nostres expressions i característiques lingüístiques. Es mallorquinisme ha despertat i ja no aguantarà més promeses incomplides”.

Presència de persones rellevants dins s’àmbit social, econòmic, civil i polític de ses Balears

Vet aquí ses personalitats que han assistit an es V aniversari de Sa Fundació.

– Fernando Navarro (diputat nacional), Xavier Pericay i Olga Ballester (diputats autonòmics de Ciutadans)
– Maria Salom (ex-delegada des Govern), Toni Fuster (secretari general des Partit Popular de Balears), Fernando Rubio (regidor des PP a Cort), José Manuel Ruiz (president PP Calvià), Marga Vicenç (presidenta NNGG Illes Balears), Marc Álvarez (secretari NNGG Illes Balears), Rafael Lillo (membre directiva NNGG Illes Balears), Llorenç Suau (ex-batle d’Andratx), Ramon Oliver (ex-batle de Palmanyola)
– Sara Oliver (ex-regidora EL PI de Llorito, ara independent)
– Maria Mesquida (coordinadora d’UPyD a Balears)
– Carlos Zayas (ex diputat nacional des PSOE), Gaspar Sabater (president des Círculo de Bellas Artes de Palma de Mallorca) Román Piña Homs (catedràtic d’Història des Dret i professor emèrit de sa UIB), Román Piña Valls (escriptor), Álvaro Delgado Truyols (notari i vicepresident de Societat Civil Balear), Tomeu Berga Picó (president de Societat Civil Balear), Gabriel Buades Fuster (escriptor).
– Fernando Alzamora (ex-president de Sa Nostra), empresaris com Guillem Sampol, Pau Mora Rosselló (vibrats Mora Rosselló), Tòfol Rosselló (Olives Rosselló), Sebastià Jaume Muñoz-Maldonado, Joan Bibiloni (Finca Tagamanent), Toni Aloy (Ca n’Eduardo), Jordi Horrach (GGV Hotels) o Toni Burguera (Mallorcan Properties Agency).

Palma de Mallorca, 27 d’octubre de 2018

Ecos de premsa:

https://www.mallorcadiario.com/unas-700-personas-celebran-el-v-aniversario-de-sa-fundacio-jaume-iii

https://mallorcaconfidencial.com/2018-10-27-sa-fundacio-consigue-reunir-cerca-700-personas-v-aniversario

25 d'octubre, 20185 de novembre, 2018

Sa Fundació Jaume III movilisa es mallorquinisme: prop de 600 confirmats per demà an es seu sopar de V aniversari

Sa Fundació entrega demà divendres 26 d’octubre a Son Amar es III Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí — Coincidint amb so sopar de V aniversari de Sa Fundació on ja han confirmat s’assistència prop de 600 persones

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears celebra demà divendres 26 d’octubre a les 21:00h a Son Amar sa Gala des III Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí i es sopar de V aniversari de s’entitat.

Prop de 600 persones, entre elles personalitats i autoritats rellevants des món polític, empresarial i social de ses Illes Balears, així com representants d’entitats de sa societat civil, ja han confirmat sa seva presència a s’acte d’entrega des III Premi Gabriel Maura de relats curts en mallorquí que tendrà lloc aquest divendres dia 26 d’octubre, a les 21:00h, a Son Amar (Palmanyola).

Sa novetat d’aquesta tercera edició des Premi Gabriel Maura és s’augment de sa dotació econòmica, que repartirà 2.000 euros en un primer premi patrocinat per Finca Comassema (1.500€) i un segon premi (500€) patrocinat per Finca Tagamanent. S’acte d’entrega de premis se farà durant es sopar de celebració des V aniversari des naixement de sa Fundació Jaume III.

Ademés, demà divendres 26 d’octubre a les 14:00h en es Camp de Sa Batalla (Llucmajor), Sa Fundació farà sa tradicional i reivindicativa ofrena floral an el Rei Jaume III, mort a mans de ses tropes aragoneses i catalanes de Pere IV l’any 1349.

Presència de persones rellevants dins s’àmbit social, econòmic, civil i polític de ses Balears

Vet aquí ses personalitats que han confirmat sa seva assistència a s’acte de demà divendres.

Què? Sopar de V aniversari de sa Fundació Jaume III i entrega des III Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí
On? Son Amar (Carretera de Palma – Sóller km 10, Palmanyola).
Quan? Divendres 26 d’octubre de 2018 a les 21:00h

Palma de Mallorca, 25 d’octubre de 2018

Sa Fundació

12 d'octubre, 201815 d'octubre, 2018

Sa Fundació Jaume III proposa an es Consell insular un pla d’acció per promoure sa riquesa lingüística de Menorca

Sa Fundació s’ofereix an es Consell per promoure sa riquesa lingüística de Menorca així com per sa realisació d’un estudi de ses varietats i es vocabulari propi de s’illa — No obstant, s’entitat menorquinista lamenta que du prop de tres mesos esperant resposta per una petició d’audiència amb sa presidenta des Consell, Susana Mora

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears celebra que es Consell insular de Menorca hagi decidit incloure sa promoció de ses varietats i es vocabulari propi de Menorca dins es Pla d’Acció de sa Reserva de sa Biosfera.

Es document preveu una acció encaminada a “s’impuls social per sa constitució d’una associació lingüística, per sa que es preveu una aportació anual de 10.000€”, i “sa realisació d’un estudi de ses varietats de sa llengua i un vocabulari dins de Menorca i es seu ús”, amb un cost de 35.000€.

Es Consell es plantetja que “des de sa societat civil s’organisi una associació lingüística acompanyada per s’Administració per fer actuacions que permetin promoure sa riquesa lingüística de Menorca com element cultural de s’illa” apel·lant a sa “transversalitat de tots es col·lectius”. I resalta que “és necessari que s’Administració li doni suport a través des programes de suport an es teixit associatiu”.

Sa Fundació recorda recorda an es Consell que aquesta “associació per promoure sa riquesa lingüística de Menorca des de sa societat civil” ja existeix des de finals de 2013 i es diu Fundació Jaume III. En aquest sentit, Sa Fundació s’ofereix an es Consell per promoure sa riquesa lingüística de Menorca a través d’un pla d’acció, així com per sa realisació d’aquest estudi de ses varietats i es vocabulari propi de s’illa.

Sa Fundació Jaume III és una entitat sense ànim de lucre nascuda a finals de 2013 amb un objectiu clar i llampant: dignificar es menorquí. Aspirant a erigir-se en un moviment ciutadà d’ampla base social que agrupi iniciatives polítiques, mediàtiques, filològiques, associatives i culturals encaminades a promoure i prestigiar es menorquí a tots ets àmbits, ja compta amb més de 500 socis i 5.000 simpatisants a totes ses Balears, des quals prop de 150 associats són menorquins.

Per tant, Sa Fundació, que compta amb filòlegs i historiadors especialisats en s’estudi de ses varietats lingüístiques insulars, ofereix sa seva col·laboració an es Consell insular. No obstant, s’entitat menorquinista lamenta que du prop de tres mesos esperant resposta per una petició d’audiència amb sa presidenta des Consell, Susana Mora.

Ciutadella de Menorca, 12 d’octubre de 2018

5 d'octubre, 201815 d'octubre, 2018

Sa Fundació Jaume III allarga es plaç des III Premi Ga-briel Maura fins es 15 d’octubre i anima a tots es mallor-quins a participar per defensar es mallorquí

Enguany Sa Fundació augmenta es 1r premi fins a 1.500€ — hi ha temps per participar fins dia 15 d’octubre — més de 300 persones ja han confirmat s’assistència a sa gala d’entrega des Premi Gabriel Maura i sopar de V aniversari de Sa Fundació, es 26 d’octubre a Son Amar

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears ha allargat fins dia 15 d’octubre es plaç de sa convocatòria des III Premi Gabriel Maura de relats curts en mallorquí que té com a principal objectiu “promoure s’expressió literària en mallorquí i posar fil a l’agulla a sa normalisació de sa literatura balear”, tal com figura a s’introducció de ses bases.

Enguany es concurs compta amb sa novetat d’un augment econòmic des 1r premi fins a 1.500€. En paraules de Gari Durán, vicepresidenta de Sa Fundació, “aquest impuls econòmic pes Premi Gabriel Maura i sa literatura en mallorquí és possible gràcies a que en Sa Fundació ja supera es 500 socis a totes ses Balears. Sa societat civil s’està mobilisant per frenar sa substitució de sa nostra llengua i formes pròpies balears davant s’indiferència de ses institucions públiques en mans d’un Pacte obsessionat amb so català estàndar i prou”.

Es director de Sa Fundació, Joan Pons, anima a tots es mallorquins aprofitar i participar en es Premi Gabriel Maura “per defensar es mallorquí, ja que si no ho feim es ciutadans, ningú ho farà per noltros”. Més de 300 persones ja han confirmat s’assistència a sa gala des Premi Gabriel Maura i sopar de V aniversari de Sa Fundació, que se celebrarà es divendres 26 d’octubre a Son Amar.

Ses bases des Premi Gabriel Maura se poden consultar a sa web www.safundacio.es, i ses obres se podran enviar a info@safundacio.es o en paper a sa seu de sa Fundació Jaume III (C/Sant Elies 10A 1r B, cap de cantó amb c/oms).

Palma de Mallorca, 5 d’octubre de 2018

28 de setembre, 20181 d'octubre, 2018

València, Balears i Nàpols reivindicaran major protecció a sa seva identitat lingüística a s’Unió Europea i a nivell internacional

Sa Fundació Jaume III, Lo Rat Penat i s’Acadèmia Napolitana reivindiquen ses seves varietats lingüístiques a s’acte d’obertura des Cursos de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat – Ses entitats culturals lamenten s’animadversió des governs des seus respectius territoris cap a ses llengües i cultures autòctones

Baix es lema “Valencià, balear, “napulitano”, aragonés… Llengües europees, llengües minorisades”, Voro López, director de sa Secció de Llengua de sa RACV; Joan Pons, Director de sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears; i Massimiliano Verde, president de s’Acadèmia Napolitana, han debatut entorn des problemes comuns que afecten a ses llengües des seus respectius territoris.

Moderats per Òscar Rueda, director des Cursos de Lo Rat Penat, i davant d’un auditori ple de gom a gom, es ponents destacaren que ses tres llengües, ademés de ser vehicle viu d’expressió de pobles amb antigues relacions històriques, estan patint actualment problemes de falta de reconeixement oficial i de prejudicis idiomàtics induïts per certes classes dirigents a nivell polític, econòmic i acadèmic. Uns prejudicis que intenten presentar aquestes varietats lingüístiques com a suposats dialectes “informals”, “vulgars”, “col·loquials” o “de poble”, justificant d’aquesta manera sa discriminació oficial an es parlants i ses associacions culturals que intenten posar en valor es seu patrimoni idiomàtic. Una discriminació que impedix es seu desplegament com a llengües oficials i de cultura, i potencia es seu abandonament per part des seus parlants tradicionals, com ja va denunciar Sa Fundació.

Ses entitats representades en es col·loqui anunciaren sa posada en marxa d’accions conjuntes a nivell internacional perquè sa situació de minorisació lingüística i de conculcació des drets lingüístics que es viu en aquests i altres territoris de s’antiga Corona d’Aragó puga ser visibilisada i coneguda a nivell espanyol, italià i europeu.

Joan Pons, director de Sa Fundació, recordà que “valencians i balears històricament hem defensat una unitat lingüística entre ses nostres varietats. Però no perquè pensem que són dialectes des català, sinó modalitats totes de ‘la llengua d’Oc, la nostra, la més antiga de totes les neollatines’, com digué Mossèn Alcover”. Pons proposà “un Congrés Lingüístic i sa creació d’una Acadèmia Occitano-romànica, on hi estiguem representats valencians, balears, occitans, aragonesos i catalans”. “Deixem en evidència an aquells secessionistes lingüístics (Pompeu Fabra i seguidors) que a principis des segle XX van esmitjar pes Pirineus sa llengua de Jaume I, Ramon Llull, Ausiàs March i es trobadors provençals”.

Tancà s’acte es president de Lo Rat Penat, Enric Esteve, qui va felicitar an es ponents per ses seues intervencions, obsequiant an es president de s’Acadèmia Napolitana i an es director de sa Fundació Jaume III, amb un exemplar numerat des llibre “El Crit de la Llengua” de Josep Alminyana, editat per Lo Rat Penat, i animant a tots es valencians a participar en es Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de sa centenària institució.

21 de setembre, 201821 de setembre, 2018

Sa Fundació Jaume III considera patètic que es Govern presenti ses Balears a través de sa campanya Benvinguts! com si fóssim un simple apèndix de Catalunya

Sa Conselleria de Turisme que dirigeix sa filòloga Bel Busquets hauria de preocupar-se de qüestions vertaderament importants com, per exemple, que Balears guanyi competivitat a nivell turístic davant destins competidors que s’han recuperat amb força com Turquia, Egipte o Túnez – Sa Fundació denuncia que es Govern Armengol segueix mimant s’OCB, a qui rep amb s’estora vermella mentres sa Jaume III du prop de tres mesos esperant per una audiència amb sa presidenta

Davant una temporada turística que ha estat més fluixa que altres anys i que ha despertat ses primeres alarmes en es sector hosteler, sobretot entre es restauradors, a sa Conselleria de Turisme que dirigeix sa filòloga Bel Busquets no se li ha ocorregut res més que repartir quatre millons de targetes —que mos costaran 24.000€ (més) an es ciutadans— per donar a conèixer es català an es turistes.

Sa Fundació creu que sa Conselleria de Turisme que dirigeix sa filòloga Bel Busquets hauria de preocupar-se de qüestions vertaderament importants com, per exemple, que Balears guanyi competivitat a nivell turístic davant destins competidors que s’han recuperat amb força com Turquia, Egipte o Túnez, en lloc de dedicar-se a ensenyar català an es turistes.

Sa ditxosa idea d’empipar es turistes amb es català va esser una proposta de s’Obra Cultural Balear (OCB), a qui es Govern va rebre tot d’una per negociar que es doblers de s’ecotasa es destinassin, com no, a imposar es català a s’Hosteleria. Li ha faltat temps an es Govern per satisfer ses demandes des seus camarades de la ceba. Es temps que no té per rebre a ses entitats de sa societat civil que no són de sa seua corda.

És cert que es petit vocabulari que duen ses targetes està adaptat a ses nostres modalitats: «Bon vespre», «Per favor -i no sisplau-», «Perdonau -i no perdoneu-», «Parlau -i no parleu-».

Però sa qüestió de fons és que es Govern en fa una de freda per deu de calentes. S’exemple més clar és sa portada de ses targetes: «¡Bienvenidos! Soy la lengua catalana, propia de las Islas Baleares. Junto con el resto de territorios catalanoparlantes, formo una comunidad de más de diez millones de hablantes…».

Sa Fundació Jaume III considera patètic que es Govern presenti ses Balears a través de sa campanya Benvinguts! com si fóssim un simple apèndix de Catalunya. Es Govern de ses Illes Balears, un poble amb 5.000 anys d’història i identitat pròpia, hauria de posar en valor es nostro patrimoni lingüístic. Ses modalitats insulars. No presentar-se com si fóssim es germans petits des catalans.

Lo únic que està conseguint es Govern amb mesures pífia com aquesta és accentuar encara més s’animadversió de sa societat balear contra es català, entesa com una llengua política causant de problemes i mal de caps. No com sa nostra llengua, unes modalitats insulars suplantades de i per ses institucions públiques.

Finalment, Sa Fundació denuncia que es Govern de Francina Armengol segueix mimant s’OCB, a qui rep amb s’estora vermella mentres sa Jaume III du prop de tres mesos esperant per una audiència amb sa presidenta.

Palma de Mallorca, 21 de setembre de 2018

Fundació Jaume III de ses Illes Balears

13 de setembre, 201813 de setembre, 2018

Sa Fundació Jaume III demana sa restitució des 12 de setembre com es vertader Dia de Mallorca davant s’obsessió pancatalanista des Consell de Mallorca

Es símbols només s’han de canviar quan hi ha un ample consens, no per s’obsessió nacionalista d’un partit tot sol – Sa Fundació se reunirà amb sos partits polítics per demanar sa restitució des 12 de setembre com es vertader Dia de Mallorca – Es catalanisme mai fa cap passa enrere i ha tornat a posar una altra pedra en sa seva obsessió de construir simbòlicament s’identitat des mallorquins

Sa Fundació Jaume III no entén que un partit minoritari (amb només sis consellers, es seu màxim històric) hagi imposat a la resta (27) sa simbologia d’una institució que representa s’illa de Mallorca. És evident que davant sa falta absoluta de consens, Miquel Ensenyat hauria d’haver fet anques enrera i no haver imposat es canvi de dia per motius ideològics i interessos electorals.

Un any després que es Consell de Mallorca tombàs es coll davant aquesta demanda històrica des PSM primer i de Més després, una reivindicació política que just els interessa a ells, s’ha demostrat una vegada més que es pancatalanisme no fa mai cap passa enrere i que, prest o tard, acaba imposant es seus punts de vista a una societat que majoritàriament els rebutja. Han tornat a posar una altra pedra en sa seva obsessió de construir simbòlicament s’identitat des mallorquins, considerada (per aquesta minoria) com un apèndix de Catalunya.

Hi contribueix, clar, s’indiferència i es menfotisme de sa dreta, a sa qual li fa vessa debatre –encara que sigui per defensar una identitat mallorquina i balear clarament diferenciada de sa catalana durant més de tres mil anys d’història– i que repeteix com a argument més convincent que a ningú li interessen aquests temes, encara que a la llarga tots en paguem ses conseqüències.

En paraules de sa vicepresidenta de Sa Fundació, Gari Durán, doctora en Història antiga: “lo únic que hi ha darrere es canvi de sa Diada és que sa fetxa de 12 de setembre disgusta es pancatalanisme. I per raons òbvies. Amb sa confirmació des privilegis i franqueses per part de Jaume II un 12 de setembre de 1276, començava de fet s’aventura d’un Regne de Mallorca independent de sa Corona d’Aragó, una època (1276-1343), sa de sa dinastia privativa de Mallorca, que trastoca es mapes mentals de s’historiografia catalanista que sempre ha concebut ses nostres illes com una part de s’univers català d’ençà de sa conquista de 1229 i que, justament per això, volen que sigui sa nova Diada de Mallorca. Per ells, es 31 de desembre de 1229 representa una espècie de cincogema d’entrada no a sa cristiandat –com ara diuen– sinó a una suposada catalanitat, lo únic que de fet els ocupa i preocupa”.

Es director de s’entitat, Joan Pons, ha denunciat que “Ensenyat, Més i tot es món catalanista volen esborrar qualsevol record des mallorquins cap a un regne privatiu de Mallorca que aguantà durant setanta anys ses sistemàtiques temptatives d’anexió per part de sa Corona d’Aragó, fins que aquesta finalment conseguí reincorporar-lo amb s’invasió de s’illa el 1343 i, sis anys més tard, derrotant Jaume III, es rei llegítim de Mallorca, es 25 d’octubre de 1349 a Llucmajor”.

Es catalanisme no ha volgut mai que es 12 de setembre, o es 25 d’octubre, fites que recorden es regne sobirà de Mallorca, arrelassin entre es mallorquins. Aquesta és s’única veritat i no totes ses excuses (falta d’arrelament des 12 de setembre, consultes, participació ciutadana…) que han donat Ensenyat i Més per sortir-se’n amb la seva quan han tengut sa primer oportunitat de fer-ho, ha sentenciat Pons.

Sa Fundació Jaume III ha tornat a celebrar enguany es 12 de setembre i el seguirà celebrant cada any com es vertader Dia de Mallorca. Per això, Sa Fundació se reunirà amb tots es partits polítics des Consell de Mallorca per demanar que se restituesqui oficialment es 12 de setembre. Que no se deixin endur per sa minoria catalanista que pretén reescriure s’història de Mallorca, i que anteposin sa memòria i sa dignitat que se mereix es Regne de Mallorca independent an ets interessos electorals i a sa poltrona.

Palma de Mallorca, 12 de setembre de 2018

Fundació Jaume III de ses Illes Balears

www.safundacio.es

Facebook: Sa Fundació

Twitter: @Sa_Fundacio

29 d'agost, 2018

Defensem la Mare de Déu de Gràcia

En temps d’en primer, es poble de Mahó celebrava sa festa major per Sant Joan —sí, com a Ciutadella—. Almanco així ho tenim documentat, com a mínim, des des segle XVI, quan una colcada anava a s’ermita de Sant Joan des Vergers per fer-hi ets actes religiosos, mentres que a Mahó s’hi feien corregudes de cavalls i ballades as carrer. Es darrers anys, s’ermita ha estat restaurada des seu estat de degradació i actualment torna a disfrutar de certa popularitat a llevant.

Dit açò, es mahonesos van deixar de costat ses festes i aquestes es van deixar de celebrar. Però a mitat des segle XIX, concretament a partir de 1890, es començaran a celebrar ses festes de la Mare de Déu de Gràcia, en honor a n’aquesta mare de Déu per sa qui es poble de Mahó confessava una forta devoció des de feia quatre-cents anys. Com demostra s’ermita de la Mare de Déu de Gràcia, edificada entre 1436 i 1491 a un pujolet a dos quilòmetros de Mahó. Des de 1962, la Mare de Déu de Gràcia és oficialment sa patrona de Mahó.

A mitjans des mes d’agost, s’Ajuntament de Mahó presentava es cartell oficial de ses festes. Vagi per davant sa meua més sincera enhorabona a s’il·lustrador Dani Triay, s’autor. No hi entenc en dibuix, emperò a diferència d’altres anys, es seu me resulta simpàtic, alegre i fresc. Però ja la teníem armada. ¿Com pot esser que es cartell oficial de ses festes no dugui es nom sencer de la Mare de Déu de Gràcia?

Sa culpa no és de Dani Triay, que ha fet una obra magnífica, sinó d’un Ajuntament de Maó (Zedong) que des de fa anys —amb s’honrosa excepció de sa legislatura d’Águeda Reynés— promou sa denominació borda de “festes de Gràcia”. Açò de celebrar ses festes en honor a la Mare de Déu i tenir origen religiós deu esser molt fatxa, caspós, en blanc i negre. No mola. Deu esser un invent de s’heteropatriarcat allà cap es segle XVI, no? uau, a n’aquella època devien esser supermegafatxes. Vade retro!

Es poble pla mahonès, fart d’aguantar bestiesses i desplants a sa patrona, enguany ha decidit passar de sa queixa a s’acció. De remugar amb es cul encaixat a sa trona o en es bar fent un ginet o una pellofa, a alçar sa veu perquè s’Ajuntament els senti de dever. Un grupet de mahonesos s’ha organisat i ha fet circular amb molt de respecte i encert, no un cartell alternatiu com diuen qualcuns, sinó sa polida obra de Dani Triay però amb es vertader nom de ses festes de la Mare de Déu de Gràcia. I ja que hi eren, han traduit es català de s’Ajuntament pes menorquí que ralla es poble.

A n’aquelles pobres ànimes que encara creuen que s’article salat és una falta d’ortografia o que la terra és plana i es barcos un dia sortiran volant, me sap greu però vos tenc que contar una cosa: “a n’es” no existeix. Açò sí que és una falta d’ortografia. En menorquí deim “as” i “an es” segons es context. Sa primera és sa forma acceptada per sa normativa de s’Institut d’Estudis Catalans. Sa segona i més general, sa recomanda per Francesc de Borja Moll a sa seua ortografia de 1932. És ridícul que a Balears, comunitat on més i millor conservam sa nostra llengua, es polítics mos obliguin a escriure en una altra que no rallam. Perquè ¿quin menorquí diu “del 6 al 9 de setembre”? no ho diuen ni dalt la Sala. Feim empegueir. I ja que hi som, es dia que me vulguin convèncer que s’article salat és incorrecte, que me duguin un sard que defensi que sa limba sarda és una falta d’ortografia. Només un.

Ses festes de Gràcia són a Barcelona. A Mahó són ses festes de la Mare de Déu de Gràcia. Que s’Ajuntament de Mahó mutili any rere any es nom de la Mare de Déu suposa una mostra de masclisme institucional. ¿On són FEM Menorca i ses feministes? llevat de Mahó, a tots es pobles de Menorca celebren sa festa per un sant. ¿Perquè volen esborrar es nom de s’única festa de sa nostra illa en honor a una Verge?

Popularment podem dir Festes de Gràcia o festes de Mahó, però ets escrits formals i protocolaris han de dur es nom sencer i original. Defensem la Mare de Déu de Gràcia, sa nostra patrona, des masclisme institucional que l’amenaça.

Joan D. Pons Torres
Historiador. Vicepresident de Sa Fundació.

21 d'agost, 201821 d'agost, 2018

DIVIDE ET IMPERA

Fa qüestió de setmanes, es vicepresident primer des Parlament de Catalunya, Josep Costa (JxCat), eivissenc de naixement però ara ja català per convicció —la pela és la pela—, va assegurar que “la república de Catalunya tindrà un vincle molt més intens amb Balears que no pas amb la resta d’Espanya”, degut a “la relació històrica i cultural” que, en teoria, mantenim ses dues comunitats. I ha acabat sentenciant que “aquesta relació històrica i cultural que tenim entre Catalunya i Balears ha de tindre una traducció política molt més forta a partir de la lliure voluntat de cadascuna de les illes”.

Primer de tot, està molt bé que en Costa parli de Balears, Catalunya i “la resta d’Espanya”. Peccata minuta des subconscient des catalanoeivissenc que posa de manifest que té clar com s’aigua que tots formam part de sa mateixa nació, Espanya. En segon lloc, veim que en Costa a banda d’esser jurista i polític també té sa virtud de sa vidència, ¿com punyetes sap ell quina relació tendran Balears i Catalunya en es futur, o millor dit, a partir d’una república catalana que no arriba —ni arribarà— mai? Per altra banda, ¿qui és aquest homenet per dictar sa relació que ha de tenir Balears amb Catalunya? es pares de sa Constitució, coneixedors de ses ànsies annexionistes des separatismes català i vasc, van deixar ben clar en es punt 1 de s’article 145 de sa Carta Magna que en cap cas s’admitiria sa federació de Comunitats Autònomes dins es Regne d’Espanya. Ses declaracions de Josep Costa, càrrec públic d’una altra comunitat autònoma, pretenent marcar s’agenda de sa comunitat balear suposen una clara ingerència. Sabem que es de Més aplaudeixen amb ses orelles, ¿però on és sa presidenta des Govern? ¿On són es constitucionalistes del PSIB-PSOE?

“Es pancatalanisme sempre ha aplicat sa màxima des divide et impera amb ses Balears. Una estratègia política disfrassada amb s’excusa de s’unitat de sa llengua per assimilar “les illes” —es fet mateix de capolar es topònim de Balears ja ho diu tot—”

Ralla també en Costa de sa relació cultural i històrica entre Balears i Catalunya. Estic d’acord. Culturalment, balears i catalans hem estat súbdits dels Reis d’Aragó i posteriorment d’Espanya d’ençà de s’Edat Mitja —ells primer, ja que a diferència de noltros, mai van esser independents—. Lingüísticament, formam part des diasistema occitanoromànic, territoris que des del sud de França fins a El Carche (Múrcia) xerram unes modalitats lingüístiques germanes de sa llengua d’oc, provinents des llatí vulgar i d’unes arrels comunes en es Mediterrani i a sa Corona d’Aragó.

Ara bé, en quant a sa relació històrica, sa música ja sona d’una altra manera. Olvida el sr. Costa que històricament està documentada sa pàtria comuna des baleàrics des de 123 a.C., amb s’incorporació de s’arxipèlag a sa província d’Hispania Citerior per Quint Cecili Metel “es baleàric”. ¿On era Catalunya llavonses? S’emperador Teodosi el Gran en es segle IV crearia sa província romana de Balears. ¿I sa província de Catalunya?

Es relat pancatalanista insisteix en què, per antiguetat, Catalunya és sa mare pàtria i es català sa llengua mare. Convé recordar que sa primera vegada en s’història que es menciona an es catalans és en es Liber Maiolichinus de gestis pisanorum Illustribus, manuscrit de 1113 que narra s’expedició pisana a Balears. Uns 1236 anys més tard d’existir políticament ses Balears.

Que no mos passi per ull emperò sa lletra petita. Es detall més important des llenguatge secessionista. Sa “traducció política molt més forta a partir de la lliure voluntat de cadascuna de les illes”. Aquest cadascuna de les illes no és fruit de sa casualitat. Es pancatalanisme sempre ha aplicat sa màxima des divide et impera amb ses Balears. Una estratègia política disfrassada amb s’excusa de s’unitat de sa llengua per assimilar “les illes” —es fet mateix de capolar es topònim de Balears ja ho diu tot—. L’any 338 a.C., després que Roma derrotàs an es seu major enemic, sa Lliga Llatina, una confederació de tribus contra s’expansió romana, aplicaria un sistema pervers on ses ciutats haguessin de treure’s ets ulls entre elles per guanyar-se privilegis i es favor romà, evitant així qualsevol aliança contra s’imperi. A s’època moderna, s’Imperi Colonial Britànic faria lo mateix a l’Índia, alimentant disidències i enfrontaments entre ses tribus, que lluitarien ses unes contra ses altres, simplificant es govern i domini des britànics.

Es nacionalisme, com a bon llop amb pell de be, es fa sa víctima per una hipotètica debilitació de sa llengua cada vegada que xerram de menorquí i no de català. Diuen que ho feim per imposar es castellà. Però sa realitat és que es divide et impera és sa seua estratègia des des minut zero, rallant de “les illes” i no de Balears posant en dubte sa nostra comunitat autònoma com una entitat postissa o artificial, quan es fet és que noltros, es baleàrics, fa prou segles que pululam pel món —uns quants més que es catalans— com perquè ara vénguin a fer-mos es comptes. Creant falses polèmiques lingüístiques a dins avions, restaurants i per tot allà on puguin. Traguent a passetjar es fantasma des centralisme mallorquí i de Madrid, com si ells, des de Barcelona, no tinguessin intenció de fer tres quarts de lo mateix amb noltros.

Joan D. Pons Torres
Historiador. Vicepresident de Sa Fundació.