Sa Fundació impulsa una edició d’Es Petit Príncep en mallorquí

Sandra Amoraga, jove filòloga mallorquina, llicenciada en filologia catalana i patrona de Sa Fundació, ha estat sencarregada de sa traducció en mallorquí — Es Petit Príncep ja se pot comprar a ses llibreries i a sa seu de Sa Fundació

Sa rondalla més popular i universal de s’història ja té edició en mallorquí. Es Petit Príncep ha estat una iniciativa de s’editor català, Jaume Arbonés, qui contactà amb sa Fundació Jaume III perquè dugués a terme sa traducció literària en bon mallorquí.

Sandra Amoraga Carrera, jove filòloga mallorquina, llicenciada en filologia catalana i patrona de Sa Fundació, ha estat s’encarregada de sa traducció de s’obra en mallorquí.

Es Petit Príncep ja se pot comprar a ses llibreries i a sa seu de Sa Fundació (C/Sant Elies 10A, cap de cantó amb C/Oms). Se pot reservar cridant an es 616 624 355 o a través d’info@safundacio.es.

📢 Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada a finals de 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
👉🏻 https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Sa Fundació convoca es V Premi Joan Benejam de relats en menorquí amb un primer premi de 3.000€

Primer premi de 3.000€ des quals 1.000€ aniran destinats a una entitat solidària de Menorca — es pot participar fins dia 4 de març de 2019 — s’entrega de premis i sopar de V aniversari de Sa Fundació serà enguany es dissabte 23 de març, en honor an es naixement de Joan Benejam un 27 de març de 1846

BASES DES V PREMI JOAN BENEJAM. CLICAU AQUÍ

Sa Fundació Jaume III ha declarat oberta sa convocatòria des V Premi Joan Benejam de relats breus en menorquí que té com a principal objectiu “promoure s’expressió literària en menorquí i impulsar sa normalisació de sa literatura menorquina”, tal com figura a s’introducció de ses bases des concurs que adjuntam. Es vicepresident menorquí de Sa Fundació, Joan Pons, ha assenyalat que “dignificar ses nostres modalitats significa normalisar es seu ús en ets àmbits més formals com sa literatura d’on han estat marginades”.

Es guanyador des Joan Benejam s’endurà un 1r premi de fins a 3.000 €, des quals 2.000 € seran pes guanyador i 1.000 € es destinaran a una entitat solidària de Menorca. En paraules de Pons, “aquest impuls pes Premi Joan Benejam i sa literatura en menorquí és possible gràcies an es suport empresarial i ciutadà. Sa Fundació ja frega es 150 socis a s’illa i supera es 500 a Balears. Sa societat civil menorquina s’està movilisant per frenar sa degradació de sa seva llengua menorquina “.

Es vicepresident ha reivindicat sa tradició literària en menorquí que va viure sa seva plenitud a cavall entre es segles XVIII i XX, i ha recordat a figures tan descatades per sa narrativa costumista en menorquí com Joan Benejam i Vives, autor de Foc i Fum, Ciutadella Veia … a qui van dirigits es premis, Àngel Ruiz i Pablo, Antoni Febrer i Cardona o Joan Ramis i Ramis. “Històricament, es menorquí sí que ha tingut tradició literària, tradició que va començar a recular a partir de sa normativisació fabriana de 1913”, ha recalcat Pons. Una tradició literària que Sa Fundació ha conseguit ressuscitar aquests darrers anys amb s’organisació des Premis Joan Benejam en menorquí.

D’altra banda, Pons ha lamentat que un any més, ni es Consell insular ni es Govern balear hagin destinat ni 1 € de s’erari públic a iniciatives per promocionar es menorquí i ses modalitats lingüístiques insulars recollides a s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia.

Finalment, Pons ha reivindicat sa feina de Sa Fundació aquests cinc anys a Menorca, i ha reivindicat es Premis Joan Benejam com exemple de normalisació lingüística davant sa preocupant reculada de parlants de sa llengua autòctona a Balears des 45% an es ​​36%. En paraules des vicepresident de Sa Fundació, “és es resultat des fracàs de sa Llei de Normalisació Lingüística i evidencia una vegada més sa resistència passiva de molts de menorquins davant es català estàndar, un model de llengua d’arrel barcelonina vinculat a s’imposició lingüística i an es nacionalisme”. Ha afegit “es problema no és si es menorquí o es català formen part des mateix idioma o no —fet que Sa Fundació mai ha qüestionat— sinó que sa salut de sa nostra llengua és cada vegada pitjor”.

Pons Torres ha acabat afirmant que “estenem sa mà i demanam an es Govern balear, Consell insular i Ajuntaments seva implicació amb es Premis Joan Benejam per frenar sa sangria de parlants de menorquí”. I ha finalisat “ses nostres autoritats no entenen que, perquè es menorquins emprin, vulguin i defensin sa seva llengua, primer hauran de sentir-la com a pròpia. Es Premi Joan Benejam suposa una oportunitat per impulsar, dignificar sa nostra llengua i conseguir que es ciutadans la sentin com a pròpia”.

Ses bases des concurs es podran consultar a sa web www.safundacio.es a partir des 17 de gener, festivitat de Sant Antoni, patró i Dia de Menorca.

Sa Fundació Jaume III demana a s’Ajuntament d’Alaró que barati a sa web “conquesta catalana” per conquista cristiana i llevi es .cat

Sa Fundació considera que és una falta de respecte a tots es mallorquins i una ofensa a sa mallorquinitat que un lloc tan significatiu per s’història des Regne de Mallorca com es Castell d’Alaró parli d’una “conquesta catalana inexistent” i tengui a sa web es .cat

Sa Fundació Jaume III lamenta que a s’actual legislatura sa web des Castell d’Alaró s’hagi modificat i s’hagi afegit una inexistent “conquesta catalana” allà on correspon parlar de sa conquista de sa Corona d’Aragó.

Sa web en qüestió (www.castellalaro.cat) és competència de sa Fundació Castell d’Alaró, composta per s’Ajuntament d’Alaró, es Consell de Mallorca i el Bisbat de Mallorca com a patronat. Per tant, sa Jaume III exigeix a ses tres institucions que baratin a sa web “conquesta catalana” per conquista cristiana i, de pas, llevin aquest vergonyós .cat de sa web.

L’any 1285 va tenir lloc s’illegítima ocupació de Mallorca per part d’Alfons III amb s’intenció d’annexionar ses Balears a sa Corona d’Aragó. En es Castell d’Alaró s’organisà sa resistència mallorquina per part de dos capitans que custodiaven es castell, Guillem Cabrit i Guillem Bassa, feels an es llegítim i sobirà rei de Mallorca, Jaume II. Tots dos moriren rostits i cremats vius en es Castell d’Alaró per orde des cruel Alfons III d’Aragó. De llavò ençà, es Castell d’Alaró ha estat símbol de sa mallorquinitat en memòria des dos màrtirs, Guillem Cabrit i Guillem Bassa, cendres des quals se troben enterrades a La Seu.

Sa Fundació considera que és una falta de respecte a tots es mallorquins i una ofensa a sa mallorquinitat que un lloc tan significatiu per s’història des Regne de Mallorca com es Castell d’Alaró parli d’una “conquesta catalana” inexistent i tengui a sa web es .cat.

Sa Fundació exigeix a Andreu Manresa que expliqui d’on surten es doblers per crear sa televisió des “països catalans” amb TV3

Sa Fundació Jaume III considera que es director general d’IB3 Televisió pren es pèl an es ciutadans balears entregant-se an es pancatalanisme de TV3 en nom d’una “cultura compartida” — si aquest nou canal digital és pes ciutadans des territoris on se diu “bon dia”, ¿per què IB3 i TV3 exclouen a València i Occitània, o inclús a Galícia, Portugal i Brasil?

Sa Fundació Jaume III ha rebut amb sorpresa sa notícia des conveni de col·laboració entre ets ens de radiotelevisió públics de Balears i Catalunya a través des qual es crea Bon dia TV, un nou canal digital conjunt per promoure “l’intercanvi cultural entre les dues comunitats amb continguts propis d’IB3 i TV3”. Segons han indicat es dos organismes públics, “el nou canal pretén establir sinergies amb les televisions dels territoris més propers, amb qui comparteixen història, llengua i cultura”.

Sa Fundació consideraria positiva sa col·laboració entre radiotelevisions des territoris que xerren sa llengua d’oc, com Balears i Catalunya, sempre i quan aquesta col·laboració tengués en compte tot es domini lingüístic occitano-romànic (Balears, Catalunya, València, Occitània, part d’Aragó, Alguer, Mònaco i part d’Itàlia) i no només una part d’aquest (Balears i Catalunya). Fet que suposa practicar es secessionisme lingüístic per part de TV3 i IB3 Televisió.

Per altra banda, Sa Fundació entén que aquest canal digital entre territoris llenguadocians que compartim llengua i cultura hauria de servir per difondre ses diferents varietats lingüístiques des diasistema occitano-romànic (balear, català, valencià, occità, aragonès oriental, alguerès…). Fet que, d’entrada, IB3 Televisió incompleix ja que es va crear per promoure sa llengua de ses Balears emperò, enfora de promoure ses modalitats insulars a sa seua programació, produeix exclusivament en català estàndar de Barcelona.

Si segons Andreu Manresa aquest nou canal digital és pes ciutadans des territoris on se diu “bon dia”, ¿per què IB3 i TV3 exclouen a València i Occitània? o inclús Galícia, Portugal i Brasil, on també en sa llengua gallega i portuguesa diuen bon dia en ses formes “bom dia” i “bo día”.

No sabem si és s’ignorància o sa mala fe sa que mouen a Manresa a firmar convenis de col·laboració amb sa televisió pública d’una comunitat autònoma que es troba immersa en un pols a s’Estat i a sa democràcia espanyola. Però en qualsevol cas, sa Fundació Jaume III considera que es director general d’IB3 Televisió pren es pèl an es ciutadans balears amb s’excusa d’una “cultura compartida” per entregar-se an es pancatalanisme de TV3.

Sa Fundació exigeix a Andreu Manresa que expliqui an es balears d’on surten es doblers per crear aquesta televisió des “països catalans” amb TV3, i que demostri si realment es tracta d’una iniciativa cultural i no política, per exemple, convidant a participar an es nostros germans de llengua des sud de França (Occitània). De lo contrari, quedarà clar que haurà estat una mangarrufa més des director d’una televisió pública que pagam tots es balears però que es troba segrestada per sa minoria pancatalanista de sa que en forma part el senyor Manresa.

Sa Fundació Jaume III denuncia que es Govern ha deixat sense ajudes a sa TEF per fer ets informatius en eivissenc i no en català estàndar

Sa Fundació lamenta que una vegada més es Govern Armengol penalisi econòmicament aquelles empreses o institucions que promouen ses modalitats insulars S’entitat exigeix a s’executiu autonòmic una explicació pública de perquè exclou, curiosament, a s’única televisió que fa es seus informatius amb s’article salat

Després de vint-i-quatre anys de fer televisió en eivissenc, es Govern de ses Illes Balears ha deixat sense ajudes econòmiques només a sa Televisió d’Eivissa i Formentera (TEF). Curiosament, s’única televisió que fa es seus informatius amb s’article salat i fent gala de ses particularitats lingüístiques pitiüses.

Sa Fundació Jaume III considera lamentable que una vegada més es Govern Armengol penalisi econòmicament aquelles empreses o institucions que promouen ses modalitats insulars, tal com emana s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia que PSIB-PSOE i es seus socis de Més i Podem es passen per s’arc de triomf.

Sa Fundació entén que es requisit de vint hores mínimes de programació en català és una excusa per amagar ses vertaderes intencions des Pacte. I exigeix a s’executiu autonòmic una explicació pública de perquè exclou a s’única televisió que fa es seus informatius amb s’article salat i que promou ses varietats lingüístiques d’Eivissa i Formentera. Feina que, per cert, hauria de fer IB3 Televisió i no fa ja que no permet an es seus periodistes expressar-se de forma natural en mallorquí, menorquí o eivissenc, a diferència de sa TEF, i que rep cada any més de 30.000.000€ de s’erari públic.

Sa Fundació denuncia que es vertader motiu pes qual es Govern des Pacte ha deixat sense ajudes econòmiques a sa TEF ha sét ser s’única televisió que fa es seus informatius amb s’article salat i en ses nostres modalitats insulars. Fet que explica també perquè sa TEF, amb molt manco recursos que IB3 i essent una televisió privada, connecta amb sa ciutadania pitiüsa i recull millors xifres d’audiència que IB3 Televisió i es seus informatius en català de Barcelona.

Sa Fundació Jaume III exigeix an es Govern que s’Oficina des Drets Lingüístics defensi es drets des parlants de mallorquí, menorquí i eivissenc

Sa Fundació ha presentat una sèrie d’al·legacions an es projecte de Decret pes qual se crea s’Oficina de Drets Lingüístics S’entitat exigeix an es Govern de Francina Armengol que dita oficina defensi es drets des balears que parlen mallorquí, menorquí i eivissenc davant ses catalanades que suplanten ses nostres modalitats insulars

Sa Fundació Jaume III, entitat defensora de ses modalitats insulars, ha presentat una sèrie d’al·legacions an es projecte de Decret pes qual se crea s’Oficina de Drets Lingüístics de ses Illes Balears.

Segons va informar es Govern, sa creació de s’Oficina de Drets Lingüístics respon a sa voluntat de “proporcionar suport administratiu a ses víctimes de discriminació amb motiu de sa llengua”, sigui quin sigui s’idioma de s’usuari.

D’acord amb s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia de ses Illes Balears, es Decret de Mínims i sa Llei de Normalisació Lingüística: “ses modalitats insulars des català de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i Formentera seran objecte d’especial estudi i protecció”. I en referència a s’ensenyança de sa llengua catalana, contempla que se farà “d’acord amb sa tradició literària autòctona”.

D’acord amb s’article 3 de sa Constitució Espanyola i amb sa Ley 10/2015, de 26 de mayo, para la salvaguardia del Patrimonio Cultural Inmaterial aprovada pes Senat: “la riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”.

Sa Fundació Jaume III exigeix an es Govern de Francina Armengol que s’Oficina de Drets Lingüístics defensi es drets des balearparlants i inclogui sa protecció de ses modalitats insulars a totes ses comunicacions de s’Administració, medis de comunicació, Universitat, escoles i institucions públiques. Una protecció que Sa Fundació reivindica davant s’indiferència d’un Govern que li és absolutament igual que gran part de sa cartelleria pública de Balears estigui en català de Barcelona i no respecti ses modalitats insulars.

Perquè es parlants de mallorquí, menorquí i eivissenc no siguin discriminats per raons lingüístiques, i s’Administració complesqui sa llei i se dirigesqui a sa ciutadania en ses nostres formes lingüístiques balears i que aquestes no siguin suplantades per formes lingüístiques catalanes que no són pròpies de ses Illes Balears. Fet que atempta directament contra es drets lingüístics des ciutadans de Balears que volen ser atesos en sa seva llengua autòctona.

València, Balears i Nàpols reivindicaran major protecció a sa seva identitat lingüística a s’Unió Europea i a nivell internacional

Sa Fundació Jaume III, Lo Rat Penat i s’Acadèmia Napolitana reivindiquen ses seves varietats lingüístiques a s’acte d’obertura des Cursos de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat – Ses entitats culturals lamenten s’animadversió des governs des seus respectius territoris cap a ses llengües i cultures autòctones

Baix es lema Valencià, balear, “napulitano”, aragonés… Llengües europees, llengües minorisades, Voro López, director de sa Secció de Llengua de sa RACV; Joan Pons, Director de sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears; i Massimiliano Verde, president de s’Acadèmia Napolitana, han debatut entorn des problemes comuns que afecten a ses llengües des seus respectius territoris.

Moderats per Òscar Rueda, director des Cursos de Lo Rat Penat, i davant d’un auditori ple de gom a gom, es ponents destacaren que ses tres llengües, ademés de ser vehicle viu d’expressió de pobles amb antigues relacions històriques, estan patint actualment problemes de falta de reconeixement oficial i de prejudicis idiomàtics induïts per certes classes dirigents a nivell polític, econòmic i acadèmic. Uns prejudicis que intenten presentar aquestes varietats lingüístiques com a suposats dialectes “informals”, “vulgars”, “col·loquials” o “de poble”, justificant d’aquesta manera sa discriminació oficial an es parlants i ses associacions culturals que intenten posar en valor es seu patrimoni idiomàtic. Una discriminació que impedix es seu desplegament com a llengües oficials i de cultura, i potencia es seu abandonament per part des seus parlants tradicionals, com ja va denunciar Sa Fundació.

Ses entitats representades en es col·loqui anunciaren sa posada en marxa d’accions conjuntes a nivell internacional perquè sa situació de minorisació lingüística i de conculcació des drets lingüístics que es viu en aquests i altres territoris de s’antiga Corona d’Aragó puga ser visibilisada i coneguda a nivell espanyol, italià i europeu.

Joan Pons, director de Sa Fundació, recordà que “valencians i balears històricament hem defensat una unitat lingüística entre ses nostres varietats. Però no perquè pensem que són dialectes des català, sinó modalitats totes de ‘la llengua d’Oc, la nostra, la més antiga de totes les neollatines’, com digué Mossèn Alcover”. Pons proposà “un Congrés Lingüístic i sa creació d’una Acadèmia Occitano-romànica, on hi estiguem representats valencians, balears, occitans, aragonesos i catalans”. “Deixem en evidència an aquells secessionistes lingüístics (Pompeu Fabra i seguidors) que a principis des segle XX van esmitjar pes Pirineus sa llengua de Jaume I, Ramon Llull, Ausiàs March i es trobadors provençals”.

Tancà s’acte es president de Lo Rat Penat, Enric Esteve, qui va felicitar an es ponents per ses seues intervencions, obsequiant an es president de s’Acadèmia Napolitana i an es director de sa Fundació Jaume III, amb un exemplar numerat des llibre “El Crit de la Llengua” de Josep Alminyana, editat per Lo Rat Penat, i animant a tots es valencians a participar en es Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de sa centenària institució.

Sa Fundació Jaume III considera patètic que es Govern presenti ses Balears a través de sa campanya Benvinguts! com si fóssim un simple apèndix de Catalunya

Sa Conselleria de Turisme que dirigeix sa filòloga Bel Busquets hauria de preocupar-se de qüestions vertaderament importants com, per exemple, que Balears guanyi competivitat a nivell turístic davant destins competidors que s’han recuperat amb força com Turquia, Egipte o Túnez – Sa Fundació denuncia que es Govern Armengol segueix mimant s’OCB, a qui rep amb s’estora vermella mentres sa Jaume III du prop de tres mesos esperant per una audiència amb sa presidenta

Davant una temporada turística que ha estat més fluixa que altres anys i que ha despertat ses primeres alarmes en es sector hosteler, sobretot entre es restauradors, a sa Conselleria de Turisme que dirigeix sa filòloga Bel Busquets no se li ha ocorregut res més que repartir quatre millons de targetes —que mos costaran 24.000€ (més) an es ciutadans— per donar a conèixer es català an es turistes.

Sa Fundació creu que sa Conselleria de Turisme que dirigeix sa filòloga Bel Busquets hauria de preocupar-se de qüestions vertaderament importants com, per exemple, que Balears guanyi competivitat a nivell turístic davant destins competidors que s’han recuperat amb força com Turquia, Egipte o Túnez, en lloc de dedicar-se a ensenyar català an es turistes.

Sa ditxosa idea d’empipar es turistes amb es català va esser una proposta de s’Obra Cultural Balear (OCB), a qui es Govern va rebre tot d’una per negociar que es doblers de s’ecotasa es destinassin, com no, a imposar es català a s’Hosteleria. Li ha faltat temps an es Govern per satisfer ses demandes des seus camarades de la ceba. Es temps que no té per rebre a ses entitats de sa societat civil que no són de sa seua corda.

És cert que es petit vocabulari que duen ses targetes està adaptat a ses nostres modalitats: «Bon vespre», «Per favor -i no sisplau-», «Perdonau -i no perdoneu-», «Parlau -i no parleu-».

Però sa qüestió de fons és que es Govern en fa una de freda per deu de calentes. S’exemple més clar és sa portada de ses targetes: «¡Bienvenidos! Soy la lengua catalana, propia de las Islas Baleares. Junto con el resto de territorios catalanoparlantes, formo una comunidad de más de diez millones de hablantes…».

Sa Fundació Jaume III considera patètic que es Govern presenti ses Balears a través de sa campanya Benvinguts! com si fóssim un simple apèndix de Catalunya. Es Govern de ses Illes Balears, un poble amb 5.000 anys d’història i identitat pròpia, hauria de posar en valor es nostro patrimoni lingüístic. Ses modalitats insulars. No presentar-se com si fóssim es germans petits des catalans.

Lo únic que està conseguint es Govern amb mesures pífia com aquesta és accentuar encara més s’animadversió de sa societat balear contra es català, entesa com una llengua política causant de problemes i mal de caps. No com sa nostra llengua, unes modalitats insulars suplantades de i per ses institucions públiques.

Finalment, Sa Fundació denuncia que es Govern de Francina Armengol segueix mimant s’OCB, a qui rep amb s’estora vermella mentres sa Jaume III du prop de tres mesos esperant per una audiència amb sa presidenta.

Palma de Mallorca, 21 de setembre de 2018

Fundació Jaume III de ses Illes Balears

Sa Fundació Jaume III demana sa restitució des 12 de setembre com es vertader Dia de Mallorca davant s’obsessió pancatalanista des Consell de Mallorca

Es símbols només s’han de canviar quan hi ha un ample consens, no per s’obsessió nacionalista d’un partit tot sol – Sa Fundació se reunirà amb sos partits polítics per demanar sa restitució des 12 de setembre com es vertader Dia de Mallorca – Es catalanisme mai fa cap passa enrere i ha tornat a posar una altra pedra en sa seva obsessió de construir simbòlicament s’identitat des mallorquins

Sa Fundació Jaume III no entén que un partit minoritari (amb només sis consellers, es seu màxim històric) hagi imposat a la resta (27) sa simbologia d’una institució que representa s’illa de Mallorca. És evident que davant sa falta absoluta de consens, Miquel Ensenyat hauria d’haver fet anques enrera i no haver imposat es canvi de dia per motius ideològics i interessos electorals.

Un any després que es Consell de Mallorca tombàs es coll davant aquesta demanda històrica des PSM primer i de Més després, una reivindicació política que just els interessa a ells, s’ha demostrat una vegada més que es pancatalanisme no fa mai cap passa enrere i que, prest o tard, acaba imposant es seus punts de vista a una societat que majoritàriament els rebutja. Han tornat a posar una altra pedra en sa seva obsessió de construir simbòlicament s’identitat des mallorquins, considerada (per aquesta minoria) com un apèndix de Catalunya.

Hi contribueix, clar, s’indiferència i es menfotisme de sa dreta, a sa qual li fa vessa debatre –encara que sigui per defensar una identitat mallorquina i balear clarament diferenciada de sa catalana durant més de tres mil anys d’història– i que repeteix com a argument més convincent que a ningú li interessen aquests temes, encara que a la llarga tots en paguem ses conseqüències.

En paraules de sa vicepresidenta de Sa Fundació, Gari Durán, doctora en Història antiga: “lo únic que hi ha darrere es canvi de sa Diada és que sa fetxa de 12 de setembre disgusta es pancatalanisme. I per raons òbvies. Amb sa confirmació des privilegis i franqueses per part de Jaume II un 12 de setembre de 1276, començava de fet s’aventura d’un Regne de Mallorca independent de sa Corona d’Aragó, una època (1276-1343), sa de sa dinastia privativa de Mallorca, que trastoca es mapes mentals de s’historiografia catalanista que sempre ha concebut ses nostres illes com una part de s’univers català d’ençà de sa conquista de 1229 i que, justament per això, volen que sigui sa nova Diada de Mallorca. Per ells, es 31 de desembre de 1229 representa una espècie de cincogema d’entrada no a sa cristiandat –com ara diuen– sinó a una suposada catalanitat, lo únic que de fet els ocupa i preocupa”.

Es director de s’entitat, Joan Pons, ha denunciat que “Ensenyat, Més i tot es món catalanista volen esborrar qualsevol record des mallorquins cap a un regne privatiu de Mallorca que aguantà durant setanta anys ses sistemàtiques temptatives d’anexió per part de sa Corona d’Aragó, fins que aquesta finalment conseguí reincorporar-lo amb s’invasió de s’illa el 1343 i, sis anys més tard, derrotant Jaume III, es rei llegítim de Mallorca, es 25 d’octubre de 1349 a Llucmajor”.

Es catalanisme no ha volgut mai que es 12 de setembre, o es 25 d’octubre, fites que recorden es regne sobirà de Mallorca, arrelassin entre es mallorquins. Aquesta és s’única veritat i no totes ses excuses (falta d’arrelament des 12 de setembre, consultes, participació ciutadana…) que han donat Ensenyat i Més per sortir-se’n amb la seva quan han tengut sa primer oportunitat de fer-ho, ha sentenciat Pons.

Sa Fundació Jaume III ha tornat a celebrar enguany es 12 de setembre i el seguirà celebrant cada any com es vertader Dia de Mallorca. Per això, Sa Fundació se reunirà amb tots es partits polítics des Consell de Mallorca per demanar que se restituesqui oficialment es 12 de setembre. Que no se deixin endur per sa minoria catalanista que pretén reescriure s’història de Mallorca, i que anteposin sa memòria i sa dignitat que se mereix es Regne de Mallorca independent an ets interessos electorals i a sa poltrona.

Palma de Mallorca, 12 de setembre de 2018

Fundació Jaume III de ses Illes Balears

www.safundacio.es

Facebook: Sa Fundació

Twitter: @Sa_Fundacio