{"id":885,"date":"2017-11-02T10:58:26","date_gmt":"2017-11-02T09:58:26","guid":{"rendered":"http:\/\/safundacio.es\/?p=885"},"modified":"2018-04-03T12:27:24","modified_gmt":"2018-04-03T10:27:24","slug":"qui-coneix-fra-joan-segon-premi-des-ii-premi-gabriel-maura","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/safundacio.es\/es\/documents\/articles-dopinio\/qui-coneix-fra-joan-segon-premi-des-ii-premi-gabriel-maura\/","title":{"rendered":"\u00bfQui coneix Fra Joan? (segon premi des II Premi Gabriel Maura)"},"content":{"rendered":"

Avui publicam s’obra\u00a0\u00bfQui coneix Fra Joan?<\/em>\u00a0de\u00a0Juan Antonio Fuster<\/strong>, segon premi des II Premi Gabriel Maura de relats curts en mallorqu\u00ed.<\/p>\n

\u00bfQui coneix Fra Joan?<\/strong><\/em><\/p>\n

En Joan se va trobar, de cop, assegut dins una canoa d’indis amb s’orde d’anar a fundar un poble nou a una naci\u00f3 que li deien\u00a0Los Encabellados<\/em>. Nom\u00e9s sabia que eren ets indis m\u00e9s altius i violents de tots es que s’havien descobert per ses selves d’El Putumayo<\/em>.<\/p>\n

Fins aquell dia no li havien dit res d’aix\u00f2, ni que tenien orde del Pare President d’embarcar-lo sense av\u00eds. A l’homonet el deixaren amb tres destrals, cinc tallants, tres dotzenes de ganivets, una escopeta, p\u00f3lvora, bales i munici\u00f3, trenta hams per pescar, un covo de blat de les \u00cdndies, un barral de mel de canya, una alf\u00e0bia de sa\u00efm de tortuga, tres redomes plenes de sal, una de vinagre i dues d’aigordent. Tamb\u00e9 li donaren vi per dir tres misses per\u00f2 no podria consagrar en dos anys perqu\u00e8 no tenia farina per fer h\u00f2sties. Tot aix\u00f2 amb ets ornaments que li donaren i lo que ell havia duit des seu convent. Aqueixa era tota sa provisi\u00f3 que va rebre en nom del rei d’Espanya per anar a missionar. Aix\u00ed mateix trobava ell que era com a poc, un equipatge molt magre per anar-se\u2019n ell tot sol tan lluny de remei a fer lo que mai havia fet. Sempre havien prom\u00e8s, i pensava ell que era obligatori, que per convertir indis els enviarien de dos en dos, i no va esser aix\u00ed com creia. Aviat va veure que l’havien enganat i li va caure tort. Per\u00f2, sobretot, sa questi\u00f3 era creure i no digu\u00e9 res.<\/p>\n

Tot lo que li pogueren dir \u00e9s que el Pare President Barrutieta, es Comissari, s’havia topat un pic amb catorze fam\u00edlies d’Encabellados<\/em>, que eren ses primeres que s’havien trobat per aquells paratges i els havia prom\u00e8s que enviaria un Pare Conversor per formar un poble amb ells. En Joan, el Pare Joan, es frare Joan vestit amb so\u00a0saialblau que duien es franciscans per aquelles terres tan calentes, no tenia gens d’experi\u00e8ncia en aix\u00f2 de fundar pobles ni d’evangelisar indis salvatges. Tot es coneixement que ell tenia era lo que havia apr\u00e8s a un viatge esgotador, de prop de quatre mil quil\u00f2metres, per anar de Cartagena de Indias fins a Popay\u00e1n caminant, en canoes o colcant en mules, fent tota casta de volteres per mor de sa geografia i de sa poca poblaci\u00f3 d’aquelles terres. No tenia m\u00e9s coneixements, de s’Am\u00e8rica de mitjan segle XVIII, que tot lo que havia vist i li havien contat en aquell pelegrinatge tan llarg.<\/p>\n

Va partir amb s’\u00fanic acompanyament d’un\u00a0ferrer jove que entenia sa llengua d’ets\u00a0encabellados<\/em>, que li havia regalat un ca i una cussa, tres galls i una gallina, i que estaria uns quants de dies amb ell. Prengueren riu cap avall, i es primer dia s’aturaren a romandre a un tur\u00f3 a prop des poble que havia estat dets\u00a0Amoguajes<\/em>, per\u00f2 que ja no hi vivia ning\u00fa perqu\u00e8, feia pocs anys, varen matar es Pare que vivia amb ells, cremaren es poble, varen fugir de quatres selva endins i no el se veren pus.<\/p>\n

Amb aquesta casta de not\u00edcies el Pare Fra Joan estava que no hi cabia dins sa seva pell. Havia viscut denou anys per diferents convents de Mallorca, nou anys a San Buenaventura de Baza, vuit semanes embarcat de Cadis a Cartagena de Indias i tants de mesos de cam\u00ed per trobar-se que qualsevol dia, aquelles \u00e0nimes a ses que anava a mostrar sa bondat de D\u00e9u tenien es barram tan esmolat que el se podien menjar a ell. Tamb\u00e9 li havia dit es seu acompanyant que an\u00e0s amb molt d’esment, perqu\u00e8 es lloc on anava era sa naci\u00f3 d’indis m\u00e9s fero\u00e7os que s’havien descobert, i que no se\u2019n fi\u00e0s mai, que si no prest acabarien amb ell i el se menjarien. Coratge no n’hi faltava, per\u00f2 de tot d’una es cor li anava a tota. O per ventura no li haurien trobada sa sang.<\/p>\n

Amb deu dies m\u00e9s de navegar arribaren all\u00e0 on hi havia ses catorze fam\u00edlies que l’esperaven. Estaven comandades per un indi vell que entenia sa llengua castellana, i que ja era cristi\u00e0 i l’havien batiat amb so nom d\u2019Agustinillo. Fra Joan va decidir que aquell poble tendria es nom des seu cacic: Agustinillo. El reberen m\u00e9s b\u00e9 de lo que s’esperava. S’instal\u00b7l\u00e0 a una barraca que li havien fet i per precauci\u00f3 s’hi va fer fer un quartet per dormir-hi tancat, i fent cas des consells des ferreret, feia dormir dins es seu quarto un matrimoni \u00a1que tenien nou anys!, aix\u00ed no hi hauria por que cremassin sa barraca per matar-lo. S’ha de dir que per aquella gent era costum habitual casar ets infants, fins i tot des que naixien i de llavors en\u00e7\u00e0 els feien jeure plegats.<\/p>\n

Aquella naci\u00f3 d’indis no tenia per costum viure a un lloc fix. Anaven de banda a banda aix\u00ed com els venia b\u00e9, perqu\u00e8 no faltava gens de menjar en aquelles selves tan espesses. Perqu\u00e8 volguessin formar un poble els havien d\u2019ensenyar a fer moltes coses que les poguessin agradar i venir b\u00e9. Lo primer que va fer va esser una rota per sembrar-hi un redol de canyamel. Llavors un planter de plataneres. Els va donar una destral per fer una canoa gran i per tallar bamb\u00fas per fer cabanyes. Ells l’havien de mantenir i menjar no en faltava per enlloc, per\u00f2 aix\u00ed mateix trobava que nom\u00e9s feien feina en tenir-ne ganes i que eren una gent que \u201cper lo bo eren m\u00e9s benestrots que un ruc, per\u00f2 per lo dolent tenien m\u00e9s polissonada que un misser vell\u201d<\/em>.<\/p>\n

Tira-tira anava fent lo que trobava que convenia m\u00e9s. Va comen\u00e7ar amb sos nins i amb un parell de mesos tots es m\u00e9s grandets ja sabien llegir i ajudar a servir sa missa. Sabien llegir, per\u00f2 sense sebre qu\u00e8 pestes volia dir lo que llegien. Sa veritat \u00e9s que ets al\u00b7lotets i ses al\u00b7lotetes aviat varen aprendre a xerrar amb ell en castell\u00e0 i foren ells es que li ensenyaren a parlar sa llengua\u00a0linga<\/em>.<\/p>\n

As cap de cinc mesos d’estar amb ells va trobar que es poble ja podia cr\u00e8ixer un poc. Anaren a cercar es parents que ets indis tenien per dins sa selva i en va arreplegar dos-cents vuitanta que consentiren mudar-se a Agustinillo. Ho tenien bo de fer perqu\u00e8 tot lo que tenien se n’ho podien dur damunt. En poc temps eren m\u00e9s de quatre-centes persones que, sa veritat sia dita, estaven ben satisfets de viure amb so frare i d’aprendre a fer lo que ell els ensenyava. Ell, aix\u00ed mateix, no se\u2019n podia avenir.<\/p>\n

En lo que pertoca a sa religi\u00f3, tot d’una que va con\u00e8ixer un poc sa seva llengua, va malavejar donar-los a entendre lo que era D\u00e9u i lo que eren el cel i l’infern. No va tenir gaire \u00e8xit, perqu\u00e8 aquella gent no tenien d\u00e9us ni coneixien lo que volia dir un d\u00e9u, i ho va deixar anar per m\u00e9s envant. En es tercer mes va passar per all\u00e0 un indi anomenat Juan Antonio, que entenia i xerrava sa llengua espanyola. El va ajudar una mica i, amb aix\u00f2, va decidir comen\u00e7ar per batiar es nins. Ho va haver de fer nom\u00e9s amb aigua bene\u00efda, perqu\u00e8 ets indis\u00a0s’havien begut d’amagat es sants olis des baptisme i de s’extrema unci\u00f3 pensant que eren aposta per menjar i bons per sa salut.\u00a0Sa cerim\u00f2nia des bateig va agradar molt i, de llavors en\u00e7\u00e0, tothom volia que el bati\u00e0s sense sebre lo que all\u00f2 volia dir. Es grans els va fer esperar que entenguessin es catecisme i va mester un parell d’anys. Tamb\u00e9 va conseguir fer una esglesieta amb ses parets de bamb\u00fa i es s\u00f2til de fulles de paumes i tot lo mon hi anava a resar, que tamb\u00e9 els agradava, sense sebre perqu\u00e8 les podia servir. Tots ets indis ajudaven un poc aix\u00ed mateix ja que no tenien altres feines que anar pes bosc a cercar menjar.<\/p>\n

Aix\u00ed com va veure que es poble estava una mica organisat i per poder-se entendre amb cada un d’ells, va fer una llista amb so nom de tots i els va donar a cada un d’ells un paperet amb un nom d’un sant o santa i que ho guardassin ben guardat. Llavors venien ells i li demanaven: \u201c-Pare, \u00bfjo qu\u00e8 nom?\u201d Ell contestava: \u201c-Du es teu paperet\u201d. Duia es paper, i ell li deia es seu nom. I tothom ben satisfet.<\/p>\n

Mentrestant,\u00a0havia fet arreplegar unes dues-centes\u00a0arroves\u00a0de cacau, que per all\u00e0 n’hi havia a balquena i sabia que les podia dur a vendre, ben venudes, a ses parts habitades. Amb sa mis\u00e8ria que li havia donat el Pare President podia fer poca cosa per tanta gent com tenia. Havia de menester doblers i un dia, amb tres canoes ben carregades, va prende riu amunt amb s’idea de dur-ho a vendre a fora, i poder comprar eines per fer una esgl\u00e9sia m\u00e9s decent que sa de paumes i canyes, roba per vestir sa gent, que anava tota nua i altres eines. S’enrecordava, riguent, de com pes\u00a0cam\u00ed de Cartagena cap a\u00a0Popay\u00e1n<\/em>, es capellans de s’expedici\u00f3 espanyola predicaven i confessaven sa gent, que anava nua del tot. Per confessionari empraven una cadira, i per ses dones posaven un mocador fermat a dues canyes, que feia de gelosia per separar-les des confessors. A un poble anomenat\u00a0El Pe\u00f1\u00f3n<\/em>, tot d’indis batiats, contava ell que tots anaven com sa seva mare els va parir, i ses \u00edndies nom\u00e9s duien un pedacet ben prim que li mig tapava all\u00f2. Nom\u00e9s duien es pedacet ses dones grans casades, perqu\u00e8 ses nines i ses al\u00b7lotes fadrines tamb\u00e9 anaven despullades com ets homos. Ja seria cosa de veure aquells homonets de D\u00e9u confessant ses dones nues darrere un mocador. \u00a1Quin temps!<\/p>\n

Arribaren a\u00a0La Concepci\u00f3n<\/em>\u00a0on vivia un frare llec criollo nat a Guayaquil, anomenat Fray Jos\u00e9 Carvo, que tamb\u00e9 estava acostumat a fer una anyada de cacau per vendre. Tamb\u00e9\u00a0havia duit an es seu poble una punta de vaques i vedells, i amb lo que havien criat ja en tenia m\u00e9s de cinquanta. Tenia tamb\u00e9 una guarda de cabres que havien vengut embarcades des\u00a0Gran Par\u00e1<\/em>\u00a0de Portugal. Aquesta banda del Brasil estava relativament a prop i ets indis, per cert, sempre vivien en molta de por que arribassin es portuguesos i els se\u2019n duguessin a vendre com esclaus. Cosa que b\u00e9 sabien ells que amb sos espanyols no passava.<\/p>\n

Fra Joan volia seguir cam\u00ed cap a\u00a0San Juan de Pasto<\/em>\u00a0per vendre es cacau per\u00f2 Fray Jos\u00e9 Carvo el volia ginyar que el deix\u00e0s all\u00e0, que se’n torn\u00e0s an es seu poble, que ell, quan tragu\u00e9s es seu, trauria tamb\u00e9 es d’Agustinillo, i des producte de sa venda manaria que li duguessin lo que el Pare Juan li coman\u00e0s. Lo que no sabia ell \u00e9s que Fray Carvo havia rebut orde del Pare President Fray Jos\u00e9 Barrutieta, que tamb\u00e9 era criollo, que no deix\u00e0s sortir cap frare espanyol novell d’El Putumayo\u00a0<\/em>sense orde seva. Tots es frares novells eren espanyols. Per mor d’aix\u00f2, li va posar tots ets inconvenients que va poder per estorbar sa seva sortida. Sobretot, vegent que s’informava per veure com i per on havia pogut entrar es bestiar que tenia, va t\u00e8mer que Fra Joan tamb\u00e9 se\u2019n voldria dur una partida des seus animals.<\/p>\n

\u00bfQu\u00e8 volia dir\u00a0criollo<\/em>\u00a0en aquell temps?\u00a0Anant de Cartagena fins a\u00a0La Concepci\u00f3n<\/em>, Fra Joan se trobava amb gent de tota casta i color. Com era sa gent a qui ell havia anat a dur-los s’Evangeli i era sa gent lo que m\u00e9s li importava, va comen\u00e7ar a relacionar-se amb tota casta de gent que poblava aquell\u00a0Virreino de Nueva Granada<\/em>i que no s’havia pensat mai que trobaria. An es fills de negra i blanc els deien\u00a0mulatos<\/em>;\u00a0zambos<\/em>\u00a0an es de mulata i blanc;\u00a0mestissos<\/em>\u00a0o virats es fills d’\u00edndia amb blanc i es de mestissa amb blanc eren\u00a0criollos<\/em>. En aquell temps ja hi havia molts m\u00e9s\u00a0criollos<\/em>\u00a0que de tots ets altres plegats. Es fills de criolla amb blanc eren\u00a0cuarterones<\/em>\u00a0i es de\u00a0cuarterona<\/em>\u00a0amb blanc ja eren considerats blancs sense ra\u00e7a d’indis. Per\u00f2 li deien \u201csaltatr\u00e1s\u201d<\/em>\u00a0an es fills de\u00a0cuarterona<\/em>\u00a0amb\u00a0criollo<\/em>. An es fill de blanca amb mest\u00eds li deien\u00a0\u201ctente en el aire<\/em>\u201d. All\u00e0, un que hagu\u00e9s nat a Espanya era un\u00a0chapet\u00f3n<\/em>, i se tenia per cavaller. No se\u2019n podia avenir de sa mescladissa que s’havia fet amb dos-cents anys. Ets espanyols no miraven prim a s’hora de casar-se o a s’hora de tenir infants volanders. Hi havia molts de clergues que tampoc.<\/p>\n

Fray Jos\u00e9 Carvo, amb molt mala intenci\u00f3, va ginyar ets indis perqu\u00e8 un vespre qualsevol deixassin tot sol Fra Juan mentre dormia a una platja. Fra Joan encara no sospitava res de mal des frare criollo. No el conseguiren abandonar perqu\u00e8 de qui no se\u2019n fiava gaire es nostro frare era dets indis mateixos i sempre dormia a una de ses barques amb s’escopeta parada. Aix\u00f2 els feia molta de por i no gosaren fer-li res. Fray Jos\u00e9 se\u2019n fotia que se perd\u00e9s, s’ofeg\u00e0s o el matassin ses feres, que n\u2019hi havia moltes.<\/p>\n

Amb aix\u00f2, un dia se trobaren amb una canoa que va arribar amb un altre frare que duia ses provisions que enviava el Pare Comissari a tots es pares convertidors com a subsidi d’aquell any, lo que el rei donava per cadascun des convertidors: tres-cents quaranta pesos o reals cada any, per vestir-se i per tot lo que s’hagu\u00e9s de menester. Era s’equivalent a un poc m\u00e9s de 30 grams d’or i venia a esser un poc m\u00e9s de vuit-cents euros d’ara. El va escometre diguent: \u201c-Pare Fr. Juan, aix\u00f2 vos ho envia el Pare Comissari\u201d. \u201c-\u00bfI qu\u00e8 \u00e9s aix\u00f2?\u201d. Es frare va amollar una bona riallota i li va dir: \u201c- Homo, aix\u00f2 \u00e9s s’ajuda d’enguany que li ha tocat a Vossa Paternitat. Aqu\u00ed vos envia dues lliures de tabac perhom, dues capsetes de\u00a0mazamorra\u00a0<\/em>de blat de les \u00cdndies, i catorze vares de tela gruixada\u201d. Una vara de llavors feia devers vuitanta cent\u00edmetres. Aix\u00f2 ho deia amb tantes rialles, que se va veure amb feines per poder-ho acabar de dir. \u201c-\u00bfI aix\u00f2 val es tres-cents quaranta pesos que me d\u00f3na el Rei pes meu manteniment? \u00bfI jo haur\u00e9 de menjar tot l’any coes de moneia, sense veure de prop una crosta de pa ni un glop de vi? Ja li far\u00e9 jo es comptes an es Comissari. Tornau-vos-ho an aix\u00f2, germanet, que jo no ho vull ni ho he de menester\u201d.<\/p>\n

El Pare Fra Juan se va comen\u00e7ar a emprenyar. I m\u00e9s s’empreny\u00e0 es vespre que feia sis quan es seus indis, amb orde de Fray Carvo, desembarcaren tot lo seu amb so cacau i tot i li fugiren amb ses canoes. Aqu\u00ed va esser quan va comen\u00e7ar a malpensar-se de ses intencions des frares criollos. Tanta sort que es frare del Mamo, que era es poble on l’havien abandonat, el va ajudar i amb ses seves canoes va seguir amb ell. De llavors en\u00e7\u00e0 digu\u00e9 que ja no reconeixia superior, i que qui volgu\u00e9s esser superior seu l’havia de mantenir i vestir. I deia: \u201c-Primer \u00e9s sa meva \u00e0nima que sa d’ells; que jo per anar a l’infern, no havia de mester venir a les \u00cdndies. I no tornar\u00e9 entrar a sa missi\u00f3 sense que me donin un companyero capell\u00e0 amb es qui me pugui confessar quan vulgui o ho hagi de mester; perqu\u00e8 si jo salv\u00e0s tots ets indiets del Putumayo i llav\u00f2rs me n\u2019 an\u00e0s a l’infern, nig\u00fa m’hi trauria\u201d.<\/p>\n

Moltes vegades sentia cantar un aucell que li deien\u00a0Predicador<\/em>\u00a0i vet aqu\u00ed sa descripci\u00f3 que fa d\u2019ell un francisc\u00e0 vestit de blau, mig ofegat de calor, amb una espiritualitat encesa, sup\u00f2s jo, amb una admiraci\u00f3 fora mida d’aquella naturalesa desbordant, amb so carisma de Sant Francesc de sa consideraci\u00f3 dets animals com a germans i de sa contemplaci\u00f3 de D\u00e9u per tot arreu. Aquest aucell \u00e9s es\u00a0Tuc\u00e1n Diosted\u00e9<\/em>, que el coneixen com a Predicador perqu\u00e8 en cantar diu \u201cD\u00e9u\u00a0te do, D\u00e9u te do, D\u00e9u te do\u201d. I sa femella fa: \u201c Deu te dar\u00e0, dar\u00e0, dar\u00e0\u201d. Sentir-lo li estrenyia es cor. I pensava: \u201c- Mem si ser\u00e0 ver que D\u00e9u me dar\u00e0, perqu\u00e8 aquest dimoni de Barrutieta, en lloc de donar, mos ho fot.\u201d<\/p>\n

Arribaren a\u00a0Caquet\u00e0<\/em>, i all\u00e0 va sebre que es Comissari criollo i un tal Ibarra amb sa gent de\u00a0Popay\u00e1n<\/em>\u00a0volien obrir mines d’or i va veure clar que s’idea que tenia es Comissari d’obrir un cam\u00ed per b\u00edsties no era pes benefici de sa missi\u00f3 i ajuda des pares convertidors, com deia, sin\u00f3 mogut per sa cobd\u00edcia i en benefici de ses mines que intentaven obrir. I va comen\u00e7ar a entendre que es frares criollos no anaven de frares espanyols ni els volien per ses mines. Va comen\u00e7ar a sospitar que sa fuita dets indis que l’abandonaren no era cosa d’ells, sin\u00f3 des frares.<\/p>\n

Clar. Tot d’una va pensar amb lo dolent que aix\u00f2 havia d\u2019esser per ses conversions, \u201cperqu\u00e8\u00a0<\/em>\u2013pensava\u2013\u00a0lo natural seria voler treure des pobles d\u2019El Putumayo sa gent \u00edndia per fer feina a ses mines, i com que sa cobd\u00edcia no t\u00e9 altre d\u00e9u m\u00e9s que s’or, atropellarien aquella gent des pobles ja conversos, i se perdria tot\u201d<\/em>. Com que es pares des col\u00b7legi de Popay\u00e1n, tots ells criollos, volien fer un col\u00b7legi nou, serien es que m\u00e9s animarien s’idea de ses mines, procurant que amb una part de s’or que se tragu\u00e9s se faria es seu col\u00b7legi. I per mor d’aix\u00f2 no estorbarien qui volguessin treure indis d\u2019El Putumayo<\/em>, tant si fossin cristians com si no, per obligar-los a fer feina a ses mines. Un pic que aix\u00f2 cobr\u00e0s cos ja no tendria remei. I ets indis matarien es pares conversors creguent que eren es que estaven encarregats d\u2019arreplegar-los. Tot aix\u00f2 anava en contra de ses Lleis d’\u00cdndies i de ses intencions del Senyor Rei Cat\u00f2lic.<\/p>\n

Ell no se pensava mai que hi hagu\u00e9s sa difer\u00e8ncia que va trobar entre es missioners, que encara en quedaven venguts d’Espanya, i ses jerarquies religioses que ja eren quasi totes criolles, fins que ho va tocar amb ses mans. S’inter\u00e8s des Col\u00b7legi de Franciscans de construir un convent a Popay\u00e1n anava en perjudici des grups ind\u00edgenes d\u2019El Putumayo<\/em>. I si hi havia mines es franciscans se veurien obligats a defensar ets interessos que se deien\u00a0Del Quinto del Rei<\/em>, sense poder evitar que ets indis fossin maltractats, per por d’esser acusats pets oficials reals i, per altra part, tampoc era cosa de trobar-se an es servici dets interessos de ses autoritats espanyoles. No pareixia que fos ver, per\u00f2 ets oficials reals no tenien es mateixos interessos que el Rei. Ells volien treure lo m\u00e0xim pes dret del rei de cobrar sa quinta part de s’or i de sa plata que se trob\u00e0s, una quantitat que an el rei li arribava molt minvada. Es frares espanyols no tenien sa mateixa mentalitat que es criollos. Era per mor d’aix\u00f2 que es frares criollos no anaven de frares novells arribats d’Espanya. I, per m\u00e9s afegit\u00f3, es pares criollos des col\u00b7legi li prenien an el Pare Comissari una doblerada de sa part que escatimaven an es pares convertidors, amb s’excusa que es col\u00b7legi era pobre i tenia moltes de necessitats. Aix\u00ed li donaven a ell sa mis\u00e8ria que cada any deixaven pes conversors i se quedaven la resta per ells.<\/p>\n

En veure aquella injust\u00edcia, que cada vegada veia m\u00e9s clara, se posava rabi\u00f3s. Arrib\u00e0 a sa conclusi\u00f3 que s’havia d’arreglar com fos per fer doblers pes seu poble i que havia de denunciar all\u00e0 on fos aquella \u201cheretgia\u201d des frares criollos. Lo millor seria avisar es gobernador de Popay\u00e1n i el Virrei de Santa Fe.<\/p>\n

En arribar a Santa Rosa, es Comissari Barrutieta el va rebre i li va demanar per qu\u00e8 havia fet por an ets indis, que l’havien abandonat per mor d’aix\u00f2. Ell, furi\u00f3s, li va envergar: \u201c-Pare, jo no estic ara per desembolicar aqueixa mentidota nascuda de sa vostra tirania, cobd\u00edcia i falta de piedat\u201d. Es Comissari va con\u00e8ixer ben aviat que hi havia perill de brega i, de moment, se va beure es cop per no anar a m\u00e9s.<\/p>\n

El sendem\u00e0 demat\u00ed li anaren a dir que no podia dir missa, perqu\u00e8 estava excomunicat per ap\u00f2stata. Ell an\u00e0 tot d’una a veure es Comissari i li digu\u00e9 que no era un Comissari, sin\u00f3 un President indigne de ses conversions i que per qu\u00e8 pestes l’acusava d’ap\u00f2stata. Va respondre que perqu\u00e8 se n\u2019havia anat sense sa seva llic\u00e8ncia. Fra Joan li va respondre que no l’havia d’esperar, perqu\u00e8 no n’havia de menester cap de llic\u00e8ncia seva. Que s’ap\u00f2stata era ell i un fals i que no el reconeixia per superior, i que ja se n\u2019havia temut que lo que volien es\u00a0criollos<\/em>\u00a0era fer un cam\u00ed i comprar mules perqu\u00e8 es senyorots de Popay\u00e1n obrissin mines a Caquet\u00e1.<\/p>\n

Amb aix\u00f2 va decidir anar-se\u2019n cap a Santa Fe a veure el Virrei Sol\u00eds. Una vintena d’anys abans, es virrei de Santa Fe havia estat un mallorqu\u00ed, Don Jordi Villalonga. Ell l’havia conegut de nin quan Don Jordi va tornar a Mallorca i an\u00e0 a romandre a Ca\u2019n Puigdorfila, que era cunyat de Don Gaspar. Ell, amb onze anys, hi anava a fer d’escol\u00e0 i a berenar acabada sa missa. Una bona escudella de llet presa amb brots de figuera, ous remenats amb patates i xocolati amb xucladors. Degu\u00e9 pensar que aix\u00f2 li serviria de qualque cosa maldament Don Jordi ja era mort. Ell mateix havia aguantat una espelma mentre li feien sa\u00a0mortaia\u00a0i tamb\u00e9 havia servit d’ac\u00f2lit a ses seves ex\u00e8quies.<\/p>\n

Es cam\u00ed va esser molt llarg i es frare se va enginyar per fer doblers. Passava\u00a0per molts de poblats on feia anys que no se confessaven. Ell se posava a confessar i l’omplien de presents i llimosnes. Potser que, avui en dia, per noltros sigui mal d’entendre, per\u00f2 \u00e9s ben cert que en aquelles terres i en aquell temps, encara que sa vida era dura, no faltaven es menjar ni sa plata per enlloc. No hi havia de tot, per\u00f2 n’hi havia per tot. Com ja s’havia corregut sa veu que era bon predicador, a ses poblacions m\u00e9s grans li demanaven per favor que qued\u00e0s a fer missions, que consistien en nou dies de sermons, cerim\u00f2nies i confessions. Sa gent li quedava molt agra\u00efda i aix\u00ed arreplegava una doblerada. Nom\u00e9s a Timan\u00e1 li donaren catorze pesos, un cavall i devuit vedells i vedelles. A Paicol uns pesos i vint i dues vedelles m\u00e9s; a Neiva trenta-set vedelles m\u00e9s. I aix\u00ed per tot. Tamb\u00e9 conv\u00e9 dir que s’esperit d’hospitalitat, de generositat i d’ajuda eren molt m\u00e9s forts que no ara. Per\u00f2 no per tot. A una hisenda des jesu\u00eftes que li deien Cabrera, n’hi va trobar un de que era de Valldemossa i hi feia de pag\u00e8s. S’havien conegut a Palma estudiant gram\u00e0tica. Ell se queixava que havia anat a Am\u00e8rica a fer de missioner i el tenien tancat fent de pag\u00e8s. All\u00e0, amb gran desconhort des valldemoss\u00ed, no li donaren res i ni tan sols li volgueren canviar es cavall per un altre de m\u00e9s descansat, que era lo que s’usava per all\u00e0. \u00a1Qui havia d’anar a dir que trobaria mallorquins per tot! Ell conta que en va trobar molts i de molt diferents condicions, i no li venia gens de nou.<\/p>\n

Mentrestant el Pare Barrutieta va sospitar que Fra Juan anava a Santa Fe de Bogot\u00e1 per conv\u00e8ncer el Virrei que no don\u00e0s llic\u00e8ncia per obrir mines a ses terres de Pares Conversors. Ell ben de pressa, per por de no esser-hi a temps, va partir carregat de presents pel Virrei i va conseguir tot lo que li deman\u00e0. Adem\u00e9s, va escampar per tot arreu que si Fra Juan hi anava amb qualque petici\u00f3, l’enviarien for\u00e7\u00f3s cap a Espanya. Quan ell arrib\u00e0 a La Mesa, devora Santa Fe, li contaren aix\u00f2 i que Fra Barrutieta ja era de tornada cap a Popay\u00e1n amb so seu negoci de lo m\u00e9s rumb\u00f3s. Fra Joan va quedar un poc esculat i amb poques possibilitats de desmuntar lo que s’altre frare havia conseguit, per\u00f2 va voler seguir, emp\u00e8s per sa seva consci\u00e8ncia, que nom\u00e9s volia fer sa voluntat de D\u00e9u i sa conversi\u00f3 en pau dets indis salvatges.<\/p>\n

Arrib\u00e0 a Santa Fe i es superior des convent li va dir que havia fet tard, perqu\u00e8 el Pare Barrutieta feia pocs dies havia vengut i havia regalat presents de sa missi\u00f3 a tothom, i va fer creure per tota sa ciutat que s’havien descobert uns minerals d’or tan i tan rics. I els va enganar fent-los creure que s’or aniria cap a sa Casa de Moneda de Santa Fe quan b\u00e9 sabia ell que eren es de Popay\u00e1n es qui ho havien demanat an el Rei.<\/p>\n

Fra Joan li explic\u00e0 an es Provincial que volia informar de paraula an el Virrei es desaire amb qu\u00e8 tractava aquest homo es Pares convertidors, aix\u00ed como es mals que hi podia haver per mor de ses conversions, si s’hi feien camins i s’obrien mines. Li digu\u00e9 que es comissari nom\u00e9s pensava en es profit temporal, i Fra Joan en es profit espiritual de ses \u00e0nimes. Es Provincial li aconsell\u00e0 que esper\u00e0s un poc a veure qu\u00e8 seria millor. Sa cosa va prendre malament perqu\u00e8 el Pare Juan va rebre\u00a0recaldo<\/em>\u00a0des secretari del Virrei que no an\u00e0s a veure-lo, que no el rebria i que si s’encapirotava i insistia, l’enviaria pres a Espanya. Corrupci\u00f3 sempre n’hi ha haguda per tot, pensava ell, per\u00f2 sa dets eclesi\u00e0stics \u00e9s pitjor que sa des governants.<\/p>\n

En sentir aqueix rossinyol, es nostro frare va decidir, i aix\u00ed li va comunicar an es Provincial, anar pes pobles ve\u00efnats per veure si arreplegava\u00a0mensper dur-se\u2019n an es poble des seus\u00a0Encabellados<\/em>\u00a0que, essent tan fero\u00e7os com deien, amb ell eren xotets de cordeta. A for\u00e7a de missions, de confessar i de predicar va arreplegar m\u00e9s de sis-cents pesos i de tres-cents\u00a0mens. Des pesos, se\u2019n guard\u00e0 quatre-cents pes viatge i va comprar cuatre-centes\u00a0anyelles\u00a0m\u00e9s. Se va trobar aix\u00ed amb una bona guarda. Amb tot aix\u00f2 va agafar es cam\u00ed de tornada cap a\u00a0El Putumayo<\/em>, confessant i predicant, i abans d’arribar ja havia arreplegat m\u00e9s de tres-cents vedells i m\u00e9s de vuit-cents xots i ovelles. Ell feia comptes repartir-ne a tots es pares missioners, ja que en Barrutieta els planyia lo que era seu.<\/p>\n

Va determinar, lo primer de tot, enviar an es seu poble d’Agustinillo\u00a0noranta vedelles amb deu vedells i dues-centes cinquanta anyelles amb vint xots, i repartir la resta. Va fer fer sis balses grans que pogu\u00e9ssin dur riu avall cap a La Concepci\u00f3n tot es bestiar que tenia, amb una carta an es Pare des poble perqu\u00e8 envi\u00e0s sa seva part a Agustinillo amb gent que els enseny\u00e0s a manetjar aquells animals que no havien vist mai, mentre que ell arribava amb m\u00e9s bestiar i amb tot s’embalum. S’ha de dir que per aquelles terres ets animals que no se morien per sa calor, ses picades o ses malalties, tenien tota sa pastura que haguessin de menester, que n’hi havia per salar i per vendre.<\/p>\n

A la fi va arribar an es poble. Es seus indis ja estaven avisats. Arrib\u00e0 amb una canoa i balses carregades de tot lo que havia anat comprant que fos bo pes poble i sa seva gent. En esser aprop va pegar una escopetada i tot es poble va sortir a rebre-lo. Degu\u00e9 ser una de ses emocions m\u00e9s fortes de sa seva vida. S’alegria, fora mida, d’aquella gent no la va sebre descriure perqu\u00e8 no pareixia que hagu\u00e9s arribat una persona, sin\u00f3 un ser extraordin\u00e0ri. Tot d’una els va fer treure un altar que havia fet fer, i amb ell pujaren cap an es poble cantant un\u00a0Tedeum<\/em>\u00a0i una\u00a0Salve<\/em>. Pujaren es bagatge i tots volien roba, eines i de tot lo que veien, sense sebre per qu\u00e8 eren. Tot era per ells.<\/p>\n

Ja no pens\u00e0 pus en moure-se des poble. Havia estat un any i mig anant d’una banda a s’altra, arreplegant doblers, animals i ormetjos, per tenir tot lo que ell havia de menester, adem\u00e9s de tot lo que va repartir an ets altres pares conversors, que va esser molt. I va comen\u00e7ar a complir amb sa seva curolla, que no era altra que sa de fer un gran poble, fort, ben instru\u00eft i cristi\u00e0. Com que encara li arribaria molt de bestiar, lo primer que feren va esser una tanca enorme, tota enrevoltada de bardissa per pasturar-hi ets animals sense peder fugir.<\/p>\n

Varen fer canoes petites i grans, fins a poder anar amb quaranta remers carregats fins a dues tones i mitja. Va ensenyar a filar, teixir i cosir a ses dones, per fer camies, faldes i cal\u00e7ons, de manera que tots arribaren a anar vestits. Va fer motlos per totxos i teules i aixecaren una esgl\u00e9sia amb un any i mig que feia quaranta cinc metres de llarg per setze d’ample. Se faria massa feixuc dir tot lo que feia. Basta dir que, sense tenir res m\u00e9s que eines, va arribar a fer tot lo que un poble decor\u00f3s pogu\u00e9s tenir i que una persona se pugui imaginar. S’enginyava per fer-ho tot i per ensenyar-ho fer.<\/p>\n

Se\u2019n cuid\u00e0 de sa policia des poble. Va nomenar un batle, i li va donar una vara per governar es poble, tamb\u00e9 nomen\u00e0 regidors per fer tot lo que es batle comand\u00e0s: bastir menjar i llenya o fer net. Va nomenar un fiscal per castigar es delinq\u00fcents i aix\u00ed per totes ses coses que de manera ordin\u00e0ria se fan en es pobles. Tothom el creia i l’estimava. El veneraven.<\/p>\n

Criaven galines, munyien quaranta vaques cada dia, feien formatge, varen fer plantacions d’arr\u00f2s, de\u00a0yuca<\/em>, de plataneres, de blat de les \u00cdndies, de canyamel. Recollien cacau per dur a vendre, feien sucre, mel i aigordent de canya i tot lo no vos pogueu imaginar.<\/p>\n

Enseny\u00e0 a resar, cantar, tocar m\u00fasica, llegir i escriure. Cada any per Pasqua se reunia amb sos dos pares que tenia m\u00e9s a prop per confessar-se. Aqueix era tot es contacte que tenia amb Occident.<\/p>\n

A quatre dies de cam\u00ed riu\u00a0avall hi havia un altra naci\u00f3 que es deia\u00a0Los Murci\u00e9lagos<\/em>, que xerraven com ets\u00a0Encabellados<\/em>. Un pic se trobaren es de ses dues nacions. Com que, per sort, no se mataren, es d\u2019Agustinillo varen tenir ocasi\u00f3 per contar-los lo b\u00e9 que estaven amb Fra Joan. Un vespre, sense que ell se\u2019n tem\u00e9s, s’hi entregaren una grapada d’ells i ets\u00a0Encabellados<\/em>\u00a0els varen mostrar es poble, l’esgl\u00e9sia i tot quant tenien. A punta d’alba ja havien partit. Varen contar a sa seva naci\u00f3 lo que havien vist i decidiren demanar perm\u00eds an es frare per anar a viure amb ells. D\u2019aquesta manera se juntaren dos pobles que feia poc que se mataven i se menjaven entre ells. N’hi anaren m\u00e9s de quatre-cents.<\/p>\n

Avui en dia se sap que los\u00a0Encabellados<\/em>\u00a0feien part des que ara se diuen\u00a0Tucanos del Norte<\/em>. A principis des segle XVII es jesu\u00eftes havien fracasat a s\u2019hora d’acostar-s\u2019hi. S’\u00fanic que s\u2019hi va poder acostar va esser es nostro frare Pare Joan. De\u00a0Los Murci\u00e9lagos<\/em>\u00a0no hi ha altra refer\u00e8ncia que sa d\u2019un explorador dets anys vint que diuen que va inspirar es personatge d\u2019Indiana Jones. Nomia Percy Fawcett, contractat pes Govern de Bol\u00edvia per compondre ses difer\u00e8ncies de frontera entre el Per\u00fa i el Brasil, va trobar indicis de construccions que li mostraren uns nadius. I li xerraren d’uns misteriosos “indios murci\u00e9lagos”, que vivien a coves baix terra. Agustinillo ja no existeix com a tal, per\u00f2 se sap que estava molt a prop de sa frontera entre el Brasil i el Per\u00fa. Pentura despr\u00e9s de Fra Joan, se tornaren emboscar o partiren cap a un altre lloc per fugir de sa feina de ses mines que En Barrutieta i companyia conseguiren obrir. Ets indicis d’aquell Indiana vertader, \u00bferen restes d\u2019Agustinillo? D\u00e9u ho sabr\u00e0.<\/p>\n

Quan estaven a punt de complir-se es nou anys d’en\u00e7\u00e0 de s\u2019arribada de Fra Joan, aquest\u00a0va fer una petici\u00f3 an es Comissari General demanant-li llic\u00e8ncia per tornar a Espanya. El virrei ja era un altre. Ara era Don Pedro Mess\u00eda de la Cerda, que no era igual, per\u00f2 Fra Juan, avorrit d’aquella gent, se\u2019n va fer trons. As cap de tres mesos li dugueren aprovada sa llic\u00e8ncia.<\/p>\n

Va partir sense dir res an ets indis perqu\u00e8, pensant que tornaria, no s’emboscassin i se perd\u00e9s sa seva obra. Va deixar un poble de m\u00e9s de mil quatre-cents habitants completament organisat i vestit. Entre bous i vaques, m\u00e9s de cinc-cents. M\u00e9s de sis-centes ovelles, cot\u00f3 i llana per sis telers, cent setanta cases, un convent bo i una esgl\u00e9sia encara millor. Uns camps que produ\u00efen de tot. S’espols\u00e0 ses sand\u00e0lies i se n\u2019an\u00e0.<\/p>\n

Aquesta vegada, en lloc d’anar cap a s’Atl\u00e0ntic, va passar per Quito i s’embarc\u00e0 a Lima, un mes de mar\u00e7. Arrrib\u00e0 a Cadis as cap de set mesos de navegaci\u00f3 i mil aventures m\u00e9s. El destinaren an es Col\u00b7legi d’Arcos de la Frontera on va ser\u00a0Guardi\u00e1n<\/em>. All\u00e0 va sebre que es seu amic tan amic, el Pare Francesc Palou, feia deu anys que era mort i va llegir es llibre que havia escrit de sa vida de Fra Jun\u00edper Serra. El Pare Serra era devers deu anys m\u00e9s gran que ells i els havia ensenyat, a tots dos, filosofia en es convent de Sant Francesc i teologia a s’Universitat Lul\u00b7liana, antic Estudi General. Tots tres havien estat molt de temps plegats, no feien mes que parlar de lo que farien en anar a fer de missioners i Fra Jpan no va poder partir amb ells cap a M\u00e8xic perqu\u00e8 encara no l’havien ordenat.<\/p>\n

As cap d’uns anys torn\u00e0 d\u2019Arcos a Mallorca i en es setanta i cinc anys entreg\u00e0 s’\u00e0nima sense estar massa segur d\u2019ell mateix, no sabent si, despr\u00e9s d\u2019haver convertit m\u00e9s de dos mil indiets tan estimats, se n\u2019aniria a l’infern. Cert i segur que anava errat. Uns anys abans de morir, el ginyaren que escrigu\u00e9s tot lo que s’enrecord\u00e0s de lo que havia viscut. I va creure.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 que he contat d’ell no seria gran cosa comparat amb lo que molts d\u2019altres missioners han fet. D’uns ja no s’enrecordar\u00e0 ning\u00fa mai, a d\u2019altres, en canvi, els han fet Venerables, Beats o Sants. A Mallorca no he vist xerrar mai d\u2019un tal Fra Joan que tenia una personalitat extraordin\u00e0ria i va escriure un llibre monumental en quatre toms que es mallorqu\u00edns no han sabut mai apreciar. Nom\u00e9s una refer\u00e8ncia curteta d’en Bover a sa\u00a0Biblioteca de escritores baleares<\/em>\u00a0editada cent anys despr\u00e9s de sa mort des frare, un pr\u00f2leg d’un bibliotecari Garc\u00eda i res pus. No n’han cantat ni galls ni gallines. \u00c9s una ll\u00e0stima. Deu esser perqu\u00e8 va escriure en castell\u00e0 i no en catal\u00e0.<\/p>\n

I \u00e9s que Fra Joan va escriure devers mil cinc-centes p\u00e0gines, totes elles de mem\u00f2ria, bastants d’anys m\u00e9s tard, de tot lo que va c\u00f3rrer, de per tot on va anar, de tot lo que va veure, de tot lo que va viure i de tot lo que li contaren. Es seu llibre se va convertir en sa cr\u00f2nica m\u00e9s important de sa vida quotidiana a s’Am\u00e8rica des seu temps. Va esser es qui va descobrir i es primer que va parlar des llocs arqueol\u00f2gics m\u00e9s famosos de Col\u00f2mbia, es primer en descriure sa flora d’aquelles terres, que varen esser ses mateixes que va rec\u00f3rrer es fam\u00f3s Celestino Mutis, deu anys m\u00e9s tard, amb sa conegud\u00edssima\u00a0Real Expedici\u00f3n Bot\u00e1nica del Nuevo Reino de Granada<\/em>\u00a0per orde del Rei Carlos III d\u2019Espanya i que s’ha convertit finalment en es fons m\u00e9s important des bot\u00e0nic de Madrid. No nom\u00e9s foren descripcions bot\u00e0niques ses des frare mallorqu\u00ed, sino tamb\u00e9 d’aucells, r\u00e8ptils, mam\u00edfers, insectes, minerals i mines, rius i muntanyes. Va descriure de sa manera m\u00e9s entretenguda s’organisaci\u00f3 de ses diferentes poblacions amb totes ses castes de pobladors, va descriure costums, indument\u00e0ries, enginys, remeis medicinals i curatius, fets fant\u00e0stics, aliments, receptes de cuina, processos de producci\u00f3, formes de fabricaci\u00f3, mat\u00e8ries de comer\u00e7, amb una mala fi de detalls. I, sobretot, va escriure tantes historietes d’una manera devertida, que molt b\u00e9 se podria dir que cont\u00e9 ses darreres pinzellades de novel\u00b7la picaresca espanyola, d’hist\u00f2ries d’amor, de sabotatges, de batalles tribals, de fets extraordinaris, de santeria, de dimonis i de miracles.<\/p>\n

A Am\u00e8rica descobriren Fra Joan devers ets anys cinquanta i mentre noltros es mallorquins badam, cada dia que passa \u00e9s m\u00e9s fam\u00f3s, m\u00e9s estudiat per cient\u00edfics i per ses universitats, com ses de Londres, de Col\u00f2mbia i de Val\u00e8ncia per exemple. Cada vegada \u00e9s m\u00e9s valorat com un des personatges que han deixat m\u00e9s informaci\u00f3 des seu temps. Tamb\u00e9 valoren s\u2019ingenu\u00eftat i s’amor amb qu\u00e8 observava ses meravelles de sa naturalesa. I ses persones, que per ell eren unes altres meravelles, amb una completa compenetraci\u00f3 formal i espiritual amb sos indis de llavors.<\/p>\n

El m\u00f3n deu estar ple de sants que no saben que ho s\u00f3n.<\/p>\n

 <\/p>\n

Juan Antonio Fuster<\/strong><\/p>\n

<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui publicam s’obra\u00a0\u00bfQui coneix Fra Joan?\u00a0de\u00a0Juan Antonio Fuster, segon premi des II Premi Gabriel Maura de relats curts en mallorqu\u00ed. \u00bfQui coneix Fra Joan? En Joan se va trobar, de cop, assegut dins una canoa d’indis amb s’orde d’anar a fundar un poble nou a una naci\u00f3 que li deien\u00a0Los Encabellados. Nom\u00e9s sabia que eren … <\/p>\n

Continue reading “\u00bfQui coneix Fra Joan? (segon premi des II Premi Gabriel Maura)”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":886,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[32],"tags":[],"class_list":["post-885","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-dopinio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/885"}],"collection":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=885"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/885\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/886"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=885"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=885"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=885"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}