No s\u00e9 si faig cadufos i me repetesc. A sa meva edat, no m\u2019estranyaria gens, per\u00f2 puc afirmar que amb sos anys de contemplaci\u00f3 astorada des trag\u00ed de tots es que m\u2019enrevolten en forma d\u2019humanitat, he descobert ses dues aficions m\u00e9s destacades dets insulars: menjar i fer obres.<\/p>\n
Me ve en es cap un dia en qu\u00e8 li vaig envestir cap a sa viatgera male\u00efda de ses dones, de sa meva, concretament. Ho record. I d’un altre en qu\u00e8 me va pegar pes bri donar branca an es joves poc aguts. Tamb\u00e9 ho tenc present. Lo que no he fet mai en aquest cornal\u00f3, tenc per mi, \u00e9s xerrar de menjua. Pentura \u00e9s es moment, id\u00f2.<\/p>\n
Per comen\u00e7ar, crec que podem classificar es mallorquins (he de xerrar de lo que conec) en tres castes: es devoradors omn\u00edvors tradicionals, es triats i es menja-miques.<\/p>\n
<\/p>\n
Des primers, lo que destaca m\u00e9s \u00e9s sa fam a rompre que tenen tothora. Ensumen es bufets d\u2019una llegua enfora. En saben totes ses tresques. Tenen un mapa, gravat en es cervellet, de cadascun des restaurants d\u2019aquesta categoria, que no s\u00f3n pocs a Mallorca. I es xot i es porquim s\u00f3n lo seu. Greix i una bona mulla de pa red\u00f3. Aquesta \u00e9s sa base. Els agrada tot. No tenen manies. Si hi ha suc per mullar, ja va b\u00e9. I es plat de peix, amb una bona capa de patates i ceba amaradetes de vi. Es principi fonamental des seu menjar \u00e9s quedar sadolls (me perdonin s\u2019ordinariesa).<\/p>\n
Es segons, suposen un mal de cap per tots ets amics i sobretot, sobretot, per sa fam\u00edlia. Tenen una dotzena escassa de plats que els agraden i en fan ab\u00fas. Venguen macarrons, venga estofat amb patates, da-li una bona greixonera de pilotes (sense esclatasangs que s\u00f3n llimacosos!) i es plats de peix, ben enfora. Arrufen es nas en anar a una celebraci\u00f3 on hi ha aquest bergant de polpa blana i espines per tota sa c\u00f2rpora.<\/p>\n
An es darrers, els dedicarem un enfilall primetxo de material literari perqu\u00e8 s\u00f3n gent de poca vida, estantissos i blanquinosos per falta de prote\u00efnes. Els has de mirar dos pics per veure-los perqu\u00e8 no fan gens d\u2019embalum. Pura serigrafia, pura superf\u00edcie, sense ses tres dimensiones, vaja. Es menja-miques escampen ets aliments dins es plat com qui escampa murta en passar una process\u00f3: un bocinet de llom per sa vorera, ben fred, clar, un trosset de carxofa petrificada de tant de passejar-la per tot lo red\u00f3, uns esquelets de pollastre desfets en peces per devers ses bardisses… I molta bolla remenant dins sa boca que no gosa passar des can\u00f3 avall.<\/p>\n
Reconec que he redu\u00eft es mostrari de sa talent i des menjadors per q\u00fcestions d\u2019espai en es cornalonet. Sa culpa no \u00e9s meva, emper\u00f2, perqu\u00e8 ja sabeu que sa culpa \u00e9s fadrina: ning\u00fa la vol.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
No s\u00e9 si faig cadufos i me repetesc. A sa meva edat, no m\u2019estranyaria gens, per\u00f2 puc afirmar que amb sos anys de contemplaci\u00f3 astorada des trag\u00ed de tots es que m\u2019enrevolten en forma d\u2019humanitat, he descobert ses dues aficions m\u00e9s destacades dets insulars: menjar i fer obres. Me ve en es cap un dia … <\/p>\n