Ara que s’usa tant xerrar de sa casta, tenc per mi aquesta expressi\u00f3 mos anir\u00e0 com la nata per explicar com ses conductes humanes sempre han estat ses mateixes. No \u00e9s que vulgui dir amb aix\u00f2 que no podem fer res de res per arreglar s’assumpte, sin\u00f3 que me pareix instructiu analisar com es llenguatge s’adapta an es costums i no a s’enrev\u00e9s.<\/p>\n
S’imitaci\u00f3 dets altres ha estat sempre una caracter\u00edstica ben nostra. Som monees de repetici\u00f3. Per aix\u00f2, quan una persona o situaci\u00f3 mos admiren, la copiam de dalt a baix, sense t\u00e9mer-mos o ben aposta.<\/p>\n
S’estufera male\u00efda que tenen qualcuns des nostros cong\u00e8res \u00e9s una prova clara d’aix\u00f2 que dic. I sa paraula est\u00e0 molt ben triada: quan un element s’infla, s’umpl o barata de mida per fer-se gros, deim que s’estufa. \u00c9s es cas d’un bon frit de freixura, acabadet de fer i que t\u00e9 tots ets ingredients que mos agraden, an es que no tenim manies de v\u00edsceres, clar: fetge, sang, butza i lleu. Es lleu, que s\u00f3n es pulmons de me fets a bocinets, est\u00e0 un poc inflat comparat amb ses altres parts de sa freixura. Conec b\u00e9 de qu\u00e8 xerr perqu\u00e8 m’agrada es frit, qu\u00e8 hi farem!<\/p>\n
Acaba aquesta descripci\u00f3 culin\u00e0ria, vos dir\u00e9 que un lleu aguiat amb ceba ha de ser ben estufat, inflat o sobreeixit, jo no n’he tastat mai. Vaja, que sa comparaci\u00f3 des fet que qualc\u00fa vulgui sobresortir o destacar dets altres est\u00e0 molt ben triada i \u00e9s ben gr\u00e0fica. Ll\u00e0stima que ets al\u00b7lots d’avui en dia no solen sebre que \u00e9s es lleu, maldament quasi tothom conegui lo que \u00e9s un frit de freixura. Un dia parlarem una estoneta d’aguiats, que \u00e9s una curolla que tenc d’en\u00e7\u00e0 d’anys. Veureu que en sortiran de dites i\u00a0xiscarrillos<\/em>\u00a0relacionats amb so menjar.<\/p>\n La cosa \u00e9s que com que n’hi ha molta d’estufera, hi ha un bon enfilall d’expressions que en xerren: esser de Can Cuina-Alta; esser mossons; gran esgl\u00e9sia, pocs perdons; pareix que va de ses set cases; \u00e9s un poll entrat en costura…<\/p>\n Mirau si en tenim de maneres de mostrar que volem aparentar i copiar lo que no som, emper\u00f2 mos agradaria esser. Amb lo b\u00e9 que s’est\u00e0 sense fer comparances. Mirant cap endins en lloc de cap enfora: conformats, en fi, amb lo que mos ha tocat en sort. Amb una paraula, que no se pot tenir\u00a0s’estopa i es cul calent<\/strong><\/em>. I aquest pic, com que fa dos anys sencers que m’han assignat aquest cornal\u00f3, vos ne regal una altra, de dita, per celebrar sa festa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Ara que s’usa tant xerrar de sa casta, tenc per mi aquesta expressi\u00f3 mos anir\u00e0 com la nata per explicar com ses conductes humanes sempre han estat ses mateixes. No \u00e9s que vulgui dir amb aix\u00f2 que no podem fer res de res per arreglar s’assumpte, sin\u00f3 que me pareix instructiu analisar com es llenguatge … <\/p>\n