Tothom coneix es t\u00f2pics que circulen pel m\u00f3n sobre ets uns i ets altres. No se n\u2019escapa ning\u00fa. Per molt que mos hi posem, tot \u00e9s debades: qui m\u00e9s qui manco t\u00e9 prejudicis.<\/p>\n
Que si ets alemanys s\u00f3n caps quadrats (per s\u2019organisaci\u00f3 que han de menester); que si ets anglesos s\u00f3n flegm\u00e0tics (no s\u2019immuten per res nat del m\u00f3n); que si ets andalusos jeuen tot lo dia (sa calorada fa tenir vessa); que si es gallecs no s\u00f3n de fiar (mai contesten lo que els demanen); que si es catalans s\u00f3n m\u00e9s estrets que una fulla de pi (o sigui, que no n\u2019amollen ni un, de centimet d\u2019euro) i per no allargar-mos, acabarem amb noltros, es que som de ses Balears. De noltros, diuen que som fenicis. I jo crec que qui ho va comen\u00e7ar a dir tenia ben molta de ra\u00f3. Veurem si me s\u00e9 explicar amb quatre paraules en aquest cornalonet meu que he recuperat as cap de molt de temps de fer altres feines que no v\u00e9nen al cas.<\/p>\n
Heu venut mai cap tros de fora vila? Heu comprat mai un apartamentet o un pisetxo? Heu ajudat a comprar una casa o loft (all\u00f2 que no t\u00e9 parets i pareix que vius talment dins una cotxeria) an es vostros al\u2022lots? No? Ja me\u2019n guardareu una talladura! Ves si ho heu fet! Qualsevol d\u2019aquestes coses esmentades suara, les hem fet pr\u00e0cticament tots ets illens, diria jo. Es moviment de doblers d\u2019una part a s\u2019altra de ses butxaques diverses, tant si s\u00f3n de bancs com si s\u00f3n d\u2019estrangers o p\u00e0trios, \u00e9s un dets entreteniments m\u00e9s agradosos pes que som d\u2019aqu\u00ed.<\/p>\n
Talment es fenicis, quan hem comprat una propietat (sigui petita o disforja), ja tenim en ment lo que valdria si la torn\u00e0ssim a vendre as cap d\u2019un no res. Encara no l\u2019hem habitada i ja partir\u00edem escapats a fer-la tassar pets intermediaris o pel sum sum corda, si fes falta, per veure qu\u00e8 hi hem guanyat. \u00c9s per dem\u00e9s que diguem que no \u00e9s ver aix\u00f2 que escric ara, tots qualque pic, si no molts, hem fent comptes mentalment per valorar i fer salivera dom\u00e9s de pensar en so negoci que suposaria vendre per m\u00e9s lo que hem comprat per manco.<\/p>\n
Id\u00f2 b\u00e9, senyors meus, aix\u00f2 \u00e9s esser fenici, comerciant, negociant o especulador, en definitiva. \u00c9s innat en tothom i especialment en gent que viu a un lloc de pas des Mediterrani com mos passa a noltros. Som enmig de la mar i es que van i v\u00e9nen d\u2019una vorera a s\u2019altra d\u2019aquest raconet tancat d\u2019aigua salada topen amb ca nostra cada vegada que travessen sa bassa enorme de sa Mediterr\u00e0nia. Es qui duien teles, se\u2019n duien sal; si arribaven amb esp\u00e8cies, se n\u2019anaven amb olis, amb una paraula: intercanvi\u00e0vem lo que fos. Ho tenim impr\u00e8s, per tant, a s\u2019ADN d\u2019en\u00e7\u00e0 de sempre i ho hem heredat des nostros primers pares.<\/p>\n
Per\u00f2 no passeu gens de pena, no \u00e9s una desgr\u00e0cia esser fenicis, \u00e9s anar viu i fer moure sa riquesa de ca nostra perqu\u00e8 giri i giri i giri com un mol\u00ed de s\u00ednia. Seria molt m\u00e9s trist voler fer calaix i estotjar es guanys esperant que facin fills.<\/p>\n
Tothom coneix es t\u00f2pics que circulen pel m\u00f3n sobre ets uns i ets altres. No se n\u2019escapa ning\u00fa. Per molt que mos hi posem, tot \u00e9s debades: qui m\u00e9s qui manco t\u00e9 prejudicis. Que si ets alemanys s\u00f3n caps quadrats (per s\u2019organisaci\u00f3 que han de menester); que si ets anglesos s\u00f3n flegm\u00e0tics (no s\u2019immuten per … <\/p>\n