Ets illencs som uns esquiterells. S\u00ed, perqu\u00e8 n\u2019estam baves de sa nostra manera de xerrar fins a s\u2019extrem d\u2019un localisme disforjo. Si sentim qualc\u00fa que no pronuncia una paraula com noltros, en es nostro poble, ja en feim befa tot d\u2019una. Es de Felanitx, se\u2019n riuen des de Manacor perqu\u00e8 en lloc de pedra diuen mac. Es de Lloseta, posem per cas, se\u2019n foten des de Pollen\u00e7a, perqu\u00e8 diuen nivols en lloc de niguls (on s\u2019\u00e9s vist mai aix\u00f2!), es d\u2019Inca, barallats a matar amb sos manacorins per mor de s\u2019hist\u00f2ria d\u2019uns cans amb un os, quan senten un binissalemer que li etziba a un altre \u201cno \u00e9s vera\u201d badant sa darrera \u201ce\u201d com si comen\u00e7assin a perbocar, s\u2019esclaten de riure.<\/p>\n
I no en parlem des menorquins, aquests s\u00ed que s\u00f3n uns picats d\u2019aranya amb aquestes coses. No confonguessis mai un ciutadellenc amb un mahon\u00e8s, ni amb bromes. No t\u2019ho perdonaria! Ni un ferrerienc amb un santlliusenc, ca! No s\u2019avenen ni s\u2019enquantren… I si mos n\u2019anam a Eivissa, ja podeu pensar tres quarts de lo mateix: un de Vila no pot sofrir que el confonguin amb un de fora vila, com dir\u00edem per aquests encontorns mallorquiners…<\/p>\n
Tot aquest coc\u00f2rum ve d\u2019enfora i no t\u00e9 remei. Ni el tendr\u00e0. Som uns malencancrats per aquests temes identitaris. I molt poc tolerants amb tot lo que no s\u2019assembla a lo des nostro redol. Un redol tan remenut que quasi tot hi queda defora, dins es sac de lo dets altres.<\/p>\n
Mirau si som princernuts que d\u2019en\u00e7\u00e0 de moltes d\u00e8cades, perqu\u00e8 em pens que fa anys i panys que ses paraules en \u201cforaster\u201d, anomenades intencionadament barbarismes per jugar amb s\u2019ambig\u00fcitat (barbar, estranger, energumen) ni tan sols feim s\u2019esfor\u00e7 d\u2019integrar-les fon\u00e8ticament. Les deixam talment, perqu\u00e8 sigui bien evident que s\u00f3n de fora poble.<\/p>\n
Fixau-vos, endem\u00e9s, que sa majoria designen actes o fets desagradables (aquests racismes ling\u00fc\u00edstics, Bon Jesuset). Tenc una partida de paraules o expresions ben \u201cb\u00e0rbares\u201d, vat-les aqu\u00ed: \u201cquina noche de perros\u201d, \u201cvaja un tiempo\u201d, ha partit sense dir com va \u201chermano\u201d, \u201cacab\u00e0ramos!\u201d…<\/p>\n
Si volem que mos respectin sa manera de xerrar, haur\u00edem de comen\u00e7ar per fer-ho noltros. Tothom se pensa que lo seu \u00e9s lo millor, que com a \u201cca nostra\u201d, res de res. I per aquestes mateixes cinc-centes, tots es que no xerren com es d\u2019aquest cornal\u00f3 no en saben. Prenem llum de na Pintora, que podria esser Palma, i parem s\u2019orella per avesar-la a tota casta de canvis, mentre tenguin una m\u00ednima base filol\u00f2gica i no fonof\u00f2bica. Es llonguets s\u00f3n una Babel, cert, per\u00f2 molt m\u00e9s tolerants, per aix\u00f2 mateix des contacte constant amb altres fesomies ling\u00fc\u00edstiques, que moltes de llogarets rousseaunians de ses nostres estimades terres insulars.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Ets illencs som uns esquiterells. S\u00ed, perqu\u00e8 n\u2019estam baves de sa nostra manera de xerrar fins a s\u2019extrem d\u2019un localisme disforjo. Si sentim qualc\u00fa que no pronuncia una paraula com noltros, en es nostro poble, ja en feim befa tot d\u2019una. Es de Felanitx, se\u2019n riuen des de Manacor perqu\u00e8 en lloc de pedra diuen … <\/p>\n