Un dia xerr\u00e0vem de s\u2019hermosura d\u2019unes paraules ben compostes una devora s\u2019altra. Avui he de xerrar de ses expressions que no tenen cap ni peus. O aix\u00f2 mos pareix. Perqu\u00e8 totes ses dites o ses frases fetes tenen sempre un sentit ben fondo que li hem de trobar, pentura\u00a0 amb un\u00a0 cercapous, amb molta dificultat, emper\u00f2 segur que el tenen.<\/p>\n
Anem-hi, id\u00f2. Si volem descriure qualsevol cosa que mos fuig de ses mans perqu\u00e8 \u00e9s pr\u00e0cticament indefinible, li pegam grapada en es paner dets impossibles i mos ne surt un enfilall de ses que pareixen fetes a posta per girar-mos es cervell damunt davall. D\u2019aquelles que mos regiren o mos fan arrufar ses celles, perqu\u00e8 sa cervellera mos bull com una cafetera de padrina.<\/p>\n
\u00c9s es cas des\u00a0color de sempenta de frare<\/em>\u00a0que tenen es cal\u00e7ons d\u2019un foraviler quan els ha emprat per posar ses teules que han caigut amb ses ventades darreres; per recompondre sa paret des corralet d\u2019all\u00e0 baix que s\u2019ha mig esbucada; per exsecallar es garrovers quan \u00e9s es temps o per anar a cercar caragols amb sa cussa que els mos mossega, esfilagassant es baixos que han perdut sa fesomia. Aquest seria es color, ni m\u00e9s ni pus. O tamb\u00e9 podr\u00edem dir que el tenen d\u2019ala de mosca<\/em>. Que ve a esser lo mateix per\u00f2 amb un cert mat\u00eds crom\u00e0tic entre blanc i gris\u00f3s que se pot classificar m\u00e9s b\u00e9.<\/p>\n Entre sa sempenta d\u2019un frare i s\u2019ala d\u2019una mosca, per\u00f2, hi ha un abisme de sentit. Sa primera expressi\u00f3 \u00e9s absolutament impossible de definir, \u00e9s es surrealisme aplicat an es vocabulari local. Sa segona, com deia, mos insinua un to, mos d\u00f3na una pista des color que volem: es d\u2019uns cal\u00e7ons de davall que eren negres dins sa botiga i que, despr\u00e9s de centenars de rentadorades de tots es colors i condicions t\u00e8rmiques, han tornat com han tornat. Resultat: uns cal\u00e7ons de davall que ja no sabem si s\u00f3n o no s\u00f3n.<\/p>\n Si voleu provar de definir lo que pareix impossible, provau-ho. Segur que trobau un parell d\u2019expressions que vos hi encaixen com uns peus dins unes sabates fetes a mida. De ses que ja no se fan si no ets coix. A ca meva, mon pare al cel sia, sempre que volia demanar que li posassin poqu\u00edssim de lo que fos, feia sa mitja, mos mirava de coa d\u2019ull i envergava: \u201cPosa\u2019m una grampeta de p\u00e8l d\u2019anca de sal, per favor\u201d. Si sou capa\u00e7os de pesar la cosa, no sou des nostros. A un d\u2019aqu\u00ed, aquestes imprecisions li pareixen clar\u00edssimes!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Un dia xerr\u00e0vem de s\u2019hermosura d\u2019unes paraules ben compostes una devora s\u2019altra. Avui he de xerrar de ses expressions que no tenen cap ni peus. O aix\u00f2 mos pareix. Perqu\u00e8 totes ses dites o ses frases fetes tenen sempre un sentit ben fondo que li hem de trobar, pentura\u00a0 amb un\u00a0 cercapous, amb molta dificultat, … <\/p>\n