No s\u00e9 si v\u00e0reu llegir es cornal\u00f3 de la setmana passada. Xerrava de sa ll\u00e0stima que em fa que s\u2019hagi perdut es do de ses contarelles ben adesades. Tamb\u00e9 hi afegia que es discurs oral de sa gent des pobles, que en sabia de bon de veres, era ordenat i esmolat. Estibat d\u2019ironia. Farcit de fel o de mel, segons es car\u00e0cter de qui el mos servia. I es que en vol\u00edem apendre escolt\u00e0vem, tot orelles, es mestres de rondalles.<\/p>\n
Perqu\u00e8 tenc per mi que ses rels d\u2019aquestes narracions \u00faniques, i a la vegada compartides amb tots ets europeus, s\u00f3n ses mateixes. Les podria contar una madoneta asseguda a una cadira de bova en es portal de ca seva per pendre la fresca, un mariner damunt un lla\u00fctet que recull es morenells que ha calat fa dos dies o un ve\u00efnat de qualsevol poble de pocs habitants de s\u2019arxip\u00e8lag, arravatat a sa barra des casino de can…. un dimarts decapvespre des mes que vulgueu.<\/p>\n
Sa q\u00fcesti\u00f3 era s\u2019art de contar i no es voler esser originals amb s\u2019imaginaci\u00f3. Totes ses hist\u00f2ries antigues expliquen m\u00e9s o manco ses mateixes fetes, no tenen cap intenci\u00f3 d\u2019esser \u00faniques. \u00danic havia d\u2019esser s\u2019estil des qui les enfilava una darrera s\u2019altra. I ara ve s\u2019explicaci\u00f3 de sa dita triada: \u00e9s un exemple de fel inofensiu, de contradicci\u00f3 que s\u2019ent\u00e9n, de pensament que fa sa mitja…<\/p>\n
Sabeu que ho \u00e9s de d\u2019important en sa vida es sentit de s\u2019humor. Vaja si ho \u00e9s que no viur\u00edem m\u00e9s de dos dies si no mos ne rigu\u00e9ssim des ball i des sonadors. Es que en saben, en diuen \u201crisoter\u00e0pia\u201d, de s\u2019esbutzar-se de riure. Per\u00f2 alerta! Per tenir bon humor un s\u2019ha d\u2019esclatar de rialles d\u2019un mateix i no dets altres. Per demostrar-vos lo que he dit posar\u00e9 un enfilall d\u2019expressions ben insulars que vessen d\u2019humor i enginy per tots es costats:<\/p>\n
\u201c\u00c9s tan lleig que sa cara li guarda es cul\u201d<\/p>\n
\u201cHa fet es darrer badall\u201d<\/p>\n
\u201cT\u00e9 m\u00e9s ulls que un covo d\u2019alatxa\u201c<\/p>\n
\u201cDurar\u00e0 m\u00e9s que un m\u00e0nec de cullera\u201d<\/p>\n
\u201cAqueix fa bunyols sense forat\u201d<\/p>\n
\u201cT\u00e9 ulls de poll en es cervell\u201d<\/p>\n
\u201cAu, avui dormir\u00e0s amb sos talons darrere!\u201d<\/p>\n
\u201cAquest al\u00b7lot mos traur\u00e0 verdet\u201d<\/p>\n
I per no allargar m\u00e9s sa process\u00f3, sa que teniu per capell d\u2019aquesta pe\u00e7a que concentra, en una frase, tot es sebre de s\u2019observaci\u00f3 i de s\u2019obvietat arrebossades d\u2019ironia i que li podeu etzibar a qualque estufat que ve a presumir de vistimenta:<\/p>\n
Com m\u00e9s bona \u00e9s sa roba, m\u00e9s s\u2019hi veuen ses taques.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" No s\u00e9 si v\u00e0reu llegir es cornal\u00f3 de la setmana passada. Xerrava de sa ll\u00e0stima que em fa que s\u2019hagi perdut es do de ses contarelles ben adesades. Tamb\u00e9 hi afegia que es discurs oral de sa gent des pobles, que en sabia de bon de veres, era ordenat i esmolat. Estibat d\u2019ironia. Farcit de … <\/p>\n