Ja era hora de fer un cornal\u00f3! He anat coc piu un parell (mallorqu\u00ed) de setmanes. Un ja no \u00e9s lo que era i ses andanades que s\u2019end\u00fa el fan anar amb sos morros p\u2019en terra tres pics m\u00e9s des compte.<\/p>\n
Id\u00f2 b\u00e9, per no treure m\u00e9s temes des que fan triumfar an ets humoristes costumistes, avui vos parlar\u00e9 de s\u2019art des xerrar. S\u2019art, m\u2019heu sentit b\u00e9. Perqu\u00e8 es xerrar b\u00e9 i tenir gr\u00e0cia per contar ses an\u00e8cdotes i es fets que mos ocorren se perd a les totes. Sa gent ha quedat muda de cop en sec. Ja no hi ha ning\u00fa assegut en es pedrissos de ses places des pobles o a ses paretetes de ses barraques de segons quins ports. I es joves que hi posen ses anques deu minutets, lo just per fer un xigarro, no diuen ni pruna si no \u00e9s per donar besades a s\u2019al\u00b7lota davant tothom o per flastomar com si fossin carreters sense carro.<\/p>\n
Contar ses coses que passen amb estil i salero va ben pelat. Vaja, que \u00e9s un assumpte des temps del rei Pepet i no d\u2019ara, que pareix que tothom t\u00e9 sa llengo travada o desfermada. I no \u00e9s que no tenguin piulera, no. Ca! Lo que els sobra precisament s\u00f3n aix\u00f2, piulos. \u00c9s que no tenen res a dir els pobres. Tot ho diu per ells aquesta male\u00efda televisi\u00f3 dets orgues. Jo crec que es bels que s\u2019enverguen en es plat\u00f3s de segons quins programes mos han fet perdre es cantet i no el recuperarem pus mai m\u00e9s.<\/p>\n
Per\u00f2 jo som m\u00e9s caparrut que un peix de xerxa i vull fer tornar ses contarelles d\u2019un temps. M\u2019agradaria tornat a sentir l\u2019amo en Miquel de ses cotufes o en Cella blanca, m\u00e0 damunt es gaiato, l\u2019un, i mans a dins ses butxaques, s\u2019altre, explicar fil per randa aquesta o aquella feta d\u2019un parent, amic o conegut a qui n\u2019hi hagu\u00e9s passada qualcuna digna de contar. I fer-ho donant ses fites ben netes, amb orde i concert i sobretot, amb aquella ironia mesclada amb una micona de fel que els feia \u00fanics en aquest art.<\/p>\n
Ah, si jo pogu\u00e9s fer-los compar\u00e8ixer perqu\u00e8 es que no xerren per\u00f2 gisquen aprenguessin d\u2019ells s\u2019estructura d\u2019un discurset\u00a0 a peu d\u2019escala o una esmoladeta de queixal dins s\u2019ascensor, enc que fos per debanar de com va es temps sense anar-se\u2019n per ses bardisses…\u00a0 Emper\u00f2 si no tenen bons mestres per imitar, no n\u2019apendran de cap bolla. I si li afegim an aix\u00f2 que sa gent ja no llegeix res que tengui m\u00e9s de dues retxes de llarg\u00e0ria, ja podeu fer comptes quin oradors mos queden!<\/p>\n
Hem de pendre ses messions i fer que tots es fulanos i sutanos des nostro redol tornin a recuperar ses xerrades a la fresca i els hem de llegir rondaies an es n\u00e9ts fins an es dia del Judici Final. Una bona raci\u00f3 de paraules i de mots ben agombolats per berenar, per dinar i per sopar si fa falta. Mala gota em pas es moment en qu\u00e8 varen apar\u00e8ixer es programes plens de xerrat\u00f2rum. Mala gota en pas es dia en qu\u00e8 ses rondaies varen agafar un polseguer a ses estanteries des porxos de cadascun de noltros. Mala gota en pas… mala gota en pas… mala gota en pas…<\/p>\n
Ja era hora de fer un cornal\u00f3! He anat coc piu un parell (mallorqu\u00ed) de setmanes. Un ja no \u00e9s lo que era i ses andanades que s\u2019end\u00fa el fan anar amb sos morros p\u2019en terra tres pics m\u00e9s des compte. Id\u00f2 b\u00e9, per no treure m\u00e9s temes des que fan triumfar an ets humoristes … <\/p>\n