Me\u2019n faig creus de lo que queda des poble de quan era un nin. I ara ve all\u00f2 tan conegut de: cavallet quan eres jove! S\u00ed, torna-m\u2019hi, torna-hi, aquest cornal\u00f3 est\u00e0 ple de sospirs, d\u2019alenades penetrants, de gemeguets d\u2019\u00e0nsia que farien plorar ses pedres, etc\u00e8tera, etc\u00e8tera.<\/p>\n
Amb aquesta arrencada plorinyosa vull donar a entendre, a qui ho vulgui entendre, que es temps presents s\u00f3n per pegar-se tocs pes cap de lo desbaratats que van amb aquest assumpto de ses obres p\u00fabliques. Pareix que es batles han de passar a s\u2019hist\u00f2ria per ses parets que esbuquen, ses places que giren damunt davall i es carrers que fan baratar de nom. I ja mos teniu en dansa, cada quatre anyets, perqu\u00e8 es que pugen, nous o vells, blancs o negres, han de deixar sa pixaradeta (perdonau sa grosseria, emper\u00f2 \u00e9s un tema que me treu des solc) a cada cap de cant\u00f3 des paisatge de sa nostra inf\u00e0ncia, no fos cosa que paresqu\u00e9s que no ha mudat res durant es seu mandat.<\/p>\n
I ja tenim la Seu plena d\u2019ous! Una idea lluminosa des qui comanda a la Sala una legislatura qualsevol i venga pressuposts per tomar escultures antigues; i venga descarabutar ses direccions des carrers, just perqu\u00e8 per arribar a ca teva hagis de trescar de la xeca a la meca; i venga\u00a0 cases per ull que deixen solars pelats per aixecar-hi tu\u00e0ltems moderns que fan mal en ets ulls i no valen, en sa meva modesta opini\u00f3, una escopinada. Vaig fora corda amb tanta\u00a0 mudera\u00a0 malatissa.<\/p>\n
Jo ja he viscut a tres carrers diferents sense moure-me de ca meva. \u00bfQu\u00e8 vos pareix? I sa pla\u00e7a de davant ha passat d\u2019esser d\u2019una beata a tenir un nom com\u00fa i popular, sobretot ben popular. Estic que trec foc pes quiexals, no \u00e9s broma: una persona, en fer-se gran, \u00e9s menester que estigui ben enrevoltada des seus raconets de sempre. Ho diuen es psic\u00f2legs de tot el m\u00f3n. Si se posen a desbaratar-mos es records, mos trastoquen es cervell i es bess\u00f3 de s\u2019\u00e0nima, que cou m\u00e9s.<\/p>\n
Per aix\u00f2 mateix he volgut deixar per escrit sa meva indignaci\u00f3 contra aqueixes brusques desnortades que aixuaix\u00ed els peguen an es que comanden i que me tenen fet un Nero. Alerta id\u00f2 a fer desbarats amb ses coses que s\u00f3n de tots i mos hem acostumat a veure cada dia, sense que cap detall se mos giri. Com ets al\u00b7lots petits quan els conten una rondaia i volen que la repetesquin paraula per paraula, sense canviar lo m\u00e9s m\u00ednim. Aix\u00ed som ets avan\u00e7ats d\u2019edat: consevadors fins an es moll dets ossos. I molts, endem\u00e9s,\u00a0duim ets esperons ben esmolats<\/em>\u00a0per si no mos fan cas.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Me\u2019n faig creus de lo que queda des poble de quan era un nin. I ara ve all\u00f2 tan conegut de: cavallet quan eres jove! S\u00ed, torna-m\u2019hi, torna-hi, aquest cornal\u00f3 est\u00e0 ple de sospirs, d\u2019alenades penetrants, de gemeguets d\u2019\u00e0nsia que farien plorar ses pedres, etc\u00e8tera, etc\u00e8tera. Amb aquesta arrencada plorinyosa vull donar a entendre, a … <\/p>\n