Aquests dies un pensa m\u00e9s des compte. S’u de novembre \u00e9s una fetxa\u00a0\u00a0de mem\u00f2ria\u00a0col\u00b7lectiva.<\/p>\n
Vull dir que \u00e9s un dia\u00a0\u00a0perfecte per\u00a0recordar es nostros\u00a0\u00a0difunts, ja que ho feim tots\u00a0en un pic, que \u00e9s lo \u00fanic\u00a0que pot dur es nom de col\u00b7lectiu afegit an es de mem\u00f2ria. Cadasc\u00fa recorda es parents que al\u00a0cel sien i ho fa segons ses tradicions de tots es que tenim\u00a0ses\u00a0 mateixes creences. Si \u00e9s que en tenim.<\/p>\n
No voldria ofendre nig\u00fa amb sos\u00a0meus\u00a0desveris, per\u00f2 com m\u00e9s va,\u00a0m\u00e9s curta me pareix sa vida. Jo en voldria un paraell de senceres per viure-les. Un parell ben mallorqu\u00ed, s\u2019ent\u00e9n. En arribar a una edat determinada, i sa meva ho\u00a0\u00a0\u00e9s a bastament,\u00a0de determinada, comen\u00e7am\u00a0\u00a0a llegir es diaris per ses esqueles i aix\u00f2 \u00e9s un s\u00edmptoma inequ\u00edvoc\u00a0\u00a0per sebre que som vells: uns\u00a0vells garruts.<\/p>\n
Si mirau\u00a0fotos des vostros antepassats i recordau quin qualificatiu els\u00a0pos\u00e0veu, per mor\u00a0de s\u2019edat que tenien quan voltros \u00e9reu al.lots, haureu\u00a0\u00a0de recon\u00e8ixer que fa estona que heu\u00a0passat sa rima de sa tercera edat. Ja m\u2019avenc a dir que ara sa gent \u00e9s jove anys i panys. Ho s\u00e9. Vivim molt m\u00e9s i sa mitja\u00a0\u00a0dets\u00a0\u00a0homos \u00e9s de 80 i poques busques. Un avan\u00e7 gros. Per aix\u00f2 hauran de jubilar-se m\u00e9s tard es nostros descendents. No hi podem fer res.<\/p>\n
Emper\u00f2 no me digueu que no vos pareix una animalada que vos deixin seure a s\u2019autob\u00fas, amb aquestes cames que s\u00f3n talment un roure, o que vos expliquin que un anci\u00e0 de 70 anys ha tengut un denou per devers es carrer nosequantos. Bon Jesuset: un anci\u00e0!<\/p>\n
Per cada any que complim, baixam\u00a0\u00a0un escalonet de sa vida. Ves quin remei. Malament anam, si no el baixam… En fer-ne quaranta encara volem fer planta;\u00a0en es cinquanta, mos\u00a0demanam astorats com \u00e9s que es n\u00e9ts encara no arriben; en es seixanta brindam per tenir\u00a0salut enrevoltats de criaturada;\u00a0en es setanta,\u00a0lo que realment mos\u00a0\u00a0preocupa \u00e9s esser vius. I no\u00a0vull\u00a0ni pensar qu\u00e8 demanarem en es vuitanta.<\/p>\n
Es fet \u00e9s que a partir des cinquanta sa vida \u00e9s un capovall que baixam a rodolons. I lo bo \u00e9s que no mos ne temem fins que es cos mos pega una revinglada forta per fer-mos tocar amb sos peus en terra. Si no, es capet encara creuria que som uns\u00a0pimpollos<\/em>\u00a0o unes polletes, en es cas de ses senyores.<\/p>\n Res, que avui he pensat que s\u2019ha de demanar a ses autoritats que facin el favor de canviar tot d\u2019una sa terminologia de tercera edat, sa definici\u00f3 de sa paraula anci\u00e0 en es diccionaris i tota aquesta catefa de derivats de\u00a0geronte<\/em>\u00a0que surten per tots es medis\u00a0de comunicaci\u00f3: aix\u00f2 era abans de sa nostra aparici\u00f3. Ara som madurs (no hi estam, uep), majorets, d\u2019edat respectable o una mica avan\u00e7ada (tan sols una micona) i s\u2019ha acabat es br\u00f2quil.<\/p>\n Sa ll\u00e0stima \u00e9s que en dir era ja hem batut…<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Aquests dies un pensa m\u00e9s des compte. S’u de novembre \u00e9s una fetxa\u00a0\u00a0de mem\u00f2ria\u00a0col\u00b7lectiva. Vull dir que \u00e9s un dia\u00a0\u00a0perfecte per\u00a0recordar es nostros\u00a0\u00a0difunts, ja que ho feim tots\u00a0en un pic, que \u00e9s lo \u00fanic\u00a0que pot dur es nom de col\u00b7lectiu afegit an es de mem\u00f2ria. Cadasc\u00fa recorda es parents que al\u00a0cel sien i ho fa … <\/p>\n