\u00bfI si avui li pegam cap a ses endevinalles? Tenc ganes de baratar de motlo. Ja s\u00e9 que es qui barata… es cap se grata, emper\u00f2 tenc talent de canvis. A sa meva edat…<\/p>\n
D\u2019endevinalles en s\u00e9 poques, sa veritat. Sa que vos pos a dalt des cornalonet meu, \u00e9s una de misteriosa que tothom sap. M\u2019agrada per sa rima, \u00bfqu\u00e8 voleu que vos digui? Sa m\u00fasica i sa can\u00e7oneta des versos m\u2019umplen ses orelles des sons de quan era infant i jug\u00e0vem, a taula, a endevinar-les. \u00bfHi pos messions que aquesta no la saps? I aix\u00ed comen\u00e7ava una estona des dinar entre crits i saragata dets al\u00b7lots per dir un caramull de desbarats, sa majoria de ses vegades.<\/p>\n
Tamb\u00e9 cant\u00e0vem qualque pic, si sa padrina comen\u00e7ava una tonada coneguda pes grans, que es petits apren\u00edem com el\u00a0primero,<\/em>\u00a0per poder fer\u00a0coro<\/em>\u00a0amb ells, que anaven mig beies. Deim dets al.lots, per\u00f2 ets homos fets i drets poden esser ben gorans en tastar s\u2019esperit!<\/p>\n Sa q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que, en arrencar s\u2019enfilall d\u2019endevinalles, tothom se\u2019n treia una de sa butxaca que fos ben antiga, a fi que nig\u00fa no la pogu\u00e9s sebre. Ses ties velles eren ses que m\u00e9s n\u2019amollaven d\u2019aquestes. \u201cTres senyoretes ballen dins un plat, cotilleta verda i vestit morat\u201d. M\u00e9s rima. \u00bfHo veis? O aquesta que era ben mala d\u2019endevinar es primer pic, per\u00f2 que ja sab\u00edem tots es parents de prop: \u201cUna senyora, ben ensenyorada, que sempre va en cotxo i sempre va banyada\u201d.<\/p>\n Ja me sup\u00f2s que les coneixeu. I que en sabeu m\u00e9s que jo i tot. Podria passar que les f\u00e9ssiu aprendre an es n\u00e9ts i nebots n\u00e9ts a cada dinar de fam\u00edlia. Aix\u00ed m\u2019agrada. Ses tradicions s\u2019han de conservar a trav\u00e9s de ses generacions i sa nostra cultura oral \u00e9s\u00a0 impotant\u00edssima. Si noltros no hi posam esment, prest se n\u2019anir\u00e0 a filar estopa tot all\u00f2 que mos ensenyaren ets ancestres. Venga mem si hi afegim sa darrera i vos don ses solucions en sortir per sa porta de darrera des meu cornal\u00f3. Sus: \u201cUn convent de monges blanques i un frare vermell que els pega per ses anques\u201d.<\/p>\n Ses solucions estan girades a s\u2019enrev\u00e9s a posta. Ja les compondreu voltros segons li pertoqui a cadascuna: sa boca, el cel, ses auberg\u00ednies, sa llengo. Au, ja teniu un estol de coses nostres per guardar en es calaix des canterano de ses tradicions orals. \u00bfI qu\u00e8 ha estat? No res!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00bfI si avui li pegam cap a ses endevinalles? Tenc ganes de baratar de motlo. Ja s\u00e9 que es qui barata… es cap se grata, emper\u00f2 tenc talent de canvis. A sa meva edat… D\u2019endevinalles en s\u00e9 poques, sa veritat. Sa que vos pos a dalt des cornalonet meu, \u00e9s una de misteriosa que tothom … <\/p>\n