Aqu\u00ed no me deixen tenir vacacions, emper\u00f2 puc descansar un poc, aix\u00ed mateix. S\u00f3n bona gent, aquests de sa Fundaci\u00f3. I avui que me toca cornal\u00f3, he de xerrar de s\u2019estiu, no puc fer altra cosa.<\/p>\n
En arribar s\u2019estiu, ets insulars tenim es cor que s\u2019eixampla, si som foravilers d\u2019animeta.\u00a0Jo tenc es dos tocs, com mad\u00f2 Molla<\/em>\u00a0(b\u00e9, tres): disfrut des camp i sa vorera de la mar (que no vol dir estar en remull, ni de molt) i tamb\u00e9 m\u2019agrada sa calma des nucli urb\u00e0, buit de gent i saragata. Sa q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que tenc sa sort de poder triar entre aquestes tres activitats: fer de foraviler, de pescador aficionat o d\u2019habitant de la vila silenciosa.<\/p>\n Sa dona me deixa tranquil perqu\u00e8 se\u2019n va amb ses filles i n\u00e9ts a sa plaja i jo qued on en tenc ganes. Aixuaix\u00ed vaig en es tros a regar ses tom\u00e0tigues i es prebes verds des tramponet des vespre; aixuaix\u00ed vaig amb so lla\u00fctet a pescar un plat de peix de sopa o canvii es trumfos i li enfil cap a sa casa des poble on s\u2019est\u00e0 m\u00e9s fresquet que enlloc i m\u2019assec a un balanc\u00ed de bova per llegir qualque cosa endarrerida que havia retallat des diari (amb protestes de sa dona perqu\u00e8 no sap on guardar tant de paper estant\u00eds, com diu ella). Es rebentat, el faig, sempre que puc, en es caf\u00e8 de la vila o des port. Segons me pegui.<\/p>\n En una paraula, es temps des\u00a0veraneo<\/em>\u00a0dets altres \u00e9s es temps des meu nomadisme,\u00a0 sense moure-me d\u2019un redol. Es moment de ses becades a sa cadira plegadissa des meu padr\u00ed al cel sia; des capell ben passat damunt dets ulls mentre desfaig, engronsa qui engronsa, ets embulls des volant\u00ed; de ses mans plenes de sofre en collir una senalleta ben plena de tom\u00e0tigues des meu hortet; de seure a la fresca devora s\u2019aufabeguera mirant ses estrelles que passen cam\u00ed des seu recobro o de llegir es diari, sense noses, en es casinet des cap de cant\u00f3 que t\u00e9 obert fins i tot s\u2019agost.<\/p>\n Aix\u00f2 s\u00ed, quan s\u00f3n ses verbenes des poble, en qu\u00e8 tot ell gira damunt davall i sa gent perd es coneixement tengui s\u2019edat que tengui, un servidor agafa ets atapins i se\u2019n va a s\u2019altra casa, que \u00e9s ben lluny des renouer que s\u2019arma, i espera que tot se recompongui, com se recompon, en calmar, lo que ha desfermat una tempestat feresta. Llavonses, amb sa calma que mos caracterisa an es insulars, tira, tira, daixo, daixo, peu rossec, peu rossec, acalat, acalat, me\u2019n torn cap an es meus entreteniments estiuencs de jubilat semiforaviler. I tornen rutines i rituals que s\u00f3n lo m\u00e9s gran del m\u00f3n, quan el m\u00f3n no \u00e9s m\u00e9s que una micona d\u2019espai per alenar ben endins i sense murgues.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Aqu\u00ed no me deixen tenir vacacions, emper\u00f2 puc descansar un poc, aix\u00ed mateix. S\u00f3n bona gent, aquests de sa Fundaci\u00f3. I avui que me toca cornal\u00f3, he de xerrar de s\u2019estiu, no puc fer altra cosa. En arribar s\u2019estiu, ets insulars tenim es cor que s\u2019eixampla, si som foravilers d\u2019animeta.\u00a0Jo tenc es dos tocs, com … <\/p>\n