A mi no me poden treure des meu pa, est\u00e0 vist aix\u00f2. Ja em pensava no tornar en aquest cornal\u00f3 de pagineta. Jesuset que n\u2019he tengut de bonys i bues! No hi ha com esser vell per estar atropellat adesiara.<\/p>\n
La cosa ha anat aix\u00ed. He hagut de jeure m\u00e9s de dues setmanes per mor d\u2019una male\u00efda bronquitis aguda. I en dues tongades, quasi res. Com que me pensava que ja estava bo, es primer pic que he anat cocpiu he volgut fer-me es valent i aixecar-me totd\u2019una, emper\u00f2 he hagut de tornar an es llit, m\u00e9s malmenat llavonses, perqu\u00e8 ha estat una recaiguda. I ja hi hem tornat a ser. No vols brou? Id\u00f2, tassa i mitja!<\/p>\n
Per res del m\u00f3n voldria par\u00e8ixer un nyeu nyeu. Jo som una rabassa, b\u00e9, era, i en dir era…. ja han batut! Sabeu que me\u2019n surten de coberbos i dites avui. De tant de temps d\u2019estotjar-les, ara brollen a les totes com un saragall. B\u00e9, sa q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que no me\u2019n puc avenir d\u2019haver tornat tan vell. \u00c9s com si es cos mos an\u00e0s en contra des cap, en aix\u00f2 des tornar vells. Un fa una viada (es cos) i s\u2019altre encara creu que t\u00e9 s\u2019edat des joves. Aix\u00ed no anam, senyors.<\/p>\n
Per m\u00e9s inri, ses tandes disforges d\u2019antibi\u00f2tic m\u00b4han deixat m\u00e9s prim que un fil d\u2019aguller. Noltros, es de can…,\u00a0 som de garra prima, deien a sa meva fam\u00edlia paterna. Ets altres, en canvi, sempre deien que tenien molt bona encarnadura. Es meu repadr\u00ed matern, al cel sia, va morir amb 96 anys. Jo dec tenir m\u00e9s cama de garra prima que de bona encarnadura, ja ho veig.<\/p>\n
Com que sa tossina tan forta que em pegava em feia moure amb unes revinglades tals, crec que m\u2019he descosit es tel des nos\u00e9esqu\u00e8, que tenim damunt ses costelles. Un maler de no dir. I aix\u00f2 que sa dona an es principi se\u2019n reia un poc des meu mal! Me retreia que ets homos sempre mos queixam m\u00e9s que ses dones, en estar malalts. Quan ha vist, per\u00f2, que no anava de bromes, m\u2019ha cuidat com un rei. Quina sort tenir qualc\u00fa a devora!<\/p>\n
Sa conclusi\u00f3 \u00e9s que hem d\u2019anar vius a agafar cap bact\u00e8ria o virus des que se passegen pel m\u00f3n. A sa nostra edat no som supermans, ni de prop… Ets anys no perdonen i lo que abans s\u2019espolsava amb dos dies, ara s\u2019arrossega setmanes com una cadena penjada des coll d\u2019un ca foraviler. Alerta amb sos refredats, amb sos canvis de temperatura entre es s\u00fapers i es carrers; hem de comen\u00e7ar a pensar de bon de veres que som tercera edat i aix\u00f2 vol dir capovall. No podem ser sempre joves ni estar sempre bons i sans. Perqu\u00e8 ja sabeu que\u00a0uns comptes fa s\u2019ase<\/em>\u00a0(noltros, clar)\u00a0i altres fa es traginer<\/em>\u00a0(sa vida que mos encal\u00e7a).<\/p>\n A mi no me poden treure des meu pa, est\u00e0 vist aix\u00f2. Ja em pensava no tornar en aquest cornal\u00f3 de pagineta. Jesuset que n\u2019he tengut de bonys i bues! No hi ha com esser vell per estar atropellat adesiara. La cosa ha anat aix\u00ed. He hagut de jeure m\u00e9s de dues setmanes per mor … <\/p>\n