{"id":822,"date":"2014-06-23T16:45:38","date_gmt":"2014-06-23T14:45:38","guid":{"rendered":"http:\/\/safundacio.es\/?p=822"},"modified":"2018-04-03T12:32:05","modified_gmt":"2018-04-03T10:32:05","slug":"coses-des-padri-sase-li-deia-an-es-porc-orellut-i-ell-en-tenia-set-canes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/safundacio.es\/es\/documents\/articles-dopinio\/coses-des-padri-sase-li-deia-an-es-porc-orellut-i-ell-en-tenia-set-canes\/","title":{"rendered":"Coses des Padr\u00ed: “S\u2019ase li deia an es porc orellut… i ell en tenia set canes”"},"content":{"rendered":"

Aquesta dita d\u2019avui deu esser molt coneguda perqu\u00e8 quasi sempre l\u2019amollam a mitges; amb aix\u00f2 n\u2019hi ha a bastament per entendre-mos. Tamb\u00e9 se pot acabar amb un:\u00a0i ell no hi veia d\u2019orelles<\/em>. Me xoca que en castell\u00e0 tengui un equivalent tan diferent:\u00a0Ver la paja en el ojo ajeno y no ver la biga en el suyo propio<\/em>. Vaja una lletania! Jo votaria perqu\u00e8 fos sa frase que se fa dir an es catalans per poder sebre si xerren b\u00e9 es castell\u00e0. Un equivalent d\u2019aquell famos\u00edssim\u00a0setze jutges<\/em>… que va fer furor en es temps de sa nova can\u00e7\u00f3, que a jo sempre m\u2019ha parescut d\u2019una milit\u00e0cia musical fora mida, francament.<\/p>\n

Quan ses nostres padrines xerraven en castell\u00e0, no la sabien fer, aquesta \u201cj\u201d catellana; la canviaven per una \u201ck\u201d. Aix\u00ed, jo trobava de lo m\u00e9s normal que se xerr\u00e0s de ses \u201calaques\u201d, es \u201cpicama\u201d, ses \u201calmeques\u201d i sobretot, sobretot, sa que m\u00e9s nostra me pareixia era es \u201cquefe\u201d. Es \u201cquefe\u201d de s\u2019estaci\u00f3 des tren. Talment.<\/p>\n

Sa q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que aquesta falta de coneixement des so, perqu\u00e8 en mallorqu\u00ed o menorqu\u00ed o eivissenc no existia ni s\u2019havia sentit pronunciar per cap televisi\u00f3 (noltros, de menuts, no en v\u00e0rem tenir mai), s\u2019havia transformat en una cosa nova que ja era habitual. Tant, que a Catalunya, una de ses paraules que m\u00e9s els identifica ara \u00e9s, precisament, una de ben castellana que s\u2019han fet seva: maco. Si qualc\u00fa vol fer befa d\u2019un catal\u00e0 pijo sempre li enfloca un camacu pes mig. Si ho sabessin…<\/p>\n

B\u00e9 id\u00f2, ara, amb sa televisi\u00f3 en marxa tot lo dia, ja no hi ha so desconegut. I amb sa sort de tenir sa riquesa des turisme, s\u00ed, he dit b\u00e9. Jo som des que agraeix que hi hagi un tel\u00e8fon per persona i no un per tot un poble (per cert, amb una telefonista que se sabia tots es pedacets de tothom) o aigua corrent i no una cisterna que s\u2019ha d\u2019omplir cada setmana, en s\u2019estiu, a camionades que perdien una aiguada per sa manguerota esparadrapada que duien. M\u00e9s dir\u00e9 encara, estic encantat de no haver d\u2019agafar sa camiona o \u201csa rubia\u201d com en deien en aquell temps (valia una pesseta que era rossa o groga) i poder baixar a Ciutat quan me passa pes bri. Crec que sentir es rus pets altaveus d\u2019El Corte Ingl\u00e9s \u00e9s un bon s\u00edmptoma. Qu\u00e8 hi farem!<\/p>\n

Per aix\u00f2 mateix, quan veig ets ecologistes radicals, universitaris molts d\u2019ells gr\u00e0cies an es doblers que ha deixat es turisme, dir llamps i pestes de ses autopistes; escolt ets antisistema, amb Iphone a sa butxaca, maleir sa modernisaci\u00f3 de ses torres d\u2019electricitat o, senzillament, par s\u2019orella a una rotlada d\u2019al\u00b7lotots amb rastes que maleeixen ets ossos an ets alemanys que compren lo que es mallorquins els venen, m\u2019entra una galtatgera de no dir.<\/p>\n

Vos assegur que tots aquests que mos volen donar lli\u00e7ons perqu\u00e8 se pensen que s\u00f3n progressistes i protectors \u00fanics des patrimoni cultural i natural de ca nostra, no s\u00f3n sin\u00f3 uns reaccionaris immobilistes, uns conservadors a ultran\u00e7a que encara anirien tirant pedres amb passetja, si per ells fos. I \u00e9s que\u00a0s\u2019ase li deia an es porc orellut… i ell en tenia set canes<\/em>!<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquesta dita d\u2019avui deu esser molt coneguda perqu\u00e8 quasi sempre l\u2019amollam a mitges; amb aix\u00f2 n\u2019hi ha a bastament per entendre-mos. Tamb\u00e9 se pot acabar amb un:\u00a0i ell no hi veia d\u2019orelles. Me xoca que en castell\u00e0 tengui un equivalent tan diferent:\u00a0Ver la paja en el ojo ajeno y no ver la biga en el … <\/p>\n

Continue reading “Coses des Padr\u00ed: “S\u2019ase li deia an es porc orellut… i ell en tenia set canes””<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":823,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[32],"tags":[],"class_list":["post-822","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-dopinio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/822"}],"collection":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=822"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/822\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/823"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=822"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=822"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=822"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}