Jo voldria sebre aquesta curolla d’anar a sa platja d’on redimonis\u00a0ve. Quan jo era un al\u00b7lotell,\u00a0aix\u00f2 no existia. Dom\u00e9s anaven a la mar ses b\u00edsties de c\u00e0rrega; les duien a remullar\u00a0per mor de sa calor. Ara sa gent fa tot lo contrari: va a prendre sa calor per rostir-se sa pell com un pergam\u00ed. Han perdut es coneixement!<\/p>\n
Per comer\u00e7ar, quan sa brusca des\u00a0banyos<\/em>\u00a0mos va pegar, on jo passava ets estius de nin,\u00a0ni homos\u00a0ni dones se\u00a0podien\u00a0banyar junts; criatures, tampoc. Hi havia dos arenals i, ben\u00a0enmig, un municipal\u00a0que no deixava travessar cap a s’altre costat\u00a0ning\u00fa\u00a0que no fos des mateix sexe. Ets homos i ses dones a\u00a0cada extrem\u00a0de plaja i \u00a0ben enfora,\u00a0no fos cosa que tengu\u00e9ssim\u00a0mals pensaments en mirar ses parts des qui fos.<\/p>\n No hem de menester explicar amb detalls com\u00a0ara sa gentada\u00a0s’acaramulla damunt s’arena: un cul pelut des ve\u00efnat arrambat\u00a0an\u00a0es nas i unes mamelles que pengen i quasi mos freguen es front en passar per damunt sa nostra tovallola. I clar, tothom va fora corda tot s’estiu. No m’estranya.<\/p>\n Si es mariners des temps des meus padrins aixecassin es cap, romandrien sense polsos. Ells que vogaven amb sa pastera a s’enrev\u00e9s per veure\u00a0b\u00e9 es garbells\u00a0que tenien calats i que en agafar es llagut per anar a pescar a la mar gran, anaven vestits\u00a0de dalt a baix per fer sa seva feina… Endem\u00e9s, no sabien nedar. Ning\u00fa\u00a0en sabia. Si haguessin caigut dins mar, cosa\u00a0que mai vaig sentir a dir d’un pescador, se n’haurien anat\u00a0a fons com una \u00e0ncora grossa.<\/p>\n Ara, an es primer solellet\u00a0que crema,\u00a0tothom, g\u00e8nere hum\u00e0 pr\u00e1cticament sencer, agafa ets ormejos des nedar i parteix cap a sa\u00a0parrilla<\/em>\u00a0p\u00fablica. Tovalloles,\u00a0sombrilles<\/em>, careta de bussejar,\u00a0patos<\/em>\u00a0per fer m\u00e9s via, crema pes sol, crema per si mos pica un brumer, xoquins de goma, ulleres de piscina per nedar a la mar, qualque pe\u00e7a de fruita per si tenim talent… Jo no havia vist\u00a0mai un carregament\u00a0tan exagerat per passar una estona\u00a0(qualcuns, una horeta de no res) en aquell betzum de gent.<\/p>\n Direu que s\u00f3n ganes de remugar, que lo meu \u00e9s veure\u00a0sa part negativa de ses coses. No vos dic que no. No puc\u00a0entendre de cap bolla\u00a0per qu\u00e8\u00a0ha\u00a0d’anar a cercar na Maria per sa cuina<\/em>\u00a0tota aquesta humanitat moderna que t\u00e9 afici\u00f3 de sargantana eivissenca o formenterera i que espera amb delit que arribi s’estiu per llevar-se sa roba i anar traginant tot aquest embalum cada dia com en un suplici mitol\u00f2gic.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Jo voldria sebre aquesta curolla d’anar a sa platja d’on redimonis\u00a0ve. Quan jo era un al\u00b7lotell,\u00a0aix\u00f2 no existia. Dom\u00e9s anaven a la mar ses b\u00edsties de c\u00e0rrega; les duien a remullar\u00a0per mor de sa calor. Ara sa gent fa tot lo contrari: va a prendre sa calor per rostir-se sa pell com un pergam\u00ed. Han … <\/p>\n