Tenc es cap com una olla de caragols. Aquestes eleccions europees m\u2019han marejat. No podia imaginar que tant\u00edssima gent volgu\u00e9s viure de sa pol\u00edtica. Es deuen voler fer cases amb arc, com dir\u00edem per aqu\u00ed. Sabeu que n\u00b4hi ha de partits, partidets, partidassos i partidingos. Un\u00a0 fester!<\/p>\n
Me n\u2019he anat en es poble amb sa dona per poder votar. Estam empadronats all\u00e0, no s\u00e9 per qu\u00e8 dimonis, per\u00f2 sa dona ho va decidir aix\u00ed, i aix\u00ed sia, am\u00e8n. Hi hem anat ben a migdia per no trobar ning\u00fa: no mos agrada es trui. I, efectivament, fora des de sa mesa electoral i dos policies municipals, ni una rata.<\/p>\n
Quan li he entregat es carnet d\u2019identitat a sa presidenta, una senyora que me sonava un poc per\u00f2\u00a0 no sabia d\u2019on exactament, me n\u2019he temut que no duia cap papereta des partit que volia votar i he hagut d\u2019anar a cercar-la en es caramuller de paperins que tenen damunt d\u2019una taula. Per\u00f2 jo no volia que ning\u00fa descobr\u00eds ses meves intimitats pol\u00edtiques, no som homo de dir an es quatre vents tot lo que pens. Ara me retraureu que aquest rac\u00f3 n\u2019est\u00e0 ple de coses meves i de ning\u00fa pus… B\u00e9, \u00e9s ver, per\u00f2 s\u00f3n incidents d\u2019un dia; an\u00e8cdotes de sa fam\u00edlia o rabietes per qualque cosa llegida, i bona nit pastora. No en deix anar ni una de mania pol\u00edtica meva. Ca!<\/p>\n
Id\u00f2 heu de pensar i creure i creure i pensar, que aquella taulassa n\u2019estava estibada, de paperets blancs amb escuts remenuts negres a dalt a la dreta. I jo, sense ulleres, no hi veig\u00a0 a escopir. O sia que m\u2019he passejat pertot confonent falanges, partits des vot en blanc, antitaurins o ecologistes desconeguts, fins que he decidit tancar-me dins aquell guarda-roba amb cortinetes que tenen a un rac\u00f3 de sa sala. Bona l\u2019he feta! All\u00f2 ha estat tres vegades pitjor. Tots es paperets estaven un devora s\u2019altre ran, ran, i no hi havia qui en tragu\u00e9s aguller. Escuts i m\u00e9s escut i jo, cerca qui cerca. Me n\u2019he afluixat, mirau qu\u00e8 vos dic.<\/p>\n
He sortit de sa cabina dets orgues amb so cap ben alt,\u00a0 li he dit a sa meva dona que m\u2019esper\u00e0s (ella ja ho tenia tot a punt) i he envestit sa taula d\u2019una fua per agafar tants de paperets com he pogut, per dissimular. Els he posats en orde i, un per un, els he anat mirant de ben a prop per no errar es vot, que \u00e9s cosa important aix\u00f2 de donar sa confian\u00e7a an es que mos governen, maldament sigui des d\u2019Europa, que pareix l\u2019estranger.<\/p>\n
An es final he trobat es meus i procurant que no se conegu\u00e9s quin partit agafava, he fet tres plecs a sa papereta i l\u2019he aficada dins es sobre. He tret sa llengua per ensalivar-ne sa punta i llavonses sa dona m\u2019ha renyat, perqu\u00e8 m\u2019ha dit que tanmateix d\u2019aqu\u00ed a un parell d\u2019hores els haurien de tornar a obrir. (Sa q\u00fcesti\u00f3 es punyir-me, aquesta doneta!). No li he fet gens de cas i m\u2019he arrambat a sa vitrina aquella des vots per entregar carnet i sobre a sa presidenta. Quina suada que he aplegat amb tant de civisme, Bon Jesuset!<\/p>\n
Per\u00f2 lo que m\u00e9s m\u2019ha empipat ha estat sa dona que no m\u2019ha deixat viure. I \u00e9s que sa parella, a vegades,\u00a0en lloc de donar llum, d\u00f3na fum!<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Tenc es cap com una olla de caragols. Aquestes eleccions europees m\u2019han marejat. No podia imaginar que tant\u00edssima gent volgu\u00e9s viure de sa pol\u00edtica. Es deuen voler fer cases amb arc, com dir\u00edem per aqu\u00ed. Sabeu que n\u00b4hi ha de partits, partidets, partidassos i partidingos. Un\u00a0 fester! Me n\u2019he anat en es poble amb sa … <\/p>\n