Sa dita d\u2019avui \u00e9s coneguda, me pareix. Jo la sabia de per ca nostra i sempre m\u2019ha agradat una cosa de no dir. I \u00e9s que aix\u00f2 des xerrar \u00e9s un pou sense fons, just es bolsos de ses dones. Com m\u2019agrada rescabalar paraules, frases o dites nostres! Pas un guster!<\/p>\n
Tots xerram, poc o molt; per aix\u00f2, quan hi ha qualque programa a sa r\u00e0dio o a sa televisi\u00f3, encara que no siguem entesos en sa mat\u00e8ria, sempre li volem posar emperons. Que si a ca nostra aix\u00f2 no s\u2019ha sentit a dir mai; que si sa nostra versi\u00f3 \u00e9s ben diferent; que si no saben lo que se pesquen amb aquestes dites tan postisses; que aix\u00f2 ho deuen dir en es poble de…., per\u00f2 ho diuen perqu\u00e8 s\u00f3n uns indocumentats, etc. (Fixau-vos b\u00e9 que, com m\u00e9s a prop des nostro \u00e9s es poble en q\u00fcesti\u00f3, m\u00e9s indocumentats mos pareixen.)<\/p>\n
Lo cert \u00e9s que tots hi volem aficar es nas i, si ho hem sentit a dir, \u00e9s nostro, i si no, no mos ho pareix. Vet aqu\u00ed s\u2019exagerada individualitat i consci\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstiques que passejam, com diria qualc\u00fa amb estudis. Un de Sineu se pensa que xerra es mallorqu\u00ed m\u00e9s pur de tot s\u2019illa; emper\u00f2 tamb\u00e9 ho pensa un felanitxer o un pollenc\u00ed, que endem\u00e9s presumeix d\u2019un sistema d\u2019article diferent des seus ve\u00efnats i n\u2019est\u00e0 baves.<\/p>\n
No podem sofrir que mos toquin sa llengua, perqu\u00e8 la consideram patrimoni de tots. I \u00e9s ben ver que ho \u00e9s. I tamb\u00e9 \u00e9s ben cert que mos volem sentir \u00fanics per\u00f2 grupals. M\u2019explic: es des triangle de ses Bermudes, Alar\u00f3, Lloseta i Binissalem, estan plegadets en una fase \u201cevolucionada\u201d des seu parlar que exagera una cosa grossa ses \u201ce\u201d, que ets altres, pobres endarrerits, mantenim com a l\u2019antigor en forma de so neutre i t\u00f2nic. Avui estic inspirat, Jesuset! I per aix\u00f2, quan la fan, l\u2019obrin, com si glopejassin un elixir de dents.<\/p>\n
Est\u00e0 comprovat que en temes ling\u00fc\u00edstics som uns esquitarells i no volem que mos diguin qu\u00e8 hem de fer perqu\u00e8 mos pareix que en sabem tant com es que han estudiat es tema. Si es programa de r\u00e0dio o televisi\u00f3 fos de medicina o de dret, acopar\u00edem sa boca perqu\u00e8 reconeixer\u00edem, tot d\u2019una, que no en sabem gens ni mica d\u2019aix\u00f2. \u00c9s un fet, lo que vos dic. Empirisme pur.<\/p>\n
Alerta mosques, per\u00f2, perqu\u00e8 s\u2019afici\u00f3 per corregir ets altres se torna un vici mal de curar si no hi posam esment. Duim dins s\u2019animeta un censor que sempre est\u00e0 a punt per tirar-se an es coll des que no \u00e9s germ\u00e0. Si fos per ell, tots ser\u00edem bessonada. Per aix\u00f2 m\u2019agrada tant sa dita d\u2019avui que mos fa veure que a cada lloc tenen ses seves manies i aix\u00f2 \u00e9s gl\u00f2ria:\u00a0a poble que vas, usan\u00e7a que trobes<\/em>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Sa dita d\u2019avui \u00e9s coneguda, me pareix. Jo la sabia de per ca nostra i sempre m\u2019ha agradat una cosa de no dir. I \u00e9s que aix\u00f2 des xerrar \u00e9s un pou sense fons, just es bolsos de ses dones. Com m\u2019agrada rescabalar paraules, frases o dites nostres! Pas un guster! Tots xerram, poc o … <\/p>\n