Jo no s\u00e9 si tothom \u00e9s per l\u2019estil, per\u00f2 sa jubilaci\u00f3 me va convertir en un homo de transport p\u00fablic. Es trens i ets autobusos s\u00f3n lo meu. Fora cotxo per Ciutat. \u00c9s no tenir coneixement menar a partir d\u2019una certa edat per dins ses ciutats, siguin grans o petites.<\/p>\n
Ja fa una partida d\u2019anyets que vivim mig aqu\u00ed i mig all\u00e0: en es poble i a Ciutat. En s\u2019estiu, emper\u00f2,\u00a0 mos n\u2019anam a sa vorera de la mar.\u00a0 Ara, mai en es mes d\u2019agost, aix\u00f2 seria de locos. Me tenen assaciat amb aquest traginar. Ja sabeu que una de ses aficions m\u00e9s importants dets insulars \u00e9s moure-mos en uns pocs quil\u00f2metres, com si f\u00f3ssim n\u00f2mades de ses grans extensions des desert que no saben on tirar s\u2019\u00e0ncora.<\/p>\n
Sa q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que quan decidesc que he de trescar per Palma, agaf s\u2019autob\u00fas. I aix\u00f2 que \u00e9s un risc ben su\u00efcida. Maldament jo sigui un vell en forma, es deport d\u2019autobussejar \u00e9s des que fan passar pena. \u00bfHeu agafat mai un d\u2019aquests conductors que frenen i acceleren com si es pedals (i es peus) fossin una plomada de volant\u00ed? Es satrots, sempentes i engronsos s\u00f3n de pron\u00f2stic. Fins i tot tenc un parent venerable i molt major que se va rompre un parell de costelles amb una d\u2019aquestes envestides. Seria m\u00e9s adequat dir que les hi varen rompre, per\u00f2\u2026<\/p>\n
Pareix mentida que ning\u00fa els amolli quatre fresques. Tots anam com uns xotets de cordeta aferrats a ses barres, o agafats a ses cadires com un pop a ses pedres. En faltar dues parades per sa nostra, ja mos preparam per sortir sencers de s\u2019odissea caminant de barra en barra; trepijant ulls de poll; pegant colzades a balquena fins a posar-mos davant per davant de sa porta de sortida. Talment un adolescent que fa coa per comprar entrades pes seu concert preferit. Ning\u00fa mos ha de passar davant, que es conductor encara mos podria fer baixar a sa pr\u00f2xima en un descuit.<\/p>\n
Ni que tenguessin cera del Corpus aquests xofers de f\u00f3rmula u! Mai els renyam ni els escometem com se mereixen, i ells\u00a0en fan pica de porc<\/em>\u00a0des passatgers. Una pobra al\u00b7loteta, s\u2019altre dia, va treure sa moca. Ni m\u00e9s ni pus. Va baixar de s\u2019autob\u00fas com va poder i en es primer arbre que va trobar, hi va perbocar es berenar. Quina ll\u00e0stima no haver estat un jovenet des que filmen amb so m\u00f2bil: n\u2019hauries vistes de visites en aquest v\u00eddeo!<\/p>\n D\u2019aqueixa manera practic un deport de risc que a sa meva edat fa pujar sa sang en es cap i ajuda a aclarir ses idees. Fins que no me rompi s\u2019espinada, no deixar\u00e9 de pujar en ets autobusos perqu\u00e8 s\u00f3n un exemple de s\u2019afici\u00f3 nostra pes masoquisme i ses emocions fortes de bon de veres.<\/p>\n Jo no s\u00e9 si tothom \u00e9s per l\u2019estil, per\u00f2 sa jubilaci\u00f3 me va convertir en un homo de transport p\u00fablic. Es trens i ets autobusos s\u00f3n lo meu. Fora cotxo per Ciutat. \u00c9s no tenir coneixement menar a partir d\u2019una certa edat per dins ses ciutats, siguin grans o petites. Ja fa una partida d\u2019anyets … <\/p>\n