Tenc per a mi que avui xerrar\u00e9 des matrimonis. Com que sa primera que no me llegeix \u00e9s sa dona, ho puc fer ben tranquil. I no \u00e9s que s\u2019arr\u00f2s vagi a grumellons, no. Ca barret! Si precisament tot va ben\u00edssim. Massa i tot, afegiria jo…<\/p>\n
Fa una animalada d\u2019anys que mos v\u00e0rem casar. Sabeu que n\u2019era de diferent el m\u00f3n! El m\u00f3n i noltros dos que mos pass\u00e0vem es dia, un aferradet a s\u2019altre, com a dos b\u00e0mbols enamorats que \u00e9rem. Marit i maco sempre plegats i sense discutir cap de ses brusques que tengu\u00e9s es que fos. No explicar\u00e9 qui en tenia m\u00e9s, per\u00f2 vos ho podeu imaginar, crec que es patr\u00f3 de tots es matrimonis \u00e9s per l\u2019estil.<\/p>\n
Varen passar ets anys, vengueren es fills i es n\u00e9ts; ses coses de sa fam\u00edlia mos varen deixar de preocupar, gr\u00e0cies a D\u00e9u, i ja fa una bona partida d\u2019anys que estam tots dos totsolets un altre pic. Com quan mos v\u00e0rem casar en aquella capelleta des Puig de\u2026 Ara, emper\u00f2, s\u2019estar totsols no \u00e9s lo mateix, ni de molt.<\/p>\n
En estar juntets, ja sabem tot d\u2019una quina mos ne faran. Com quan comencen a traginar mobles d\u2019una casa a s\u2019altra; o a dur cossiols d\u2019una parta a s\u2019altra des corral perqu\u00e8 \u201cqueda millor en aquell altre rac\u00f3\u201d. (I no se t\u2019ocorri dir que fa poc era just a s\u2019altre cap des corral pes mateix motiu…). Vaja, que ja comen\u00e7am es trull des canvis i ses novetats. Aquella \u00e8poca en qu\u00e8 tremolam com una fulla de poll cada dia, quan mos envesteixen amb un: \u201c\u00bfNo creus que…?\u201d. Aix\u00f2 \u00e9s s\u2019indici d\u2019una mudan\u00e7a, segur. Petita, si tenim sort; disforja, si hem rebut. I no se t\u2019ocorri remugar, perqu\u00e8 llavonses: ja l\u2019hem feta com en Parreta: crits i saragata!<\/p>\n
No vull dir que noltros, ets homos, no tenguem tamb\u00e9 ses nostres manies. Aquest no voler que mos facin es comptes en llegir es diari, que no ha d\u2019haver ruat o tacat ning\u00fa primer. Un diari palpat seria l\u2019acabose! O fer-mos prendre es cafetet des demat\u00ed amb una m\u00e0quina feresta que costa un rony\u00f3 i fa un renouer, en lloc de deixar-mos prendre en silenci, i dins sa cuina, un tass\u00f3 de caf\u00e8 amb llet de cafetereta italiana de ses que vessen per sa goma perqu\u00e8 no la tancam b\u00e9 mai.<\/p>\n
Sa q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que fa anys i panys que estam junts i mos aguantam i feim companyia perqu\u00e8 tots es matrimonis, tanmateix, acaben igual. Mirau si mos coneixem que quan un comen\u00e7a a xerrar, s\u2019altre li acaba ses frases! Maldament tots es viatges siguin una discussi\u00f3 constant i sonant i, en lloc d’esser un descans, siguin un donar matadura.<\/p>\n
Emper\u00f2 jo som des que creuen que es matrimoni \u00e9s de per vida. I as cap dets anys, lo que pesa \u00e9s lo bo de riure-se\u2019n d\u2019aquestes coses tan poc importants. Tots es que fa molt que estam casats tenim es mateixos defectes i repetim es mateixos errors. I mos acabam assemblant entre noltros (com es cans s\u2019assemblen an ets amos). I \u00e9s que\u00a0quan un va amb un coix, as cap de s\u2019any ho s\u00f3n tots dos<\/em>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Tenc per a mi que avui xerrar\u00e9 des matrimonis. Com que sa primera que no me llegeix \u00e9s sa dona, ho puc fer ben tranquil. I no \u00e9s que s\u2019arr\u00f2s vagi a grumellons, no. Ca barret! Si precisament tot va ben\u00edssim. Massa i tot, afegiria jo… Fa una animalada d\u2019anys que mos v\u00e0rem casar. Sabeu … <\/p>\n