Avui estic com unes castanyetes! No s\u00e9 si me sortir\u00e0 cap escrit amb cara i ulls en aquestes condicions tan poc habituals en jo. Mirar\u00e9 de controlar s\u2019alegria, no fos cosa que perd\u00e9s sa costum de remugar que tant m\u2019agrada.<\/p>\n
Dimarts vaig anar a sa confer\u00e8ncia des Diario de Mallorca d\u2019aquesta Fundaci\u00f3. Quan vaig arribar, ja havien comen\u00e7at; som ben mallorqu\u00ed d\u2019h\u00e0bits i me passa sovint que arrib\u00a0a laudates<\/em>. Qu\u00e8 hi farem! Vos deia que sa xerrada ja havia comen\u00e7at i lo que primer me crid\u00e0 s\u2019atenci\u00f3 va ser sa gentada que hi havia. Ple de gom en gom i aix\u00f2 que era un horabaixa de calabruix, amb un vent que se\u2019n duia ses t\u00edteres i un fred que trepanava. Un dia per no treure es peus de davall ses faldes de sa camilla, per\u00f2 jo hi era com\u00a0el primero<\/em>. Vei\u00e9s si hi era!<\/p>\n Sa presentaci\u00f3 del senyor Zaforteza me va par\u00e8ixer molt educada i ben escrita. No com es meus renecs penjats en aquest rac\u00f3, que s\u00e9 que s\u00f3n d\u2019homo de poca lletra i g\u00e8nit curt. Baixos de registre, que dirien es que ho saben tot. Llavonses, li va tocar xerrar al senyor Joan Font, que \u00e9s un atxa. Com se veu que \u00e9s professor de s\u2019universitat! Tot clar i llampant, ordenat i, lo m\u00e9s important: sense una rua a sa llengua. Un servidor estava baves. Sabeu que n\u2019hi havia de dibuixets i fletxetes en aquella paret de s\u2019enfront! Pareixia un quadro d\u2019aquests moderns que pengen en es museus contemporanis. Per\u00f2 s\u2019entenia ben\u00edssim lo que explicava. I venga mamballetes en acabar es discurs. I jo que en feia m\u00e9s que ets altres.<\/p>\n Per alegrar sa concurr\u00e8ncia, s\u2019actor Manuel Barcel\u00f3 i dues actrius varen llegir uns trossos de Don Gabriel Maura \u2014de \u201cDonya Juanita\u201d, crec que eren, des seus memorables\u00a0Aigoforts\u2014.<\/em>\u00a0Aqu\u00ed ja vaig perdre l\u2019oremus de tot. No sabeu lo que s\u00f3n aquestes hist\u00f2ries mallorquines\u00a0 contades per un escriptor que fa anar ses paraules, ses dites i ses descripcions amb un humor i una gr\u00e0cia \u00faniques. Lo que donaria jo per poder penjar en aquest raconet qualque cosa que s\u2019hi acost\u00e0s dom\u00e9s una mica de no res…<\/p>\n Bono, sa q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que va ser un capvespre que me va pujar ets \u00e0nims. Vaig sortir de sa sala conven\u00e7ut que a la fi hi ha gent disposada a aturar es que mos volen\u00a0fer creure que la Mare de D\u00e9u nom Joana<\/em>. Que serem mals d\u2019esclovellar per tot aquell qui mos vulgui passar per damunt com fins ara han fet i que a la fi mos hem senyat amb sa m\u00e0 dreta. Ja era ben hora, senyors!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Avui estic com unes castanyetes! No s\u00e9 si me sortir\u00e0 cap escrit amb cara i ulls en aquestes condicions tan poc habituals en jo. Mirar\u00e9 de controlar s\u2019alegria, no fos cosa que perd\u00e9s sa costum de remugar que tant m\u2019agrada. Dimarts vaig anar a sa confer\u00e8ncia des Diario de Mallorca d\u2019aquesta Fundaci\u00f3. Quan vaig arribar, … <\/p>\n