Si un fa una volteta amb sa dona pes grans magatzems de roba de Palma, s\u2019endur\u00e0 m\u00e9s d\u2019una sorpresa. S\u2019imagini que li vol comprar un conjunt de roba interior pes seu aniversari. Un dia a l\u2019any, ja se sap, no fa cap mal. Se dirigeix cap an es departament de roba interior i no trobar\u00e0 enlloc cap cartell que el pugui aidar gens. Per enlloc hi trobar\u00e0 cap cartell informatiu que posi \u201cbragues\u201d o \u201csostens\u201d. N’hi trobar\u00e0, en canvi, un que posa \u201ccalces\u201d i \u201csostenidors\u201d que, com saben, \u00e9s aix\u00ed com s\u2019anomenen en catal\u00e0 central aquestes peces interiors. (B\u00e9, lo cert \u00e9s que des \u201csostenidors\u201d molts de catalans encara en diuen \u201csostens\u201d, per\u00f2, com que sa normalisaci\u00f3 avan\u00e7a que \u00e9s un gust, prest ja no en quedar\u00e0 cap que els anomeni aix\u00ed.)<\/p>\n
Pentura es t\u00e8cnics ling\u00fc\u00edstics d\u2019aquests grans magatzems no saben que \u201ccalces\u201d en mallorqu\u00ed \u00e9s lo que es catalans en diuen \u201cmitges\u201d (medias<\/em>\u00a0en castell\u00e0). Per sa mateixa ra\u00f3, noltros \u201cduim calcetins\u201d i es catalans \u201cporten mitjons\u201d. Adem\u00e9s, enmig de sa febre futbolera que mos enrevolta, si \u201ccalces\u201d l\u2019acompanyam de s\u2019adjectiu \u201cbrasileres\u201d, m\u00e9s d\u2019un despistat se pensar\u00e0 que anuncien ses mateixes calces que duia en Neymar amb sa seva selecci\u00f3.<\/p>\n De fet, \u201cbragues\u201d \u00e9s una paraula admesa per s\u2019actual normativa, tant pes\u00a0Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC2)<\/em>\u00a0com pes\u00a0Diccionari Catal\u00e0-Valenci\u00e0-Balear (DCVB)<\/em>\u00a0\u2013encara que, segons es\u00a0DIEC2<\/em>, nom\u00e9s ets homos duen bragues\u2013, per\u00f2, com tantes altres paraules que s\u2019assemblen an es castell\u00e0, n\u2019hi ha que pensen que \u00e9s incorrecta i l\u2019acaben substituint per \u201ccalces\u201d. Per\u00f2 no acaben aqu\u00ed ses lloves que mos paren es misteris d\u2019una normalisaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica mal entesa. Suposem que sa dona ara les se vol provar, ses \u201ccalces\u201d, vull dir, \u201cbragues\u201d. No trobar\u00e0 cap \u201cprovador\u201d per\u00f2 s\u00ed \u201cemprovadors\u201d a balquena. Segons es DCVB, \u201cprovar-se\u201d una pe\u00e7a de roba \u00e9s mirar a veure si a un li est\u00e0 b\u00e9. Un equivalent de \u201cprovar-se\u201d \u00e9s, efectivament, \u201cemprovar\u201d, d\u2019aqu\u00ed es derivat \u201cemprovador\u201d. Com que a Mallorca mos provam unes sabates, val m\u00e9s provar-les-se dins un \u201cprovador\u201d, \u00bfno?<\/p>\n Si un fa una volteta amb sa dona pes grans magatzems de roba de Palma, s\u2019endur\u00e0 m\u00e9s d\u2019una sorpresa. S\u2019imagini que li vol comprar un conjunt de roba interior pes seu aniversari. Un dia a l\u2019any, ja se sap, no fa cap mal. Se dirigeix cap an es departament de roba interior i no trobar\u00e0 … <\/p>\n