Fa v\u00e0ries d\u00e8cades que visc fora de s\u2019illa, concretament a Berl\u00edn. Tot i aix\u00ed, torn a Menorca amb molt poca freq\u00fc\u00e8ncia i, cada vegada que torn, percep amb m\u00e9s claredat es canvi ling\u00fc\u00edstic que est\u00e0 experimentant sa nostra terra.<\/p>\n\n\n\n
Es qui viviu sempre a sa nostra estimada roqueta probablement no sou tan conscients d\u2019aquest proc\u00e9s. Es canvi \u00e9s tan progressiu, tan silenci\u00f3s, que moltes vegades passa desapercebut. Com sa coneguda met\u00e0fora de sa granota dins s\u2019aigua bullenta.<\/p>\n\n\n\n
Sa met\u00e0fora conta que, si posam una granota directament dins s\u2019aigua bullenta, botar\u00e0 i escapar\u00e0. En canvi, si la posam dins aigua t\u00e8ba i anam augmentant sa temperatura a poc a poc, suposadament no percebr\u00e0 es perill i acabar\u00e0 moriguent.<\/p>\n\n\n\n
\u00c9s cert que se tracta d\u2019un mite: una granota real intentaria escapar quan ses condicions es tornassin insuportables. Per\u00f2 sa met\u00e0fora serveix per explicar perfectament com se produeixen alguns canvis socials: no succeeixen de cop, sin\u00f3 a poc a poc, fins que un dia mos adonam que all\u00f2 que pareixia impossible ja s\u2019ha convertit en una realitat.<\/p>\n\n\n\n
I a\u00e7\u00f2 \u00e9s, precisament, lo que crec que li est\u00e0 succeiguent an es menorqu\u00ed.<\/p>\n\n\n\n
Molts residents potser no s\u00f3n plenament conscients des seu retroc\u00e9s. Jo, en canvi, ho percep d\u2019una manera molt diferent quan torn a s\u2019illa. Perqu\u00e8 record com era Menorca quan era al\u00b7lot. Llavonces, sa llengua majorit\u00e0ria era es menorqu\u00ed, que conviv\u00eda amb es castell\u00e0 amb absoluta naturalitat.<\/p>\n\n\n\n
Despr\u00e9s va arribar sa democr\u00e0cia i, poc despr\u00e9s, sa Llei de Normalitzaci\u00f3 Ling\u00fc\u00edstica. Per\u00f2, en tost de centrar ets esfor\u00e7os a ensenyar, protegir i dignificar sa llengua pr\u00f2pia de Menorca, se va optar per imposar un model ling\u00fc\u00edstic catal\u00e0 estrany a sa tradici\u00f3 ling\u00fc\u00edstica menorquina, mentres sa nostra manera de rallar era relegada i tractada com a dialectal, col\u00b7loquial o informal.<\/p>\n\n\n\n
Quaranta anys despr\u00e9s, ses conseq\u00fc\u00e8ncies s\u00f3n a la vista: es menorqu\u00ed es troba dins una situaci\u00f3 preocupant i corre es risc de desapar\u00e8ixer com a llengua d\u2019\u00fas habitual.<\/p>\n\n\n\n
Si durant aquestes quatre d\u00e8cades s\u2019hagu\u00e9s ensenyat a respectar, estimar i emprar es menorqu\u00ed; si se n\u2019hagu\u00e9s fomentat sa transmissi\u00f3 entre generacions i se n\u2019hagu\u00e9s facilitat s\u2019aprenentatge a qui va arribar a viure a s\u2019illa, probablement sa situaci\u00f3 actual seria molt diferent.<\/p>\n\n\n\n
Avui resulta cada vegada m\u00e9s dif\u00edcil emprar es menorqu\u00ed amb normalitat dins determinats \u00e0mbits de sa vida quotidiana. No hauria de ser extraordinari poder entrar dins un bar i demanar un caf\u00e8 amb llet, o anar a un forn i demanar una barra de pa, emprant sa nostra llengua de sempre. Tot i aix\u00ed, hem arribat a un punt en qu\u00e8 fins i tot aquestes situacions tan senzilles poden resultar dif\u00edcils.<\/p>\n\n\n\n
Me deman si, sa pr\u00f2xima vegada que visiti sa meva terra, trobar\u00e9 encara manco persones que rallin menorqu\u00ed. I, sobretot, me deman quant de temps mos queda per reaccionar.<\/p>\n\n\n\n
Vull aprofitar aquestes l\u00ednies, escrites des de s\u2019enyoran\u00e7a de sa meva terra i des de sa preocupaci\u00f3 de qui observa sa seva evoluci\u00f3 des de sa dist\u00e0ncia, per mostrar es meu suport a sa declaraci\u00f3 des menorqu\u00ed com a B\u00e9 d\u2019Inter\u00e8s Cultural Immaterial i a totes aquelles iniciatives que tenguin com a objectiu dignificar, protegir i recuperar sa llengua pr\u00f2pia de Menorca.<\/p>\n\n\n\n
Esper que aquesta declaraci\u00f3 sigui molt m\u00e9s que un reconeixement simb\u00f2lic. Que sigui un punt d\u2019inflexi\u00f3. Un pas per recuperar parlants, afavorir sa transmissi\u00f3 entre generacions i aconseguir que es menorqu\u00ed torni a tenir una pres\u00e8ncia normal i natural dins tots ets \u00e0mbits de sa societat, especialment dins s\u2019educaci\u00f3 i s\u2019Administraci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Perqu\u00e8 una llengua no desapareix d\u2019un dia per s\u2019altre. Desapareix quan deixam de transmetre-la, quan deixam d\u2019emprar-la i, sobretot, quan deixam de considerar-la necess\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n
I potser encara som a temps de botar fora de s\u2019aigua.<\/p>\n\n\n\n
JOS\u00c9 ALBERTO MARQU\u00c9S TORRENT<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Fa v\u00e0ries d\u00e8cades que visc fora de s\u2019illa, concretament a Berl\u00edn. Tot i aix\u00ed, torn a Menorca amb molt poca freq\u00fc\u00e8ncia i, cada vegada que torn, percep amb m\u00e9s claredat es canvi ling\u00fc\u00edstic que est\u00e0 experimentant sa nostra terra. Es qui viviu sempre a sa nostra estimada roqueta probablement no sou tan conscients d\u2019aquest proc\u00e9s. … <\/p>\n