{"id":5077,"date":"2026-01-06T12:21:49","date_gmt":"2026-01-06T11:21:49","guid":{"rendered":"https:\/\/safundacio.es\/?p=5077"},"modified":"2026-01-06T12:21:50","modified_gmt":"2026-01-06T11:21:50","slug":"sarticle-heretic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/safundacio.es\/es\/comunicacio\/sarticle-heretic\/","title":{"rendered":"S\u2019article her\u00e8tic"},"content":{"rendered":"\n

Com a bons inquisidors, es catalanistes segueixen estrictament lo que mana es Consell de la Suprema i General Inquisici\u00f3 (defensor i protector de sa doctrina, ja religi\u00f3, catalanista) respecte de s\u2019article determinat que usam a ses illes Balears de segles en\u00e7\u00e0: marginaci\u00f3 total a IB3 i an ets \u00e0mbits p\u00fablics, educatius, administratius i institucionals (fa pocs dies la Suprema Inquisici\u00f3 va refusar sa petici\u00f3 de VOX d\u2019usar s\u2019article salat en es Diari de Sessions des Parlament Balear). <\/em><\/p>\n\n\n\n

Es dogma catalanista no l\u2019admet a s\u2019est\u00e0ndard ling\u00fc\u00edstic, no perqu\u00e8, tal com err\u00f2niament afirma, a Balears mai s\u2019hagi usat a \u00e0mbits cultes (\u00bfNo \u00e8s culte \u201cL’enginy\u00f3s hidalgo Don Quixote de la Mancha compost per Miquel de Cervantes Saavedra y traduit ara en Mallorqu\u00ed sa primera vegada per n’Ildefonso Rull\u00e1n\u201d<\/em>\u00a0de 1905? Ser\u00e0 que no \u00e8s culte perqu\u00e8 en Rullan sabia que es mallorqu\u00ed i es catal\u00e0 eren llengos distintes: \u201cHem de tenir en conte que en aquell temps no s\u2019usaven \u2018calssons\u2019, sin\u00f3 \u2018calssas senceres\u2019, vol dir, que tapavan sas cames y sas cuixes. Mes envant dugueren tamb\u00e9 \u2018medias calzas\u2019 que arribaven a n\u2019es jonoys, a sas que diuen avuy \u2018medias\u2019 y en catal\u00e0 \u2018mitjas\u2019 y noltros \u2018calssas\u2019<\/em>), sin\u00f3 perqu\u00e8 \u00e8s vist com es principal s\u00edmbol de diferenciaci\u00f3 respecte de s\u2019imposada religi\u00f3 catalanista, i per tant, a eliminar per poder completar sa conversi\u00f3 de sa nostra secular llengo mallorquina i bale\u00e0rica en llengo catalana. Avui en dia emprar s\u2019article bale\u00e0ric s\u2019ha convertit en her\u00e8tic i, per tant, has de ser cremat a sa foguera ling\u00fc\u00edstica. A m\u00e9s de s\u2019estigma diferenciador, es nostro ARTICLE HER\u00c8TIC t\u00e9 una complexitat que encara el fa m\u00e9s marginal i \u00fanic a sa vegada.<\/p>\n\n\n\n

S\u2019article bale\u00e0ric no \u00e8s \u00fanicament s\u2019article salat, sa seva dualitat \u00e8s lo que el fa excepcional i molt dificult\u00f3s per sa gent des continent. Dins sa llengo bale\u00e0rica ets instruments verbals de sa determinaci\u00f3 s\u00f3n dos: s\u2019article salat, que deriva de s\u2019arrel llatina IPSU (sa casa, s\u2019ase, es cotxos, ses m\u00e0quines, amb so cotxo, amb sos cotxos…) i s\u2019article general, derivat de s\u2019arrel llatina ILLU, per\u00f2 que nom\u00e9s s\u2019empra en certes ocasions (el cel, la mar, el rei, el papa, l\u2019any que ve, el Jap\u00f3, a l\u2019antiga, posar fil a l\u2019agulla…). Lo corrent es que qualsevol persona procedent de Catalunya o de Val\u00e8ncia (amb molt bona intenci\u00f3 de voler xerrar mallorqu\u00ed) o qualc\u00fa que ha donat catal\u00e0 a una escola de Balears (en aquest cas no \u00e8s bona intenci\u00f3, \u00e8s simple ignor\u00e0ncia, ja que s\u2019article bale\u00e0ric no s\u2019ensenya a Balears) te digui \u201cgira a sa dreta<\/em>\u201d o que si li demanes s\u2019hora te contesti \u201cs\u00f3n ses tres<\/em>\u201d. En es dos casos se tracta de persones que no han apr\u00e8s bale\u00e0ric a ca seva, que no coneixen sa complexitat des nostro article bale\u00e0ric, i que nom\u00e9s saben des simple article general (el gos, la safata, els gats, les vacances…). Qualsevol que xerri mallorqu\u00ed a ca seva sap que se \u201cgira a la dreta<\/em>\u201d i que \u201cs\u00f3n les tres<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Ets \u00fanics endrets on se conserva s\u2019article salat des des seus inicis llatins s\u00f3n illes: Balears i Sardenya (all\u00e0 no \u00e8s her\u00e8tic, n\u2019\u00e8s sa norma). Despr\u00e9s de m\u00e9s mil anys d\u2019exist\u00e8ncia, sa llengo sarda va ser reconeguda com oficial per s\u2019Estat Itali\u00e0 l\u2018any 1999 i se va institucionalisar a s\u2019illa sarda l\u2019any 2006 quan sa Regi\u00f3 Aut\u00f2noma de Sardenya va adoptar sa \u201cLimba Sarda Comuna\u201d<\/em> com sa norma de refer\u00e8ncia per sa redacci\u00f3 de documents oficials i comunicaci\u00f3 institucional. En canvi sa nostra llengo bale\u00e0rica despr\u00e9s de tenir una cadira a sa \u201cReal Academia Espa\u00f1ola\u201d<\/em> devora ses llengos catalana i valenciana, amb s\u2019adveniment des dogma catalanista (s\u2019Estatut de 1983) va ser relegada a ser una trista i oblidada modalitat de s\u2019imposada llengo catalana d\u2019un article 35 que mai s\u2019ha aplicat.<\/p>\n\n\n\n

Sa base de s\u2019est\u00e0ndard sard s\u00f3n ses varietats centrals de s\u2019illa que serveixen de pont entre es logudor\u00e8s (nord) i es campidan\u00e8s (sud). Encara que sa Limba Sarda Comuna cerca s\u2019unificaci\u00f3, dona certa flexibilitat segons s\u2019\u00fas regional (no com s\u2019est\u00e0ndard catal\u00e0 imposat a Balears per la Suprema Inquisici\u00f3). Tant \u00e8s aix\u00ed que sa Limba Sarda accepta tant ets articles plurals t\u00edpics de sa part nord \u201csos<\/em>\u201d i \u201csas<\/em>\u201d com s\u2019\u00fas de \u201cis<\/em>\u201d, t\u00edpic de sa zona sud. A Sardenya sa forma masculina de s\u2019article salat es distinta de Balears: \u201ces llibre<\/em>\u201d \u00e8s \u201csu libru<\/em>\u201d i \u201ces llibres<\/em>\u201d s\u00f3n \u201csos libros<\/em>\u201d o \u201cis libros<\/em>\u201d. En canvi es femen\u00ed difereix molt manco des bale\u00e0ric: \u201csa cadira<\/em>\u201d \u00e8s \u201csa cadrea<\/em>\u201d i \u201cses cadires<\/em>\u201d s\u00f3n \u201csas cadreas<\/em>\u201d o \u201cis cadreas<\/em>\u201d (ses mateixes terminacions des plural en \u2018-as\u2019 de sa llengo mallorquina de principi des segle XX emprades p\u2019en Rullan).<\/p>\n\n\n\n

No es cap casualitat que s\u2019article salat nom\u00e9s el trobem a unes illes (Sardenya i Balears) i no en es continent (llevat de ses localitats alacantines de T\u00e0rbena i Vall de Gallinera, on hi va ser duit per pobladors mallorquins en es segle XVII, adem\u00e9s de diverses localitats des litoral de Girona), ja que, tant bale\u00e0rics com sards varen romandre pr\u00e0cticament a\u00efllats durant segles, amb escasses influ\u00e8ncies des continent, on s\u2019article determinat derivat de ILLU se va acabar imposant. Tant sards com bale\u00e0rics varen mantenir sa seva llengo llatina (amb so seu determinant derivat de IPSU) maldament ses invasions patides casi simult\u00e0niament des de sa caiguda de Roma. Es v\u00e0ndals prengueren Balears i Sardenya l\u2019any 455 i vuitanta anys m\u00e9s tard sards i bale\u00e0rics passaren a formar part de s\u2019Imperi bizant\u00ed. Despr\u00e9s de sa desaparici\u00f3 de Bizanci de la Mediterr\u00e0nia Occidental, Sardenya caigu\u00e9 l\u2019any 710 en mans de l\u2019Islam durant un curt per\u00edode de setanta anys per romandre independent fins a sa conquista aragonesa de 1324, mentres que Balears va romandre independent fins a sa conquista cordovesa de 902, per despr\u00e9s ser conquistades per Arag\u00f3 a 1229.<\/p>\n\n\n\n

Nom\u00e9s sa conquista d\u2019en Jaume I va interferir en s\u2019evoluci\u00f3 de sa llengo llatina de Balears, ja convertida en es dialecte moss\u00e0rab mallorqu\u00ed que xerraven es Rum i part des mallorquins islamisats per\u00f2 no arabisats, com n\u2019Al\u00ed de la Palomera i en Benhabet i es seus (despr\u00e9s de sa conquista aragonesa apostataren de l\u2019Islam per retornar a sa religi\u00f3 des seus antepassats). Sa llengo d\u2019oc de catalans i occitans se va fusionar amb so dialecte moss\u00e0rab mallorqu\u00ed per donar lloc a sa nostra llengo mallorquina i bale\u00e0rica, que com a senya d\u2019identitat mantegu\u00e9 i mant\u00e9 es seu ARTICLE HER\u00c8TIC derivat, com a Sardenya, de s\u2019arrel llatina IPSU.<\/p>\n\n\n\n

Entre sa poblaci\u00f3 de Mallorca se va conservar s\u2019ARTICLE HER\u00c8TIC des dialecte moss\u00e0rab des Rum i des sarra\u00efns no arabisats, que el podem trobar a diversos top\u00f2nims des Llibre del Repartiment i en altres documents des porcioners, com Saverdera, Zamorela i S\u2019Arrac\u00f3. Des top\u00f2nim Saverdera que data del 1241, s\u2019historiador i arabista Guillem Rossell\u00f3 afirmava que donada \u201cla temprana presencia de este top\u00f3nimo impide pensar que se trate de una intrusi\u00f3n del catal\u00e1n<\/em>\u201d, per tant, s\u2019article salat seria anterior a sa conquista de 1229. Lo mateix ocorr amb s\u2019alqueria Zamorela, ubicada en es districte de Pollen\u00e7a. Se tracta d\u2019un top\u00f2nim que adem\u00e9s des determinant derivat de IPSU cont\u00e9 s\u2019arrel preromana \u2018morr-\u2018 (que vol dir penyal) com altres top\u00f2nims conservats pes Rum i es sarra\u00efns (Morel, Mortitx, Morro…). Tamb\u00e9 amb so top\u00f2nim S\u2019Arrac\u00f3 mos trobam amb sa mateixa situaci\u00f3. A s\u2019edici\u00f3 des Diccionari catal\u00e0-valenci\u00e0-balear de 1935 (a s\u2019actual edici\u00f3 l\u2019Inquisici\u00f3 ho ha suprimit) s\u2019afirmava que \u201cabans de la reconquista devia dir-se \u2018es rec\u00f3\u2019, en la pronuncia dels sarra\u00efns degu\u00e9 resulta \u2018ar-rac\u00f3\u2019 y els conquistadors degueren adoptar aquesta forma posant-hi de bell nou l\u2019article\u201d<\/em>, que era s\u2019actual article her\u00e8tic derivat de IPSU.<\/p>\n\n\n\n

A partir de sa conquista aragonesa es nostro ARTICLE HER\u00c8TIC va passar a conviure amb s\u2019article determinat derivat de ILLU trasplantat a Mallorca per s\u2019administraci\u00f3 aragonesa (que ja havia comen\u00e7at a arraconar sa llengo llatina i redactar es documents reials com lletres, nomenaments, instruccions, informes… en sa llengo d\u2019oc, que anomenaven roman\u00e7) i en menor mesura pes duit pets escassos colons i pobladors occitans i catalans. Si ja \u00e8s dif\u00edcil admetre es dogma catalanista que afirma que despr\u00e9s de 1229 va arribar sa llengo catalana a Mallorca, encara ho \u00e8s m\u00e9s creure-se que varen ser es pobladors catalans procedents de Girona que s\u2019establiren a Mallorca (concretament de L\u2019Empord\u00e0 on encara s\u2019empra) durant es segles XIII i XIV es qui deixaren s\u2019article salat, ja en franca recessi\u00f3 a ses seves terres d\u2019origen. A m\u00e9s a m\u00e9s, encara que \u00e8s cert que hi havia gironins, aquests eren molt minoritaris respecte dets altres pobladors marsellesos, montpellerins, lleidatans, barcelonins, tarragonins, rossellonesos, narbonesos… De fet, ILLU nom\u00e9s el trobam a sa localitat mallorquina de Pollen\u00e7a, on es venguts de fora, catalans i occitans, varen ser m\u00e9s numerosos que es mallorquins.<\/p>\n\n\n\n

A difer\u00e8ncia des sards que mantenen sa seva llengo sarda, an es bale\u00e0rics se mos ha imposat sa llengo catalana, deixant a un costat sa nostra llengo bale\u00e0rica (fruit de sa fusi\u00f3 des dialecte moss\u00e0rab amb sa llengo d\u2019oc de s\u2019administraci\u00f3 aragonesa). Una llengo bale\u00e0rica, que com sa sarda, ha mantengut s\u2019article salat com a principal caracter\u00edstica diferenciadora d\u2019entre totes ses llengos llatines.<\/p>\n\n\n\n

Fins fa un segle sa nostra llengo tenia gram\u00e0tica (Amengual, 1835), ortografia (Servera, 1812) i diccionaris propis (Balaguer, 1760; Figuera, 1840), adem\u00e9s d\u2019una cadira a sa \u201cReal Academia Espa\u00f1ola\u201d. <\/em>Es fet de s\u2019eliminaci\u00f3 de s\u2019Universitat Liter\u00e0ria de Mallorca i es seu trasllat a Barcelona a principi des segle XIX, va ser es punt de partida de sa catalanisaci\u00f3 de ses nostres elits pol\u00edtiques i culturals, que va culminar a final des segle XX amb sa fundaci\u00f3 d\u2019unes catalanisades OCB.cat (ets inquisidors que persegueixen es BALE\u00c0RICS HER\u00c8TICS) i UIB.cat (la Suprema Inquisici\u00f3 nascuda per mantenir sa flama des DOGMA CATALANISTA).<\/p>\n\n\n\n

Aviat celebrarem es dos segles de sa desaparici\u00f3 de la Suprema Inquisici\u00f3 espanyola, per\u00f2 a Balears ja en duim m\u00e9s de quaranta de la Suprema Inquisici\u00f3 catalanista, que ha convertit sa nostra llengo mallorquina i bale\u00e0rica en un LLENGO HER\u00c8TICA.<\/p>\n\n\n\n

Mateo Ca\u00f1ellas<\/p>\n\n\n\n

30\/12\/2025<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Com a bons inquisidors, es catalanistes segueixen estrictament lo que mana es Consell de la Suprema i General Inquisici\u00f3 (defensor i protector de sa doctrina, ja religi\u00f3, catalanista) respecte de s\u2019article determinat que usam a ses illes Balears de segles en\u00e7\u00e0: marginaci\u00f3 total a IB3 i an ets \u00e0mbits p\u00fablics, educatius, administratius i institucionals (fa … <\/p>\n

Continue reading “S\u2019article her\u00e8tic”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":5078,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,19,24],"tags":[201],"class_list":["post-5077","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-comunicacio","category-noticies","category-premsa","tag-dretslinguistics"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5077"}],"collection":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5077"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5077\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5079,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5077\/revisions\/5079"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5078"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5077"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5077"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5077"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}