{"id":5067,"date":"2025-12-07T11:53:42","date_gmt":"2025-12-07T10:53:42","guid":{"rendered":"https:\/\/safundacio.es\/?p=5067"},"modified":"2025-12-07T11:55:24","modified_gmt":"2025-12-07T10:55:24","slug":"cronica-duna-traicio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/safundacio.es\/es\/comunicacio\/cronica-duna-traicio\/","title":{"rendered":"Cr\u00f2nica d’una traici\u00f3"},"content":{"rendered":"\n

Es 29 de novembre de 1341 a un judici celebrat a Mallorca per una v\u00e0nova robada un any enrera, quan sa just\u00edcia volgu\u00e9 aclarir es nom des lladre, es testimoni va afirmar que no podia ser es mallorqu\u00ed Guillem Revull ja que xerrava a sa manera mallorquina (\u201cloquitur ad modum maioricencem\u201d) mentres que es lladre xerrava s\u2019idioma rossellon\u00e8s.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Avui en dia xerrar a sa manera mallorquina i a sa manera bale\u00e0rica ha desaparegut de sa vida oficial de Balears, de sa seva televisi\u00f3 p\u00fablica (IB3) i de s\u2019educaci\u00f3 de Balears. Tal com exposava es meu amic Toni Planas a IB3 no xerren a sa manera bale\u00e0rica (\u201cajuda<\/em>\u201d, \u201ccorreguda<\/em>\u201d, \u201cdeport<\/em>\u201d, \u201cgarrit<\/em>\u201d, \u201cservici<\/em>\u201d), ho fan a sa manera catalana (\u201cajut<\/em>\u201d, \u201ccursa<\/em>\u201d, \u201cesport<\/em>\u201d, \u201cbonic<\/em>\u201d, \u201cservei<\/em>\u201d), ja que es seus ling\u00fcistes han deixat a un costat es mots bale\u00e0rics, maldament s\u00f3n admesos i recollits an es \u201cDiccionari de la llengua catalana de l\u2019Insitut d\u2019Estudis Catalans\u201d (DIEC2), lo que vol dir que s\u00f3n part des l\u00e8xic normatiu de sa llengo catalana. Tampoc en es llibres de text de Balears s\u2019ensenya com se xerra a sa manera bale\u00e0rica. \u00c8s es cas des llibre \u201cLudilletres\u201d editat a Catalunya i emprat a quint d\u2019infantil en es col.legi Madre Alberta. Ses primeres paraules que ensenyen an es nostros infants inclouen ses formes catalanes \u201cescombra<\/em>\u201d, \u201cmaduixa<\/em>\u201d, \u201cmitj\u00f3<\/em>\u201d, \u201csorra<\/em>\u201d, \u201cjoquina<\/em>\u201d o \u201cgripau<\/em>\u201d, en lloc de ses formes bale\u00e0riques \u201cgranera<\/em>\u201d, \u201cfraula<\/em>\u201d, \u201ccalcet\u00ed<\/em>\u201d, \u201carena<\/em>\u201d, \u201cjugueta<\/em>\u201d o \u201ccal\u00e0pet<\/em>\u201d, totes tamb\u00e9 incloses en es DIEC2.<\/p>\n\n\n\n

Tornant an es segle XIV, podem comprovar com en es regne de Mallorca a m\u00e9s de separar es mallorqu\u00ed des rossellon\u00e8s tamb\u00e9 se distingia es mallorqu\u00ed des catal\u00e0. Un parell d\u2019anys m\u00e9s tard des judici per sa v\u00e0nova robada observam sa mateixa percepci\u00f3 de sa diferenciaci\u00f3 des mallorqu\u00ed respecte des catal\u00e0. A un proc\u00e9s de l\u2019any 1357 diversos testimonis identificaren en Jaume Arnau, nadiu de Vilafranca del Pened\u00e8s, pare des mallorqu\u00ed Francesc Arnau, com a \u201ccatal\u00e0 en ses faysons, en sa peraulla en tots sos captanimens\u201d. <\/em>Despr\u00e9s de m\u00e9s de cent anys de sa conquista de Mallorca, sa llengo d\u2019oc duita pes colons catalans, rossellonesos i occitans, era distinta a sa mallorquina ja que s\u2019havia fusionat amb so dialecte moss\u00e0rab illenc.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed se va entendre durant es segles posteriors. Ses tres llengos germanes (catal\u00e0, valenci\u00e0 i mallorqu\u00ed) varen seguir es seu propi cam\u00ed fins an es punt que a l\u2019any 1926 sa llengo mallorquina se va guanyar una cadira a sa Real Academia Espa\u00f1ola devora ses altres llengos espanyoles distintes de sa castellana. Aquesta era sa realitat hist\u00f2rica documentada i transmesa durant generacions entre es mallorquins i reconeguda a tots ets \u00e0mbits. Ets eminents i polifac\u00e8tics Pere d\u2019Alc\u00e0ntara Penya i moss\u00e8n Antoni Maria Alcover sabien que sa llengo mallorquina era es resultat de sa fusi\u00f3 de sa llengo d\u2019oc duita pes colons i conquistadors des segle XIII amb so dialecte moss\u00e0rab. En aquest sentit li explicava moss\u00e8n Alcover an el rei Alfons XIII: \u201cse congri\u00e0 an el mateix temps dins Catalunya, dins el Reyalme de Val\u00e8ncia y a les Balears, y que ja la parlaven aqueixes dues regions sigles abans que les conquist\u00e0s el gran Rey En Jaume I<\/em>\u201d. \u00c8s a ses cr\u00f2niques cristianes de sa conquista aragonesa de Mallorca on hi trobam una primera refer\u00e8ncia an es moss\u00e0rab quan en Jaume I se va entrevistar amb n\u2019Al\u00ed de la Palomera a s\u2019illot de Panteleu, on s\u2019illenc li va contestar en \u201cson llat\u00ed<\/em>\u201d. <\/p>\n\n\n\n

Aquest moss\u00e0rab mallorqu\u00ed va quedar recollit en es top\u00f2nims des \u201cLlibre del Repartiment<\/em>\u201d. Segons s\u2019arabista i fil\u00f2leg \u00c1lvaro Galm\u00e9s se tracta de top\u00f2nims anteriors a sa conquista isl\u00e0mica de 902, ja siguin romans (\u201cMuro\u201d, \u201cCampos\u201d, \u201cPorto Petro\u201d, \u201cCampanet\u201d, \u201cPina\u201d<\/em>…) o preromans (\u201cAriany<\/em>\u201d, \u201cMorro\u201d<\/em>, \u201cToro\u201d<\/em>…), que pervisqueren es tres segles de dominaci\u00f3 islamita, i que romangueren vius despr\u00e9s de sa conquista cristiana, degut a s\u2019important n\u00famero de mallorquins que parlaven i conservaren es dialecte moss\u00e0rab. Sense sa forta influ\u00e8ncia des moss\u00e0rab tendriem\u00a0\u201cMur\u201d, \u201cCamps\u201d, \u201cPort Pere\u201d, \u201cCampanyet\u201d, \u201cPinya\u201d<\/em>… Adem\u00e9s de sa topon\u00edmia i de ses cr\u00f2niques tamb\u00e9 comptam amb un glossari \u00e0rab-llat\u00ed des segle XIII, es \u201cVocabularium arabico-latinum et latino-arabicum<\/em>\u201d, que recull una s\u00e8rie de mots moss\u00e0rabs com\u00a0\u201crayina\u201d, \u201cqunilya\u201d, \u201ctarbaya\u201d, \u201cyigala\u201d…<\/em>\u00a0que, sense diferir gaire, corresponen an es mots actuals de\u00a0\u201cre\u00efna\u201d, \u201cconill\u201d, \u201ctreballar\u201d, \u201cxigala\u201d<\/em>…<\/p>\n\n\n\n

Tant en Penya com n\u2019Alcover, d\u2019acord amb sos romanistes de principi des segle XX com s\u2019alemany Friedrich Christian Diez, afegien que es catal\u00e0 i es mallorqu\u00ed eren fills de sa llengo d\u2019oc, anomenada tamb\u00e9 occitana, llemosina i proven\u00e7al. N\u2019Alcover afirmava directament que sa llengo d\u2019oc \u201cs\u2019est\u00e9n per l\u2019Espanya oriental, particularment dins Catalunya, la prov\u00edncia de Val\u00e8ncia y les Illes Balears<\/em>\u201d, mentres que en Penya afirmava que eren \u201cgermanes filles d\u2019una mateixa mare<\/em>\u201d. Per aix\u00f2 quan a 1833 va esclatar sa Renaixen\u00e7a catalana amb sa \u201cOda a la P\u00e0tria<\/em>\u201d des barcelon\u00ed Bonaventura Carles Aribau ho va fer enyorant sa seva llengo llemosina: \u201cen llemos\u00ed son\u00e0 lo meu primer vagit<\/em>\u201d. Feia tres segles, l\u2019any 1521, que s\u2019havia recuperat sa secular denominaci\u00f3 de llengo llemosina de m\u00e0 de s\u2019editor catal\u00e0 Joan Bonllavi, mantenint-se durant es segles posteriors ses refer\u00e8ncies a sa llengo llemosina (1539, Baltasar de Roman\u00ed: \u201chall\u00e9 (…) las moralidades de Osias Marco, cavallero valenciano, en verso limos\u00edn escritas<\/em>\u201d; 1737, Gregori Maians i Siscar: \u201clos dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina<\/em>\u201d; 1879, Mari\u00e0 Aguil\u00f3: \u201cBiblioteca d’obretes singulars del bon temps de nostra llengua materna, estampades en lletra limusina<\/em>\u201d).<\/p>\n\n\n\n

D\u2019aquesta manera se va retornar i se va mantenir sa vertadera denominaci\u00f3 emprada a principi des segle XIII pes trobador catal\u00e0 Ramon Vidal de Besal\u00fa: \u201cper totas las terras de nostre lengage son de major autoritat li cantar de la lenga limozina<\/em>\u201d. Aquelles terres de sa llengo llemosina, abra\u00e7aven des de sa Proven\u00e7a fins a Barcelona, tal com mostra sa documentaci\u00f3 de s\u2019\u00e8poca (1169, \u201cper omnes Provincialum partes a Marsilia usque Barcinonam<\/em>\u201d). A difer\u00e8ncia des plantejaments actuals, des de sempre Catalunya va ser considerat un territori de sa llengo d\u2019oc. A final des segle XIII en Jaume II d\u2019Arag\u00f3 anomenava es seus s\u00fabdits catalans com an \u201chominibus lingua de hoc<\/em>\u201d. I tant que ho eren. A sa Cr\u00f2nica Reial tant es personatges de Catalunya com es d\u2019altres endrets de sa Corona sempre empraven sa part\u00edcula \u201choc\u201d per respondre afirmativament: \u201c\u00bfEres tu ab lo Comanador? E ell dix: Senyor, hoc\u201d<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

En Penya i n\u2019Alcover eren ets hereus de sa tradici\u00f3 llemosina, mallorquina i bale\u00e0rica. Sa denominaci\u00f3 de llengo llemosina convivia amb sa de llengo mallorquina, que se va explicitar per primer pic a un orde de pagament dat a Ciutat de Mallorca el 1409 a en Ramon Soler en concepte de \u201carromen\u00e7ar e traslladar de castellanesch en mallorqu\u00ed<\/em>\u201d. En es segles posteriors es diversos autors mallorquins nom\u00e9s sabien de sa denominaci\u00f3 de mallorquina per sa seva llengo (1450, Ferran Valent\u00ed: \u201cde lat\u00ed en vulgar materno e malorqu\u00ed<\/em>\u201d; 1612, \u201cen nostra llengua mallorquina<\/em>\u201d; 1651, Joan Fiol: \u201cGram\u00e0tica llatina des Semperi, tradu\u00efda en mallorqu\u00ed<\/em>\u201d), un nom que se va consolidar encara m\u00e9s despr\u00e9s de s\u2019irrupci\u00f3 de sa llengo castellana arran des decrets de Nova Planta des segle XVIII, amb sa redacci\u00f3 de ses eines b\u00e0siques de qualsevol llengo: 1760, Antoni Balaguer: \u201cDiccionario de los vocablos de la llengua mallorquina<\/em>\u201d; 1812, Antoni M. Servera: \u201cNueva ortografia de la lengua mallorquina<\/em>\u201d; 1835, Joan J. Amengual: \u201cGram\u00e1tica de la lengua mallorquina<\/em>\u201d; 1840, Pere A. Figuera: \u201cDiccionari mallorqui-castell\u00e1\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 a difer\u00e8ncia de Mallorca i de Val\u00e8ncia, a Catalunya que es catal\u00e0 fos considerat com un dialecte de s\u2019occit\u00e0 era molt molest. En plena Renaixen\u00e7a, on s\u2019estava construint sa secular naci\u00f3 catalana damunt sa llengo, es resultat de s\u2019equaci\u00f3 romanticista LLENGO=NACIO era, com no podia ser d\u2019altra manera, es de sa naci\u00f3 occitana i no es de sa desitjada naci\u00f3 catalana. Necessitaven es reconeixement internacional de sa llengo catalana entre es ling\u00fcistes per poder crear sa naci\u00f3 catalana. D\u2019aquesta manera, l\u2019any 1925  es romanista su\u00eds Werner Meyer-L\u00fcbke va passar a considerar es catal\u00e0 com una llengo independent de s\u2019occit\u00e0 a seva obra \u201cDas katalanische<\/em>\u201d. I poc anys m\u00e9s tard s\u2019enginyer ling\u00fc\u00edstic Pompeu Fabra, en es manifest catalanista i antioccitanista de 1934 \u201cDesviacions en els conceptes de la llengua y de la P\u00e0tria<\/em>\u201d, va iniciar es cam\u00ed per engolir ses seculars llengos mallorquina i valenciana, com tamb\u00e9 separar es catal\u00e0 de sa llengo occitana.<\/p>\n\n\n\n

A partir d\u2019aquell moment nom\u00e9s faltava sa col\u00b7laboraci\u00f3 (sa tra\u00efci\u00f3) de ses elits bale\u00e0riques i valencianes a sa seva secular tradici\u00f3 per consumar ses tesis catalanistes. S\u2019oportunitat los va arribar amb sa democr\u00e0cia. A Balears, sa pressi\u00f3 de ses ments subordinades intel\u00b7lectualment a Catalunya de s\u2019Obra Cultural Balear (OCB.cat) pressionaren pol\u00edticament per executar es mandat pol\u00edtic des Manifest de 1934. Va ser bastant senzill que amb s\u2019Estatut de 1983 sa llengo mallorquina i bale\u00e0rica pass\u00e0s a ser una simple i trista modalitat oblidada de sa llengo catalana, ja que ses elits bale\u00e0riques havien quedat totalment catalanisades des de sa desaparici\u00f3 de s\u2019Universitat de Mallorca i sa seva incorporaci\u00f3 a sa de Barcelona l\u2019any 1842. En canvi a Val\u00e8ncia se va actuar de manera molt distinta, ja que s\u00ed conservaren sa seva Universitat, a sa que li havien afegit una acad\u00e8mia de sa llengo valenciana (\u201cCentre de Cultura Valenciana\u201d) i una associaci\u00f3 centrada en sa reivindicaci\u00f3 de sa llengo, sa cultura i s\u2019hist\u00f2ria de s\u2019antic regne de Val\u00e8ncia (\u201dLo Rat Penat\u201d). En es seu Estatut de 1982 se xerra de llengo valenciana i no de llengo catalana.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019aquesta manera amb s\u2019inestimable cooperaci\u00f3 des partits PP i PSOE se va consumar sa tra\u00efci\u00f3 de ses elits culturals bale\u00e0riques an es poble bale\u00e0ric. Despr\u00e9s de quatre d\u00e8cades de s\u2019aprovaci\u00f3 de s\u2019Estatut, es PP ja s\u2019ha apuntat definitivament a sa tra\u00efci\u00f3 an es poble bale\u00e0ric, llevant-se ses puces de damunt i fent responsable \u00fanic an es fil\u00f2legs. Es passat mes de juliol, en es XXI Congr\u00e9s Nacional des PP va quedar ben aclarit. Es seu herald, n\u2019Antoni Nadal, va rematar sa tra\u00efci\u00f3 des PP en un vergony\u00f3s missatge davant es representants des PP de tota Espanya: \u201cen Mallorca hablamos catal\u00e1n porque as\u00ed lo dicen los fil\u00f3logos. Si hay un fil\u00f3logo el pol\u00edtico no tiene por qu\u00e9 intervenir<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 si volem fer cas a n\u2019Antoni Nadal, mos hem de demanar \u00bfa quins fil\u00f2legs i ling\u00fcistes hem de creure? \u00bfAn es fil\u00f2legs i ling\u00fcistes catalanistes que han suprimit es xerrar i s\u2019escriure a sa manera bale\u00e0rica de s\u2019administraci\u00f3, de s\u2019educaci\u00f3 i d\u2019IB3? \u00bfO an es literats i ling\u00fcistes d\u2019un segle enrera com en Penya i n\u2019Alcover que coneixien de sa llengo mallorquina i bale\u00e0rica que ja comptava amb sa seva gram\u00e0tica, sa seva ortografia i es seu diccionari?<\/p>\n\n\n\n

Mateo Ca\u00f1ellas, 02\/12\/2025<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Es 29 de novembre de 1341 a un judici celebrat a Mallorca per una v\u00e0nova robada un any enrera, quan sa just\u00edcia volgu\u00e9 aclarir es nom des lladre, es testimoni va afirmar que no podia ser es mallorqu\u00ed Guillem Revull ja que xerrava a sa manera mallorquina (\u201cloquitur ad modum maioricencem\u201d) mentres que es lladre … <\/p>\n

Continue reading “Cr\u00f2nica d’una traici\u00f3”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":5068,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,19,24],"tags":[],"class_list":["post-5067","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-comunicacio","category-noticies","category-premsa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5067"}],"collection":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5067"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5067\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5070,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5067\/revisions\/5070"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5068"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5067"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5067"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/safundacio.es\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5067"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}