![\"\"](\"https:\/\/safundacio.es\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/Documento-A4-Portada-Trabajo-de-Literatura-Clasico-Beige-y-Marron-1-724x1024.png\")
<\/figure>\n\n\n\nPretendre que es menorqu\u00ed desaparegui a favor d\u2019una altra d\u2019ultramar per motius de semblan\u00e7a \u00e9s tan absurd com proposar que es suec, es noruec i es dan\u00e8s s\u2019unifiquin en una sola llengua “escandinava” per sa seva intel\u00b7ligibilitat m\u00fatua. Si ho f\u00e9ssim, perdr\u00edem tres tradicions culturals, liter\u00e0ries i ling\u00fc\u00edstiques riqu\u00edssimes, nom\u00e9s per una falsa idea de simplificaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Sa vertadera riquesa no \u00e9s en reduir ses lleng\u00fces a lo estrictament necessari, sin\u00f3 en protegir sa pluralitat. Es miracle no \u00e9s que ses lleng\u00fces \u201ces multipliquin\u201d per capritx, sin\u00f3 que sobrevisquin quan les deixam cr\u00e9ixer amb dignitat i amb drets.
Negar s’exist\u00e8ncia des menorqu\u00ed com a llengua amb entitat pr\u00f2pia equival a invisibilitzar generacions de parlants que l\u2019han transm\u00e8s amb orgull i que l\u2019han viscuda com a vehicle de cultura, pensament i vida quotidiana. Reivindicar es menorqu\u00ed no \u00e9s fragmentar res, sin\u00f3 recon\u00e8ixer sa diversitat interna i enriquidora des territoris que hist\u00f2ricament van formar part de sa Corona d\u2019Arag\u00f3. Renunciar a sa singularitat des menorqu\u00ed o relegar-ho an es nivell de simple dialecte \u00e9s esborrar segles d’evoluci\u00f3, de literatura oral i escrita, de transmissi\u00f3 familiar, d’expressions pr\u00f2pies que formen part de s’idiosincr\u00e0sia insular.
Reclamar una gram\u00e1tica pr\u00f2pia per es menorqu\u00ed no \u00e9s un gest de ruptura, sin\u00f3 un acte de dignitat. No \u00e9s cap caprici ni un deliri localista: \u00e9s una necessitat cultural, hist\u00f2rica i ling\u00fc\u00edstica, si \u00e9s que volem preservar i transmetre sa nostra llengua. Menorca, com a comunitat amb identitat pr\u00f2pia, t\u00e9 es dret de dotar-se d’eines que preservin i transmetin sa llengua pr\u00f2pia tal com la viu i la ralla sa seva gent. Cada llengua que ha volgut tenir reconeixement ha passat per aquest cam\u00ed: fixar una gram\u00e0tica pr\u00f2pia \u00e9s consolidar un espai de cultura i de preservaci\u00f3 de lo propi. Es menorqu\u00ed, com a sistema ling\u00fc\u00edstic viu, ja compta amb particularitats prou notables com per justificar-ne una. O potser una gram\u00e0tica compartida amb sa resta de ses Illes Balears, fonamentada en ses m\u00faltiples caracter\u00edstiques ling\u00fc\u00edstiques comunes que mos uneixen, a pesar sa separaci\u00f3 f\u00edsica que imposa la mar.
En definitiva, es menorqu\u00ed necessita i mereix una gram\u00e0tica pr\u00f2pia. Per preservar-la i per dignificar lo que som i per garantir que ses futures generacions tamb\u00e9 puguin dir, amb orgull, jo som de Menorca i rall menorqu\u00ed.<\/p>\n\n\n\n
S’exist\u00e8ncia d’un llibre titulat Gram\u00e0tica menorquina no converteix autom\u00e0ticament an es menorqu\u00ed en una llengua independent. En canvi, aquesta condici\u00f3 hauria d’estar ajudada per sa consci\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica des seus parlants, sa voluntat col\u00b7lectiva d’es qui l’empren, i es suport de diccionaris i vocabularis que fan refer\u00e8ncia expl\u00edcita a sa llengua menorquina. Per damunt de tot, preval es dret d’un poble a considerar-se una comunitat ling\u00fc\u00edstica pr\u00f2pia.<\/p>\n\n\n\n I potser \u00e9s a\u00e7\u00f2 lo que incomoda a cert sector. No \u00e9s nom\u00e9s sa defensa des menorqu\u00ed lo que molesta, sin\u00f3 es fet que, despr\u00e9s de d\u00e8cades d\u2019esfor\u00e7os, normalitzacions for\u00e7ades i d\u2019imposicions, es projecte de substituir sa parla real per una llengua normativa externa no ha funcionat, no ha arrelat mai a sa vida quotidiana com s’esperava. Que si no \u00e9s per obligaci\u00f3, continuam emprant lo nostro i rallant com sempre: en menorqu\u00ed, amb naturalitat, amb llibertat i sense demanar perm\u00eds. Que es somni d\u2019una Menorca catalana \u2014homog\u00e8nia, alineada i sense matisos\u2014 ha fracassat. No per manca de mitjans, que en hi ha un futimer, sin\u00f3 perqu\u00e8 s\u2019ignora sa realitat viva i caparruda d\u2019aquesta illa. I \u00e9s aquesta resist\u00e8ncia serena, aquest amor, moltes vegades silenci\u00f3s, per ses paraules pr\u00f2pies, lo que de veritat molesta.<\/p>\n\n\n\n Sa realitat ling\u00fc\u00edstica actual \u00e9s molt diferent de lo que qualcuns es pensen, o de lo que volen fer creure. \u00c9s hora de fer una reflexi\u00f3 serena per\u00f2 honesta: sa llengua pr\u00f2pia no compta de sa bona salut que qualcuns insisteixen a proclamar. Lucas Pons Bedoya<\/p>\n\n\n\n Publicat a Diari Menorca es 26\/05\/2025<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" A vegades es donen opinions com si fossin veritats o volent fer creure que s\u00f3n cient\u00edfiques, com si defensar es menorqu\u00ed signifiqui oposar-se a altres lleng\u00fces, i me veig obligat a escriure aquest article, lliure de prejudicis, pes lectors de bones intencions. I don sa meua opini\u00f3 per aproximar-me lo m\u00e0xim possible a sa realitat. I … <\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/safundacio.es\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/1748676088213-690x1024.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n
Qui realment estima es menorqu\u00ed hauria de sebre anteposar s\u2019inter\u00e8s col\u00b7lectiu a qualsevol inter\u00e8s personal, pol\u00edtic o econ\u00f2mic. Estimar sa llengua \u00e9s tamb\u00e9 protegir-la, fomentar-ne s\u2019empriu i garantir-ne sa transmissi\u00f3 a ses generacions futures.
Sa voluntat des poble, de tots aquells que encara mantenim viu es menorqu\u00ed en es dia a dia, hauria de ser tinguda en compte a s\u2019hora de prendre decisions. Es poble ha de tenir veu i poder per decidir sobre es futur de sa seva llengua.<\/p>\n\n\n\n