Crec que amb es par\u00e0graf anterior, i sense intenci\u00f3 d\u2019enfrontar-me a cap llengua germana, queda resposta sa pregunta que la Sra. Salord feia emprant ses paraules de Josep Salord Farn\u00e9s de 1963: \u201cQu\u00e8 hi ha en el menorqu\u00ed, que sigui aut\u00e8nticament menorqu\u00ed, que no sigui catal\u00e0?\u201d <\/em>Ho repetir\u00e9: D\u2019entrada, i per molts, es sentiment de pertinen\u00e7a, que sempre ha de ser lliure, com ho \u00e9s ser d\u2019una determinada comunitat espanyola i no sentir-se espanyol. Per\u00f2 hi ha m\u00e9s que a\u00e7\u00f2. <\/p>\n\n\n\n M\u2019agrada trobar punts d\u2019entesa, per a\u00e7\u00f2 estic parcialment d\u2019acord amb la Sra. Salord quan diu que \u201cles gram\u00e0tiques neixen amb la voluntat de construir un codi ling\u00fc\u00edstic supradialectal que permeti emprar la llengua en la seva varietat culta.\u201d<\/em> Per\u00f2 jo aqu\u00ed crec, modestament i perd\u00f3 si es considera un sacrilegi, que aquesta voluntat l\u2019ha de tenir es poble que vol emprar sa llengua que xerra. No pot tenir sa potestat de fer-ho una altra voluntat que vol posar per damunt aquella que no \u00e9s aut\u00f2ctona. Aix\u00ed s\u2019ent\u00e9n de lo que es despr\u00e8n de sa Declaraci\u00f3 Universal des Drets Ling\u00fc\u00edstics, que no menciona en es seu escrit la Sra. Salord. Ja, des de s\u2019article 1.1, sa DUDL diu:<\/p>\n\n\n\n \u201cAquesta Declaraci\u00f3 ent\u00e9n com a comunitat ling\u00fc\u00edstica tota societat humana que, assentada hist\u00f2ricament en un espai territorial determinat, reconegut o no, s\u2019autoidentifica com a poble i ha desenvolupat una llengua comuna com a mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 natural i de cohesi\u00f3 cultural entre els seus membres. Amb la denominaci\u00f3 de llengua pr\u00f2pia d\u2019un territori es fa refer\u00e8ncia a l\u2019idioma de la comunitat hist\u00f2ricament establerta en aquest espai\u201d. <\/em>O l\u2019article 6: \u201cAquesta Declaraci\u00f3 exclou que una llengua pugui ser considerada pr\u00f2pia d\u2019un territori \u00fanicament pel fet de ser l\u2019oficial de l\u2019Estat o de tenir tradici\u00f3 de ser utilitzada dins d\u2019aquest territori com a llengua administrativa o de certes activitats culturals\u201d. <\/em>O l\u2019article 8.2: \u201cTotes les comunitats ling\u00fc\u00edstiques tenen el dret de disposar dels mitjans necessaris per tal d\u2019assegurar la transmissi\u00f3 i la projecci\u00f3 futures de la llengua\u201d. <\/em>O el 9: \u201cTota comunitat ling\u00fc\u00edstica t\u00e9 dret a codificar, estandarditzar, preservar, desenvolupar i promoure el seu sistema ling\u00fc\u00edstic, sense interfer\u00e8ncies indu\u00efdes o for\u00e7ades\u201d. <\/em>O el 10.1 i .2: \u201cTotes les comunitats ling\u00fc\u00edstiques s\u00f3n iguals en dret. Aquesta Declaraci\u00f3 considera inadmissibles les discriminacions contra les comunitats ling\u00fc\u00edstiques basades en criteris com ara el seu grau de sobirania pol\u00edtica, la seva situaci\u00f3 social, econ\u00f2mica o en qualsevol altre criteri, aix\u00ed com el nivell de codificaci\u00f3, actualitzaci\u00f3 o modernitzaci\u00f3 que han assolit llurs lleng\u00fces\u201d. <\/em>Certament, tot un desprop\u00f2sit!, lectors de bona fe… I m\u00e9s quan aquesta Declaraci\u00f3 \u00e9s posterior a n\u2019es nostro Estatut Balear.<\/p>\n\n\n\n I aqu\u00ed hi ha es qu\u00e8 de tot. Si entenem com a comunitat ling\u00fc\u00edstica nom\u00e9s a n\u2019aquella que posa es marc all\u00e0 on vol, aqu\u00ed pot no encaixar es quadre. \u00bfA cas s\u00f3n sa mateixa comunitat ling\u00fc\u00edstica aquelles que tenen diferents gram\u00e0tiques? Si \u00e9s aix\u00ed, \u00bfper a qu\u00e8 val sa gram\u00e0tica valenciana, per exemple? S\u2019Estatut d\u2019Autonom\u00eda de 1982 d\u2019aquesta comunitat, en es t\u00edtol I, article 6\u00e8, diu: \u201cLa llengua pr\u00f2pia de la Comunitat Valenciana \u00e9s el valenci\u00e0\u201d.<\/em> Es nostro Estatut Balear, no diu a\u00e7\u00f2… En castell\u00e0 diuen: De aquellos polvos, estos lodos.<\/p>\n\n\n\n Independentment d\u2019a\u00e7\u00f2, em persisteixen es dubtes quan, recorrent a n\u2019es llibres f\u00edsics, se\u2019m plantegen nous interrogants i qualcuna certesa. Es \u201cDiccionari menorqu\u00ed, espanyol, franc\u00e8s i llat\u00ed\u201d, <\/em>d\u2019Antoni Febrer diu, literalment, que \u201cveuran que si fos m\u00e9s cultivada <\/em>(rallant de sa llengua menorquina) podria esser tan perfecta c\u00f3m qu\u00e1lsevol \u00e1ltra ll\u00e8ngua vulgar d\u2019Europa\u201d.<\/em> Tamb\u00e9 diu, i aqu\u00ed segur que coincidesc amb la Sra. Salord, que: \u201cAquells qui v\u00f3len conformar l\u2019ortograf\u00eda ab la pron\u00fancia familiar, sens at\u00e8nder ^a l\u2019or\u00edgen, est\u00e1n esposads ^a cometrer molts d\u2019err\u00f2rs en l\u2019escrit\u00fara\u201d. <\/em>A\u00e7\u00f2 \u00e9s lo que no me conven\u00e7 per acceptar actuals \u201cgram\u00e0tiques\u201d sortides del no-res. Llengo Bal\u00e9\u00e0, per exemple, i per a\u00e7\u00f2 es 99% des meus escrits s\u00f3n en catal\u00e0. <\/p>\n\n\n\n Perdoneu ara que faci una refer\u00e8ncia a Borja Moll, des qui tots reconeixem sa seua transcend\u00e8ncia en sa universalitat des catal\u00e0. Resulta que en es quadern editat per Ultima Hora \u201cLlengua o dialecte? Catal\u00e0 o Mallorqu\u00ed? Lli\u00e7\u00f3 inaugural dels cursos de llengua catalana 1978-1979\u201d <\/em>organitzats per s\u2019Obra Cultural Balear, mos trobam amb una frase seva ben curiosa: \u201cTal vegada qualc\u00fa dir\u00e0: \u00bfCom quedam? El mallorqu\u00ed i el menorqu\u00ed i l\u2019eivissenc, \u00bfqu\u00e8 s\u00f3n? Idiomes o dialectes? Jo li contestar\u00e9: S\u00f3n totes dues coses; i no solament els nostres parlars insulars, sin\u00f3 tots els del m\u00f3n. Entre llengua i dialecte no hi ha difer\u00e8ncia essencial, sin\u00f3 \u00fanicament difer\u00e8ncia de punt de comparaci\u00f3\u201d. <\/em>Nom\u00e9s punt de comparaci\u00f3!Textual.<\/p>\n\n\n\n Un altre llibre a n\u2019es que es refereix la Sra. Salord, es \u201cVocabulario Menorqu\u00edn-Castellano\u201d<\/em> de Joan Benejam, edici\u00f3 original de 1885 en la facs\u00edmil del 2000, i dins es propi pr\u00f2leg d\u2019\u00c0ngel Mifsud que me recomana, m\u2019han cridat molt s\u2019atenci\u00f3 unes paraules des Mestre: \u201cCareciendo el menorqu\u00edn <\/em>(reconeix sa nomenclatura) de verdadera ortograf\u00eda, y destinando este Vocabulario \u00e1 las clases populares especialmente, no estre\u00f1e el lector que muchos vocablos est\u00e9n escritos tal y como suenan, eliminando algunos de letras in\u00fatiles que dificultar\u00edan su lectura. Atendiendo m\u00e1s \u00e1 la propiedad que a la estructura, y observando tambi\u00e9n algunas erratas de caja, consignaremos las principales\u201d. Tamb\u00e9 <\/em>va dir es Mestre,en un curi\u00f3s par\u00e0graf que ara deixar\u00e9 i que sortia en es pre\u00e0mbul \u201cEntenen-m\u00f3s, abans de tot<\/em>\u201d de s\u2019edici\u00f3 \u201cCiutadella Veya\u201d <\/em>de 1909; par\u00e0graf que va desapar\u00e8ixer despr\u00e9s d\u2019aquella edici\u00f3: \u201cEscrivim aquests Recorts en sa nostra llengu, \u00f3 lo que es diu en pl\u00e0, perque tot ha passat \u00e1 ca-nostra y tot t\u00e9 s\u2019aire de se nostra terra; pero con que devegadas mos trobam amb falta de paraules menorquinas per poder espresar es pensament, acudirem \u00e1 se llengu catalana y colque vegada \u00e1 n\u2019es llenguatje de Castella. Som pobres, \u00bfy que he farem?\u201d <\/em>Segur que la Sra. Salord, com a gran coneixedora des llibre, podr\u00e0 explicar aquesta desaparici\u00f3, perqu\u00e8 molts podem entendre aquestes paraules com un reconeixement expl\u00edcit de que sa nostra llengua era per ell, lo que col\u00b7loquialment entenem com es Pl\u00e1 (menorqu\u00ed).<\/p>\n\n\n\n Des d\u2019una \u00f2ptica ben diferent vull apuntar, a m\u00e9s, que es Dr. Voro L\u00f3pez, llicenciat en Filologia Valenciana i Llengua Espanyola per sa Universitat de Val\u00e8ncia, on va obtenir es grau de Doctor; que va ser professor de Llengua Valenciana i Assessor de Cultura i Patrimoni Hist\u00f2ric de s’Ajuntament de Val\u00e8ncia; a part de Ling\u00fc\u00edstic de Cultura de Presid\u00e8ncia de ses Corts Valencianes; aix\u00ed com Professor des Curs de Doctorat Llengua i Llegislaci\u00f3 a s\u2019Universitat CEU Cardenal Herrera de Val\u00e8ncia; que va participar en infinitat de congressos sobre llengua i que no m\u2019hi caben per incloure-los aqu\u00ed, i a qui vaig tenir es gran s\u2019honor de con\u00e8ixer, xerrar i presentar a Ciutadella es seu llibre \u201cSense p\u00e8ls en la llengua. El llibre roig de la llengua valenciana<\/em>\u201d; va sentenciar sobre sa tem\u00e0tica que mos ocupa que: \u201cEs mallorqu\u00ed i es menorqu\u00ed estan prou avalats des des punt de vista ling\u00fc\u00edstic, hist\u00f2ric, jur\u00eddic i cultural per tenir es mateix reconeixement que es valenci\u00e0 i es catal\u00e0\u201d. <\/em>No ho va dir un simple juntador de paraules com jo, sin\u00f3 tot una emin\u00e8ncia intel\u00b7lectual i ling\u00fc\u00edstica. Per a\u00e7\u00f2, no \u00e9s estrany que molts de mallorquins i menorquins tinguem presents de vegades ses paraules de s’il\u00b7lustre fil\u00f2leg mallorqu\u00ed Moss\u00e8n Alcover abans de sa seva dimissi\u00f3 l\u2019any 1913 com a President sa Secci\u00f3 Filol\u00f2gica de s’IEC: \u201cQuin dret ni categoria liter\u00e0ria te \u00e9s catal\u00e1 demunt \u00e9s balear, o \u00e9s valenci\u00e1? Absolutament cap.\u201d <\/em>Cap!Textual.<\/p>\n\n\n\n Com veis, lectors de bona fe, hi ha motius per tenir punts de vista diferents, o, al manco dubtes. I, per \u201centenen-m\u00f3s\u201d<\/em>:\u00bfNo hi deu haver cap altra via, una d\u2019interm\u00e8dia que tendesqui ponts i no enderrossalls? Jo crec que s\u00ed. Es diu via aranesa: \u00bfPer qu\u00e8, amb noranta mil habitants m\u00e9s que la Vall d\u2019Aran, no tenim es menorquins una gram\u00e0tica nostra i actual? A la Vall d\u2019Aran, s\u2019aran\u00e8s, \u00e9s sa llengua cooficial junt amb es catal\u00e0 i es castell\u00e0, mirau si \u00e9s bo d\u2019aclarir si hi ha inter\u00e8s i s\u2019escolten ses bandes. Per\u00f2 es veu que noltros hem de ser manco… Aix\u00ed i tot, jo seguir\u00e9 escrivint amb totes aquelles lleng\u00fces, vives o mortes, que pugui arribar a assimilar, sense pretendre manipular a ning\u00fa. Ho dic per si em veis canviar de llengua. Ning\u00fa em pot treure aquesta llibertat. Treure-la no \u00e9s propi d\u2019una democr\u00e0cia integradora, \u00e9s propi de declaracions unilaterals i jo no he engegat cap llei de desconnexi\u00f3, al contrari, acab de tendre un pont. I ara, Sra. Salord, de donar-li, humilment, sa m\u00e0. <\/p>\n\n\n\n Jaume Anglada Bagur<\/p>\n\n\n\n Publicat a Diari Menorca 12\/05\/2025<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Una vegada m\u00e9s, pensant en es lectors de totes ses bones fes, me sent obligat a donar sa meua opini\u00f3, no lligada a ning\u00fa i que no fiava donar m\u00e9s, sobre sa llengua, i concretament sobre sa gran alaban\u00e7a que \u00e9s rebre refer\u00e8ncies directes de la Sra. Josefina Salord, fil\u00f2loga menorquina, historiadora de sa Cultura … <\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/safundacio.es\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/1.webp\")
<\/figure>\n\n\n\n