Sempre he trobat aquest Article bastant t\u00e8rbol, baix es meu humil punt de vista. Quan l\u20191 de mar\u00e7 de 1983 es va aprovar aquest text amb es benepl\u00e0cit des partits pol\u00edtics, incl\u00f2s aquell que avui t\u00e9 membres que entenen que es menorqu\u00ed \u00e9s sa llengua pr\u00f2pia de Menorca (no m\u2019espereu xerrant des balear), voldria saber: Per qu\u00e8 van passar per alt sa gram\u00e0tica, a totes llums desactualitzada l\u2019any 1983 i encara a dia d\u2019avui, d\u2019en Julio Soler de 1858? Com no van tenir en compte es Diccionari Lat\u00edn-Lemos\u00edn-Menorqu\u00edn de 1762 d\u2019Antoni Portella, es Diccionari menorqu\u00ed-espanyol-franc\u00e8s-llat\u00ed de 1783 d\u2019Antoni Febrer, es Diccionari manual menorqu\u00edn castellano de 1875 de\u2019n Jos\u00e9 Hospitaler i es Diccionario menorqu\u00edn-castellano de 1883 d\u2019en Jaume Ferrer?, per posar uns pocs exemples i no oblidant altres importants publicacions i autors que no tenc espai per citar en aquesta secci\u00f3. Segurament sa resposta la tengui es partit que va governar ses Illes Balears llavonses. Si vol, que la doni, perqu\u00e8 si no, sa resposta que romandr\u00e0 haur\u00e0 de ser sa que altres grups pol\u00edtics donin per v\u00e0lida des des punt de vista que es considera ara cient\u00edfic i acad\u00e8mic. Potser que es silenci atorgui, i poc es pot refutar quan es silenci \u00e9s sa resposta. Poc, excepte, tal vegada, mirar sa Declaraci\u00f3 Universal des Drets Ling\u00fc\u00edstics, en es seu s\u2019article 9, que diu, gens t\u00e8rbol que: \u201cTota comunitat ling\u00fc\u00edstica t\u00e9 dret a codificar, estandaritzar, preservar, desplegar i promoure es seu sistema ling\u00fc\u00edstic sense interfer\u00e8ncies indu\u00efdes o for\u00e7ades\u201d.<\/em> Esteim davant un conflicte jur\u00eddic i ling\u00fc\u00edstic? Jo no som s\u2019expert, per\u00f2 s\u2019Estatut d\u2019Autonomia \u00e9s de mar\u00e7 de 1983 i sa Declaraci\u00f3 Universal des Drets Ling\u00fc\u00edstics, de juny de 1996. <\/p>\n\n\n\n En tot cas, de ses 3.000 paraules menorquines, ses 2.941 paraules tradu\u00efdes des castell\u00e0 a n\u2019es menorqu\u00ed i ses 1.016 dites o expressions populars i frases fetes que recull es primer llibre d\u2019en Lucas, que \u00e9s una joia l\u00e8xica i que ja anticip que no ser\u00e0 es darrer; qualc\u00fa mos pot conv\u00e8ncer a n\u2019ets assistents a s\u2019acte i a n\u2019es compradors de m\u00e9s de 600 exemplars que es seu Vocabulari est\u00e0 escrit en catal\u00e0 i no en menorqu\u00ed? Quedarem plegats de mans acceptant que es menorqu\u00ed va morir estancat amb sa gram\u00e0tica de 1858 perqu\u00e8 hem deixat que quedi obsoleta? I vull que quedi clar, ja que escric en lo que jo consider quatre lleng\u00fces amb es mateix dret a dir-se com a tal: castell\u00e0, catal\u00e0, menorqu\u00ed i valenci\u00e0, que m\u2019agaf novament a ses paraules de Joan Benejam a sa seua immortal \u201cCiutadella Veia\u201d: \u201cNo cerqueu en aquests records fondo d\u2019aversi\u00f3 de cap casta, ni pintura ni vern\u00eds que no sigui de bona llei\u201d.<\/em> Sa \u00fanica difer\u00e8ncia que hi ha entre ses quatre lleng\u00fces germanes que he citat, \u00e9s que tres d\u2019elles tenen una gram\u00e0tica preciosa i ben actualitzada per ses entitats i institucions a qui lis correspon tenir cura, i a\u00e7\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8 si no hi ha gram\u00e0tica, simplement no hi ha llengua; i, en canvi, una no en t\u00e9: Sa nostra. Per qu\u00e8? Ser\u00e9 metaf\u00f2ric encara que mos inculpi:<\/p>\n\n\n\n Sempre tendeix a convertir-se en enderrossall aquella paret seca que antany era grossa i forta i que es deixa caure per vessa de no anar-la arreglant quan mos cau una pedra, o quan se mos en col\u00b7loca una que no \u00e9s nostra i no encaixa, tal vegada amb s\u2019intenci\u00f3 d\u2019anar substituint sa totalitat de sa paret per una paret germana. Aquesta seria s\u2019\u00e0nima de \u201cVessut Enderrossall\u201d (2019) que vaig publicar. Tal vegada, id\u00f2, seria hora de posar peu en aquesta paret, perqu\u00e8 dem\u00e0 a lo millor ja no tindrem paret a sa nostra tanca. Senzill d\u2019entendre, no? Qui no ho entengui, o no ho vulgui entendre, que miri que s\u2019ha fet des de ses institucions perqu\u00e8 es menorqu\u00ed es consideri llengua pr\u00f2pia de Menorca d\u2019ensians sa normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica dets anys 80: Res!<\/p>\n\n\n\n He d\u2019acabar, per\u00f2 abans recordar\u00e9 una frase referida a n\u2019es llenguatge i a n\u2019es seu maneig, tantes vegades intencionat. \u00c9s d\u2019en Gorge Orwell: \u201cSi es pensament corromp es llenguatge, es llenguatge tamb\u00e9 pot corrompre es pensament\u201d. <\/em>\u00c9s prou profunda i mos concerneix m\u00e9s de lo que sembla, a part de duu feina impl\u00edcita. Per\u00f2, sa pregunta \u00e9s sa mateixa que vaig formular a n\u2019aquesta columna dia 6 de novembre de 2024: Hi ha qualc\u00fa? Al manco en Lucas m\u2019ha respost amb feina, bona fe i un Vocabulari. Per\u00f2 ni en Lucas tot sol, ni jo, ni cap entitat tota sola, t\u00e9 potestat (torn rec\u00f3rrer a sa met\u00e0fora) per imposar un marc determinat on ha d\u2019acabar es quadre (de sa llengua), ni on ha de comen\u00e7ar a limitar aquest marc. No hauria de tenir aquesta potestat m\u00e9s que es poble, i aquest hauria de tenir ses eines per actualitzar, aquesta \u00e9s s\u2019aut\u00e8ntica clau de volta -i que prengui nota a qui li correspongui-, all\u00f2 que no hi est\u00e0, a fi de poder emprar sa llengua aut\u00f2ctona amb totes ses seves possibilitats, tant orals com escrites, ara ja en es segle XXI. En Lucas t\u00e9 ra\u00f3 quan diu que \u201cses paraules desapareixen igual que moren ets arbres: en silenci\u201d… <\/em>Per\u00f2 jo vull afegir que ets arbres… tamb\u00e9 moren drets! Hi ha qualc\u00fa m\u00e9s per regar es nostro arbre?… Es llagosts ja s\u00f3n vinguts!<\/p>\n\n\n\n Jaume Anglada Bagur<\/p>\n\n\n\n Publicat a Diari Menorca 01\/05\/25<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Molts anys han passat d\u2019ensians en Jos\u00e9 Hospitaler (1869), en Joan Benejam (1885) i en Salvador F\u00e1bregas (1902) publiquessin es seus vocabularis menorquins. Molts! M\u00e9s d\u2019un segle en cada cas. Sa pregunta que qualcuns menorquins mos feim \u00e9s: Per qu\u00e8 tant de temps? Quan es \u201cVocabulari Menorqu\u00ed\u201d (2024) publicat per en Lucas Pons Bedoya, … <\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/safundacio.es\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/240425-279-1024x683.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n