![\"\"](\"https:\/\/safundacio.es\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/3068205.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\nNom\u00e9s hi ha un motiu pes qual torn a escriure en catal\u00e0, i coincideix tamb\u00e9 amb lo dit per Joan Benejam a sa mencionada obra mestra -ho va clavar amb m\u00e9s de cent anys d\u2019antelaci\u00f3-: \u00abEscrivim aquests Recorts en sa nostra llengu, \u00f3 lo que es diu en pl\u00e0, perqu\u00e8 tot ha passat \u00e1 ca-nostra y tot t\u00e9 s\u2019aire de se nostra terra; pero con que devegadas mos trobam amb falta de paraules menorquinas per poder espresar es pensament,\u2006 \u2006 acudirem \u00e1 se llengu catalana y colque vegada \u00e1 n\u2019es llenguatje de Castella. Som pobres, \u00bfy que hi farem?\u00bb. (Aquest par\u00e0graf va desapar\u00e8ixer despr\u00e9s de sa \u00abCiutadella Veia\u00bb original de 1909). Lo que apuntava aqu\u00ed, s\u2019il\u00b7lustre pedagog, \u00e9s que sa gram\u00e0tica menorquina, anterior o no a sa catalana, no \u00e9s tan rica ni est\u00e0 tan actualitzada. Per solucionar a\u00e7\u00f2, avui, molta feina haurien de fer es fil\u00f2legs, es historiadors i es experts en sa mat\u00e8ria amb sa morfologia, sa fon\u00e8tica, sa filologia, s\u2019etimologia, sa sintaxi i\/o es l\u00e8xic menorquins, ja que molt, m\u00e9s que oxidat com creia, est\u00e0 caducat, obsolet, no apte (si no \u00e9s acudint, com deia es Mestre, a sa llengua catalana). De fet, igual \u00e9s l\u00f2gic, perqu\u00e8 es precursors de sa llengua menorquina s\u00f3n morts fa anys, segles… i es veu que no hem tingut temps d\u2019actualitzar sa seva feina… amb comptades i alabades excepcions com sa d\u2019en Francesc Riudavets i es seus \u00abEspigolants\u00bb amb s\u2019aproximaci\u00f3 a n\u2019es l\u00e8xic de Menorca que no recull es \u00abDiccionari Alcover-Moll\u00bb. Aqu\u00ed us deix uns pocs exemples des precursors i ses seves obres:\u2006 \u2006<\/p>\n\n\n\n
\u00abDiccionario Lat\u00edn-Lemos\u00edn-Menorqu\u00edn\u00bb de 1762 d\u2019Antonio Portella. \u00abDiccionari menorqu\u00ed-espanyol-franc\u00e8s-llat\u00ed\u00bb de 1783 d\u2019Antoni Febrer. \u00abNotes sobre la pron\u00fancia i l\u2019ortografia menorquina\u00bb de 1824 d\u2019Antoni Febrer. \u00abGram\u00e0tica de la llengua Menorquina\u00bb de 1858 de Julio Soler. \u00abVocabulario castellano-menorqu\u00edn y vice-versa\u00bb de 1869 de Jos\u00e9 Hospitaler. \u00abDiccionario manual menorqu\u00edn castellano\u00bb de 1881 de Jos\u00e9 Hospitaler. \u00abDiccionario menorqu\u00edn-castellano\u00bb de 1883 de Jaime Ferrer. \u00abVocabulario Menorqu\u00ed-Castella\u00bb de 1885 de Joan Benejam. \u00abVocabulario triling\u00fce castellano-menorqu\u00edn-franc\u00e9s\u00bb de 1902 de Salvador F\u00e1bregues.<\/p>\n\n\n\n
Com veis, molt de temps ha passat des primer as darrer llibre, i m\u00e9s encara des de que sa llengua menorquina era \u00abincipient\u00bb fins es dia d\u2019avui, que ja no \u00e9s incipient sin\u00f3, com deia, desactualitzada. Durant aquests anys (segles) han guaitat diferents intents de gram\u00e0tica, d\u2019ortografia, de diccionari i de vocabulari que han mort, podria ser, per culpa de sa nostra vessuda forma de ser que de vegades s\u00f2l acabar en enderrossall; aquest, tal vegada en forma d\u2019immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, que poc t\u00e9 en compte sa nostra hist\u00f2ria i l\u2019est\u00e0 enfonsant com una vella paret seca. Quina pena!, perqu\u00e8 avui haurem de trobar es sentit a xerrar en pla i escriure en catal\u00e0… Per\u00f2 resulta que tamb\u00e9 n\u2019hi ha que tenen clar aquest sentit: Que menorqu\u00ed i catal\u00e0 no s\u00f3n cosins germans, sin\u00f3 sa mateixa llengua, i sa pobresa que citava Joan Benejam i sa no actualitzaci\u00f3 que vull recalcar jo, en part els donen cient\u00edfica, culta, oficial i acad\u00e8micament (no sentimentalment) sa ra\u00f3… Hi ha qualc\u00fa?<\/p>\n\n\n\n
Per sort per\u00f2, han transcendit obres costumistes de Joan Benejam, qualcunes en llengo vern\u00e0cula d’\u00c0ngel Ruiz y Pablo, i es \u00abEspipollants\u00bb i l\u00e8xic menorqu\u00ed de s\u2019enyorat Pere Melis; si no, ses publicacions abans mencionades semblarien que s\u00f3n llibres inventats… I rallant d\u2019inventar, lo que no es pot fer, \u00e9s inventar normes gramaticals i que certs partits les vulguin aplicar a s\u2019ensenyan\u00e7a quan toquen o apuntalen es govern, igual que altres formacions no poden negar s\u2019exist\u00e8ncia des sentiment i s\u2019autonomia des nostro vell i aut\u00f2cton menorqu\u00ed. I \u00e9s que si sa llengua es treu des context intel\u00b7lectual o comunicatiu per entrar-la dins es partidisme pol\u00edtic, l\u2019haurem perduda definitivament, perqu\u00e8 a lo millor lo que no veim, es qui volem es menorqu\u00ed viu, \u00e9s que anam \u00aba la guerra\u00bb amb \u00abarmes\u00bb obsoletes… per a\u00e7\u00f2 hem d\u2019actualitzar-les. \u00c9s demanar molt? M\u2019entristeix sa resposta que, en es fons, s\u2019intueix: Hi ha qualc\u00fa?<\/p>\n\n\n\n
Mentrestant, esperant es miracle, seguir\u00e9 emprant sa modalitat que em doni la gana per escriure, principalment sa catalana, perqu\u00e8 aquesta s\u00ed que est\u00e0 actualitzada… aix\u00ed de senzill! Hi est\u00e0 es bloc occidental, on hi ha es nord-occidental o lleidat\u00e0, i es meridional o valenci\u00e0; i tamb\u00e9 es bloc oriental, on s\u2019inclou es rossellon\u00e8s, es central, s\u2019alguer\u00e8s i s\u2019insular o bale\u00e0ric -es nostro-, per\u00f2 com a derivat o dialecte… o subdialecte fins i tot… Hi ha qualc\u00fa?<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00ed id\u00f2, sa q\u00fcesti\u00f3 sempre ha estat aquesta: Com acceptar que es nostro xerrar no t\u00e9 s\u2019estatus de llengua tenint es pilars, es precursors i sa hist\u00f2ria que tenim? S\u00e9 que enc\u00e9n sa sang aquest debat i que \u00e9s frustrant es tema, per\u00f2, ja sigui com usuari d\u2019una utopia ling\u00fc\u00edstica, o com a simple contribuent, vull saber com podem, no nom\u00e9s conservar, sin\u00f3 actualitzar! (es primer verb inclou intr\u00ednsicament es segon) aquest patrimoni cultural sense fer, simplement, errades d\u2019ortografia culpa de sa no actualitzaci\u00f3 d\u2019una llengua, que voldria equivocar-me, est\u00e0 en perill d\u2019extinci\u00f3 (en sa seva modalitat escrita principalment) i que pot convertir-se en llengua morta, tal que s\u2019antic llemos\u00ed. Tot \u00e9s tan senzill i trist com a\u00e7\u00f2. Qui tengui sa resposta, t\u00e9 es meu vot, tot i que aquest, ja av\u00eds, tampoc ser\u00e0 perenne! Des d\u2019aqu\u00ed nom\u00e9s pretenc, encara que em faci mal, distingir que no som fulla perenne, sin\u00f3… caduca. Hi ha qualc\u00fa?<\/p>\n\n\n\n
Jaume Anglada Bagur<\/p>\n\n\n\n
Publicat a Diari Menorca 07\/11\/24<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Qui segueixi sa meva humil traject\u00f2ria liter\u00e0ria sap que no som arbre de fulla perenne. Sempre he dit que no estic segur de quasi res, per a\u00e7\u00f2 he apr\u00e8s a dubtar i desconfiar abans de dur-me a sa boca es caramel des desconegut. Tamb\u00e9 s\u00e9 que qualcuns esper\u00e0veu que em posicion\u00e9s sobre sa tem\u00e0tica que … <\/p>\n